dissabte, 19 de novembre del 2022

LLARGMETRATGE: "The Man with the Golden Arm" (1955)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0048347/

DURADA: 119 minuts (Crèdits: 1 minut, al començament).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena en la que la Sophia es carrega en "Nifty Louie" Fomorowski, interpretats per l'Eleanor Parker i el Darren McGavin, respectivament.

PITJOR:
- La poca traça que mostra en Frank Sinatra tocant la bateria; malgrat les suposades lliçons del Shelly Manne.

NOTES:
1. S'inspira en la novel·la homònima del 1949, escrita pel Nelson Algren.
2. Es tracta d'una obra de domini públic i pot ser abastada en línia, per exemple, des de l'enllaç: https://en.wikipedia.org/wiki/File:The_Man_with_the_Golden_Arm_(1955)_.webm.
3. En 2020, fou seleccionada per a la seva conservació en The United States' National Film Registry per The Library of Congress.
4. El rodatge es va portar a terme en 6 setmanes, des del 26 de setembre fins el 4 de novembre de 1955, en els RKO Studios de Hollywood.

COMENTARI: Segons llegeixo, la novel·la acaba d'una manera una mica més tràgica pel protagonista; alhora que defineix bastant millor el seu context vital respecte l'addicció. El film se m'ha fet un xic llarg, dues hores, però el complot de la invàlida, la síndrome d'abstinència del crupier i, sobretot, la imponent presència de la Kim Novak m'han recompensat amb escreix. Diu que l'Otto Preminger, el director, va pagar 100 mil dòlars a la Columbia Pictures per la cessió de l'actriu, la qual només va percebre mil dòlars setmanals a canvi. Doncs, res, me l'esperava més crua.

EN UN MOT: Endolcida.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

TEATRE: "Silvia Ocampo de Llorenç Villalonga - Sergi Schaaff - Montserrat Carulla/Enric Majó/Rosa Maria Sardà" (1975)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1111952/

DURADA: 66 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- La parella de convidats de pedra, la Hellen, el paper a càrrec de la Núria Duran, i el seu marit, en Milà, encarnat en l'Adolf Bras.

PITJOR:
- El narrador, en Roger Ruiz, fumant i fent nosa.

NOTES:
1. Apareix el senyal dels dos rombes en l'inici de l'emissió, propi de TVE per avisar de contingut no apte per a menors.
2. Durant els títols de crèdit, s'escolta la cançó del 1934, "Golondrinas", interpretada pel Carlos Gardel.
3. L'obra de teatre va publicar-se, originalment, en 1935, en castellà; en 1966, en català; i, en 1975, es convertiria en la novel·la "Un estiu a Mallorca".
4. Segons RTVE, fou la primera representació en català oferta per tot l'estat espanyol amb subtítols en castellà.

COMENTARI: La Carulla i la Sardà empaitant un cos, el del Majó. La pena és que no s'acaba de copsar gaire luxúria ni alegria enlloc. Perquè, per exemple, el somni eròtic de la Felipa resulta bastant patètic, trist. Ben plantejades, l'obsessió de la cosina i la desídia de l'escriptora. Però queda una composició global una mica massa austera, apagada. Que no brilla, Mallorca? Ho deia la cançó "Bona nit" de l'Antoni Parera Fons. En fi... Si més no, ha estat breu.

EN UN MOT: Tibada.

PAÍS:           CATALUNYA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dijous, 17 de novembre del 2022

LLARGMETRATGE: "See How They Run" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt13640696/

DURADA: 98 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- La Shirley Henderson, que fa de l'Agatha Christie, enverinant per error el John Woolf, encarnat pel Reece Shearsmith.

PITJOR:
- Allò que somnia l'inspector Stoppard, el paper a càrrec del Sam Rockwell, quan l'algutzir Stalker, interpretada per la Saoirse Ronan, el deixa sense coneixement.

NOTES:
1. El títol està extret de la 2a línia, en la seva versió moderna, de la cançó de bressol "Three Blind Mice"; que, alhora, donava nom a un relat que esdevindria "The Mousetrap", l'obra de teatre de l'Agatha Christie estrenada en 1952.
2. A partir d'un pressupost de 40 milions de dòlars, n'ha recaptat uns 22.
3. El rodatge es va portar a terme a diferents indrets del West End de Londres durant el 3r confinament imposat en el Regne Unit a causa de la pandèmia de la COVID-19.

COMENTARI: Si és que ja ho diu el primer mort, el Leo Köpernick, a qui dóna vida l'Adrien Brody; els whodunits, vist un, vists tots. I, pel que he llegit al respecte, sembla que el guionista, en Mark Chappell, s'escarrassa en farcir l'escenari de detallets del món de l'escriptora anglesa. Però, tant se val. Ni els protagonistes desperten especial simpatia ni la comèdia acaba de quallar ni el cas resulta gaire interessant. Em deixa indiferent. Bé, excepte per la pista "Born Under a Bad Sign", de l'àlbum del 2005 "Coles Corner", del Richard Hawley. Me l'ha fet recordar.

EN UN MOT: Insulsa.

PAÍS:           GB, EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dimecres, 16 de novembre del 2022

LLARGMETRATGE: "Night Tide" (1961)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0055230/

DURADA: 85 minuts (Crèdits: 2 minuts, al començament).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena en la que en Johnny Drake i la Mora, interpretats pel Dennis Hopper i la Linda Lawson, respectivament, són sota el passeig marítim amb el que sembla la marea en ascens.

PITJOR:
- La confessió del capità Samuel Murdock, encarnat pel Gavin Muir, per precipitada.

NOTES:
1. Al final, apareix la citació del poema escrit el 1849, "Annabel Lee", en la que s'inspira el títol, "'And so, all the night tide, I lie down by the side of my darling --my darling-- my life and my bride In her sepulchre there by the sea, In her tomb by the sounding sea.' EDGAR ALLAN POE".
2. El director i guionista, en Curtis Harrington, va vendre el guió, llavors, anomenat "The Girl from Beneath the Sea", al Roger Corman en 1956; alhora, el guió es basava en una història pròpia titulada "The Secrets of the Sea".
3. L'escriptor Spencer Kansa explica que el Harrington va declinar l'oferta de finançament del mafiós Meyer Harris "Mickey" Cohen per por a represàlies en cas d'un hipotètic fracàs.
4. Va adaptar-se al format de musical a càrrec de la Nathania Wibowo i el Taylor Tash en 2017.

COMENTARI: No hi entenc, de submarinisme, però la manera sobtada que té el protagonista de tornar a la superfície des del que es suposa un fons del mar profund, no li hauria de provocar malaltia disbàrica? Res, detallets. L'ambigüitat i el suspens es perceben perfectament encara que l'atmosfera no sigui la més òptima. Tot i així, la presentació passa força bé. I fa la impressió de relat clàssic, d'alguna manera. M'ha agradat veure-la.

EN UN MOT: Simple.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   BÉ.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 14 de novembre del 2022

LLARGMETRATGE: "Blonde" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1655389/

DURADA: 166 minuts (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 38 (sobre 100).

MILLOR:
- L'audició teatral amb l'Arthur Miller, el personatge darrere l'Adrien Brody.

PITJOR:
- Que l'Ana de Armas, fent de la Marilyn Monroe, vomiti a la cara de l'espectador, en l'escena de l'avió.

NOTES:
1. Al final dels títols de crèdit, surt un rètol que diu "If you or someone you know is struggling, information and resources are available at www.wannatalkaboutit.com".
2. Es tracta de la segona adaptació de la novel·la homònima del 2000, escrita per la Joyce Carol Oates, després del telefilm a càrrec de la Joyce Chopra, emès per primer cop el 13 de maig del 2001.
3. Tant les escenes inicials de l'apartament amb la mare malalta de l'actriu, la Gladys Pearl Baker, encarnada per la Julianne Nicholson, com les del suïcidi en el darrer domicili de la Monroe, al 12305 Fifth Helena Drive de Brentwood, a la ciutat de Los Angeles, van ser rodades en els indrets originals on van succeir els fets.

COMENTARI: N'he quedat ben tip de plor, de xiuxiueig, de mocs i de trauma. De fet, a la mitja hora ja n'estava fart de penes i experiments visuals. I sembla que el director i guionista, l'Andrew Dominik, es recrea en els elements més morbosos, com la fel·lació al John F. Kennedy, el paper a càrrec del Caspar Phillipson. O intenta jugar amb diferents formats de pantalla, el blanc i negre, el color, per fer-se l'interessant, segur. Prou llarga i feixuga és com per, a sobre, anar marranejant. Quin suplici!

EN UN MOT: Carregosa.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 13 de novembre del 2022

LLARGMETRATGE: "Rosaline" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1777606/

DURADA: 96 minuts (Crèdits: 9 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 48 (sobre 100).

MILLOR:
- Els escenaris en San Gimignano de Siena, a Itàlia; els retrets de la infermera Janet, encarnada en la Minnie Driver.

PITJOR:
- L'escena d'exhibició d'abdominals del Sean Teale, que fa del Dario; i el suposat retard mental de l'Steve the Courier, el paper a càrrec del Nico Hiraga.

NOTES:
1. És l'adaptació de la novel·la del 2012, "When You Were Mine", escrita per la Rebecca Serle.
2. Després de mig minut de crèdits, s'inclou una escena extra en la que apareixen el Romeo Montague i la Juliet Capulet, interpretats pel Kyle Allen i la Isabela Merced, respectivament, avorrint-se durant el seu viatge marítim cap a Xipre.

COMENTARI: D'acord que no formo part del públic potencial d'aquesta proposta bufa per adolescents ximplets. Però, de debó calia tornar a embrutar la "Romeo and Juliet" d'en William Shakespeare amb quelcom tant poca-solta? I és que el que més m'admira és que estigui basada en un llibre! Si tant sols tingués quelcom d'enginyós, encara... Ni mica; carrincló, ordinari, vulgar. Ho sento, ofereix massa poc. En fi, no em tocava veure-la.

EN UN MOT: Estúpida.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Undone - Temporada 2a" (29 d'abril de 2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8101850/episodes?season=2

DURADA: 187 minuts (Crèdits: 10 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 80 (sobre 100).

MILLOR:
- El capítol setè, "Rectify", que explica el trauma de la Ruchel Winograd, interpretada per la Veda Cienfuegos.

PITJOR:
- El punt en el que pivota la història, el sentiment de culpabilitat de l'àvia Geraldine, encarnada per la Holley Fain, no resulta gaire ferm a l'hora de justificar la resta de desgràcies.

NOTES:
1. La primera temporada, també, de 8 capítols va estrenar-se el 13 de setembre del 2019.
2. Per culpa de les restriccions de mobilitat imposades arran de la pandèmia de la COVID-19, els artistes, entre d'altres, en Ramón Louro, van haver de recórrer a eines com Google Maps i Google Street View per comptar amb referències a l'hora de recrear els paisatges dels indrets de San Antonio i Ciudad de México.

COMENTARI: Aquest tipus de jocs temporals són capaços de motivar-me suficientment amb ben poca cosa. Per exemple, amb un trencaclosques simplificat que es remunta a una 4a generació, els pares de la vella, i un detallet subtil com l'intent de la suplantació de l'ànima del policia per part del Jacob Winograd, el paper del Bob Odenkirk, a l'estil del protagonista d'aquella gran sèrie de finals dels 80s, "Quantum Leap". El to em resulta una mica massa de telenovel·la ploricona però el format, l'animació rotoscopiada, contraresta la mandra que això podria haver suposat. I res més; m'ha atrapat, m'ho he passat bé.

EN UN MOT: Melodrama.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 12 de novembre del 2022

LLARGMETRATGE: "Tadeo Jones 3: La tabla esmeralda" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14941698/

DURADA: 89 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 62 (sobre 100).

MILLOR:
- Les persecucions pel Sena de París.

PITJOR:
- L'idiota interpretat pel Tito Valverde, l'agent Pickle.

NOTES:
1. Representa el 3r lliurament de la franquícia iniciada en 2012 per "Las aventuras de Tadeo Jones", dirigida pel mateix Enrique Gato, i continuada en 2017 per "Tadeo Jones 2: El secreto del Rey Midas", aquesta amb la cooperació al capdavant del projecte d'en David Alonso.
2. A partir d'un pressupost d'11 milions d'euros, va recaptar-ne'n més de 30.
3. El títol de treball fou "Tadeo Jones 3: La maldición de la momia"; internacionalment, va estrenar-se com "Tad the Lost Explorer and the Emerald Tablet" i "Tad the Lost Explorer and The Curse of the Mummy".
4. Durant els primers 2 minuts de crèdits, es mostren animacions simples dels personatges; cap el final, surt una dedicatòria dirigida a Damián Pérez Rodríguez i a Gael & Itzi.

COMENTARI: El resultat formal és bastant correcte però, en el fons, no deixa de redundar sobre el concepte que parodiava o homenatjava des del primer film i que ja feia, aleshores, ferum de naftalina. Amb quelcom tant previsible, l'única cosa que podia engrescar era el carisma i l'enginy dels ninots; que ni un ni l'altre. Malgrat tot, entreté. Crec que n'he tingut prou, no obstant.

EN UN MOT: Rèplica.

PAÍS:           ESPANYA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Bullet Train" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt12593682/

DURADA: 126 minuts i mig (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 75 (sobre 100).

MILLOR:
- La darrera mitja hora, que coincideix amb l'aparició del vell, encarnat pel Hiroyuki Sanada, i l'espectacularitat de la batzacada final del tren.

PITJOR:
- Les gracietes dels personatges i les esbatussades ximpletes entre ells.

NOTES:
1. És una adaptació de la novel·la del 2010 escrita pel Kotaro Isaka, "Maria Biitoru".
2. A partir d'un pressupost d'uns 90 milions de dòlars, va recaptar-ne'n a prop de 240.
3. En David Leitch, el director, apareix com a víctima 17a del duo Tangerine-Lemon, els papers a càrrec de l'Aaron Taylor-Johnson i el Brian Tyree Henry, respectivament.
4. El gruix del rodatge es va portar a terme entre novembre del 2020 i març del 2021 als Sony Pictures Studios de Culver City, en l'estat nord-americà de Califòrnia.
5. Després de mig minut de crèdits, s'inclou un tros en el que es veu el personatge del Lemon segrestant un camió de mandarines i envestint la Prince, encarnada per la Joey King.

COMENTARI: La típica escena d'una matança sangonenta a cop de katana ocorreguda en un chaniwa japonès, amb neu, espurnes o pètals d'ametller surant en l'aire, la podríem anar arraconant, penso. Clar que, en el moment en el que el producte es posiciona en la paròdia, qualsevol cosa resulta apropiada. La base, la història de l'Isaka, la trobo interessant. És a dir, el complot del yakuza anomenat White Death, interpretat pel Michael Shannon, no sembla gaire infal·lible; però, com diria aquell, la intenció és allò que compta. I la pel·lícula fa gala d'efectes sensacionals i d'una composició molt àgil. Així que, més enllà de les imprecisions i les vaguetats, per exemple, pel que fa al verí de la bumslang, l'experiència esdevé gratificant. Una pena, les rucades.

EN UN MOT: Carallada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

divendres, 11 de novembre del 2022

LLARGMETRATGE: "D.O.A." (1949)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0042369/

DURADA: 83 minuts (Crèdits: menys d'1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 78 (sobre 100).

MILLOR:
- La precisió del cop d'ampolla al cap que rep per part del cambrer en Neville Brand, fent d'en Chester, abans de ser abatut.

PITJOR:
- La durada del segment del grup de jazz format pel James Streeter, el Shifty Henry, l'Al Wichard, en Ray LaRue i el Teddy Buckner en el Fisherman's Club; sobretot, perquè allò que se sent no es correspon a la seva interpretació (pel que he llegit).

NOTES:
1. Es troba disponible en línia de forma gratuïta https://en.wikipedia.org/wiki/File:DOA,_1949.ogv perquè va esdevenir de domini públic a causa d'un error burocràtic.
2. L'Eddie Davis va dirigir-ne una revisió titulada "Color Me Dead" que fou estrenada en 1969; en 1988, va aparèixer l'adaptació a càrrec del Rocky Morton i de l'Annabel Jankel; i l'Stephen Cyrus Sepher va oferir la seva versió en 2017.
3. En 2004, aquesta pel·lícula va ser seleccionada per a la seva conservació en The United States' National Film Registry per The Library of Congress.
4. Abans dels títols de crèdit, surt el rètol "The medical facts in this motion picture are authentic. Luminous toxin is a descriptive term for an actual poison. Technical Adviser, Edward F. Dunne, M.D.".

COMENTARI: El Frank Bigelow, el paper de l'Edmond O'Brien, té un punt de rudesa excessiva, fins i tot, abans d'instal·lar-se en el compte enrere; cosa que contrasta amb l'actitud carrinclona de la Paula Gibson, encarnada per la Pamela Britton. Però, en general, m'ha agradat força l'espectacle per l'estil expeditiu de la presentació i per un plantejament agosarat que descobreix el desenllaç de bon començament. Pel que fa al misteri, reconec que m'ha costat un pèl treure l'entrellat de l'assumpte, m'he perdut una mica amb els uns i els altres. En fi, tant se val, m'ha divertit.

EN UN MOT: Aspra.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       REGULAR.
ORIGINALITAT:   BÉ.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dijous, 10 de novembre del 2022

LLARGMETRATGE: "Out of Office" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt12194000/

DURADA: 87 minuts (Crèdits: mig minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- Alguns dels gags protagonitzats pel Ken Jeong, que fa el paper del Kyle, i del Chris Gethard, que encarna en Winston.

PITJOR:
- L'idil·li ximplet entre l'Eliza i el Neal, interpretats per la Milana Vayntrub i el Jay Pharoah, respectivament.

NOTES:
1. El rodatge es va portar a terme entre el 22 de març i el 15 d'abril del 2022 a indrets de Los Angeles, en l'estat nord-americà de Califòrnia.
2. També, s'anomena "Remote".
3. El Ben Silverman i en Paul Lieberstein, aquest darrer, director i guionista de la pel·lícula, van començar a gestar el projecte durant els primers estadis de la pandèmia de la COVID-19.

COMENTARI: La trobo molt mandrosa perquè ni tant sols es preocupa d'establir un context laboral plausible, en té prou amb plantejar una reunió remota ajuntant una colla de personatges peculiars i tirar de tòpics; fins i tot, amb el recurs gastat de l'aplec festiu. A més, reconec que els individus eixelebrats com l'Eliza em provoquen un cert rebuig. No obstant això i malgrat la lleugeresa de la proposta, aprecio els quatre o cinc instants d'hilaritat poca-solta. És que alguns integrants de l'elenc fan gràcia sense ni haver d'obrir la boca. Res més.

EN UN MOT: Derivada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dimecres, 9 de novembre del 2022

LLARGMETRATGE: "Brainstorm" (1983)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0085271/

DURADA: 102 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- El vessant científic.

PITJOR:
- El descontrol còmic en la línia de muntatge.

NOTES:
1. Al final dels títols de crèdit, apareix el rètol "To Natalie"; la Natalie Wood va perdre la vida abans de completar el rodatge en circumstàncies mai aclarides per ofec i hipotèrmia durant el transcurs d'una excursió marítima a la Santa Catalina Island.
2. Després de la mort de l'actriu, la seva germana, la Lana Wood, va reemplaçar-la en algunes escenes per tal que el film pogués ésser finalitzat.
3. En 1973, en Bruce Joel Rubin va estar a punt de rodar la mateixa història a partir d'un guió propi titulat "The George Dunlap Tape" però l'inversor principal es va fer enrere i el projecte va avortar-se.

COMENTARI: La idea de l'enregistrament, la transmissió, el filtratge i la reproducció de dades cerebrals lligades a la consciència i a l'emoció em va fascinar de petit, quan vaig veure aquesta pel·lícula per primer cop, potser, fa 30 anys. Revisada, ara, només en salvo el concepte. El conflicte moral m'avorreix i tota l'operació furonera per desballestar el laboratori de l'investigador, encarnat pel Christopher Walken, em sembla una bajanada. Continua, no obstant, sent una de les meves referències culturals.

EN UN MOT: Suggeridora.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   BÉ.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 7 de novembre del 2022

LLARGMETRATGE: "Smile" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt15474916/

DURADA: 115 minuts i mig (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- El somriure sinistre d'alguns dels personatges, com el de la Laura Weaver o el de la doctora Madeline Northcott, encarnades per la Caitlin Jean Stasey i la Robin Weigert, respectivament.

PITJOR:
- Els ensurts injustificats provocats per sorolls sobtats en canvis d'escena, per exemple.

NOTES:
1. Es basa en el curtmetratge "Laura Hasn't Slept" del mateix guionista i director, el Parker Finn.
2. A partir d'un pressupost de 17 milions de dòlars, va recaptar-ne'n més de 200.
3. S'havia anunciat amb el títol de "Something's Wrong with Rose".
4. El rodatge es va portar a terme entre l'11 d'octubre i el 24 de novembre del 2021 a New Jersey.
5. Al final dels crèdits, apareix el rètol "The making and authorized distribution of this film supported over 4,000 jobs and involved hundreds of thousands of work hours".

COMENTARI: Esglais a banda, que em semblen tramposos i pèrfids, li trobo la falla de no presentar la mecànica de la maledicció de manera una mica més entenedora. Potser, és que sóc un soca, no ho nego. Però m'ha costat copsar el modus operandi de l'entitat maligna: primer, cal tornar boig un individu amb múltiples aparicions grotesques; segon, posseir-lo; tercer, s'ha de seleccionar una futura víctima; quart, cal començar a assetjar el nou subjecte fent-lo testimoni de l'execució de la persona posseïda; cinquè, tornar a començar. L'excepció seria quan, abans de la possessió, el turmentat triés un màrtir substitut i pelés davant d'ell un innocent. Aleshores, el primer quedaria lliure perquè l'ens dolent es lligaria a aquell espectador. A veure, no resulta tant difícil; només que crec que la complicació no paga la pena.

EN UN MOT: Retorçuda.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.


Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 6 de novembre del 2022

LLARGMETRATGE: "Weird: The Al Yankovic Story" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt17076046/

DURADA: 108 minuts (Crèdits: 8 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 51 (sobre 100).

MILLOR:
- Fins l'escena de la piscina, en la que l'artista canta la paròdia del 1981, "Another One Rides the Bus", més o menys, tot correcte.

PITJOR:
- La deriva poca-solta, amb l'aparició prominent de la Madonna i la intervenció del Pablo Escobar, el paper a càrrec de l'Arturo Castro.

NOTES:
1. Abans dels títols de crèdit, surten els rètols "'Weird Al' Yankovic was assassinated at the Shrine Auditorium in 1985... but his music will live on forever" i "Madonna Ciccone is still at large"; tot seguit, un minut de noms amb fotografies i, després, un fragment en el que l'Evan Rachel Wood, que interpreta la Madonna, deixa una rosa a la tomba del protagonista, de la que surt una mà.
2. La llavor de la pel·lícula és un tràiler fals que es va oferir en 2010 des del portal Funny or Die que anunciava una biografia en forma de sàtira/paròdia dirigida pel mateix Eric Appel i protagonitzada, aleshores, per l'Aaron Paul; en "Weird Al" Yankovic solia mostrar-lo durant els seus concerts.
3. Va comptar amb un pressupost aproximat de 8 milions de dòlars i va filmar-se al llarg de 18 dies, entre el 10 de febrer i el 8 de març del 2022, en indrets de l'estat nord-americà de Califòrnia com Los Angeles o Pomona.
4. El "Weird Al" Yankovic de debó encarna en Tony Scotti, qui fou fundador d'Scotti Brothers Records, el segell que publicà les cançons del primer des del 1983 fins el 1996.

COMENTARI: Quedo decebut perquè, en comptes d'una biografia amb cara i ulls, més o menys interessant, m'he trobat amb una farsa vulgar i ordinària sense grapa ni gens d'enginy esquitxada de quatre referències biogràfiques distorsionades. L'únic al·licient que restava, vista la marrada absurda, era poder gaudir dels números musicals del músic humorista. Però, ni això. Em sembla un fiasco en tots els sentits.

EN UN MOT: Bajanada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "After Life - Temporada 3a" (14 de gener del 2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8398600/episodes?season=3

DURADA: 168 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 39 (sobre 100).

MILLOR:
- Les visites del Tony Johnson, interpretat pel Ricky Gervais, i el Lenny, encarnat en el Tony Way, per entrevistar els swingers, en Geoff i la Vera, l'Steve Brody i la Jo Enright, l'escriptora, la Penny Spencer Wright, a càrrec de la Kate Robbins, i el gras del bufet, l'Ewen Douglas MacIntosh.

PITJOR:
- L'artificialitat del Tony Johnson i la seva dona, la Lisa, interpretats pel Ricky Gervais i la Kerry Godliman, respectivament, en els enregistraments de vídeo.

NOTES:
1. El 8 de març del 2019 i el 24 d'abril del 2020, van estrenar-se la primera i la segona temporades, respectivament, també, de 6 capítols cadascuna.
2. El rodatge es va portar a terme al llarg de 35 dies entre abril i juny del 2021, a Hemel Hempstead, al comtat de Hertfordshire, al barri londinenc de Hampstead i al poble de Beaconsfield del comtat de Buckinghamshire.
3. El productor, en Charlie Hanson, fou apartat del projecte durant la filmació d'aquesta temporada arran d'ésser acusat d'assetjament sexual i agressió.

COMENTARI: La mateixa porqueria depressiva que en la primera temporada; la segona, me l'he estalviada sense pena. El Gervais s'ha especialitzat en mostrar-se com un carallot repel·lent, arrogant, egocèntric, tibat, pedant. I aquí ho fa de la manera més genuïna possible només que afegint la tristor sintètica que pretén commoure però que tant sols aconsegueix avorrir i incomodar per impertinència repetida. Sovint, exposa arguments més aviat superficials que, en el fons, resulten inacurats. I, al final, es fa el magnànim. Això em carrega bastant. S'ho té massa cregut mes, mentre hi hagi algú que li compri la cagarada, doncs, endavant...

EN UN MOT: Redundant.

PAÍS:           GRAN BRETANYA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 5 de novembre del 2022

LLARGMETRATGE: "Detour" (1945)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0037638/

DURADA: 65 minuts (Crèdits: 1 minut, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).

MILLOR:
- L'Ann Savage en el paper de la Vera.

PITJOR:
- Els trucs visuals per aprofitar plans que inverteixen els cotxes per representar direcció cap a l'esquerra.

NOTES:
1. Basada en la novel·la del 1939 del mateix guionista, el Martin M. Goldsmith, "Detour: An Extraordinary Tale".
2. En 1992, aquesta pel·lícula va ser seleccionada per a la seva conservació en The United States' National Film Registry per The Library of Congress; també, se'n va fer una revisió (https://www.imdb.com/title/tt0104093/) a càrrec del Wade Williams i protagonitzada pel fill del Tom Neal, qui encarnà l'Al Roberts en l'original.
3. L'obra és de domini públic i pot ser vista de forma gratuïta en línia, entre d'altres, a l'enllaç https://en.wikipedia.org/wiki/File:Detour_(1945).webm.
4. El rodatge es va portar a terme entre la primavera i l'estiu del 1945 en, aproximadament, 1 mes a diferents indrets dels estats nord-americans de Califòrnia, Nevada i Arizona.

COMENTARI: Entenc que allò que veiem i que ens relata en primera persona el personatge de l'Al Roberts cal considerar-ho una ficció exculpatòria. En primer lloc per les explicacions ridícules de les morts; sobretot, la de la dona, absolutament inversemblant. I, en segon, per la reacció estoica de l'home en resposta a les insinuacions de la femme fatale. Segons he llegit, en el llibre, l'element eròtic era present. Imagino que la censura va tenir quelcom a veure en aquesta constricció. Sigui com sigui, la història es presenta fluida, precisa, simple; la qual cosa fa que passi bé, ràpid. D'alguna manera, no obstant, el que em deixa fascinat es l'aura de bèstia feréstega de la noia.

EN UN MOT: Moderada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Kimi" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14128670/

DURADA: 89 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- El desenllaç.

PITJOR:

- L'excés de plans prosaics, redundants, fins i tot, visualment, confusos.

NOTES:
1. El rodatge es va portar a terme entre febrer i agost del 2021, a indrets de Seattle, en l'estat nord-americà de Washington, i a Los Angeles, Califòrnia.
2. L'actriu que posa veu a l'aparell, la Betsy Brantley, és l'ex-dona del director, l'Steven Soderbergh.

COMENTARI: Un dels problemes que tinc amb aquesta pel·lícula és la Zoë Kravitz, que interpreta la protagonista, l'Angela Childs; em provoca una repulsió profunda. De manera que haver hagut d'aguantar-la durant tanta estona, gairebé una hora i mitja, m'ha resultat força molest. Deixant a banda aquest petit detall, diria que la meitat és brossa i la resta, una mica de farcit tecnològic, una persecució, rastres de la pandèmia de la COVID-19 i un argument ordinari adaptat a la conjuntura. Tampoc tenia expectatives gaire altes, certament, però crec que me la podria haver estalviat.

EN UN MOT: Actualització.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

divendres, 4 de novembre del 2022

LLARGMETRATGE: "Dune" (1984)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0087182/

DURADA: 136 minuts (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- Els vestits de destil·lació i alguns decorats barrocs.

PITJOR:
- Les explicacions i aclariments dels mateixos personatges en narració.

NOTES:
1. Abans de començar, surt el rètol "This film is dedicated to Federico De Laurentiis"; durant el primer minut i mig dels títols de crèdit, apareixen els principals actors, transparents, sobre un fons d'onades.
2. Es basa en la novel·la homònima del 1965 escrita pel Frank Herbert; en 1974, un projecte per adaptar-la, amb l'Alejandro Jodorowsky Prullansky de director, no va acabar de reeixir.
3. No va arribar a cobrir el pressupost de més de 40 milions de dòlars amb la recaptació que va obtenir.
4. El rodatge es va portar a terme en els Estudios Churubusco, de la Ciutat de Mèxic, al llarg de 6 mesos, fins setembre del 1983; alguns exteriors van filmar-se a Los Médanos de Samalayuca, en l'estat mexicà de Chihuahua.
5. El mateix any, Marvel Comics va publicar una versió dibuixada escrita pel Ralph Macchio i il·lustrada pel Bill Sienkiewicz.

COMENTARI: Em fa la impressió d'haver-me topat amb un resum (de l'obra d'en Frank Herbert) en el qual s'han precipitat els esdeveniments expressament perquè res no resulta prou interessant per parar-hi gaire atenció. I, tot i així, dues hores i un quart d'una història que ni fred ni calor. Sí, sordidesa, sobretot, per part del baró Vladimir Harkonnen, interpretat pel Kenneth McMillan, i un parell de monstres de joguina, derisoris, els cucs i l'eruga gegant. Però, també, un munt de poca-soltades ordinàries, como el component religiós-místic de les Bene Gesserit. A més, els efectes visuals, en general, són excessivament grollers i, de vegades, inacceptables. Per exemple, les explosions de la batalla final resulten patètiques. Pena per la participació de l'Sting, el presumptuós Feyd-Rautha, i de la Virginia Madsen, la princesa Irulan. Si més no, un cop vista, ja puc dir que la pel·lícula és un bunyol.

EN UN MOT: Nyap.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dijous, 3 de novembre del 2022

SÈRIE: "Our Flag Means Death - Temporada 1a" (Des del 3 de març fins el 24 de març del 2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11000902/episodes?season=1

DURADA: 305 minuts (Crèdits: 14 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 62 (sobre 100).

MILLOR:
- L'intent d'assassinat de la Mary Allamby, el paper a càrrec de la Claudia O'Doherty, al seu marit, l'Stede Bonnet, interpretat pel Rhys Darby, tot clavant-li un punxó al cap per l'orella. 

PITJOR:
- La deriva bohèmia absurda de l'Edward Teach, encarnat en el Taika Waititi, abans del desenllaç.

NOTES:
1. El títol de la sèrie apareix de manera diferent en cadascun dels 10 capítols: en una bandera, escrit sobre la sorra amb restes de vegetació marina, gravat en un crani, format a base de peces i figures de joguina, fet de talls al pit d'un mariner, dibuixat a la lluna...
2. El rodatge es va portar a terme en l'estat nord-americà de Califòrnia entre el 14 de juny i el 28 de setembre del 2021; la segona temporada va començar a filmar-se el 25 de setembre del 2022 a Nova Zelanda.
3. El creador, en David Jenkins, va conèixer la figura de l'Stede Bonnet a través d'una menció de la seva dona i de la lectura de l'article de la Wikipedia (https://en.wikipedia.org/wiki/Stede_Bonnet) dedicada al pirata de Barbados.

COMENTARI: Quan he sabut que el programa s'inspira en personatges històrics he quedat ben sobtat. Més que res perquè sembla que els fa obertament homosexuals i no sé si això és una maniobra humorística deliberada o resta fidel amb la realitat. Tampoc tinc ganes d'esbrinar-ho. Les poca-soltades fan gràcia i, fins i tot, algun moment hilarant m'ha fet riure. Però també m'ha avorrit bastant la relació afectuosa entre els dos capitans i la beneiteria que se'ls atribueix. Al final, tinc la impressió d'haver presenciat una celebració LGBT+ gratuïta.

EN UN MOT: Militant.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   BÉ.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dimarts, 1 de novembre del 2022

LLARGMETRATGE: "Secret Admirer" (1985)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA:
https://www.imdb.com/title/tt0089981/

DURADA: 98 minuts (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 55 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment en el que la Toni Williams se n'adona que el Michael Ryan, a càrrec del Christopher Thomas Howell, és un soca ignorant (i malgrat això encara conserva l'enamorament).

PITJOR:
- La seqüència final del nano perseguint la noia fins al port i la resta.

NOTES:
1. Alternativament, va anomenar-se "The Letter".
2. A partir d'un pressupost de 7 milions de dòlars, va recaptar-ne'n més de 8 milions i mig.
3. En 2016, fou plagiada per l'Eduardo "Tranfor" Ortiz en la producció titulada "Vasos de Papel".
4. El rodatge es va portar a terme l'estiu del 1984 en diferents indrets de l'estat nord-americà de Califòrnia, com Long Beach, Los Angeles o Burbank.

COMENTARI: Té un punt de "Cyrano de Bergerac", l'obra del 1897 escrita per l'Edmond Rostand, el bri de vodevil entre els adults per la confusió amb les cartes i la ximpleria pròpia dels adolescents. Tot molt superficial, clar. I la veritat és que em costa justificar el perquè m'he decidit a perdre el temps en veure-la; segur que no ha estat per nostàlgia. És a dir, tant la Kelly Kamalelehua Smith, que interpreta la Deborah Ann Fimple, com la Lori Loughlin, que encarna la Toni Williams, fan força goig, cadascuna en el seu estil. Però, com únic al·licient, no és suficient; manca material, enginy, humor, originalitat... No sé. Se m'ha fet llarga i feixuga.

EN UN MOT: Fluixa.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Modesty Blaise" (1966)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0060708/

DURADA: 115 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 39 (sobre 100).

MILLOR:
- La doble pell de l'esquena on el Willie Garvin, el paper d'en Terence Stamp, amaga els components electrònics del colom missatger mecànic.

PITJOR:
- La poca-solta de l'assassinat de la Nicole, interpretada per la Maria Christina Aumont.

NOTES:
1. Es basa lleugerament en la tira còmica homònima creada en 1963 pel Peter O'Donnell i il·lustrada pel Jim Holdaway; en 1982, en Reza Badigi va dirigir un pilot de televisió per l'ABC Network que també adaptava el personatge a la pantalla i, en 2004, va estrenar-se'n la preqüela, "My Name Is Modesty", a càrrec de l'Scott Spiegel.
2. El mateix Peter O'Donnell va escriure una novel·la, que es va publicar en 1965, basada en la seva versió del guió.
3. El rodatge es va portar a terme l'estiu del 1965 a indrets de Sicília, Amsterdam, Nàpols i Londres.

COMENTARI: Ja m'he perdut amb la primera escena; surt la Monica Vitti, que fa de la Modesty Blaise, interactuant de forma molt ximpleta amb una mena de computadora o intèrfon que té al costat del llit. Sobretot, perquè avança el tarannà d'una femme-fatale consentida, arrogant, estúpida, poc atractiva. Després, he de reconèixer que no he entès gaire res fins al final, segurament, per desinterès o per la meva incapacitat intel·lectual, ves a saber. El fet que ens ofereixi fragments d'acció accelerada em suggereix que la pretensió del director, en Joseph Losey, era engendrar una mena de comèdia, paròdia. Doncs, no he sabut trobar l'humor. No m'ha agradat.

EN UN MOT: Destrossa.

PAÍS:           GB.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.


Perdoneu per la meva ignorància!