SÈRIE: "Mr Inbetween - Temporada 1a" (Des del 25 de setembre fins el 9 d'octubre de 2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7472896/episodes/?season=1

DURADA: 148 minuts (Crèdits: 8 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- Les visites del Ray i la Brittany a l'oncle Bruce, respectivament, encarnats en l'Scott Ryan, la Chika Yasumura i el Nicholas Cassim.

PITJOR:
- El paper del Peter, el personatge a càrrec del David Michôd, com a moderador del grup de gestió de l'ira https://en.wikipedia.org/wiki/Anger_management.

NOTES:
1. Es basa en la pel·lícula de 2005, "The Magician" https://www.imdb.com/title/tt0461989/, escrita, dirigida i interpretada pel mateix Scott Ryan.
2. Els títols dels capítols són: "The Pee Pee Guy", "Unicorns Know Everybody's Name", "Captain Obvious", "On Behalf of Society", "Hard Worker" i "Your Mum's Got a Strongbox".
3. La segona temporada, d'11 episodis, va emetre's entre el 12 de setembre i el 21 de novembre de 2019; la tercera, de 9 lliuraments, entre el 25 de maig i el 13 de juliol de 2021.
4. La Chika Yasumura, que fa de la Brittany, era la filla adoptiva del director de la sèrie, el Nash Edgerton.

COMENTARI: D'acord, desconec el negoci de la intimidació, però, per tal d'establir la base, potser, caldria presentar en pantalla una mica més de combat, d'agressió, de repte, d'exhibició de poder. És a dir, el paio protagonista sembla un merda que només sap etzibar guitzes, disparar trets i fer ganyotes d'ofès condescendent. Després, se suposa que es torna simpàtic perquè fa companyia al seu germà malalt, passeja un gos, li pinta les ungles a la filla de 8 anys, indulta policies infiltrats o lliura compensacions a les vídues de les seves víctimes errònies? Serà que no! A més, el conflicte amb el cunyat de l'amic grinyola massa. El Vasilli, el rol del Jackson Tozer, no pot ser tant babau. Tampoc m'empasso els darrers dos capítols, doncs, segueixen un argument d'estúpides conveniències. Repeteixo, no tinc ni idea de com funciona l'estrat criminal. La impressió, no obstant, és que tots plegats són molt passerells. Per exemple, per l'assumpte de la bomba en la caixa forta. Afortunadament, curta.

EN UN MOT: Fatxenda.

PAÍS:           AUSTRÀLIA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Girl Missing" (1933)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0024062/

DURADA: 69 minuts (Crèdits: 1 minut, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- La barra de la Kay Curtis, el paper de la Glenda Farrell https://en.wikipedia.org/wiki/Glenda_Farrell.

PITJOR:
- La cooperació fàcil i la confessió precipitada de la Daisy Bradford, encarnada per la Peggy Shannon https://en.wikipedia.org/wiki/Peggy_Shannon.

NOTES:
1. El títol de treball fou "The Blue Moon Murder Case".
2. El rodatge es va portar a terme en 13 dies en els Warner Brothers Burbank Studios https://en.wikipedia.org/wiki/Warner_Bros._Studios_Burbank i en altres indrets de l'estat nord-americà de California amb un pressupost de 107 mil dòlars.

COMENTARI: La parella de showgirls https://ca.wikipedia.org/wiki/Showgirl desgraciades provoca una mena de simpatia que atrapa i, a pesar que la conxorxa de la caçafortunes https://en.wikipedia.org/wiki/Gold_digger i els seus còmplices suscita uns quants dubtes raonables respecte a la seva possibilitat d'èxit, l'execució es presenta de manera prou àgil per obviar qualsevol tara de l'argument. Perquè, per exemple, el Henry Gibson, el personatge del Ben Lyon, es mostra com un paio massa impulsiu i despreocupat si es capaç d'empassar-se la comèdia dels conspiradors. Per no mencionar altres circumstàncies poc versemblants, com l'assumpte de proporcionar informació falsa a un diari. És a dir, estem parlant de 1933, però, voleu dir que un hospital només tenia 1 línia telefònica? En fi, la qüestió és que, malgrat la lleugeresa de la història, la proposta resulta agradable.

EN UN MOT: Desimbolta.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Gorilla" (1939)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0031387/

DURADA: 66 minuts (Crèdits: 1 minut, en l'inici; mig, al final).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 30 (sobre 100).

MILLOR:
- L'instant en el que el goril·la arreplega la Norma Denby, el paper de l'Anita Louise, i baixa, des de la teulada, per la façana de la mansió.

PITJOR:
- La comicitat nul·la dels Ritz Brothers https://en.wikipedia.org/wiki/Ritz_Brothers, que interpreten els detectius Garrity, Harrigan i Mulligan.

NOTES:
1. Es basa en la peça teatral homònima del 1925 escrita pel Ralph Spence https://en.wikipedia.org/wiki/The_Gorilla_(play).
2. La 20th Century-Fox https://ca.wikipedia.org/wiki/20th_Century_Studios va demandar els Ritz Brothers perquè no es van presentar al rodatge; els germans eren reticents a aparèixer en una pel·lícula de sèrie B https://ca.wikipedia.org/wiki/S%C3%A8rie_B_(cinema).
3. El paper del Bela Lugosi, originalment, havia de fer-lo en Peter Lorre.

COMENTARI: La impressió que queda és la de despropòsit, d'incoherència, d'improvisació inepta, d'aprofitament d'elements sense solta ni volta. La mateixa aparició en escena del primat, en Poe, l'Art Miles disfressat de simi, resulta totalment improcedent. El nom de l'animal se suposa que és un homenatge a l'Edgar Allan Poe; perquè en una adaptació cinematogràfica titulada "Sherlock Holmes in the Great Murder Mystery" https://www.imdb.com/title/tt0299137/ del seu relat de 1841, "The Murders in the Rue Morgue" https://ca.wikipedia.org/wiki/Els_crims_de_la_Rue_Morgue, un goril·la fugitiu comet un assassinat. Però, aquí, la bèstia no cal, no encaixa. Igual que no lliguen la majoria dels pretesos gags i gracietes que intenten tant els germans Ritz com una desafortunada Patsy Kelly en el seu rol de la Kitty, la minyona cridanera. Entenc, doncs, que tal porqueria caigués en el domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic per manca de renovació dels drets d'autor.

EN UN MOT: Malbaratament.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

Why will we not find the Gorilla in there? Now, listen you! I've had... Let that be a lesson to you.
---
Jimmy Ritz as Garrity
Harry Ritz as Harrigan
Al Ritz as Mulligan
Bela Lugosi as Peters

LLARGMETRATGE: "His Girl Friday" (1940)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0032599/

DURADA: 92 minuts (Crèdits: mig minut, en l'inici; mig, al final).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- L'estira-i-arronsa entre el Walter Burns i la Hildy Johnson, els papers interpretats pel Cary Grant i la Rosalind Russell, respectivament.

PITJOR:
- La sala de premsa del Criminal Courts Building de Chicago https://en.wikipedia.org/wiki/Courthouse_Place és tant accessible que, fins i tot, la senyora Baldwin, encarnada per l'Alma Kruger, s'hi passeja com si res.

NOTES:
1. Es basa en l'obra de teatre de 1928, "The Front Page" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Front_Page, escrita pel Ben Hecht i el Charles MacArthur; la primera adaptació cinematogràfica de la peça fou el film de 1931 homònim dirigit pel Lewis Milestone https://ca.wikipedia.org/wiki/Primera_plana_(pel%C2%B7l%C3%ADcula_de_1931).
2. En 1993, va ser seleccionada per a la seva preservació en el United States National Film Registry https://ca.wikipedia.org/wiki/National_Film_Registry de la Library of Congress https://ca.wikipedia.org/wiki/Biblioteca_del_Congr%C3%A9s_dels_Estats_Units per la seva significació històrica, cultural o estètica.
3. Durant la producció, va anomenar-se "The Bigger They Are"; el rodatge es va portar a terme entre el 27 de setembre i el 21 de novembre de 1939 en els Warner Brothers Burbank Studios https://en.wikipedia.org/wiki/Warner_Bros._Studios_Burbank i el Columbia/Warner Bros. Ranch https://en.wikipedia.org/wiki/Warner_Bros._Ranch de Burbank, en l'estat nord-americà de California.
4. El film forma part del domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic des de 1969 per manca de renovació dels drets.
5. El títol al·ludeix a un idiotisme idiomàtic que deriva de la novel·la de 1719, "Robinson Crusoe" https://en.wikipedia.org/wiki/Robinson_Crusoe, escrita pel Daniel Defoe; "Man Friday" i, per extensió, "Girl Friday" s'utilitza per descriure un assistent personal o servent, especialment, un de competent o lleial.

COMENTARI: Es veu que en Howard Hawks, el director, va proposar-se batre el rècord de paraules per minut en els diàlegs d'aquesta pel·lícula; dues-centes quaranta va ser la marca. I, per un costat, aquesta agilitat verbal s'agraeix perquè els intercanvis resulten diligents. Però, per l'altre, la percussió continuada acaba atabalant. A mi, m'ha fatigat bastant, més enllà dels trossos que no he entès (problema meu amb l'anglès). L'altra cosa que no m'ha fet gaire el pes ha estat l'evolució de l'actitud de la dona, de ferma a sotmesa. He llegit que el Hawks encoratjava la improvisació dels actors i que la Russell va aprofitar per llogar un literat particular per tal que li escrivís millors rèpliques que les que hi havia en el guió original. Quina farsant! Espontaneïtat nul·la. Mes, tant va ser, doncs, al final, el seu personatge capitula i queda com una bleda. Després, el tarannà dels protagonistes resulta roí i llurs accions poc ètiques. N'estic una mica tip, d'espavilats i pocavergonyes. No sé. La vaig veure d'infant. Potser, aleshores, la xerrameca em va impressionar. Quaranta anys més tard, revisió de la relíquia a la baixa.

EN UN MOT: Metralladora.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

If I ever lay my eyes on you again I'm gonna hammer on that monkey skull of yours till it rings like a Chinese gong.
---
Rosalind Russell as Hildy Johnson
Porter Hall as Murphy
Cliff Edwards as Endicott
Roscoe Karns as McCue
Frank Jenks as Wilson

LLARGMETRATGE: "Algiers" (1938)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0029855/

DURADA: 99 minuts (Crèdits: 1 minut i mig, al començament; mig, al final).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- L'assumpte del Regis, el paper del Gene Lockhart, la seva execució.

PITJOR:
- El Pépé le Moko fatxenda i geniüt que encarna el Charles Boyer resulta més aviat repulsiu, no sembla un individu a qui la gent de la Casba https://ca.wikipedia.org/wiki/Casba_d%27Alger hagi d'estimar i protegir.

NOTES:
1. És una revisió del film de l'any anterior dirigit pel Julien Duvivier, "Pépé le Moko" https://ca.wikipedia.org/wiki/P%C3%A9p%C3%A9_le_Moko, que es basava, alhora, en la novel·la homònima del 1931 escrita pel Henri La Barthe (àlies, Ashelbé, Roger d'Ashelbé o Détective Ashelbé).
2. A partir d'un pressupost d'uns 700 mil dòlars, va recaptar-ne'n poc menys d'un milió.
3. El personatge protagonista va donar lloc a una paròdia animada, en Pepé Le Pew https://en.wikipedia.org/wiki/Pep%C3%A9_Le_Pew.
4. Va adaptar-se al mitjà radiofònic en diverses ocasions per emetre's formant part de Hollywood Playhouse https://en.wikipedia.org/wiki/Hollywood_Playhouse, de The Campbell Playhouse https://en.wikipedia.org/wiki/The_Campbell_Playhouse_(radio_series) i de Lux Radio Theatre https://en.wikipedia.org/wiki/Lux_Radio_Theatre.
5. El film va esdevenir de domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic en 1966 per manca de renovació dels drets.

COMENTARI: Diu que va servir d'inspiració per als guionistes de "Casablanca" https://ca.wikipedia.org/wiki/Casablanca_(pel%C2%B7l%C3%ADcula), el clàssic de 1942 dirigit pel Michael Curtiz. Mèrit perquè, trobo, van saber polir un quadre bastant roí. Aquí, tot gira al voltant d'un delinqüent arrogant a qui se li intueix un punt de menyspreu cap a l'indret que l'acull. Cosa que es veu reforçada per relacions de submissió com la que manté amb l'Ines, encarnada per la Sigrid Gurie, o de vassallatge com la que suporta el Pierrot, el Johnny Downs, per exemple. La noia que fa la Hedy Lamarr també té els fums força pujats. No m'explico com és que el Giraux, en Robert Greig, no l'engega a pastar fang. Que no té dignitat, aquest burgès? Un altre aspecte que m'ha decebut és la participació de l'inspector Slimane, el paper del Joseph Calleia, doncs, prometia murrieria però, només, evidencia incompetència. Tampoc m'ha agradat el final; massa fàcil. He llegit que una versió primerenca del guió fou rebutjada per la censura https://ca.wikipedia.org/wiki/Codi_Hays, entre d'altre motius, perquè el manso es suïcidava. Que se'l carregui un policia de manera arbitrària no ho trobo gaire millor, la veritat. No sé... M'esperava quelcom més exòtic, potser. Mira, tu, era de franc! Vista.

EN UN MOT: Claustrofòbica.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

 

Don't make such a fuss!
---
Gene Lockhart as Regis
Stanley Fields as Carlos
Alan Hale Sr. as Grandpere

LLARGMETRATGE: "Africa Screams" (1949)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0041098/

DURADA: 79 minuts (Crèdits: 1 minut, al començament; mig, al final).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).

MILLOR:
- Les pallassades del Lou Costello, que fa de l'Stanley Livington.

PITJOR:
- El moment del domador, en Clyde Raymond Beatty https://en.wikipedia.org/wiki/Clyde_Beatty, a la gàbia, fuetejant els lleons sense solta ni volta.

NOTES:
1. El títol escarneix el del documental del Walter Futter, "Africa Speaks!" https://en.wikipedia.org/wiki/Africa_Speaks!, estrenat l'agost de 1930; altres denominacions de la pel·lícula van ser "Abbott and Costello in Africa" o "Don't Bring 'Em Back Alive".
2. A partir d'un pressupost de mig milió de dòlars, va recaptar-ne'n milió i mig.
3. Va convertir-se en domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic en 1977 perquè el propietari dels drets, el Robert Haggiag, un distribuidor independent que havia comprat el film en 1953, no els va renovar.
4. El rodatge es va portar a terme entre el 10 de novembre i el 22 de desembre de 1948 en els Nassour Studios https://en.wikipedia.org/wiki/Metromedia_Square de Los Angeles, en l'estat nord-americà de Califòrnia.

COMENTARI: Tenim els lleons del Beatty, el Frank Howard Buck https://en.wikipedia.org/wiki/Frank_Buck_(animal_collector), algun cocodril real (entre molts de mentida), un parell de ximpanzés, els aborígens antropòfags de pega, els germans boxadors, en Max Baer https://en.wikipedia.org/wiki/Max_Baer_(boxer) i el Buddy Baer https://en.wikipedia.org/wiki/Buddy_Baer... i la gràcia de la parella còmica https://en.wikipedia.org/wiki/Abbott_and_Costello, que és l'únic element de tot plegat que val una mica la pena. Al cap i a la fi, es tracta d'una plataforma de lluïment i poca cosa més.

EN UN MOT: Extraviada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

 

Oh, you're such a nuisance!
---
Lou Costello as Stanley Livington
Joe Besser as Harry
Shemp Howard as Gunner

LLARGMETRATGE: "Wolfs" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt15489686/

DURADA: 107 minuts (Crèdits: 5 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- La candidesa del nano en explicar-se quan els mercenaris https://en.wikipedia.org/wiki/Fixer_(person) l'interroguen en el motel.

PITJOR:
- L'escena de la persecució del nano en calçotets per part dels dos mansos, el George Clooney i en Brad Pitt, amb tombarella a càmera lenta gratuïta inclosa.

NOTES:
1. Durant el primer minut de crèdits, es veu la seqüència a l'hotel de la Margaret i el noi, els papers a càrrec de l'Amy Ryan i l'Austin Abrams.
2. El rodatge es va portar a terme en setanta dies a principis de 2023 en la ciutat nord-americana de Nova York.
3. En Jon Watts, director i guionista, menciona com a referències i inspiració films com "After Hours" https://ca.wikipedia.org/wiki/Quina_nit!, del Martin Scorsese, "Le Samouraï" https://ca.wikipedia.org/wiki/El_samurai, d'en Jean-Pierre Melville, "Pulp Fiction" https://ca.wikipedia.org/wiki/Pulp_Fiction, del Quentin Tarantino, o "Nikita" https://ca.wikipedia.org/wiki/Nikita_(pel%C2%B7l%C3%ADcula) i "Léon" https://ca.wikipedia.org/wiki/El_professional, del Luc Besson.

COMENTARI: Corrent el risc de confirmar la meva capacitat limitada, confessaré que, fins i tot després de mirar-me quatre vegades el resum que fan els protagonistes al final, no he aconseguit treure l'entrellat de l'argument ni trobar-li justificació. I la veritat és que tant se val. Doncs la gràcia de la història, si ha de tenir cap, rau en la interacció dels dos galans; res més. En aquest aspecte, la parella no brilla però, diria, tampoc acaba de decebre completament. El problema meu és que m'he avorrit bastant. Primer, perquè el terreny que explora la pel·lícula està més que explotat. I, segon, gràcies a certa manca d'agilitat narrativa. I diu que volen fer una seqüela...  No m'hi trobaran pas!

EN UN MOT: Embolic.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       REGULAR.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Minbō no Onna" (1992)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0104874/

DURADA: 123 minuts (Crèdits: 2 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).

MILLOR:
- Les instruccions de l'advocada, la Mahiru Inoue, interpretada per la Nobuko Miyamoto.

PITJOR:
- La trivialització de l'amenaça.

NOTES:
1. També, es coneix com "Minbo: the Gentle Art of Japanese Extortion", "The Gangster's Moll", "The Anti-Extortion Woman" o, simplement, "Minbo".
2. El terme minbō és una contracció de "minji kainyū bōryoku", que es tradueix com "intervenció violenta en afers civils", i era una pràctica habitual dels yakuza a principis dels 80s del segle 20.
3. La Nobuko Miyamoto era l'esposa del director i guionista, el Juzo Itami.
4. En Juzo Itami fou atacat per 3 membres de la família Goto-gumi https://en.wikipedia.org/wiki/Goto-gumi 6 dies després de l'estrena de la pel·lícula; la mort del cineasta, el 20 de desembre de 1997, es creu un assassinat disfressat de suïcidi amb implicació de la mateixa organització criminal que l'havia agredit 5 anys abans.

COMENTARI: Em fa la impressió que la primera mitja hora es resumeix en brams i més brams dels malfactors. La veritat és que m'ha saturat bastant, tot plegat. Aleshores, quan la dona entra en acció, l'assumpte pren embranzida i es torna un pèl interessant. Si més no, per la vocació d'educar i per la presentació dels casos d'estudi, l'un darrere l'altre. Però, em sap greu expressar-ho així, en general, m'ha semblat una comèdia amb poca gràcia, fregant l'avorriment, perjudicada per cert excés de simplificació. No obstant això, encara que siguí només per les conseqüències que va comportar pel director, calia veure-la.

EN UN MOT: Crits.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Follow Me" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8160834/

DURADA: 92 minuts (Crèdits: 5 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 49 (sobre 100).

MILLOR:
- El rampell amb el que en Cole li esberla el cap a l'Alexei, els personatges del Keegan Allen i el Ronen Rubinstein, respectivament.

PITJOR:
- Trobo que l'escomesa del goril·la al Thomas, el paper del Denzel Whitaker, de manera que tots dos cauen pel forat de l'ascensor, revela l'engany.

NOTES:
1. El títol surt en els crèdits, després d'1 minut i mig de noms intercalats amb clips dels amics.
2. També, s'anomena "No Escape".
3. El rodatge es va portar a terme entre el 29 d'agost i l'1 d'octubre de 2018 a indrets de la ciutat de Los Angeles, de l'estat nord-americà de Califòrnia.

COMENTARI: Pensava que, per equilibrar un plantejament tant suat, l'oferta inclouria una mica d'enginy, almenys, en la gimcana o en algun element extern, la participació dels seguidors, o... No sé. Res, desencís; tot previsible i vulgar. D'entrada, mitja hora per presentar la situació em sembla excessiva. Quin plom! I que l'extraexcitació del creador de continguts i la seva colla no lliga amb la merda d'experiència que estan vivint. Fa rabieta; això, a part. Després, l'evolució del joc esdevé massa plana, avorrida. Sí, de coartada, acceptaria que el pressupost de la producció és baix; d'acord. Però, igualment, la proposta em sembla insuficient per arribar a engrescar en cap aspecte. Vaja... que crec que he perdut el temps!

EN UN MOT: Redundant.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Outfit" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14114802/

DURADA: 105 minuts (Crèdits: 5 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- El taller i la feina del Leonard Burling, el paper interpretat pel Mark Rylance; s'explica que un expert va supervisar tot allò que es mostra relacionat amb la confecció i l'art tèxtil.

PITJOR:
- La resurrecció del Francis, el personatge del Johnny Flynn.

NOTES:
1. Fou enregistrada en el Troubadour Wembley Park Theatre del districte londinenc de Wembley entre març i abril de 2021.
2. Diu el Graham Moore, director i co-guionista, juntament, amb el Johnathan McClain, que la inspiració fou una dada que van llegir en un llibre sobre Savile Row https://en.wikipedia.org/wiki/Savile_Row, la via de la capital anglesa, que situava el primer micròfon ocult de la història del Federal Bureau of Investigation (FBI) en una sastreria de Chicago, la ciutat de l'estat nord-americà d'Illinois, en 1956.

COMENTARI: Si l'experiment era circumscriure l'acció a la botiga, el trobo limitant. De fet, en algun moment, la permanència en l'escenari, a raó d'una perillositat exterior, sembla un pèl forçada. I, tampoc, les excuses que expliquen la trama em convencen gaire; des de la perícia per extreure informació de la Mable Shaun, encarnada per la Zoey Deutch, fins aquesta bústia d'intercanvi desprotegida. Assegura, el Graham Moore, que això de The Outfit, aquesta xarxa d'organitzacions criminals interestatal, va existir; tal com la presenta, grinyola. La gràcia, potser, rau en el protagonista, que resulta una mica entranyable. Si més no, el film passa prou bé.

EN UN MOT: Encaixonada.

PAÍS:           GB.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Conflict" (1945)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0037611/

DURADA: 85 minuts i mig (Crèdits: 1 minut, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- L'indici de la rosa que copsa el doctor Mark Hamilton, encarnat pel Sydney Greenstreet, i que delata el marit.

PITJOR:
- L'acústica en algunes escenes d'exterior quan sona a tancat.

NOTES:
1. Es basa en la història "The Pentacle" de l'Alfred Neumann i el Robert Siodmak.
2. A partir d'un pressupost de 3/4 de milió de dòlars, va recaptar-ne'n més de 3.
3. El gruix del rodatge es va portar a terme entre juny i agost de 1943 en els Warner Brothers Burbank Studios, ubicats en l'estat nord-americà de Califòrnia, però el film no es va estrenar fins que no es va haver resolt una reclamació sobre els drets d'una porció del guió.
4. En Humphrey Bogart no volia interpretar el paper del Richard Mason; el Jacob Warner, el president d'aleshores de la productora, va haver de coaccionar-lo per convèncer-lo.

COMENTARI: Puc arribar a entendre el capritx de l'home per la cunyada, l'Evelyn Turner, el personatge de l'Alexis Smith. Quin préssec en almívar de mossa! El que em grinyola un tant és el grau d'animadversió que porta el marit a liquidar la seva dona, la Kathryn Mason, el paper a càrrec de la Rose Hobart. Que tampoc estava gens malament, la dama! Perquè la tensió que es mostra en pantalla entre els cònjuges em sembla extremadament subtil. A més d'això, penso que, en no mostrar sencera la seqüència de l'assassinat, el relat recorre a una trampa bastant grollera. És a dir, es veu el cotxe estimbant-se, manca saber si el paio pela la parenta abans o la deixa inconscient... o el que sigui. La resta, força correcte; progressa mantenint l'interès i culmina sense sorpreses.

EN UN MOT: Engany.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "To Live and Die in L.A." (1985)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0090180/

DURADA: 116 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).

MILLOR:
- L'ensarronada de la Ruth Lanier amb l'assumpte del Thomas Ling a l'agent Richard Chance, interpretats per la Darlanne Fluegel, el Michael Chong i el William Petersen, respectivament.

PITJOR:
- Els intercanvis matussers de trets i de cops de puny, la improvisació dolenta que el director, en William Friedkin, permet.

NOTES:
1. S'inspira en la novel·la homònima del 1984 escrita pel Gerald Petievich, el qual va participar en la redacció del guió.
2. A partir d'un pressupost de 6 milions de dòlars, va recaptar-ne'n més de 17.
3. El rodatge es va portar a terme durant l'hivern de 1984 a indrets de l'estat nord-americà de Califòrnia, com Los Angeles, Pasadena, Beverly Hills, Santa Monica o San Luis Obispo.
4. Al final dels títols de crèdit, apareix el rostre de l'agent Richard Chance.

COMENTARI: S'ha de consumir a l'engròs doncs, al detall, resulta massa barroera. Però, ofereix algunes coses interessants, com el fragment del procés d'impressió dels bitllets falsos per part del personatge encarnat pel Willem Dafoe, l'Eric Masters. Diu que en van fer per valor de més d'1 milió de dòlars i que un delinqüent convicte els va assistir (a ell corresponen les mans que surten per pantalla). També, expliquen que algun espavilat va intentar utilitzar alguna d'aquestes falsificacions fora de set, xavalla. Un altre dels moments a destacar, per descomptat, és la persecució automobilística i, concretament, el tros en el que es produeix en direcció contrària, el qual va consumir 6 setmanes de l'enregistrament. El fil de l'agent de l'FBI xinès infiltrat al que pertany la seqüència en qüestió ocupa, en total, 11 minuts. Mes fa que el to revifi una mica. Perquè, he de dir, hi ha trams que m'han avorrit. Per exemple, la història del Carl Cody, el paper a càrrec del John Turturro. Em grinyolen tant la temeritat del Jimmy Hart, interpretat pel Michael Greene, com tot allò que envolta la figura de l'agent John Vukovich, a càrrec del John Pankow, un figa. No obstant, penso que, en conjunt, ha estat prou acceptable, tot plegat.

EN UN MOT: Descurada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Menu" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9764362/

DURADA: 107 minuts (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 40 (sobre 100).

MILLOR:
- Els plats que s'ofereixen, el menjar; segons apareix en el menú imprès, "Amuse - Bouche Compressed and pickled cucumber melon, milk snow, and charred lace/The Island Raw diver scallop, pickled local seaweeds and algae/Breadless Bread Plate Savoury oils and emulsions/Memory Marinated grilled chicken thigh, tortillas, green salsa cubes/The Mess Roasted fillet, potato confit, seasonal vegetables, beef jus, bone marrow/Tea cleanser wild bergamot and red clover tea/Man's Folly Dungeness crab, fermented yogurt whey, dried sea lettuce, umeboshi, kelp..."

PITJOR:
- El plantejament és massa estúpid, absurd i poca-solta, no té res.

NOTES:
1. A partir d'un pressupost de 30 milions de dòlars, va recaptar-ne'n més de 79.
2. Es basa en una idea original del Will Tracy, un dels guionistes juntament amb el Seth Reiss, suggerida per l'experiència pròpia de sopar en el Cornelius Sjømatrestaurant, un establiment ubicat en una illa de Bjørøyhamn, a Noruega.
3. El rodatge es va portar a terme durant setembre del 2021 a Savannah, la Jekyll Island i altres indrets de l'estat nord-americà de Georgia.

COMENTARI: Em sembla un insult a l'espectador, "pa sense pa"? No la part culinària, evidentment, de la que no en tinc ni idea i que em sembla perfecta, sinó la mena de revenja ridícula que se'ns presenta. I, sobretot, la merda d'absolució que es guanya el personatge interpretat per l'Anya Taylor-Joy per demanar l'hamburguesa amb formatge. Això em fa pensar en els gamarussos que es vanaglorien que, després de fer un àpat en El Bulli del Ferran Adrià i Acosta, els calia anar a un restaurant de menjar ràpid per matar la gana. En fi, que trobo que la trampa suïcida no s'aguanta ni com a crítica social ni com a sàtira ni com a suspens, resulta inversemblant. M'esperava un arròs bullit, com aquella del 2013, "Menú degustació", dirigida pel Roger Gual https://www.imdb.com/title/tt1826753/, i m'he trobat morralla a la brasa. Sento que he perdut el temps mirant-me-la.

EN UN MOT: Presumptuosa.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "Why Did You Kill Me?" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14318430/

DURADA: 83 minuts (Crèdits: 2 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- La imatge de la càmera de seguretat de la botiga Cardenas en la que es veu el Justin Theobald amb la seva germana moribunda, la Crystal.

PITJOR:
- No hi ha misteri, es tracta d'una víctima accidental de la violència entre bandes criminals en un context abonat de delinqüència i drogues.

NOTES:
1. És el primer projecte del qual s'encarrega, fent de director, el Fredrick Munk.
2. La idea d'abordar l'assumpte va concebre's en 2011 quan el director treballava per a la Julie i el Roger Corman a New Horizons Pictures; un becari original de Riverside, en l'estat nord-americà de Califòrnia, li va lliurar un retall de diari sobre l'afer que va disparar l'interès.
3. Els enregistraments de les entrevistes van començar en 2014.
4. Abans dels crèdits, apareix el rètol "In 2020, 14 years after Crystal's death, Sotelo is sentenced to 22 years for voluntary manslaughter".

COMENTARI: No penso que l'escenari sigui excepcional, em refereixo a les circumstàncies de l'assassinat. La curiositat meva raïa en la rellevància que pogués tenir la xarxa social en el desenvolupament del cas. Ja he vist que molt relativa. Perquè ensopegar amb el William "Jokes" Sotelo a través del MySpace per esbrinar el vehicle que aquest conduïa em sembla massa fortuït. És a dir, trobo que s'hauria pogut arribar a la mateixa conclusió i de forma més efectiva amb una investigació policial dels integrants de la banda criminal 5051, que ja eren els sospitosos, oi? De fet, el joc d'obrir un compte en línia amb la foto de la víctima ratlla l'absurditat. En fi, qui sóc jo per jutjar el dol de ningú? Després, estaria el pla de la Belinda Lane de convocar una festa per massacrar el personal... que no succeeix. Aleshores, les seves reflexions de culpa i perdó... Està bé, no obstant, que parli l'Amalia, la germana del Julio Heredia, un dels condemnats. No sé. M'esperava quelcom diferent.

EN UN MOT: Col·lateral.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "On the Line" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14824590/

DURADA: 100 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 52 (sobre 100).

MILLOR:
- L'incident inicial, amb el John Robinson interpretant un tarat, que sembla l'única cosa autèntica de tota la farsa.

PITJOR:
- La falsedat accentuada de la darrera escena, començant per la intervenció de la Sam Dubois, encarnada per la Nadia Farès, i culminada per la inversemblant reacció del protagonista, l'Elvis Cooney, el paper a càrrec del Mel Gibson.

NOTES:
1. Durant el primer minut de crèdits, surten imatges de l'elenc alhora que apareixen els seus noms.
2. La història està inspirada en experiències reals del Romuald Boulanger, director i guionista de la pel·lícula, de la seva etapa com a presentador de ràdio.
3. El rodatge va començar a París, el 9 de juny del 2021.

COMENTARI: Des del començament, no sé el perquè, m'he ensumat un espectacle del tipus Orson Welles, el de l'adaptació de la novel·la, "The War of the Worlds", del Herbert George Wells; només que pensava que la pretensió era incrementar els índexos d'audiència en comptes de perpetrar una broma estúpida. De manera que, de sorpresa, ni mica. Ni tant sols pel gir final de caçador caçat. Però, la qüestió és que no suggereix res. Renoi! Els projectes en els que participa en Gibson cada cop resulten més insofribles.

EN UN MOT: Previsible.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Man with the Golden Arm" (1955)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0048347/

DURADA: 119 minuts (Crèdits: 1 minut, al començament).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena en la que la Sophia es carrega en "Nifty Louie" Fomorowski, interpretats per l'Eleanor Parker i el Darren McGavin, respectivament.

PITJOR:
- La poca traça que mostra en Frank Sinatra tocant la bateria; malgrat les suposades lliçons del Shelly Manne.

NOTES:
1. S'inspira en la novel·la homònima del 1949, escrita pel Nelson Algren.
2. Es tracta d'una obra de domini públic i pot ser abastada en línia, per exemple, des de l'enllaç: https://en.wikipedia.org/wiki/File:The_Man_with_the_Golden_Arm_(1955)_.webm.
3. En 2020, fou seleccionada per a la seva conservació en The United States' National Film Registry per The Library of Congress.
4. El rodatge es va portar a terme en 6 setmanes, des del 26 de setembre fins el 4 de novembre de 1955, en els RKO Studios de Hollywood.

COMENTARI: Segons llegeixo, la novel·la acaba d'una manera una mica més tràgica pel protagonista; alhora que defineix bastant millor el seu context vital respecte l'addicció. El film se m'ha fet un xic llarg, dues hores, però el complot de la invàlida, la síndrome d'abstinència del crupier i, sobretot, la imponent presència de la Kim Novak m'han recompensat amb escreix. Diu que l'Otto Preminger, el director, va pagar 100 mil dòlars a la Columbia Pictures per la cessió de l'actriu, la qual només va percebre mil dòlars setmanals a canvi. Doncs, res, me l'esperava més crua.

EN UN MOT: Endolcida.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Enigma" (1982)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0083891/

DURADA: 97 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 79 (sobre 100).

MILLOR:
- La seqüència del rescat i l'escapada del psiquiàtric.

PITJOR:
- La seducció de la Karen Reinhardt al Dimitri Vasilikov, interpretats per la Brigitte Florence Fossey i el Nigel John Dermot Neill, respectivament.

NOTES:
1. És l'adaptació de la novel·la del 1978, "The Enigma Sacrifice", escrita pel Michael Barak.
2. A partir d'un pressupost de més de 8 milions de dòlars, va recaptar-ne'n només 900 mil, aproximadament.
3. El rodatge es va portar a terme entre el 9 de març i el 4 de juny del 1981 a indrets de França, com ara Lille, Strasbourg i París.

COMENTARI: Trobo que l'enamorament entre l'advocada i l'especialista de la KGB no resulta gaire versemblant. A més, dóna peu a un desenllaç bastant carrinclonet. El joc d'estratègia que enfronta els dos bàndols, no obstant, amb la representació del setge sobre el cercle d'influència de l'Alex Holbeck, el paper a càrrec del Martin Sheen, i el desplegament de recursos de l'infiltrat, sí que m'ha atrapat prou. La naturalesa pèrfida de la missió la situo en la mateixa línia de duel tàctic. També, he de reconèixer, m'ha emocionat fàcilment el compromís dels activistes, sobretot, tenint en compte un context tant tèrbol com el que devien viure. Resumint, m'ha caigut bé.

EN UN MOT: Angoixosa.

PAÍS:           GB, FRANÇA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Jackass Forever" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11466222/

DURADA: 96 minuts (Crèdits: 10 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- La punteria del Pernell-Karl Sylvester Subban amb el disc d'hoquei.

PITJOR:
- L'escena final de la centrifugada vomitiva i el capítol següent de paintball.

NOTES:
1. Els títols de crèdit es mostren sobre diferents seqüències d'imatges i, al final, apareix el missatge "the making and authorized distribution of this film supported over 4,000 jobs and involved hundreds of thousands of work hours".
2. Representa el quart lliurament en format cinematogràfic de la franquícia després de "jackass the movie", del 2002, "Jackass Number Two", del 2006, i "jackass 3D", estrenada el 2010; totes quatre, dirigides pel Jeff Tremaine.
3. Es va recopilar material no utilitzat del rodatge per oferir-lo separadament amb el nom de "Jackass 4.5" en la plataforma Netflix.
4. A partir d'un pressupost de 10 milions de dòlars, va recaptar més de 80 milions.

COMENTARI: He d'assumir l'error en escollir-la. Sabent que no m'agrada aquest tipus d'apologia del cretinisme, me la podria haver estalviada perfectament; me l'hauria d'haver estalviada. La impressió, a més, des d'una veu no experta, és que l'invent no ha evolucionat gens. Que tenim 15 anys, encara? O un atac de nostàlgia? Em resulta grotesc i mancat del mínim enginy per ni tant sols considerar-ho passatemps. Estupidesa en estat pur, com la riallada constant dels participants. En fi, els rutlla el negoci, oi? Doncs, endavant, tu, enhorabona...

EN UN MOT: Prescindible.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       N/A.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     N/A.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Escape Room: La pel·lícula" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt15484476/

DURADA: 93 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- La comicitat del segment del cinturó de castedat.

PITJOR:
- L'actitud bel·ligerant reiterada, sobretot, de la Marina, interpretada per la Paula Vives, i el seu ridícul serrell (que, imagino, pretén parodiar el de l'Anna Gabriel i Sabaté).

NOTES:
1. És l'adaptació cinematogràfica de l'obra de teatre, "Escape Room", escrita pel Joel Joan i l'Hèctor Claramunt, estrenada en el Teatre Goya de Barcelona el 19 de novembre del 2018.
2. El títol de treball fou "Escape Room (L'hora de la veritat)".
3. Va rodar-se a Barcelona i Badalona durant uns dies del juliol del 2021.

COMENTARI: La trobo un pèl massa forçada en el seu plantejament. És a dir, ficar els personatges i les converses que succeeixen en una sala de joc d'escapada per la raó que s'explica em sembla completament artificiós. I, l'afegit de l'assassí d'Hostafrancs, una mica matusser, innecessari. Tot i així, m'ha fet gràcia i m'he divertit prou, malgrat el paper de panoli del Joel Joan, fregant la vergonya aliena. Calia el "Boig per tu" de Sau al final? En fi, passatemps.

EN UN MOT: Garbuix.

PAÍS:           CATALUNYA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Deceit - Temporada 1a" (Del 13 d'agost fins el 3 de setembre del 2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt12994306/episodes?season=1

DURADA: 187 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).

MILLOR:
- La primera trobada entre l'expert, el Paul Britton, el paper de l'Eddie Marsan, amb l'agent Sadie Byrne, encarnada en la Niamh Algar.

PITJOR:
- No queda clar si el sospitós, en Colin Stagg, interpretat pel Sion Daniel Young, i l'assassí i violador, el Robert Napper, a càrrec del Jack Riddiford, són cosins o què, d'acord amb els flashbacks que es presenten.

NOTES:
1. Al final del quart episodi, el darrer, es mostren els aclariments "For 16 years Colin Stagg was vilified as the man who got away with the murder of Rachel Nickell", "It wasn't until 2008 that he received a public apology from the Metropolitan police and £700,000 in compensation for his wrongful arrest and prosecution", "The promising career of 'Lizzie James' was over by the age of 33", "She retired from the police as a result of the damaging psychological impact the investigation had on her", "Detective Inspector Keith Pedder also took early retirement soon after the collapse of Collin Stagg's trial, suffering from stress and depression", "Professor Paul Britton later went on to claim that he had told the police the murders of Rachel Nickell, Samantha and Jazmine Bisset were linked", "Former officers Keith Pedder and Micky Banks reject Professor Britton's claim", "Robert Napper is believed to have committed more than 100 brutal rapes and sex attacks on women as far back as 1989", "A catalogue of mistakes meant the Metropolitan police missed numerous opportunities to identify and arrest him", "Without these failures, Napper could have been taken off the streets years before he went on to murder Rachel, Samantha and Jazmine" i "Colin Stagg has finally found happiness with his long-term partner, whom he first met as a teenager".
2. També, apareix la dedicatòria "Dedicated to Samantha and Jazmine Bisset, Rachel Nickell, and all the victims of Robert Napper".
3. El títol provisional fou "My Name is Lizzie".
4. Basada en la investigació de l'assassinat de la Rachel Nickell en 1992 i l'operació encoberta portades a terme per la policia metropolitana de Greater London.

COMENTARI: Em queda la impressió que ni el guió de l'Emilia di Girolamo ni la direcció del Niall MacCormick estan a l'altura del projecte o de la denúncia que es pretén presentar contra la incompetència de les forces de l'ordre londinenques (palesa en els crèdits del final). La premissa insinua els ingredients per a un duel d'intensitat en un context força escabrós a l'estil del guardonat film del 1991, "The Silence of the Lambs", dirigit pel Jonathan Demme. Fins i tot, diria, les protagonistes tenen certa retirada. Però, l'invent fa figa des del moment en que tant l'operació encoberta com els mateixos actors esdevenen inversemblants als ulls de l'espectador (si més no, als meus), per precipitats, per barroers, per absurds, per limitats, per ridículs. En resum, una decepció.

EN UN MOT: Retret.

PAÍS:           GB.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!