LLARGMETRATGE: "A Minecraft Movie" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt3566834/

DURADA: 101 minuts (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 49 (sobre 100).

MILLOR:
- El gag dels intents d'agressió finals sense esma de la Malgosha, a qui posa veu la Rachel House.

PITJOR:
- La referència a "The Nether's Got Talent" https://ca.wikipedia.org/wiki/Got_Talent per justificar la maldat de la Malgosha.

NOTES:
1. En el principi dels crèdits, es mostra en un quadre un afegit d'1 minut protagonitzat per la Marlene, el senyor Gunchie i el vilatà, Nitwit, interpretats per la Jennifer Coolidge, el Hiram Garcia i el Matt Berry, respectivament; al final, s'inclou una escena en la que l'Steve https://en.wikipedia.org/wiki/Steve_(Minecraft), encarnat pel Jack Black, es troba amb l'Alex, a qui posa veu la Kate McKinnon i cos, l'Alice May Connolly.
2. S'inspira en el joc, "Minecraft" https://ca.wikipedia.org/wiki/Minecraft, desenvolupat per Mojang Specifications https://ca.wikipedia.org/wiki/Mojang i publicat en 2009.
3. A partir d'un pressupoost de 150 milions de dòlars, va recaptar-ne'n uns 950.
4. El gruix del rodatge es va portar a terme entre gener i abril de 2024 en indrets de Nova Zelanda, com Auckland https://ca.wikipedia.org/wiki/Auckland o Huntly https://en.wikipedia.org/wiki/Huntly,_New_Zealand.

COMENTARI: Per què? Comercialment, no queda dubte que l'invent és reeixit... d'una manera exagerada, afegiria. De fet, sembla que una seqüela ja belluga. La pela és la pela, ves! La impressió que em deixa, no obstant, és la d'allò de "from lost to the river", en català, perdut per perdut, m'agafo allà on puc... És a dir, com la base, el joc, no ofereix cap al·licient narratiu de per si, es recorre al patró d'aventura més bàsic que existeix, a ridiculitzar per fer gràcia fàcil el manso de torn, aquí, el Jason Momoa, a enllefiscar-ho tot amb una vedet sobreexitada, en Jack Black (quin embafament de paio!), i a presentar un món virtual cúbic perfectament modelat per evocar la llavor del projecte però poc o gens impressionant a hores d'ara. Tenim, també, els germans orfes desvalguts, el Henry i la Natalie, a càrrec del Sebastian Hansen i l'Emma Myers, respectivament. Oh, quina pena! I la madura en zel, la Marlene, en carns de la Jennifer Coolidge, en una mena d'al·legat anti-prejudicis força poca-solta. En general, què buit, què gratuït, què innecessari, què previsible! Bé, reconec que m'ha sobtat l'esquetx de l'"Steve's Lava Chicken" https://en.wikipedia.org/wiki/Steve%27s_Lava_Chicken en el que es veu com es rosteix un pollastre viu abocant-li lava a sobre. De debó, calia?

EN UN MOT: Pegot.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Paragon" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt27867099/

DURADA: 86 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- La publicitat dels serveis que ofereix la Lyra, interpretada per la Florence Noble, sense informació de contacte.

PITJOR:
- Els impermeables de plàstic transparent que porten els posseïts pel Haxan, el personatge a càrrec del Jonny Brugh.

NOTES:
1. El rodatge es va portar a terme a New Lynn, en la regió neozelandesa d'Auckland, en 13 dies, entre abril i maig de 2022; es va allargar de 10 a 13 dies perquè la Florence va encomanar-se amb la COVID-19 https://ca.wikipedia.org/wiki/COVID-19 i van haver d'alterar la planificació.
2. Va comptar amb un pressupost de 25 mil dòlars neozelandesos.

COMENTARI: La part dramàtica de la història resulta bastant ordinària però, essent benèvol, podria salvar-la; l'accident, l'adulteri... Tot el vessant fantàstic, no obstant, fa massa pena per acceptar-lo. Per un costat, ofereix una trama barroera i, per l'altre, l'escenificació queda massa pobra, casolana, amateur. Potser, el Michael Duignan, director i guionista, va creure que el to humorístic d'algunes escenes compensaria la manca de mitjans. El problema, crec, és que la broma no acaba d'encaixar amb un argument tant ambiciós (i poc treballat). Trobo que està ben bé al límit del ridícul. Massa ànsia, Michael!

EN UN MOT: Miserable.

PAÍS:           NOVA ZELANDA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       REGULAR.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Free LSD" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt20724032/

DURADA: 97 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 35 (sobre 100).

MILLOR:
- El disseny de l'àlbum físic https://en.wikipedia.org/wiki/Free_LSD en vinil, en particular, la presentació del full de lletres en porcions retallables.

PITJOR:
- El posat d'estaquirot del Keith Morris.

NOTES:
1. Abans dels crèdits, surt el rètol, "DEDICATED TO THE LATE, GREAT DH PELIGRO".
2. El desenvolupament del projecte va allargar-se durant 8 anys i la idea original era anomenar-lo "Watermelon" perquè el Dimitri Coats, el director i guionista, considerava aquesta fruita una alternativa natural al sildenafil https://ca.wikipedia.org/wiki/Sildenafil.
3. El film està associat a l'àlbum homònim del grup Off! https://ca.wikipedia.org/wiki/Off!.
4. El rodatge es va portar a terme en 18 dies durant la pandèmia del COVID-19 https://ca.wikipedia.org/wiki/COVID-19, l'estiu de 2022, en indrets de Los Angeles amb un pressupost per sota del milió de dòlars.

COMENTARI: Només apta per a entusiastes del grup Off!. L'única cosa positiva és que, en algun quadre, m'ha fet recordar remòtament "Scanners" https://ca.wikipedia.org/wiki/Scanners, la pel·lícula de 1981 dirigida pel David Cronenberg. La resta no hi ha per on agafar-la. El fil argumental resulta ridícul; la posada en escena, anquilosada; la música, soroll; l'estètica, amateur. I, tot plegat, amb una cohesió discutible. El Dimitri Coats esmenta en entrevistes que va assistir a la Juilliard School https://ca.wikipedia.org/wiki/Juilliard_School durant 2 anys però que no va enllestir els estudis d'arts escèniques. Veient aquest film, queda palès. El que m'ha enredat a mi ha estat la col·laboració del Jack Black https://ca.wikipedia.org/wiki/Jack_Black. El que no sabia jo era que les seves intervencions van ésser enregistrades en un telèfon mòbil en remot. En fi...

EN UN MOT: Nefanda.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     MALAMENT.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Kimitachi wa Dou Ikiru ka" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt6587046/

DURADA: 124 minuts (Crèdits: 4 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- Els fons, els decorats; la navegació de la Kiriko, a qui presta la veu la Ko Shibasaki.

PITJOR:
- La deriva narrativa.

NOTES:
1. Internacionalment, es coneix com "The Boy and the Heron".
2. Li fou atorgat el guardó com a Best Animated Feature en la 96a edició de la cerimònia dels premis de l'Academy of Motion Picture Arts and Sciences (AMPAS) https://ca.wikipedia.org/wiki/Premis_Oscar_de_2023; també, va rebre el reconeixement com a Best Animated Feature Film en la 81a edició dels Golden Globe Awards https://ca.wikipedia.org/wiki/Globus_d%27Or_del_2024.
3. Dues de les influències sobre el projecte que reconeix l'Hayao Miyazaki, director i guionista, són "The Book of Lost Things", el llibre d'en John Connolly publicat el 2006, i la reescriptura de 1937 per part de l'Edogawa Ranpo de "Yuurei-tou", l'adaptació de 1901 feta pel Ruiko Kuroiwa de la novel·la de 1898, "A Woman in Grey", a càrrec de l'Alice Muriel Williamson.

COMENTARI: És que no té d'original ni el títol... Aparentment, aquest referencia una novel·la de 1937 escrita pel Genzaburo Yoshino https://en.wikipedia.org/wiki/How_Do_You_Live%3F. A veure... Seré sincer. Era molt reticent a enfrontar-me a aquesta proposta perquè penso que l'Studio Ghibli https://ca.wikipedia.org/wiki/Studio_Ghibli es repeteix més que l'all. Alguns diran que es el segell propi, jo entenc que es van quedar estancats. Però, bé... He cregut que uns quants guardons, entre ells, l'Òscar, podien avalar la peça. De manera que m'he decidit a escometre el repte. Passats vint-i-cinc minuts, ja estava mirant l'hora. Quina castanya! Quin avorriment! He llegit que la producció comptava amb seixanta animadors. Més que dibuixant, els imagino reciclant, retallant i unint fragments de films anteriors per formar la "nova" pel·lícula que, segons he esbrinat, seria considerada pel Miyazaki com una mena de llegat per al seu nét. Si això darrer fos cert, déu n'hi do! Pel psicòleg, més aviat. Com anava la dita? Una retirada a temps és una victòria...

EN UN MOT: Divagació.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Quantum Cowboys" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11662660/

DURADA: 98 minuts i mig (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- La varietat de tècniques utilitzades, pintura a l'oli, acrílica, retalls de paper, stop-motion https://ca.wikipedia.org/wiki/Stop-motion, rotoscòpia https://ca.wikipedia.org/wiki/Rotosc%C3%B2pia, collage digital...

PITJOR:
- L'escena del saló en la que l'Alex Cox fa soroll amb el piano, el John Doe, amb una guitarra i l'Steph Barkley, amb un banjo.

NOTES:
1. En el principi dels crèdits, apareix el rètol, "PART ONE OF THE ARIZONA ANTILOGY"; a més, la presentació de l'elenc inclou l'homenatge a l'Anna Karina, "This film is dedicated to her memory. She was an inspiration to us all"; també, surten l'aclariment, "Blacky's FUTURE was CORRECT. He will FINISH that show afterall...", i tres afegits protagonitzats per la Devon Wycoff, el Geoff Marslett i el Gary Farmer, el Howe Gelb, i l'Steph Barkley amb el Chase Joliet.
2. Li va ser atorgat el Prix de la meilleure musique originale en la 46a edició del Festival international du film d'animation d'Annecy.
3. El títol de treball fou "The Boardinghouse Reach".

COMENTARI: I diu, en Geoff Marslett, el director, que va passar-se tantes nits treballant fins a les quatre de la matinada enllestint plans... Prou que s'aprecia aquest esperit artesà, d'espontaneïtat. Ocasionalment, un tant massa barroer, tot plegat. Però, bé, sembla part de l'experiment personal muntat sobre l'ambició de plantejar un punt de vista alternatiu de l'assumpte dels universos paral·lels https://ca.wikipedia.org/wiki/Univers_paral%C2%B7lel. O ves a saber què! Trobo, no obstant, que l'essència dispersa del plantejament condueix, a la llarga, a la desconnexió. Quin avorriment!

EN UN MOT: Engendrament.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       REGULAR.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Stranger Things - Temporada 1a" (15 de juliol de 2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt4574334/episodes/?season=1

DURADA: 395 minuts (Crèdits: 20 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 47 (sobre 100).

MILLOR:
- El vol de la furgoneta Hawkins Power and Light en el setè episodi.

PITJOR:
- Les ximpleries adolescents de la Nancy Wheeler, l'Steve Harrington, el Tommy Hagan i la Carol Perkins, els papers interpretats per la Natalia Dyer, el Joe Keery, en Chester Rushing i la Chelsea Talmadge, respectivament.

NOTES:
1. Els títols dels capítols són "Chapter One: The Vanishing of Will Byers", "Chapter Two: The Weirdo on Maple Street", "Chapter Three: Holly, Jolly", "Chapter Four: The Body", "Chapter Five: The Flea and the Acrobat", "Chapter Six: The Monster", "Chapter Seven: The Bathtub" i "Chapter Eight: The Upside Down".
2. El 27 d'octubre de 2017, el 4 de juliol de 2019 i el 27 de maig de 2022 van estrenar-se les temporades segona, tercera i quarta, de nou, vuit i nou episodis, respectivament; els dos darrers, presentats l'1 de juliol de 2022.
3. Originalment, els creadors, els Duffer brothers https://en.wikipedia.org/wiki/Duffer_brothers, havien batejat el projecte "Montauk" en referència a l'indret de Long Island https://ca.wikipedia.org/wiki/Montauk_(Nova_York), en l'estat nord-americà de Nova York, que concentra diverses teories de la conspiració reals https://ca.wikipedia.org/wiki/Projecte_Montauk; la inspiració per al títol final prové de "Needful Things" https://en.wikipedia.org/wiki/Needful_Things, la novel·la del 1991 escrita per l'Stephen King.
4. L'enregistrament es va portar a terme entre novembre de 2015 i principis del 2016, sobretot, en llocs de l'estat nord-americà de Georgia, com Jackson https://ca.wikipedia.org/wiki/Jackson_(Ge%C3%B2rgia), el Georgia Mental Health Institute https://en.wikipedia.org/wiki/Georgia_Mental_Health_Institute o el Westside Park https://en.wikipedia.org/wiki/Westside_Park.

COMENTARI: Simplement, no entenc què pot ser que hagi convertit aquest en un programa de prestigi i d'èxit; deuen ser les temporades que no em miraré ni boig... Perquè reconec que em mancava certa predisposició abans d'encarar-lo tenint en compte que, en el millor dels supòsits, aspirava a presenciar una mena d'homenatge (un altre!) a la ficció de la dècada dels vuitanta. La qual cosa no m'engrescava gens ni mica, la veritat. Però el que no havia previst de cap de les maneres era una presa de pèl, ensopegar amb una trama i uns personatges febles, uns diàlegs matussers, una coposició poc polida o una originalitat intencionadament nul·la. És a dir, tot plegat m'ha semblat un popurri d'escenes amb intencions més o menys ambicioses mes amb un encaix mal treballat, barroer. No m'ha aportat res.

EN UN MOT: Pitafi.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Elevator Game" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14013772/

DURADA: 94 minuts i mig (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- La història de l'Allie McCormick, la noia que es converteix en la dona de la cinquena planta, el paper a càrrec de la Samantha Halas.

PITJOR:
- La indefinició del "joc de l'ascensor", no explica gaire i no proposa res.

NOTES:
1. Es basa en un repte de principis dels anys deu del segle vint-i-u https://theghostinmymachine.com/2014/06/25/the-most-dangerous-games-elevator-to-another-world/ originari de l'orient, probablement, Corea.
2. El rodatge es va portar a terme en la província canadenca de Manitoba l'estiu de 2022.

COMENTARI: No acaba d'aprofitar massa una idea que, a priori, ja no semblava atractiva. Manca de recursos? No sé, no he pogut trobar el pressupost del projecte enlloc. Apunta a baix. Tot i així, aconsegueix plasmar un parell o tres d'escenes amb certa tensió. I el context de la colla de vloggers el trobo força adequat. Em deixa la impressió que es podrien haver esmerçat un xic més, tant en guió com en execució. Flueix, sense més.

EN UN MOT: Mandrosa.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

MIGMETRATGE: "South Park: Joining the Panderverse" (27 d'octubre de 2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt29474455/

DURADA: 49 minuts (Crèdits: menys d'1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 53 (sobre 100).

MILLOR:
- Les versions feminitzades i de diferents races de l'Stan Marsh, el Kyle Broflovski, l'Eric Cartman i el Kenny McCormick, a qui posen veu la Mo Ashley, la Bibi Mama, la Janeshia Adams-Ginyard i la Diana Lauren Jones.

PITJOR:
- La befa paral·lela en relació a la feina artesana, d'ofici o vocacional.

NOTES:
1. Representa el cinquè especial per a la televisió de la sèrie d'animació creada pel Matt Stone i el Trey Parker, "South Park" https://ca.wikipedia.org/wiki/South_Park, emesa des de 1997; els quatre anteriors són "South Park: Post Covid", "South Park: Post Covid: The Return of Covid", "South Park The Streaming Wars" i "South Park The Streaming Wars Part 2"; i el posterior, fins ara, "South Park (Not Suitable for Children)"; tots dirigits pel Trey Parker i emesos entre 2021 i 2023, dos cada any.
2. Es tracta d'una paròdia contra l'activisme sociopolític corporatiu forçat, en concret, el percebut en productores com The Walt Disney Company i la seva filial, Lucasfilm Ltd. LLC.

COMENTARI: He llegit que Comedy Central va anunciar el 5 d'agost del 2021 que els pares de la criatura havien signat un acord per 900 milions de dòlars amb la plataforma Paramount+ de cara a allargar la sèrie fins a la trentena temporada. Aquest tracte incloïa 14 especials i la idea era treure'n dos per any. No sé si aquesta informació m'ha condionat però trobo que, en el cas que ens ocupa, s'han limitat a cumplir l'expedient. Perquè sembla com que la història és bastant buida. És a dir, m'està bé la sàtira mes la he trobat mancada de substància; evoca una sensació d'inèrcia sense talent ni enginy. Després, l'estètica primitiva i l'estil d'animació elemental; bé, això ja ho sabia quan m'hi he posat. No m'ha entretingut gaire...

EN UN MOT: Mandrós.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "The Peripheral - Temporada 1a" (Des del 21 d'octubre al 2 de desembre de 2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8291284/episodes/?season=1

DURADA: 479 minuts (Crèdits: 40 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 36 (sobre 100).

MILLOR:
- El capítol pilot perquè crea certa expectativa.

PITJOR:
- El regust de succedani fet d'una mescla que no acaba de lligar per enlloc.

NOTES:
1. En el primer capítol apareix la dedicatòria "In Loving Memory of Dan Wright"; al final del darrer, s'inclou una escena on apareix el Lev Zubov, el personatge interpretat pel John Joseph Feild.
2. Els títols dels episodis són "Pilot", "Empathy Bonus", "Haptic Drift", "Jackpot", "What About Bob?", "Fuck You and Eat Shit", "The Doodad" i "The Creation of a Thousand Forests".
3. Es basa, lleugerament, en la novel·la homònima del 2014 escrita pel William Ford Gibson.
4. El gruix del rodatge es va portar a terme a Londres, Anglaterra, i a Marshall, en l'estat nord-americà de North Carolina, entre el 3 de maig de 2021 i el 5 de novembre del mateix any.

COMENTARI: Diu que la producció va comptar amb un pressupost de cent setanta-cinc milions de dòlars. I què poc que els ha provat tant de diner! En fi... A empentes i rodolons, vaig poder arribar al cinquè lliurament. Aleshores, vaig haber d'abandonar-la perquè se m'estava fent massa feixuga. No per l'argument; pel ritme, pel plantejament, per la poca-solta de les situacions. Ara, m'he vist amb cor de completar-la però la impressió que m'ha quedat és de despropòsit maldestre que no aconsegueix atrapar en cap moment ni per història ni per actuació ni per escenari. A més, ni tan sols està ben resolta. Una autèntica pèrdua miserable de temps.

EN UN MOT: Naufragi.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       REGULAR.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Isekai de Chīto Sukiru o Te ni Shita Ore wa, Genjitsu Sekai o mo Musō Suru: Reberu Appu wa Jinsei o Kaeta - Temporada 1a" (Des del 7 d'abril fins el 28 de juny de 2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt27417996/episodes?season=1

DURADA: 312 minuts (Crèdits: 37 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 38 (sobre 100).

MILLOR:
- El ritme del darrer parell de capítols, "Nazo no Shuugekisha" i "Yuuya to Kaori", dirigits pel Kazuki Sawada i el Shingo Tanabe.

PITJOR:
- Tots els clixés del gènere de l'harem i de la vida d'institut, les cites, la merda del centre comercial, l'acampada ridícula, l'estira-i-arronsa entre les nenes, la Lexia von Arselia i la Runa, a qui presten la seva veu la Kaori Maeda i l'Ai Kakuma, respectivament...

NOTES:
1. El títol internacional és "I Got a Cheat Skill in Another World and Became Unrivaled in the Real World, Too"; s'escurça tant per "Iseleve" com per "Iserebe".
2. És una adaptació de la sèrie de novel·la lleugera homònima, escrita per la Miku i il·lustrada per la Rein Kuwashima, iniciada en 2017 a Internet; aquesta, també, s'ha portat al format de manga amb dibuixos de la Kazuomi Minatogawa.
3. L'emissió del 13è episodi, "Yuuya to Kaori", darrer de la sèrie animada, va endarrerir-se 2 dies, segons la nota de disculpa, per raons de producció.

COMENTARI: No puc parlar pel material original perquè no l'he llegit, clar. Potser és una meravella. Qui sap? Si més no, es veu que li han tret suc... Però aquest producte derivat que s'han empescat la gent de TMS Entertainment https://ca.wikipedia.org/wiki/TMS_Entertainment i de Millepensee https://en.wikipedia.org/wiki/Millepensee em sembla una porqueria sobirana. L'assumpte ja comença fluix, amb tota la pena familiar inversemblant del nano, el Yuuya Tenjou, de qui s'encarrega en Yoshitsugu Matsuoka, l'herència de l'avi i la mandanga de l'assetjament extrem. En fi... Aleshores, va degradant-se, lliurament rere lliurament, fins a caure en els tòpics més suats del gènere i en una imitació dolentíssima d'història fantàstica, mística, èpica, de mags i guerrers perduts. Molt patètic, sobretot, la inclusió gratuïta de les mascotes. Visualment tampoc mata gaire, la veritat. Resum, un error. Per cert, quina presa de pèl és aquest títol tant llarg? Estúpid.

EN UN MOT: Abjecta.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Everything Everywhere All at Once" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt6710474/

DURADA: 139 minuts (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment del despertar marcial de l'Evelyn, quan la Deirdre Beaubeirdre, encarnada en la Jamie Lee Curtis, és a punt de picar-li amb el genoll al nas i la dona veu una de les seves vides alternatives.

PITJOR:
- Tot el drama entre la mare i la filla, la Michelle Yeoh i l'Stephanie Hsu, respectivament, que s'allarga en excés.

NOTES:
1. Al final dels crèdits, apareix el rètol "In Loving Memory of ALEXANDER WANG"; el títol de treball fou "A Woman tries to do her Taxes".
2. A partir d'un pressupost de 25 milions de dòlars, va recaptar-ne'n més de 107.
3. El Daniel Kwan i el Daniel Scheinert, coneguts col·lectivament amb l'apel·latiu de the Daniels i que fan tant de directors com de guionistes del film, van començar a treballar en el projecte en 2010; el rodatge es va portar a terme en 38 dies, entre gener i març de 2020, en indrets de l'estat nord-americà de Califòrnia com el Simi Valley, l'Anza-Borrego State Park, San Fernando o Los Angeles.
4. En la 80a cerimònia dels Golden Globe Awards, li va ser atorgada la distinció de Best Performance in a Motion Picture – Musical or Comedy a la Michelle Yeoh, pel seu paper de l'Evelyn Quan Wang, i de Best Supporting Performance in a Motion Picture al Ke Huy Quan, per la seva interpretació del Waymond Wang; en la 95a cerimònia dels premis de l'Academy of Motion Picture Arts and Sciences (AMPAS), li van ser atorgats set guardons, entre els quals, els de Best Picture, Best Director, Best Actress i Best Original Screenplay.  

COMENTARI: S'agraeix el to humorístic de la funció. No només pels olisbes ocasionals, la poca-solta dels dits de botifarra, l'os rentador al cap del cuiner, els vestits de pallassa de la nena o les dues pedres parlants (encara que això, a mi, em sembla bastant estúpid). Sinó, també, per línies de diàleg com la que li dedica el Waymond Wang a la seva dona, "But you, here, you're capable of anything because you're so bad at everything". Després, tant l'acció com els efectes visuals els trobo prou correctes i la idea, suggeridora. Tot el vessant carrincló sentimental, no obstant, m'ha mort, m'ha desconnectat. Així que el conjunt m'ha deixat una impressió més aviat tèbia; se m'ha fet massa llarga (i diu que la van escurçar 45 minuts!). Res, que bé; però, m'esperava quelcom més impactant.

EN UN MOT: Espatllada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Beavis and Butt-Head Do the Universe" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14145426/

DURADA: 86 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- El Powerkick 3000, una adròmina per xutar pilotes de futbol americà, que es mostra en l'Science Fair de 1998 de la Highland High School.

PITJOR:
- Els acabats dels dibuixos són bastant barroers.

NOTES:
1. És el segon film protagonitzat pels personatges creats pel Mike Judge apareguts per primer cop en el curtmetratge del 1992, "Frog Baseball", el qual donaria peu a múltiples temporades d'una sèrie anomenada "Beavis and Butt-Head"; el primer, de 1996, fou "Beavis and Butt-Head Do America", en aquella ocasió, dirigit pel propi Judge.
2. Tota la producció es va desenvolupar en remot a causa de les restriccions imposades per culpa de la pandèmia de la COVID-19 i es va fer servir, bàsicament, l'eina d'animació digital Adobe Animate.

COMENTARI: Tot i que mai n'he estat seguidor, era conscient a què m'enfrontava quan l'he triat, les bestieses d'un parell de capsigranys. La qüestió és que les històries que juguen amb la línia temporal acostumen a divertir-me prou i per això he cregut que aquesta em faria el pes. Al final, no ha estat tant com em pensava perquè l'argument resulta bàsic i els gags, insulsos. A més, com l'acció succeeix en el present, ni tant sols es recolza gaire en la nostàlgia. Jo tampoc ho necessitava, que consti. Així, doncs, suficient per passar l'estona a l'hora de dinar... i gràcies!

EN UN MOT: Simple.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Spider-Man: No Way Home" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10872600/

DURADA: 148 minuts (Crèdits: 13 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- La Mirror Dimension.

PITJOR:
- La poca-solta de l'argument.

NOTES:
1. És la seqüela dels films, també, dirigits pel Jon Watts, "Spider-Man: Homecoming", del 2017, i "Spider-Man: Far From Home", del 2019.
2. A partir d'un pressupost de 200 milions de dòlars va recaptar, gairebé, mil nou-cents milions.
3. El gruix del rodatge es va portar a terme entre novembre del 2020 i març del 2021 a les ciutats nord-americanes de Nova York i Atlanta.
4. El títol de treball era "Serenity Now".
5. Després d'una seqüència animada de crèdits al ritme de la cançó del 1989 d'en Bob Dorough interpretada per De La Soul, "The Magic Number", es mostra una escena amb el Tom Hardy, en el seu paper de l'Eddie Brock, i, al final, surt un tràiler de "Doctor Strange in the Multiverse of Madness", el film dirigit pel Sam Raimi l'estrena del qual està prevista pel maig del 2022.

COMENTARI: Com és que els protagonistes s'han tornat tant creguts i estúpids alhora? Deu ser una qüestió generacional, suposo, perquè no ho entenc. En fi, que aquest tipus de productes d'efectes visuals a l'engròs ja no m'enlluernen i l'acumulació d'herois i de malfactors de diversos universos, tampoc. Penso que es podien haver estalviat moltes de les gracietes entre Peter Parkers. A més, tota la moralitat de pa sucat amb oli, entre demagògica i ingènua, em sembla bastant immadura. He de deixar de mirar-me aquestes merdes, ni per passar l'estona.

EN UN MOT: Refregit.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Last Train to Christmas" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14061008/

DURADA: 110 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- La caracterització dels personatges i l'ambientació de les escenes al llarg de les èpoques.

PITJOR:
- Els salts comencen en 1985; trobo que el desenllaç hauria d'establir-se en aquest mateix any i, en canvi, s'acaba el relat amb un Tony Towers vell, potser (si els períodes són de 10 anys), en el 2015, havent perdut 30 anys de vida!

NOTES:
1. Cap el final dels títols de crèdit, apareix el rètol "Tony Towers will return in YESTERDAY IS FOREVER".
2. El títol de treball fou "The Age of Tony".
3. L'Anna Lundberg, que interpreta l'Astrid, és la parella en la vida real del Michael Sheen, que encarna el protagonista, el Tony Towers.

COMENTARI: Res que no haguem vist, en la seva essència de Charles Dickens, mil vegades. Però, a mi m'agraden aquests jocs amb la línia temporal i les realitats paral·leles o alternatives. Em sembla interessant que l'escenari, l'acció, s'hagi pogut restringir a un comboi i que el personatge principal tingui la capacitat d'alterar repetidament l'esdevenidor amb les seves accions en diferents vagons i èpoques. La veritat és que m'esperava una castanya i, ves per on, l'he acabat assaborint. Quan la qualifico de frustrant és perquè no els entenc, als britànics... Una vegada més he hagut de recórrer als subtítols perquè la meva oïda no donava per més. Pensar que el meu professor d'anglès (en realitat era el de català però es referia a l'anglès... o era al xinès?) d'E.G.B. deia que trigaríem 20 anys en dominar la llengua. Doncs, jo porto, gairebé, el doble practicant l'idioma d'en Dickens i encara tinc aquestes dificultats terribles!

EN UN MOT: Frustrant.

PAÍS:           GB.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "DEVS" (Des del 5 de març fins el 16 d'abril del 2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8134186/episodes?season=1

DURADA: 393 minuts (Crèdits: 19 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 39 (sobre 100).

MILLOR:
- L'estàtua de la nena del campus d'Amaya.
- La representació de les branques múltiples de la realitat en el 5è episodi.
- La caiguda de l'habitacle transportador del 8è capítol.

PITJOR:
- L'estil planyívol de la Sonoya Mizuno, encarnant la Lily Chan.
- La intriga ordinària d'espionatge industrial protagonitzada per xitxarel·los penosos com el Kenton, el personatge encarnat pel Zach Grenier.
- Els diàlegs pomposos, encarcarats, arrossegats.

NOTES:
1. En el capítol darrer, el 8è, el títol que apareix és "DEUS".
2. La nena que fa de la filla del Forest, l'Amaya Mizuno-André, és la neboda de la Sonoya Mizuno.
3. Rodada en 20 setmanes entre l'estiu i la tardor del 2018 en llocs com el campus de la University of California de Santa Cruz, els Space Studios de Manchester, a Anglaterra, la presa de l'Alpine Lake, al comtat californià de Marin County, la Cathedral Quarry de Little Langdale, al comtat anglès de Cumbria, o la mateixa ciutat nord-americana de San Francisco.

COMENTARI: Només salvaria el disseny extravagant del laboratori que allotja l'andròmina quàntica. La resta em sembla una porqueria ridícula, forçada, insuportable, dolorosament lenta, mal escrita i mal executada. Fins i tot, crec que li he agafat fàstic a la Sonoya Mizuno. Penso que l'Alex Garland, creador, guionista i director de la sèrie, es podria haver estalviat el garbuix pretensiós de teoria científica perquè, al capdavall, tot desemboca en quelcom bastant vulgar, una simulació i, al final, una mena de realitat virtual. La qual cosa em sembla bastant confusa. Resulta que la màquina pot contenir ànimes? Bé, tant se val; m'he avorrit un munt. Ves per on que allò que m'ha fet rumiar més ha estat el gag dels investigadors del projecte guaitant la Marilyn Monroe i l'Arthur Miller en ple coit. Dubto de si faria o no tal experiment.

EN UN MOT: Plom.

PAÍS:           EUA, GRAN BRETANYA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     MALAMENT.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Russian Doll - Temporada 1a" (1 de febrer del 2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7520794/episodes?season=1

DURADA: 209 minuts (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- L'anomalia del darrer episodi, "Ariadne", que separa les consciències rebotadores dels protagonistes en dimensions diferents.

PITJOR:
- El personatge de la Nadia Vulvokov es molt desagradable; el seu aspecte, la veu rovellada fastigosa, l'actitud pedant, arrogant i indolent, la fan odiosa.

NOTES:
1. La Natasha Lyonne, que interpreta el paper de la Nadia Vulvokov, participà, tambè, en la direcció i en el guió, a més de en la producció executiva.
2. El gruix del rodatge va començar el 22 de febrer del 2018 a la ciutat de Nova York.
3. La segona temporada s'està desenvolupant.
4. La cançó de tornada a l'inici per la Nadia és "Gotta Get Up", un tema compost pel Harry Nilsson publicat el 1971; per l'Alan Zaveri, encarnat pel Charlie Barnett, és el Concert per a piano número 4 en Sol Major de Beethoven.

COMENTARI: La banda sonora acompanya força bé... i prou. Es tracta d'una sèrie molesta, començant pels trucs a la porta de la cambra de bany que es repeteixen en cada inici de bucle, passant pels assumptes personals de la paia, que no m'interessen per res, la relació ridícula amb el John Reyes, encarnat pel Yul Vazquez, les aventures de clixé del Mike Kershaw, en la pell del Jeremy Bobb, o les merdes del sense sostre, a càrrec del Brendan Sexton III. I aquesta mena de ressaca sostinguda em sembla d'una pesadesa enorme. A més, el plantejament no innova gaire, diria, ni queda explicat, més enllà de l'obvietat. Bluf, malbaratament de temps. Ah, calla! La Chloë Sevigny surt perfecta de tarada, una cosa positiva.

EN UN MOT: Repel·lent.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Land of the Lost" (2009)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0457400/

DURADA: 102 minuts (Crèdits: 8 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 55 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena del banjo en la que les bestioles xuclen la sang del doctor Rick Marshall, encarnat pel Will Ferrell.

PITJOR:
- Els sorollets ridículs que emet el Cha-Ka, interpretat pel Jorma Taccone.

NOTES:
1. Després d'una seqüència de 3 minuts de crèdits acompanyats d'il·lustracions inspirades en escenes de la pel·lícula, s'inclou un afegitó en el que es veu un Sleestak sortint de l'ou en l'estudi de televisió.
2. Està basada lleugerament en la sèrie de televisió homònima de mitjans dels 70s creada pel David Gerrold i desenvolupada pels germans Sid i Marty Krofft juntament amb l'Allan Foshko.
3. Recaptà uns 69 milions de dòlars a partir d'un pressupost de 100 milions.
4. Va rodar-se la primavera del 2008 a les Dumont Dunes del Mojave Desert, La Brea Tar Pits en el Hancock Park, a Trona i als Universal Studios d'Universal City, a California.

COMENTARI: En Will Ferrell ens regala, de tant en tant, alguna de les seves pallassades, com la dutxa de pixats a garrafades. I l'Anna Friel, que fa el paper de la Holly Cantrell, engalana les escenes en les que intervé amb la seva gràcia britànica; em sembla molt bufona. Però el producte, que bascula entre la paròdia vulgar i l'homenatge mal mesurat, fa figa, no convenç. Desconec el programa que serveix d'inspiració; és a dir, cap nostàlgia. A més, els dinosaures, part prominent de la història, no m'interessen gaire. Així que, amb l'argument suat que proposa, només em quedava badallar.

EN UN MOT: Innecessària.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Koma" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt6087226/

DURADA: 111 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).

MILLOR:
- Els dissenys i els escenaris onírics; la construcció de l'illa segura.

PITJOR:
- La premissa d'un món comú dins del coma de diferents persones, com en el de les ànimes.

NOTES:
1. La distribuidora xinesa, Turbo Film Corporation, va trigar 4 mesos en adaptar la versió original en una nova edició de 95 minuts tot i aprofitant metratge inèdit i amb canvis sobre el 80% de les línies de diàleg; s'estrenarà amb el títol de "Super Space".
2. Comptà amb un pressupost de 352.5 milions de rubles, del que van recuperar en recaptació, aproximadament, la meitat.

COMENTARI: Em grinyola molt l'assumpte de la realitat comuna en un espai de memòria personal... però col·lectiva! Què o per què el controla el Yan, el paper del Konstantin Lavronenko? Tampoc m'acaben de convèncer les figures letíferes, ni el seu comportament ni les seves limitacions. Per què no poden envair l'illa segura? És a dir, m'encaixaria més tot si fos una mena d'univers virtual. Clar que, aleshores, l'argument no s'allunyaria gens del de milers d'històries d'aquest tipus. De manera que, malgrat l'espectacle gràfic i la trama d'escollit amb baixa autoestima reclutat per una secta (això sí que m'ha fet el pes), la impressió global és de nyap. Sembla que el Nikita Argunov, director, co-guionista i responsable de l'Argunov Studio, s'ha muntat una excusa per mostrar uns efectes digitals que, he de reconèixer, estan prou ben aconseguits. Almenys, es deixa veure.

EN UN MOT: Visual.

PAÍS:           RÚSSIA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Chernovik" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt6270596/

DURADA: 116 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 35 (sobre 100).

MILLOR:
- Alguns efectes visuals; la carn transparent o les matrioixques mecàniques, per exemple.

PITJOR:
- La platja de cartró, el Kotya Chagin, interpretat pel Yevgeny Tkachuk, enregistrant vídeo amb el seu mòbil, el gulag de pa sucat amb oli comandat per la Vasilisa, encarnada en la Irina Demidkina...

NOTES:
1. Basada en la novel·la homònima del 2005 escrita pel Sergei Lukyanenko.
2. El títol internacional és "A Rough Draft" o "The Draft".
3. A partir d'un pressupost de 200 milions de rubles, va recaptar a prop de 210 milions.
4. L'autor del llibre en el que es basa, el Sergei Lukyanenko, fa una aparició en l'escena del metro.

COMENTARI: Comença malament amb un assumpte d'extracció d'identitat que no té cap solta ni volta; si més no, tal com el presenta. Aleshores, estableix un rol ben galdós al protagonista, d'agent de duana, després de proves estúpides i altres pocasoltades. La relació sentimental amb l'Anna, l'Olga Borovskaya, fa nosa, no interessa per res. La visita a l'univers paral·lel utòpic, Arkan, que viu en el 1941, quina ximpleria! El final obert... Déu n'hi do! Evidentment, no m'he llegit el llibre (ni ho faré). Però, el film em sembla una col·lecció de quadres capritxosos sense originalitat i sense sentit. El Nikita Volkov, que fa del Kirill Maksimov, no aporta (carisma nul); i la Severija Janušauskaitė, que s'encarrega del paper de la Renata Ivanova, es veu massa granadeta per fer de femme fatale. Una autèntica castanya; em vaig deixar enganyar pel tràiler.

EN UN MOT: Despropòsit.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Tales from the Loop" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8741290/

DURADA: 429 minuts (Crèdits: 18 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).

MILLOR:
- El tercer episodi, "Stasis", dirigit per la Dearbhla Walsh.
- El setè episodi, "Enemies", dirigit pel Ti West.

PITJOR:
- La tossuderia i els crits de l'Ed, interpretat pel Dan Bakkedahl, en el cinquè capítol, "Control", dirigit pel Tim Mielants.
- El sisè capítol, "Parallel", dirigit pel Charlie McDowell.

NOTES:
1. La integren 8 capítols.
2. Inspirada en il·lustracions de l'àlbum del 2014 del Simon Stålenhag, "Ur varselklotet".
3. Enregistrada a Winnipeg i Morden, de la província de Manitoba, al Canadà, des de l'hivern del 2019.

COMENTARI: Recrea l'atmosfera de la ciència ficció més canònica amb una estètica que resulta força agradable, tirant de la nostàlgia. Però ho fa a un ritme un pèl massa lent i sense cap rumb. Trobo a faltar un motiu principal que atrapi i faci de guia, una conspiració o alguna cosa amb substància; d'altra manera, semblen històries sense solta ni volta i, alguns cops, amb girs absurds, com la lluita entre els dos robots del darrer lliurament. Què gratuït! Visualment, no obstant, és maca.

EN UN MOT: Clàssica.

Perdoneu per la meva ignorància!