LLARGMETRATGE: "Pusher" (1996)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0117407/

DURADA: 105 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- El Milo, el personatge a càrrec del Zlatko Burić.

PITJOR:
- L'escena de la pallissa que li clava el Frank, el paper del Kim Bodnia, al Tonny, encarnat pel Mads Mikkelsen, filmada des de darrera de la barra del bar.

NOTES:
1. És la primera de la trilogia dirigida pel Nicolas Winding Refn https://ca.wikipedia.org/wiki/Nicolas_Winding_Refn; la segona pel·lícula, en 2004, "Pusher II: With Blood on My Hands" https://www.imdb.com/title/tt0396184/ i la tercera, en 2005, "Pusher III" https://www.imdb.com/title/tt0425379/.
2. Abans dels crèdits, apareix la dedicatòria, "Til min onkel Peter Refn".
3. En Luis Prieto Yanguas https://ca.wikipedia.org/wiki/Luis_Prieto_Yanguas va dirigir-ne una revisió en 2012 https://www.imdb.com/title/tt1921070/; en 2010, l'havia fet l'Assad Raja https://www.imdb.com/title/tt1082075/.
4. Deriva d'un curtmetratge que va fer el director per tal de ser admès en una escola de cinema; les seves influències foren "La Bataille d'Alger" https://www.imdb.com/title/tt0058946/, "Cannibal Holocaust" https://www.imdb.com/title/tt0078935/, "The French Connection" https://www.imdb.com/title/tt0067116/, "The Killing of a Chinese Bookie" https://www.imdb.com/title/tt0074749/ i "Mean Streets" https://www.imdb.com/title/tt0070379/.

COMENTARI: Em transmet la impressió de fatxenderia pueril per elements com el tatuatge, "Respect", al clatell del Tonny o les converses d'adolescent ximplet entre la parella de brètols interpretats pel Bodnia i el Mikkelsen. Tot aquest segment inicial se m'ha fet molt pesat, la veritat. Després, sembla inversemblant que el protagonista pugui arribar a gaudir de prou reputació com per a ésser mereixedor de la confiança de ningú, i menys d'un distribuïdor, doncs, projecta la imatge de desgraciat poc fiable en tots els aspectes, professionalment i emocional. Hi ha uns quants moments, a més, que em grinyolen bastant en la seva execució. Per exemple, la visita al toxicòman, el rol del Thomas Bo Larsen, i el seu suïcidi de pa sucat amb oli. Òbviament, es tracta d'una suposició personal basada en el meu sentit comú ja que, reconec, mai he entrat en contacte amb ambients d'aquest estil. A mi m'ha atabalat però, potser, li concediria el mèrit de mantenir l'estil de hand-held shooting https://en.wikipedia.org/wiki/Hand-held_camera des del principi fins al final. Malgrat això, no aconsegueix fer-la més realista, trobo. De fet, la torna barata.

EN UN MOT: Pegot.

PAÍS:           DINAMARCA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

SÈRIE: "Barry - Temporada 1a" (Des del 25 de març fins el 13 de maig de 2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt5348176/episodes/?season=1

DURADA: 247 minuts (Crèdits: 19 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment de seducció del 4t episodi entre el Gene Cousineau i la Janice Moss, els papers del Henry Winkler i la Paula Newsome, respectivament.

PITJOR:
- L'ascendència que la Sally Reed, el rol a càrrec de la Sarah Goldberg, exerceix sobre el protagonista.

NOTES:
1. Els títols dels episodis són: "Chapter One: Make Your Mark", "Chapter Two: Use It", "Chapter Three: Make the Unsafe Choice", "Chapter Four: Commit... to YOU", "Chapter Five: Do Your Job", "Chapter Six: Listen With Your Ears, React With Your Face", "Chapter Seven: Loud, Fast, and Keep Going" i "Chapter Eight: Know Your Truth"; la temporada 2a va emetre's entre el 31 de març i el 19 de maig de 2019; la tercera, des del 24 d'abril al 12 de juny de 2022; la quarta, entre el 16 d'abril i el 28 de maig de 2023; en total, 32 capítols.
2. En la 70a edició dels Primetime Emmy Awards https://en.wikipedia.org/wiki/70th_Primetime_Emmy_Awards, el Bill Hader va ser reconegut amb el guardó d'Outstanding Lead Actor in a Comedy Series, i en Henry Winkler, amb el d'Outstanding Supporting Actor in a Comedy Series.
3. En comptes de música, se sent so ambiental en els crèdits del 6è i 8è episodis.
4. El 4t capítol fou dirigit per la Maggie Carey https://en.wikipedia.org/wiki/Maggie_Carey, esposa del Bill Hader, malgrat, aleshores, estaven en procés de divorci.

COMENTARI: Em sembla bastant absurd que el bo del Bill Hader https://en.wikipedia.org/wiki/Bill_Hader rebi un premi de comèdia quan la seva interpretació aquí és qualsevol cosa menys còmica. En fi, coses d'americans. En general, m'ha fet la impressió de navegar sense rumb, a la deriva; els txetxens són ximples, la policia, incompetents, els companys de la classe d'actuació, uns desgraciats, i el protagonista, per ser un professional, massa matusser. Els quatre primers capítols avorreixen molt, sobretot, per la tabarra de l'ambient de teatre. No sé, els deu fer molta gràcia retratar les seves misèries i riure-se'n del seu context ridícul! Nogensmenys, a partir del ciquè episodi, quan l'argument es concreta pel costat del conflicte, he de reconèixer que atrapa una mica. El problema rau, però, en que l'home continua prenent decisions sense solta ni volta. En acabat, no queda clar si el paio pateix de trastorn per estrès posttraumàtic https://ca.wikipedia.org/wiki/Trastorn_per_estr%C3%A8s_posttraum%C3%A0tic o és, tant sols, un curt de gambals. Per cert, per què la màfia hauria de necessitar un mercenari de fora de la banda per fer una feineta, encara que es tracti d'un assumpte de banyes? M'ha decebut perquè creia que em faria riure i no ha estat el cas.

EN UN MOT: Contradicció.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

SÈRIE: "Captain Fall - Temporada 1a" (28 de juliol de 2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt12923792/episodes/?season=1

DURADA: 260 minuts (Crèdits: 11 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).

MILLOR:
- El capítol 2n i l'escena de l'ejaculació precoç https://ca.wikipedia.org/wiki/Ejaculaci%C3%B3_preco%C3%A7 del Jonathan Fall, el personatge a càrrec del Jason Ritter.

PITJOR:
- L'assumpte de The Captains Club de l'episodi 9è; se suposa que el Blake Fall, a qui posa veu el Christopher McDonald, fou capità en algun moment i no hauria de necessitar els mèrits dels seus fills per pertànyer al club.

NOTES:
1. Els 10 episodis estrenats són: "An Unconventional Cruise Line", "Baptized in Blood", "The Human Zoo", "Boner Medicine", "Je Suis Tanner", "Face Off", "Cultural Exchange", "Sweet Sixteen", "Family Reunion" i "The Hornet's Nest"; se'n havien previst 20.
2. En la frase, "A Netflix Series", de la presentació dels capítols, l'L es converteix en una àncora; durant els crèdits del final del 1r episodi, no se sent cap música.
3. Els creadors, en Jon Iver Helgaker i el Jonas Torgersen, havien concebut inicialment una pel·lícula amb actors de carn i ossos; a l'hora de descriure-la, mencionen "The Love Boat" https://ca.wikipedia.org/wiki/The_Love_Boat, "The Truman Show" https://ca.wikipedia.org/wiki/The_Truman_Show i "Ozark" https://ca.wikipedia.org/wiki/Ozark_(s%C3%A8rie_de_televisi%C3%B3); i, pel que fa a l'animació, "Les Aventures de Tintin" https://ca.wikipedia.org/wiki/Les_aventures_de_Tint%C3%ADn_(s%C3%A8rie_de_televisi%C3%B3) i "The Iron Giant" https://ca.wikipedia.org/wiki/The_Iron_Giant.
4. En novembre de 2023, Netflix https://ca.wikipedia.org/wiki/Netflix va cancel·lar la sèrie per no assolir l'audiència esperada, pel seu cost elevat i en resposta a una reorganització motivada per la vaga d'actors dels Estats Units d'Amèrica del 2023 https://ca.wikipedia.org/wiki/Vaga_SAG-AFTRA.

COMENTARI: D'entrada, si hagués sabut que la història quedava a mitges no l'hauria començat; considero que ha estat un error mirar-me-la. A banda d'això, l'he trobat un tant irregular. Per un costat, juga amb el recurs de l'exageració amb prou traça, el punt còmic de la policia incompetent o l'extrem ridícul de la relació del nano amb la família roïna. Però, per l'altre, comet la cagada d'ocupar un capítol sencer amb un matrimoni que s'engresca a anar a un club d'intercanvi https://en.wikipedia.org/wiki/Sex_club, sense lligam amb el creuer, per introduir en el relat el fàrmac vasodilatador https://ca.wikipedia.org/wiki/Sildenafil. O ens planteja un comerç de dits d'albins https://ca.wikipedia.org/wiki/Albinisme poca-solta que no quadra per enlloc, ni com a burla ni com a escenari mínimament raonable. O, fins i tot, ens presenta una criminal experta com la Liza Barrel activant l'altaveu del mòbil mentre parla amb un dels seus sequaços, cosa que no sembla gaire professional. Parlant de la noia, per cert, he de reconèixer que en veure que era doblada per la Lesley-Ann Brandt https://ca.wikipedia.org/wiki/Lesley-Ann_Brandt m'ha destrempat bastant. En fi, preferències personals... En general, no obstant, la sèrie m'ha provocat una sensació positiva. Potser, la manera de tenir cura del capità maldestre que tenen la colla de criminals sense escrúpols m'ha suggerit certa tendresa. I el pobre babau esdevé entranyable.

EN UN MOT: Descompensada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Shimmer Lake" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1386691/

DURADA: 86 minuts (Crèdits: 4 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 62 (sobre 100).

MILLOR:
- El perdó al Meth Billy, el personatge a càrrec del Matthew Evans Landry, en l'escena de l'assalt de la casa del Judge Brad Dawkins, en John Michael Higgins, per part de l'Andy Sikes, el paper del Rainn Wilson.

PITJOR:
- El moment en el que l'Steph Burton i el Zeke Sikes, encarnats per l'Stephanie Sigman i en Benjamin Walker, respectivament, li expliquen a l'Ed Burton, interpretat pel Wyatt Russell, l'assumpte de la paternitat.

NOTES:
1. El guió original, escrit pel mateix director, l'Oren Uziel, va aparèixer en l'edició de 2009 de The Black List https://en.wikipedia.org/wiki/The_Black_List_(survey), l'enquesta de guions preferits no realitzats engegada en 2004 pel Franklin Leonard.
2. Els capítols es presenten en ordre invers, "FRIDAY - Andy heads for the lake", "THURSDAY - Judge Dawkins calls an old friend", "WEDNESDAY - Chris Morrow gets in over his head" i "TUESDAY - Ed Burton makes a choice", i cadascun explica el dia d'un dels personatges fins a la seva mort.

COMENTARI: Rebaixa una mica massa el nivell intel·lectual de l'entorn, sobretot, amb elements com, no només, el Chris Morrow, encarnat pel Mark Rendall, pel qual almenys dóna una justificació, sinó, també, uns agents de l'FBI https://ca.wikipedia.org/wiki/Federal_Bureau_of_Investigation, el Kurt Biltmore i en Kyle Walker, interpretats pel Rob Corddry i el Ron Livingston, respectivament, i un ajudant del xèrif, el Reed Ethington a càrrec de l'Adam Pally, que semblen poc menys que babaus. Malgrat això, l'aposta per la poca-solta funciona, potser, gràcies a l'impuls inestimable de la figura del Rainn Wilson, explícitament còmica. Diria, no obstant, que rellisca una mica amb alguna de les gràcies; per exemple, fer dir la nena interpretada per la Isabel Dove https://www.imdb.com/name/nm7729990/ coses de l'estil de "Get in the back, you fat fuckin' bastard!". Per altra banda, el relat es veu afavorit per la peculiar estructura narrativa, cap enrere, i per la separació en les quatre línies que, en acabat, componen la història completa. El mòbil, tanmateix, aquesta venjança per la mort del nen en un accident, i la relació entre el poli i, especialment, el seu germà, em grinyola un pèl. Tampoc acabo de veure que 3 milions de dòlars no sigui prou capital per prendre-se'l seriosament. Però, bé, en general, ha passat sense dificultat.

EN UN MOT: Rancuniosa.

PAÍS:           EUA, CANADÀ.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       REGULAR.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Convict 99" (1938)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0031178/

DURADA: 84 minuts (Crèdits: 1 minut i mig, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment en el que el John D. Benjamin enxampa el Bates, els personatges interpretats pel Roy Emerton i el Basil McGrail, respectivament, pispant-li la cartera al Benjamin Twist https://en.wikipedia.org/wiki/Dr_Benjamin_Twist, el paper del Will Hay.

PITJOR:
- El gag del "Hey, you!" amb el xinès Hi Hang està fora de lloc.

NOTES:
1. Es considera la seqüela del film de 1937, "Good Morning, Boys" https://www.imdb.com/title/tt0028945/, a càrrec del mateix director, en Marcel Varnel https://en.wikipedia.org/wiki/Marcel_Varnel.
2. El rodatge es va portar a terme durant el mateix 1938 en els Islington Studios https://en.wikipedia.org/wiki/Islington_Studios de Hoxton, el que, actualment, forma part del districte de Hackney de Londres https://ca.wikipedia.org/wiki/Hackney, en el Regne Unit.

COMENTARI: Més enllà d'un vessant còmic discret, ofert pel tàndem de pallassos, el Will Hay https://en.wikipedia.org/wiki/Will_Hay i en Moore Marriott https://en.wikipedia.org/wiki/Moore_Marriott, i provocat per alguna situació poca-solta, com la dels presos tornant diners a un banc físicament i comptablement o la conversió del recinte penitenciari de Blackdown en una mena d'establiment d'esbarjo vacacional https://ca.wikipedia.org/wiki/Complex_tur%C3%ADstic, destacaria el concepte presentat de l'autogestió https://ca.wikipedia.org/wiki/Autogesti%C3%B3 del col·lectiu. Em guardaré prou d'expressar opinions gratuïtes sobre política penitenciària o sobre la finalitat que ha de tenir una presó, doncs, em manquen ganes, xifres i la formació adequada per elucubrar. Però, trobo molt bona idea que aquestes institucions poguessin autofinançar-se, com suggereix la pel·lícula d'alguna manera, en comptes de costar-li al país part del seu pressupost. Diu, l'Internet, que cada intern representa 225 euros diaris a la caixa de la Generalitat. I, en relació a la generació de recursos des de dins, la xarxa m'ha mostrat informació sobre cooperatives gestionades, inclús, exclusivament per reclusos als EUA o Itàlia. Per exemple, una tal Cooperativa de Servicios ARIGOS, organitzada en 2003 en un centre porto-riqueny. Tot i que, imagino, el benefici de tals aventures es deu considerar més des del punt de vista de la rehabilitació del delinqüent que des del pròpiament econòmic. Sigui com sigui, entenc que l'ambició del film s'acosta més a la paròdia frívola que a plantejar cap debat sobre criminologia https://ca.wikipedia.org/wiki/Criminologia. I, malgrat això, me la puc imaginar esdevenint material didàctic.

EN UN MOT: Disbauxa.

PAÍS:           GB.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Death Kiss" (1933)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0023935/

DURADA: 71 minuts (Crèdits: 1 minut, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 51 (sobre 100).

MILLOR:
- Els tocs de color artesans https://en.wikipedia.org/wiki/List_of_early_color_feature_films que van endarrerir l'estrena del film dues setmanes, del 25 de desembre de 1932 al 8 de gener de 1933.

PITJOR:
- L'intrusisme arrogant del Franklyn Drew, el paper del David Manners.

NOTES:
1. Es basa en la novel·la homònima de 1932, escrita pel Madelon St. Dennis.
2. L'argument es va refer en la pel·lícula de 1946, "On ne meurt pas comme ça" https://www.imdb.com/title/tt0194212/, dirigida pel Jean Boyer.
3. El rodatge es va portar a terme en novembre de 1932 en els California Tiffany Studios https://en.wikipedia.org/wiki/Tiffany_Pictures de Hollywood, en la ciutat nord-americana de Los Angeles.

COMENTARI: Fins i tot, sense tenir en compte la intromissió insolent i burleta del guionista en la ficció, el Franklyn Drew, que treu bastant de polleguera, la intriga plantejada genera algun dubte. Per començar, el muntatge per perpetrar l'assassinat, una pistoleta ficada dins d'un focus, no sembla ni discret ni gens fiable. Tampoc fa l'efecte que la maniobra per carregar-se el Chalmers, el paper de l'Alan Roscoe, emmascarant-la com un suïcidi amb verí, pugui efectuar-se de manera desapercebuda; sobretot, havent-hi un parell de veïnes tafaneres a l'aguait, rondant per l'indret. Després, en la seqüència de la projecció de l'escena de l'homicidi amb tota la colla a una sala, no resulta versemblant que en Tom Avery, interpretat per l'Edward Van Sloan, pugui ser alhora a la seva butaca i cometent el sabotatge en la cabina de reproducció. I, essent l'amenaça més evident de cara a resoldre el cas, com és que el Franklyn Drew continua viu en ser enxampat pel criminal? L'altre tema que em grinyola és la manca d'autoritat, la poca professionalitat i la negligència palesa dels policies. Clar que, potser, en combinació amb els gags oferts pel Howell i el Gulliver, els rols a càrrec del Harold Minjir i el Vince Barnett, respectivament, la intenció era presentar el conjunt com una comèdia. Si era això, no fa gaire gràcia. D'acord, confesso que la supèrbia i la manefleria del Franklyn Drew m'ha expulsat de la història abans del primer quart d'hora. O sigui que merda.

EN UN MOT: Impertinent.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Seven Sinners" (1936)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0028240/

DURADA: 69 minuts i mig (Crèdits: 1 minut, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- El xoc dins el túnel que destrueix el vagó restaurant on queden els líders de Pilgrims of Peace, l'Axel Hoyt, en Charles Webber i l'Elizabeth Wentworth, els papers interpretats pel Henry Oscar, el Felix Aylmer i la Joyce Kennedy, respectivament.

PITJOR:
- Liquidar el Heinrich Wagner, el paio encarnat per l'Allan Jeayes, en un hotel, dur-lo a un tren i fer descarrilar el comboi per desempallegar-se del cadàver no sembla l'opció més raonable ni logísticament versemblant.

NOTES:
1. Títols alternatius són "Doomed Cargo" o "The Wrecker".
2. S'inspirà en una peça teatral de 1924, "The Wrecker", escrita pel William Arnold Ridley i en Bernard Merivale, i prengué inspiració de films americans del gènere, com "The Thin Man" https://www.imdb.com/title/tt0025878/, dirigit pel Woodbridge Strong Van Dyke i estrenat en 1934.
3. El rodatge es va portar a terme en els Lime Grove Studios https://en.wikipedia.org/wiki/Lime_Grove_Studios de Londres en març de 1936.

COMENTARI: Imagino que la intenció era, sobretot, seduir l'espectador a través de la suposada comicitat i simpatia de la parella protagonista, l'Edward Harwood i la Caryl Fenton, els personatges a càrrec de l'Edmund Lowe i la Constance Cummings, respectivament, amb gags, com el del campionat calamitós de bridge https://ca.wikipedia.org/wiki/Bridge_(joc) o escenes ximples de matrimoni fingit. Perquè la trama i el fil de l'acció semblen bastant agafats amb pinces. De fet, segons llegeixo, en Sidney Gilliat https://ca.wikipedia.org/wiki/Sidney_Gilliat i el Frank Launder https://en.wikipedia.org/wiki/Frank_Launder van escriure el guió a cops d'improvisació; la qual cosa explicaria aquesta aleatorietat que suggereix l'argument. D'entrada, ja trobo estrany que el detectiu i l'agent d’assegurances s'encaparrin amb un cas que no els incumbeix, tenint en compte, a més, que són reclamats professionalment en un altre lloc. Després, la reincidència dels accidents ferroviaris fa força ferum. I, finalment, les pistes i els lligams entre els diferents elements del misteri resulten poc convincents. Una invitació per un banquet del Lord Mayor Elect and the Sheriffs of London? La foto d'un circuit de Buenos Aires? Va, home, va! Total, que no m'ha fet el pes.

EN UN MOT: Descarrilament.

PAÍS:           GB.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Girl Missing" (1933)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0024062/

DURADA: 69 minuts (Crèdits: 1 minut, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- La barra de la Kay Curtis, el paper de la Glenda Farrell https://en.wikipedia.org/wiki/Glenda_Farrell.

PITJOR:
- La cooperació fàcil i la confessió precipitada de la Daisy Bradford, encarnada per la Peggy Shannon https://en.wikipedia.org/wiki/Peggy_Shannon.

NOTES:
1. El títol de treball fou "The Blue Moon Murder Case".
2. El rodatge es va portar a terme en 13 dies en els Warner Brothers Burbank Studios https://en.wikipedia.org/wiki/Warner_Bros._Studios_Burbank i en altres indrets de l'estat nord-americà de California amb un pressupost de 107 mil dòlars.

COMENTARI: La parella de showgirls https://ca.wikipedia.org/wiki/Showgirl desgraciades provoca una mena de simpatia que atrapa i, a pesar que la conxorxa de la caçafortunes https://en.wikipedia.org/wiki/Gold_digger i els seus còmplices suscita uns quants dubtes raonables respecte a la seva possibilitat d'èxit, l'execució es presenta de manera prou àgil per obviar qualsevol tara de l'argument. Perquè, per exemple, el Henry Gibson, el personatge del Ben Lyon, es mostra com un paio massa impulsiu i despreocupat si es capaç d'empassar-se la comèdia dels conspiradors. Per no mencionar altres circumstàncies poc versemblants, com l'assumpte de proporcionar informació falsa a un diari. És a dir, estem parlant de 1933, però, voleu dir que un hospital només tenia 1 línia telefònica? En fi, la qüestió és que, malgrat la lleugeresa de la història, la proposta resulta agradable.

EN UN MOT: Desimbolta.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Bulldog Drummond Strikes Back" (1934)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0024932/

DURADA: 83 minuts (Crèdits: 1 minut, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 51 (sobre 100).

MILLOR:
- La seqüència de l'estira-i-arronsa amb l'intercomunicador entre el Hugh Drummond i el príncep Achmed, els papers a càrrec del Ronald Colman i el Warner Oland, respectivament.

PITJOR:
- L'Algy, encarnat pel Charles Butterworth, surt massa babau.

NOTES:
1. Es basa en una novel·la serialitzada en el Daily Mail https://ca.wikipedia.org/wiki/Daily_Mail entre el 15 de febrer i el 4 d'abril de 1933, "Knock Out", escrita pel Herman Cyril McNeile https://en.wikipedia.org/wiki/H._C._McNeile, altrament, conegut pel pseudònim, Sapper.
2. Fou el setè capítol de la franquícia dedicada al personatge, en Hugh "Bulldog" Drummond https://en.wikipedia.org/wiki/Bulldog_Drummond, després de "Bulldog Drummond" https://www.imdb.com/title/tt0013902/, de 1922, "The Third Round" https://www.imdb.com/title/tt0015653/, de 1925, "Captain Swagger" https://www.imdb.com/title/tt0018748/, de 1928, "Bulldog Drummond" https://www.imdb.com/title/tt0019735/, de 1929, "Temple Tower" https://www.imdb.com/title/tt0021457/, de 1930, i "The Return of Bulldog Drummond" https://www.imdb.com/title/tt0025710/, d'abril del mateix any, 1934.
3. La producció va desenvolupar-se entre el 19 de febrer i el 7 d'abril de 1934 amb un pressupost de més de mig milió de dòlars.

COMENTARI: Potser, dins del món del protagonista, vull dir, tenint en compte context narrat en altres episodis de la trajectòria del manso, tot encaixa una mica millor. No ho sé ni, segurament, ho sabré mai: cap interès. Aïllat, aquest lliurament sembla un brou aigualit d'ingredients de rebuig, bastant fofo, sense consistència. Em refereixo, per exemple, al contrast entre la premissa de misteri inicial i el caire vodevilesc de les posteriors entrades i sortides de la residència del príncep. O a l'assumpte d'un radiograma https://en.wikipedia.org/wiki/Radiogram_(message) absurdament codificat que esdevé la clau per resoldre un problema, diria, administratiu, de duana. O bé a la relació pallassa entre els dos veterans, en Hugh Drummond i el Reginald Neilsen, aquest darrer interpretat pel Charles Aubrey Smith, que se suposa que ha de fer gràcia. A mi, em suggereix que només hi ha un policia de servei en tota la ciutat de Londres, ves, un despropòsit. Per no mencionar la fiblada amorosa exprés d'una extra-motivada Lola Field, la Loretta Young, o el sacrifici poca-solta de l'ajudant estúpid en la seva nit de noces. Vaja, allò que vindrien a ser un grapat de foteses. Ara, la culpa és meva per abocar-m'hi sense informar-me abans.

EN UN MOT: Bagatel·la.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Ask a Policeman" (1939)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0031058/

DURADA: 74 minuts (Crèdits: menys d'1 minut, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 64 (sobre 100).

MILLOR:
- La persecució en l'autobús manllevat que s'omple de passatgers.

PITJOR:
- L'assumpte del carruatge en flames del cavaller sense cap, interpretat pel Desmond Llewelyn, no em quadra com a maniobra de distracció dels contrabandistes.

NOTES:
1. El títol s'inspira en la cançó de 1888, "Ask a P'liceman" https://en.wikipedia.org/wiki/Ask_a_P%27liceman, composta per l'Edward William Rogers i l'Augustus Edward Durandeau; en emissions televisives, es presentà com "Constables".
2. La pel·lícula de 1983, "The Boys in Blue" https://www.imdb.com/title/tt0186896/, escrita i dirigida pel Val Guest, un dels guionistes de la de 1939, engega amb una premissa similar.
3. El gag de la cancel·lació radiofònica és un retret del Will Hay, en el paper del sergent Samuel Dudfoot, a una experiència professional de l'actor ocorreguda en 1937 amb la BBC https://ca.wikipedia.org/wiki/BBC.
4. El rodatge es va portar a terme en desembre de 1938 en els Islington Studios https://en.wikipedia.org/wiki/Islington_Studios i en altres indrets, com la Brooklands Race Track https://en.wikipedia.org/wiki/Brooklands de Weybridge, en el comtat anglès de Surrey.

COMENTARI: Sembla una successió de gags i esquetxos bastant ortodoxos, amb prou enginy dialèctic, una ració d'slapstick https://ca.wikipedia.org/wiki/Com%C3%A8dia_de_clatellades típic, engrunes de misteri, un pèl d'intriga i força poca-solta. Diu que en Sidney Gilliat https://en.wikipedia.org/wiki/Sidney_Gilliat, l'autor de la història, considerava que n'hi havia massa, de trossos còmics. Bé, potser, sí que algunes referències sonen una mica ràncies, com la menció a en Guy Fawkes https://ca.wikipedia.org/wiki/Guy_Fawkes, i uns quants acudits queden un tant repetitius, com els relacionats amb l'edat del Jerry Harbottle, encarnat pel Moore Marriott, o fora de lloc, com la ximpleria de les llaminadures de grosella negra llepades del vell. Tot això podria anar fora perfectament. Però, en general, s'agraeix un flux constant de parides encara que la meitat siguin bajanades molt simples. El que m'ha penalitzat de debó ha estat la qualitat de la còpia que m'he mirat. De vegades, intuïa l'acció més que veure-la. En fi, és el que tenen les relíquies.

EN UN MOT: Bufonada.

PAÍS:           GB.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

—You were exceeding the speed limit.
—Don't talk rot!
—Oh, yes, you were!
—Alright! How much you reckon I was doing then?
—Oh, er... Well, all in good time. Albert! Harbottle!
—What was this man doing?
—25 minutes.
—Yeah. Minutes! Those are seconds!
—Oh, yes! I was looking at the wrong hand.
—What do you make it?
—25 seconds.
—So do I. You did the measured furlong in 25 seconds.
—What of it? That's only 20 miles an hour.
—Yeah, 20 mil... Oh, yes, but 20 miles each! You see? There are three of us, that makes it 60!
—60? What on earth are you gibbering about? 25 seconds, one furlong, work it out for yourself and see!
—Oh, that's easy! Got a pencil? I suppose you think we can't do it, don't you!
—There you are! Let me see, now! What is it, er? 220 yards multiplied by eight...
—Hey, not onto my bonnet!
—All right, all right! We're only doing it to oblige you!
—Yes, we're courtesy cops.
—Yes. 220 yards multiplied by eight, that's er, 1,760... And divide that by 25 seconds.
—Hey! The thing to do is reduce it to hours.
—Yeah, let me... How can you reduce 25 seconds to hours?
—Listen! How long do you expect me to wait here?
—You wait till we finish! You asked for it, you're going to get it!
—I've done it!
—Have you?
—25 minus 220, divided by 60 is... Well, according to this, he hasn't got here yet!
—Here! There it is! 1,760 divided by 25 gives us 70.4!
—Yeah! 70.4? Why, it's going up!
—That's nearly 80 miles an hour.
—Oh, rot!
—Yeah!
—Ask him for his licence!
—I wanna see your licence.
—I haven't got a licence.
—Huh?
—I said I haven't got a licence.
—He hasn't got a licence.
—Ask him for his insurance!
—Let me see your insurance certificate!
—I'm not... I'm not insured.
—Well, you mean you haven't got a licence or an insurance?
—No.
—He hasn't got a licence or an insurance!
—Oh!
—Eh... Well, it's a really lucky thing for you, you've just saved your bacon!
—You mean I can go?
—Well, I can't endorse your licence if you haven't got one, can I? Go on, hop it!
—And next time, be sure to bring one with you!
—Yeah!

---
Will Hay as Sergeant Samuel Dudfoot
Graham Moffatt as Albert Brown
Moore Marriott as Jerry Harbottle
Patrick Aherne as motorist

SÈRIE: "Monkey Dust - Temporada 1a" (Des del 3 de febrer fins el 17 de març de 2003)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0386224/episodes/?season=1

DURADA: 171 minuts i mig (Crèdits: 9 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- Les escenes del Clive Pringle, a qui posa veu el Morwenna Banks, i les seves excuses inspirades en "The Lord of the Rings" https://ca.wikipedia.org/wiki/El_Senyor_dels_Anells, "2001: A Space Odyssey" https://ca.wikipedia.org/wiki/2001:_una_odissea_de_l%27espai o "Hotel California" https://en.wikipedia.org/wiki/Hotel_California.

PITJOR:
- La utilització del cas de la Billie-Jo Margaret Jenkins https://en.wikipedia.org/wiki/Murder_of_Billie-Jo_Jenkins per fer els gags de les conferències de premsa de la Daisy Harris.

NOTES:
1. El títol és argot per anomenar la metilendioxipirovalerona https://ca.wikipedia.org/wiki/MDPV, altrament, coneguda com la droga caníbal.
2. Consta de 6 episodis; van emetre's dues temporades més, també, de 6 capítols cadascuna, entre el 4 de novembre i el 9 de desembre de 2003 i des del 4 de gener fins el 8 de febrer de 2005.
3. La cançó "That's Not Really Funny" https://en.wikipedia.org/wiki/Souljacker dels americans, Eels https://ca.wikipedia.org/wiki/Eels, fa de sintonia.
4. El co-creador, el Harry William Thompson https://en.wikipedia.org/wiki/Harry_Thompson, va morir en novembre de 2005 de càncer.

COMENTARI: Dosis diverses de sarcasme, sordidesa, ironia, paròdia, befa, ridícul, sexe, violència... i poca-solta a dojo. Sí, m'agrada la varietat presentada, entenent que, com amb una bomba de dispersió https://ca.wikipedia.org/wiki/Bomba_de_dispersi%C3%B3, no tots els fragments resulten igual d'efectius. En el vessant estètic, també, s'agraeix l'assortiment. Tot i que, d'entrada, l'estil general sembla bastant de fanzín https://ca.wikipedia.org/wiki/Fanz%C3%ADn de pacotilla del segle XX. La qual cosa, per una banda, té la seva gràcia però, per l'altra, causa certa sensació d'amateurisme. I de l'humor, em plau la inhibició i el to d'auto-fustigació. Tot, en un format adequat, lliuraments de mitja hora. O sigui que bé.

EN UN MOT: Mordaç.

PAÍS:           GB.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Up!" (1976)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0075376/

DURADA: 80 minuts (Crèdits: 2 minuts, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- La farsa d'argument i la poca-solta de l'acció.

PITJOR:
- L'excés i repetició de pantomima coital.

NOTES:
1. El títol de treball fou "Over, Under and Up!".
2. En Roger Joseph Ebert https://ca.wikipedia.org/wiki/Roger_Ebert, que figura com a co-creador de la idea, va utilitzar fragments de l'obra de la Hilda Doolittle https://ca.wikipedia.org/wiki/Hilda_Doolittle per completar les línies de la narradora, The Greek Chorus.
3. La cabana que apareix era una propietat situada a Salmon Creek, a prop del poble de Miranda, del Wilfred Bud Kues, un amic personal del director.
4. La Kitten Natividad https://ca.wikipedia.org/wiki/Kitten_Natividad, que fa de narradora, i en Russ Meyer https://ca.wikipedia.org/wiki/Russ_Meyer, el director i guionista, van esdevenir parella uns anys més tard.

COMENTARI: Com diu el mateix Meyer, es tracta d'una caricatura de pit i cuixa. Els cossos de les mosses són espectaculars, cabellera inclosa. No només els de les protagonistes, la Raven De La Croix, encarnant la Margo Winchester, i la Janet Wood, que interpreta l'Alice, sinó, també, els de la resta d'actrius, la Kitten Natividad, la Su Ling, la Linda Sue Ragsdale, l'Elaine Collins, la Foxy Lae... El problema, potser, rau en que l'acció eròtica es veu massa falsa, massa grotesca, massa exagerada, massa llarga. De fet, acaba per avorrir. Clar, això ho diu algú que troba el porno tou https://ca.wikipedia.org/wiki/Porno_tou quelcom bastant absurd a hores d'ara... Per altra banda, puc entendre la paròdia del Führer https://ca.wikipedia.org/wiki/Adolf_Hitler, el paper de l'Edward Schaaf, i la seva suposada filla, fruit de la unió amb l'Eva Braun https://ca.wikipedia.org/wiki/Eva_Braun. Al cap i a la fi, el director era veterà de la Segona Guerra Mundial https://ca.wikipedia.org/wiki/Segona_Guerra_Mundial. Necessitava desfogar-se, l'home. El que no m'encaixa amb el to còmic-bufonesc de la proposta són les violacions. La primera del Leonard Box, el personatge del Larry Dean, ja es mostra prou violenta; la segona, la del Rafe, encarnat pel Bob Schott, salvatge. M'ha fet recordar el trauma que vaig tenir quan vaig veure "The Accused" https://www.imdb.com/title/tt0094608/, el film de 1988 dirigit pel Jonathan Kaplan. La resta, tenint en compte el gènere i tot plegat, puc ser indulgent. Allò que m'ha admirat més han estat les corredisses a peus descalços pel riu i la muntanya. S'ha de tenir bona planta per trepitjar natura a pèl.

EN UN MOT: Parida.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Naked Gun" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt3402138/

DURADA: 85 minuts (Crèdits: 11 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 40 (sobre 100).

MILLOR:
- Els naming rights https://en.wikipedia.org/wiki/Naming_rights de l'Staples Center https://ca.wikipedia.org/wiki/Crypto.com_Arena en el desenllaç, "ponzi-scheme.com Arena".

PITJOR:
- La intervenció ridícula de la Pamela Anderson interpretant la peça, "Sassafras Chicken in D".

NOTES:
1. Es basa en els personatges de la sèrie de televisió de 1982, "Police Squad!" https://en.wikipedia.org/wiki/Police_Squad!, creada pel David Zucker, el Jim Abrahams i el Jerry Zucker.
2. Els crèdits s'interrompen amb una escena en la que apareixen la Beth Davenport i el Frank Drebin Jr., interpretats per la Pamela Anderson i el Liam Neeson, respectivament, que acaba amb un trencament de la quarta paret https://ca.wikipedia.org/wiki/Quarta_paret; també, es reprodueix la seqüència d'entrada de la pel·lícula de 1988, dirigida pel David Zucker, "The Naked Gun: From the Files of Police Squad!" https://www.imdb.com/title/tt0095705/; entre els noms, a més, s'inclouen altres petits acudits, com un rètol que demana "Please read aloud", seguit de lletres de diferents mides i un altre rètol més petit que diu "You don't need glasses"; al final, surt el "Weird Al" Yankovic en un escenari sense públic.
3. A partir d'un pressupost de 42 milions de dòlars, va recaptar-ne'n més de 100.
4. El gruix del rodatge es va portar a terme entre maig i juny de 2024 en indrets de l'estat nord-americà de Georgia sota el títol de treball de "Law of Toughness".

COMENTARI: Suposo que es tractava de reinventar https://ca.wikipedia.org/wiki/Reinvenci%C3%B3_(ficci%C3%B3) la franquícia "The Naked Gun" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Naked_Gun; tot i que, en algun lloc, he vist que donaven al film categoria de seqüela hereva o legacy sequel https://en.wikipedia.org/wiki/Sequel, en anglès. I, vist el rendiment comercial, sembla una aposta prou encertada. Els números canten. Ara, entre l'homenatge en forma de repetició i una trama pretesament (imagino) vulgar del cagar, la impressió que ofereix és la de refregit insuls protagonitzat per actors sense gràcia. L'un i l'altra fan el que poden però riure, no. Qui punyetes va convèncer el Neeson que podia fer de pallasso? Déu n'hi do, quin mort! O l'Anderson, pobreta! Eh! Ho diu un que, en el seu temps, va anar al cinema a veure "Barb Wire" https://www.imdb.com/title/tt0115624/, el castanyot de 1996 d'en David Hogan. Clar que, aleshores, la meva motivació era... menys noble. La qüestió és que no puc dir que m'hagi decebut perquè ja era molt reticent a deixar-me arrossegar per la nostàlgia; n'esperava zero. Ah, per cert! El tema del mussol salvador, molt trist, penós. En fi, potser, algun dia aprenc a triar millor.

EN UN MOT: Injustificada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Great St. Louis Bank Robbery" (1959)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0052862/

DURADA: 88 minuts i mig (Crèdits: mig minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 39 (sobre 100).

MILLOR:
- La seqüència de l'activació, mitjançant un alçaprem, de l'alarma del banc per avisar la policia i les imatges de la centraleta de monitorització.

PITJOR:
- La mena de tonada ragtime https://ca.wikipedia.org/wiki/Ragtime que sona en el bar on es troben el George Fowler i l'Ann, els personatges a càrrec de l'Steve McQueen i la Molly McCarthy, respectivament.

NOTES:
1. El títol que surt per pantalla és "The St. Louis Bank Robbery".
2. S'inspira en l'intent d'atracament del Southwest Bank de la ciutat de Saint Louis, en l'estat nord-americà de Missouri, del 24 d'abril de 1953; el personatge del John Egan, que interpreta en Crahan Denton, es basa en el Fred William Bowerman, cap de la banda de criminals.
3. El rodatge es va portar a terme en 1958, en indrets de la ciutat de St. Louis, com el Tower Grove Park https://en.wikipedia.org/wiki/Tower_Grove_Park o el Southwest Bank de South Kingshighway boulevard, i hi van participar tant policies involucrats en l'incident com empleats de l'oficina bancària afectada.

COMENTARI: Paga més la pena llegir-se l'entrada d'en Fred William Bowerman https://en.wikipedia.org/wiki/Fred_William_Bowerman de la wiki que perdre una hora i mitja amb aquesta castanya. Déu n'hi do, que n'és de dolenta! Culpa, segurament, d'un guió mal treballat que arriba, fins i tot, a tornar-se absurd. Exemple d'això és la visita de la banda a l'apartament de l'Ann, una situació ben estranya. I, precisament, la de la Molly McCarthy https://www.imdb.com/name/nm0565267/, l'actriu que fa de la mossa, es pot assenyalar sense problemes com la interpretació més pobra. Les dels altres no són gaire millors, que consti. El context que s'intenta aportar, l'homosexualitat, la misogínia, els traumes d'adolescència, els atacs de pànic https://ca.wikipedia.org/wiki/Trastorn_de_p%C3%A0nic, els conflictes curriculars, més que enriquir esdevenen pedres en el camí cap a un clímax que, també, descarrila. Perquè, més enllà de l'actuació penosa dels ostatges, el setge es converteix en un festival del trets poca-solta sense massa història addicional. Tot plegat, força maldestre.

EN UN MOT: Nyap.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

 

Always stay one ahead! You never go thirsty. That's planning.

---
Steve McQueen as George Fowler
Crahan Denton as John Egan

LLARGMETRATGE: "Quicksand" (1950)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0042869/

DURADA: 79 minuts (Crèdits: mig minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- L'evolució del deute contret pel Dan, el paper a càrrec del Mickey Rooney, de 20 dòlars, uns 260 actuals, a 3.000 dòlars, uns 40 mil d'ara.

PITJOR:
- L'obsessió de la Helen, el personatge interpretat per la Barbara Bates, amb un paio que la ignora, l'evita i és un criminal.

NOTES:
1. L'Irving Pichel, el director, fou inclòs en la Hollywood blacklist https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_negra_de_Hollywood instituïda pel House Un-American Activities Committee https://ca.wikipedia.org/wiki/House_Un-American_Activities_Committee.
2. El rodatge es va portar a terme entre març i abril de 1949 en indrets de l'estat nord-americà de California, com el Santa Monica Pier https://en.wikipedia.org/wiki/Santa_Monica_Pier.
3. En Mickey Rooney, juntament amb el Peter Lorre, va col·laborar en el finançament del film.

COMENTARI: El desenvolupament de la situació que converteix el fatxenda, en Rooney, en malfactor resulta força àgil. De manera que la història passa prou bé. Es podria qüestionar, potser, la diligència del policia, en Moriarity, interpretat pel John Gallaudet. Doncs, sobretot, el primer dels crims sembla faves comptades; només calia un rastreig de l'origen dels calers una mica minuciós. Després, l'assumpte del cotxe, fins i tot, prescindint de la confessió del passerell, trobo que incrimina el mecànic fàcilment. Tampoc destacaria la intel·ligència de la femme fatale https://ca.wikipedia.org/wiki/Dona_fatal de torn; aquí, encarnada per la Jeanne Cagney. Per cert, diria que 1.800 dòlars de l'any 1950 són massa diners per un abric, encara que sigui de visó. Cert que no es menciona si la pell és de l'espècie americana https://ca.wikipedia.org/wiki/Vis%C3%B3_americ%C3%A0 o de l'europea https://ca.wikipedia.org/wiki/Vis%C3%B3_europeu, que està en perill crític d'extinció... En fi, tornant al tema, que la mossa es mostra prudent a l'hora de pagar amb bitllets de 50 però s'exposa, en canvi, comprant un article de luxe l'endemà del robatori. I el tros final de fugida, amb l'advocat interpretat pel Taylor Holmes fent de conseller condescendent, carrincloneja lleugerament. Bé, imagino que era necessari quelcom d'aquest estil per suggerir un cert penediment i tal. Malgrat això i allò, en general, la proposta ha superat les meves expectatives... que eren nul·les.

EN UN MOT: Escalada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

Did you ever hear anybody say, "money talks"? Fifty dollar bills, they talk very loud; big bills. What do they say?
---
Peter Lorre as Nick

LLARGMETRATGE: "Indestructible Man" (1956)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0049363/

DURADA: 70 minuts i mig (Crèdits: 1 minut, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 51 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena en la que el Charles Benton es carrega el Joe Marcelli, interpretats pel Lon Chaney Jr. i el Ken Terrell, respectivament.

PITJOR:
- Els primers plans de la cara de ràbia del ressuscitat, que freguen el patetisme.

NOTES:
1. El rodatge es va portar a terme cap a finals de 1954 en indrets de la ciutat de Los Angeles, en l'estat nord-americà de California, com ara el barri de Bunker Hill, del que quedà retratat el funicular, l'Angels Flight https://en.wikipedia.org/wiki/Angels_Flight; o el Broadway Theater District, del que apareixen el Bradbury Building https://en.wikipedia.org/wiki/Bradbury_Building o el New Follies Theater https://en.wikipedia.org/wiki/Burbank_Theatre, per exemple.
2. Es van aprofitar plans del film de 1948, dirigit per l'Alfred Louis Werker, "He Walked by Night" https://www.imdb.com/title/tt0040427/, per recolzar la seqüència del clavegueram.
3. Existeixen instantànies d'una escena no inclosa en l'edició definitiva en la que el "Butcher" hauria irromput en la presó i que explicarien una estada de l'Eva Martin en l'hospital que es menciona al final sense context.

COMENTARI: Pel vessant de la intriga criminal, ben poca cosa. De fet, això d'eliminar, incriminant-lo, qui sap on para un botí amagat sembla quelcom bastant ximple i absurd. Tampoc hi ha investigació ni misteri, en aquest aspecte, només carrincloneria en la relació entre la corista i el policia, l'Eva Martin i el Richard Chasen, els papers a càrrec de la Marian Carr i el Max Showalter, respectivament. I pel que fa a la part del monstre, més enllà d'òbvies reminiscències de "Frankenstein or The Modern Prometheus" https://ca.wikipedia.org/wiki/Frankenstein_o_el_Prometeu_modern, per exemple, tampoc deixa gaire més que una missió de revenja gens complexa i moments de pena, com quan l'homenot mira de demostrar amb unes tisores la duresa de la seva pell; el truc visual resulta lamentable. Bé, reconec que l'atac amb el bazuca https://ca.wikipedia.org/wiki/Bazuca i el llançaflames https://ca.wikipedia.org/wiki/Llan%C3%A7aflames m'ha fet gràcia, encara que, al capdavall, no llueix massa. Ara, la grua del final, per molt espectacular que sigui la màquina en si, no té solta ni volta. La impressió que genera tot plegat, doncs, és de pastitx un tant barroer. Almenys, és curta.

EN UN MOT: Barreja.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

Hey, don't get physical! And watch your tone of voice, buster!
---
Ross Elliott as Paul Lowe
Peggy Maley as Francine

LLARGMETRATGE: "R.I.P.D." (2013)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0790736/

DURADA: 96 minuts (Crèdits: 8 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 52 (sobre 100).

MILLOR:
- Els efectes visuals de les escenes de temps glaçat.

PITJOR:
- L'interrogatori a l'Stanley Nawicki, el paper interpretat pel Robert Knepper, quan el Jeff Bridges, fent del Roicephus Pulsipher, endrapa el menjar amb tandoori masala https://en.wikipedia.org/wiki/Tandoori_masala.

NOTES:
1. També, es coneix com "R.I.P.D.: Rest in Peace Department".
2. Es basa en el còmic homònim de 1999 desenvolupat pel Peter M. Lenkov https://en.wikipedia.org/wiki/Peter_M._Lenkov.
3. A partir d'un pressupost d'uns 150 milions de dòlars, va recaptar-ne'n uns 80.
4. En juliol de 2013, Atlus https://ca.wikipedia.org/wiki/Atlus va publicar el videojoc, "R.I.P.D. The Game".
5. La preqüela, "R.I.P.D. 2: Rise of the Damned" https://www.imdb.com/title/tt21094994/, dirigida pel Paul Leyden, va estrenar-se directe en Blu-ray i DVD en 2022.
6. Durant el primer minut de crèdits, es mostren il·lustracions; cap el final, surt la dedicatòria, "In Memory of / DAVID ELLIS / WILLIAM H. O'BRIEN".
7. El rodatge es va portar a terme entre setembre de 2011 i gener de 2012 en indrets de l'estat nord-americà de Massachusetts, com Raynham, Boston, Quincy o Chelsea, també, a Providence, Rhode Island, i a Los Angeles, California.

COMENTARI: La veritat és que no acabo d'entendre la motivació dels monstres camuflats en la quotidianitat terrestre per voler engegar aquesta mena de portal xuclador d'ànimes, l'Staff of Jericho. Pretenen tocar la pera al departament fúnebre, és això? No sé. Què m'he perdut? Trobo el plantejament ben absurd. A més, tal com s'enllaça l'assumpte dels morts revoltats i les peces d'or amb la història dels agents, en Nick Walker i el Bobby Hayes, els personatges interpretats pel Ryan Reynolds i el Kevin Bacon, respectivament, fa, tot plegat, ferum d'improvisació argumental. És a dir, el fil global esdevé confús i poca-solta. La resta no té misteri, col·legues graciosets i espectacle visual frenètic d'estètica exagerada. Tot i que, a hores d'ara, meitat del 2025, els efectes d'aquell any semblen un tant barroers. Ah! Entenc que es tracta d'un gag però l'aparició de la Marisa Lee Miller https://en.wikipedia.org/wiki/Marisa_Miller resulta massa gratuïta.

EN UN MOT: Perduda.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Heart Eyes" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt32558992/

DURADA: 97 minuts (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 37 (sobre 100).

MILLOR:
- El dispositiu de visió nocturna https://en.wikipedia.org/wiki/Night-vision_device de la màscara de l'assassí.

PITJOR:
- Una química inexistent entre els protagonistes, l'Ally McCabe i el Jay Simmonds, interpretats per l'Olivia Hastings Holt i el Mason Gooding, respectivament.

NOTES:
1. Després d'un minut i mig de crèdits, s'inclou un clip addicional de mig minut.
2. A partir d'un pressupost de 18 milions de dòlars, va recaptar-ne'n uns 33.
3. El rodatge es va portar a terme entre juny i juliol de 2024 en la ciutat neozelandesa d'Auckland.
4. El Josh Ruben, el director, fa un cameo https://ca.wikipedia.org/wiki/Cameo cap el minut 64 i 40 segons.

COMENTARI: La ració de sang i fetge, tot i que no passa d'ordinària, es lliura de manera prou solvent. El problema principal rau en que la trama amorosa que ha de servir de marc per a la carnisseria es presenta com una successió de pegots lamentables, clixés superficials, l'un darrere l'altre, que, senzillament, provoquen alienació. O sigui, m'he avorrit. En algun lloc, he llegit que pretenien imitar la Nora Ephron https://ca.wikipedia.org/wiki/Nora_Ephron i el Wes Craven https://ca.wikipedia.org/wiki/Wes_Craven. Doncs, em sap greu però crec que no s'hi acosten gaire, almenys i sobretot, en el primer dels casos. Potser, gran part de la culpa d'oferir aquesta impressió de vulgaritat es pot atribuir a la manca absoluta de carisma del Mason Gooding. Quin peix bullit, el paio! Total, què m'esperava d'una producció que aspira a aprofitar-se de la tirada de la data, Sant Valentí https://ca.wikipedia.org/wiki/Dia_de_Sant_Valent%C3%AD?

EN UN MOT: Oportunista.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Kansas City Confidential" (1952)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0044789/

DURADA: 99 minuts (Crèdits: 1 minut, en l'inici; mig, al final).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- Els personatges de l'Eddie, encarnat pel Paul Dubov, el Rick, en Ric Roman, i la seva al·lusió a Iwo Jima https://ca.wikipedia.org/wiki/Iwo_Jima.

PITJOR:
- L'aparició de la Helen Foster, el paper de la Coleen Gray, en el complex turístic mexicà.

NOTES:
1. El títol de treball fou "Kansas City 117"; al Regne Unit, va anomenar-se "The Secret Four".
2. Després dels rètols de presentació, apareix el pròleg, "In the police annals of Kansas City are written lurid chapters concerning the exploits of criminals apprehended and brought to punishment. But it is the purpose of this picture to expose the amazing operations of a man who conceived and executed a 'perfect crime,' the true solution of which is NOT entered in ANY case history, and could well be entitled 'Kansas City Confidential'".
3. En John Payne li va trencar les costelles al Jack Elam en una escena de brega.
4. Durant el rodatge, el John Payne i la Coleen Gray van iniciar una relació amorosa que va allargar-se fins l'any següent.

COMENTARI: Això del policia ressentit, en Tim Foster, el rol a càrrec del Preston Foster, que cerca una rehabilitació a base de resoldre un crim de collita pròpia m'encaixa bastant. L'assumpte de l'anonimat entre la colla de malfactors i la repartició diferida del botí, també. El que no m'acaba de quadrar és la logística de tot plegat, vehicles, viatges, comunicacions, moviment dels diners entre països... Em sembla una gestió massa discreta, la que fa el senyor Big, o una inoperància de les autoritats massa flagrant. L'altra qüestió que em grinyola força és la mena de missió venjativa que engega el protagonista... perquè no troba feina. Quin fatxenda! I, finalment, em sorgeix el dubte de la jurisdicció. Per parar una trampa, no sortia més a compte fer la convocatòria dels delinqüents en sòl nord-americà? No sé... trontolla.

EN UN MOT: Ranca.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

I thought the law said a man was innocent until proven guilty.
---
John Payne as Joe Rolfe
Coleen Gray as Helen Foster

LLARGMETRATGE: "Novocaine" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt29603959/

DURADA: 109 minuts i mig (Crèdits: 8 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- La consideració del Nathan Caine amb l'Earl, els rols interpretats pel Jack Quaid i el Lou Beatty Junior, respectivament.

PITJOR:
- La incompetència dels policies del SDPD https://en.wikipedia.org/wiki/San_Diego_Police_Department, el Coltraine Duffy i la Mincy Langston, els papers del Matt Walsh i la Betty Gabriel, respectivament.

NOTES:
1. En alguns indrets, va anomenar-se "Mr. No Pain" o "Novocaine - No Pain".
2. A partir d'un pressupost de 18 milions de dòlars, va recaptar-ne'n uns 34.
3. L'argument té alguna similitud amb el del film de 2018, "Mard Ko Dard Nahin Hota" https://www.imdb.com/title/tt8055888/, escrit i dirigit pel Vasan Bala.
4. El rodatge es va portar a terme entre abril i desembre de 2024 en Ciutat del Cap, a Sud-àfrica.

COMENTARI: Diu que els directors, en Dan Berk i el Robert Olsen, pretenien ser meticulosos pel que fa al càstig que rebia el Nathan Caine per tal de mantenir l'acció dins d'allò raonablement versemblant. Perquè, al cap i a la fi, no es tractava de presentar el paio com un súper heroi. Em sembla que no van esforçar-se prou; no crec que cap cos de la complexió del Jack Quaid pogués suportar, amb o sense dolor, les pallisses que entoma el protagonista. Més enllà d'això, del repertori d'agressions, danys i lesions més o menys sòrdides que amenitzen la sessió, ens trobem la història d'un atracament vulgar i corrent amb una seducció pel mig, l'honor de l'Amber Midthunder encarnant la Sherry Margrave, bastant estàndard. Ah! I l'histrionisme d'un Ray Nicholson https://en.wikipedia.org/wiki/Ray_Nicholson que sembla que parodiï el seu pare. Bé. almenys, el personatge del Jacob Batalon, en Roscoe Dixon, aporta certa simpatia a l'assumpte.

EN UN MOT: Carnissera.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!