SÈRIE: "Am I Being Unreasonable? - Temporada 1a" (Des del 23 de setembre fins el 28 d'octubre de 2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt15792042/episodes/?season=1

DURADA: 173 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 66 (sobre 100).

MILLOR:
- El joc de confusió amb els records i les visions de la Nic, el personatge de la Daisy May Cooper.

PITJOR:
- La infidelitat que provoca l'Alex, el paper del David Fynn https://en.wikipedia.org/wiki/David_Fynn, sembla bastant pírrica en tots els sentits si la idea era fotre el seu germà.

NOTES:
1. El títol és un homenatge al fil homònim del fòrum de discussió a Internet, Mumsnet https://en.wikipedia.org/wiki/Mumsnet, al qual va acudir la Daisy May Cooper https://en.wikipedia.org/wiki/Daisy_May_Cooper, co-guionista juntament amb la Selin Hizli https://en.wikipedia.org/wiki/Selin_Hizli, quan va tenir problemes amb el seu matrimoni.
2. Està composta per 6 capítols; entre el 5 de febrer i el 12 de març de 2025, es va emetre una segona temporada, també, de 6 episodis.
3. Durant els crèdits del 5è episodi, sona el poema del John Cooper Clarke, "I Wanna Be Yours" https://en.wikipedia.org/wiki/I_Wanna_Be_Yours, recitat pel mateix autor.
4. En la 69a edició dels British Academy Television Awards https://en.wikipedia.org/wiki/2023_British_Academy_Television_Awards, en Lenny Rush https://en.wikipedia.org/wiki/Lenny_Rush va rebre el guardó de Best Male Comedy Performance per la seva interpretació de l'Ollie.

COMENTARI: En el vessant del suspens, em queda la sensació que fa una mica de trampa en uns quants elements. L'actitud planyívola de la dona que mostra la rememoració final, per exemple, no quadra amb el tarannà del personatge condescendent i sarcàstic presentat durant la resta de capítols. O l'accident en si, l'abric travat a la porta del vagó, que resulta un tant inversemblant. A més, diria que el maquinista d'un tren que inicia la marxa hauria de fixar-se en l'andana en algun moment de l'arrencada. Malament rai, si no es el cas! Tot i que no ho sé, no sóc conductor de ferrocarril. El canvi de perspectiva del quart lliurament intensifica aquesta impressió d'engany. Segurament, no tant d'engany com d'ocultació d'informació en el relat. Però, d'acord, és un recurs. Per altra banda i malgrat l'acidesa, les paròdies m'han fet gràcia: la vella racista, la Mrs Baggott, encarnada per la Georgie Glen https://en.wikipedia.org/wiki/Georgie_Glen, l'encarregat perepunyetes, en Gavin, el paper del Phil Dunning https://www.imdb.com/name/nm10197979/, l'aspirant a humorista sense talent, la Lucy, el rol a càrrec de la Karla Crome https://en.wikipedia.org/wiki/Karla_Crome. Fins i tot, he esclatat a riure amb el moment de veu d'espinguet del Dan, interpretat pel Dustin Demri-Burns https://en.wikipedia.org/wiki/Dustin_Demri-Burns, en el memorial. No obstant això, m'ha incomodat més que m'ha divertit.

EN UN MOT: Desequilibri.

PAÍS:           GB.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Sheesha Gar" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt5986440/

DURADA: 98 minuts i mig (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 62 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena del bombardeig de l'estació de trens a càrrec dels zepelins https://en.wikipedia.org/wiki/Zeppelin.

PITJOR:
- El desequilibri emocional del Vincent Oliver, el personatge del Taimoor Salahuddin https://en.wikipedia.org/wiki/Mooroo, malgrat que, segurament, l'aïllament al que el sotmet el pare, a qui posa veu el Khaled Anam https://en.wikipedia.org/wiki/Khaled_Anam, en té la culpa.

NOTES:
1. El títol internacional és "The Glassworker".
2. Representa el primer film d'animació tradicional https://ca.wikipedia.org/wiki/Animaci%C3%B3_tradicional pakistanès; inicialment, l'estiu de 2014, la idea era fer una pel·lícula amb actors de carn i ossos.
3. L'estudi, Mano Animation Studios, va llançar una campanya de micromecenatge a la plataforma Kickstarter https://ca.wikipedia.org/wiki/Kickstarter el 3 de febrer de 2016 establint l'objectiu d'aconseguir 50.000 dòlars per a fer un pilot de 6 minuts; en acabat, en 2018, havien recaptat 116.000.
4. L'equip va assistir a la galeria i el taller d'en Peter Layton, un artista britànic del vidre.

COMENTARI: Vagi per endavant, he vist el documental de com va elaborar-se https://youtu.be/rxAOUJt1PaU i m'he de treure el barret; la meva admiració per l'Usman Riaz i tot el seu equip. Dit això, formalment, em sembla una bona feina, correcte, bonica. Però, la història no m'ha fet gaire el pes. L'assumpte del vidre bufat https://ca.wikipedia.org/wiki/Vidre_bufat resulta interessant i el plantejament d'un posicionament pacifista https://ca.wikipedia.org/wiki/Pacifisme en un context bèl·lic dóna peu, si més no, a la reflexió sobre molts temes, nacionalisme, responsabilitat, compromís, moral. El problema, crec, rau en que el protagonista es presenta com un xitxarel·lo sense consciència amb l'excusa de l'art, immadur. Obro incís. Ara, m'ha vingut al cap la cançó del Pau Riba i Romeva https://ca.wikipedia.org/wiki/Pau_Riba_i_Romeva, "Noia de porcellana", per allò de ser una persona buida. Tanco l'incís. Així, em fa l'efecte que la lleugera aspiració creativa que comparteixen els dos joves no pot servir per fer-los compatibles ni per unir-los espiritualment ni afectivament. O sigui que la relació entre ells sembla una amistat un tant superficial. Clar, potser, sóc jo, que tinc un problema amb l'ambigüitat del relat o amb la meva capacitat de captar el missatge. No ho sé. L'altre element que em grinyola és aquest ens sobrenatural, el jinn https://ca.wikipedia.org/wiki/Jinn. Tot i que, vist com una mena d'al·lucinació del paio provocada per la nostàlgia, em podria quadrar. Per cert, l'escena del braç, un pèl innecessària i absurda tal com esdevé.

EN UN MOT: Imitació.

PAÍS:           PAKISTAN.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Romance" (1930)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0021310/

DURADA: 76 minuts (Crèdits: 1 minut, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 38 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment de la mona que comparen amb l'Adelina Patti https://ca.wikipedia.org/wiki/Adelina_Patti.

PITJOR:
- La inversemblança de la relació entre els personatges de la Greta Garbo i del Gavin Gordon, una diva afectada i un babau maldestre.

NOTES:
1. Es basa en la peça teatral homònima de 1913, escrita per l'Edward Brewster Sheldon https://en.wikipedia.org/wiki/Romance_(Sheldon_play), que ja fou adaptada en un film mut de 1920 https://www.imdb.com/title/tt0011639/ dirigit pel Chester Withey.
2. Segons el registre de la Metro-Goldwyn-Mayer https://ca.wikipedia.org/wiki/Metro-Goldwyn-Mayer, va generar un benefici de 287 mil dòlars a partir d'un pressupost de mig milió de dòlars.
3. El rodatge es va portar a terme entre març i maig de 1930 en els Metro-Goldwyn-Mayer Studios de Culver City, en l'estat nord-americà de California.
4. L'actor que fa de Tom Armstrong, en Gavin Gordon https://en.wikipedia.org/wiki/Gavin_Gordon_(actor), va patir un accident de circulació mentre es dirigia als estudis en el primer dia de rodatge; va enllestir una escena i, aleshores, va desmaiar-se; fou hospitalitzat amb una clavícula trencada.

COMENTARI: Es tracta d'un idil·li sense gaire justificació. Igual que les imatges dels protagonistes fent bobsleigh https://ca.wikipedia.org/wiki/Bob. Què punyetes, el capellà i la fleuma pel tobogan! És a dir, manca l'ingredient fonamental, la seducció. No només entre la parella mateixa sinó, també, cap a l'espectador. Doncs, ambdós desperten més aviat repulsió; el paio es veu patètic i la dona, arrogant i amb posats de vella rebeca. Ja, representa que és una diva https://ca.wikipedia.org/wiki/Diva. D'acord, entesos. Per cert, l'accent horrible de la Garbo ha estat una autèntica tortura. En realitat, crec que la història, el conflicte de l'home amb valors estrictes, estàndards, com ell els anomena, encisat per algú amb una moral molt diferent, hauria funcionat amb quelcom tant simple com la presentació d'algun tret amable o simpàtic per part dels implicats en l'afer, mèrits. Mes, jo no els trobo. Ara, reconec que la retirada del Gavin Gordon amb el Jimmy Carr https://en.wikipedia.org/wiki/Jimmy_Carr ha jugat en la seva contra; perquè l'humorista em sembla molt repel·lent. A part d'això, el caire de melodrama postís en general tampoc ha ajudat. M'ha fet gràcia, sí, que el Cornelius Van Tuyl, interpretat pel Lewis Stone https://ca.wikipedia.org/wiki/Lewis_Stone, es consideri un iaio al 51 anys. En fi, no sé... Suplici, penitència, càstig.

EN UN MOT: Insuportable.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     MALAMENT.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

—Happy New Year!
—Ah, nuts!
---
Pat Harmon as Taxi Driver

LLARGMETRATGE: "El mestre que va prometre el mar" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11887316/

DURADA: 105 minuts i mig (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- L'accent amb el que parla en castellà l'Enric Auquer fent de l'Antoni Benaiges.

PITJOR:
- L'actitud esquerpa de l'Ariadna, el personatge interpretat per la Laia Costa, no s'explica.

NOTES:
1. Es basa en una publicació de 2013, "Desenterrant el silenci. Antoni Benaiges, el mestre que va prometre el mar", signada pel Francesc Escribano i Royo https://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Escribano_i_Royo, en Sergi Bernal Ferrando, el Francisco Ferrándiz Martín i la Queralt Solé i Barjau https://ca.wikipedia.org/wiki/Queralt_Sol%C3%A9_i_Barjau, que recull una investigació al voltant de la figura de l'Antoni Benaiges i Nogués https://ca.wikipedia.org/wiki/Antoni_Benaiges_i_Nogu%C3%A9s.
2. Internacionalment, va acumular una recaptació d'uns dos milions i mig d'euros; se li estima un pressupost d'uns 2 milions.
3. El rodatge es va portar a terme entre el 23 d'agost i el 4 de novembre de 2022 en diferents indrets de Briviesca, Burgos, Salinillas de Bureba, Mura, l'Ametlla del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Gualba, Vilanova i la Geltrú, Llinars del Vallès i Barcelona; la fossa comuna de La Pedraja, a Burgos, va recrear-se a Collserola, Barcelona, amb l'assistència de Francisco Etxeberria Gabilondo https://ca.wikipedia.org/wiki/Paco_Etxeberria, l'arqueòleg que va exhumar-la en 2010.
4. En anglès, s'anomena "The Teacher Who Promised the Sea"; abans dels crèdits surten diferents rètols en els que es fa referència, per exemple, a l'Asociación Escuela Maestro Antoni Benaiges de Bañuelos de Bureba; durant els 2 primers minuts de crèdits, es mostren documents i fotografies, alguna de l'Antoni Benaiges real i els seus alumnes del poble.

COMENTARI: La part de la història del mestre entre 1934 i 1936 es resol de manera solvent oferint apunts subtils però precisos sobre les relacions personals amb nens i adults, el tarannà idealista del protagonista, la dinàmica de poders en un context polític convuls https://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_Civil_espanyola... Força austerament, tot sigui dit, mes suficient. En canvi, la connexió entre la descoberta de la fossa en 2010 i l'Ariadna (besnéta d'un represaliat!) esdevé confusa. La veritat és que no acabo de trobar-li gaire solta, a l'expedició que fa la noia a Burgos. Entenc la pretensió de personalitzar i d'intensificar l'element sentimental. Tal maniobra serveix, a més, per a introduir l'angoixa afegida que suposa per a descendents de les víctimes un oblit que arriba amb el pas inexorable del temps, suposo. D'acord. Trobo, no obstant, que el plantejament resulta maldestre; l'excusa, massa feble. Crec que hauria estat més genuí i natural, per exemple, relatar l'experiència d'un reporter gràfic, com el mateix Sergi Bernal Ferrando que va cobrir l'exhumació en qüestió, fent la seva feina de periodista en el terreny. En fi, sigui com sigui, l'espectacle colpeix.

EN UN MOT: Desenfocada.

PAÍS:           CATALUNYA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "Mr. Jimmy" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9617752/

DURADA: 114 minuts i mig (Crèdits: 2 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- La trobada entre l'autèntic James Patrick Page https://ca.wikipedia.org/wiki/Jimmy_Page i l'Akio Sakurai en el Gigàbar de Tòquio en 2012.

PITJOR:
- L'instant del Sumito Okamoto, el mànager de l'Akio, en l'Speed Week https://en.wikipedia.org/wiki/Bonneville_Speedway de Bonneville Salt Flats, en l'estat nord-americà de Utah.

NOTES:
1. Durant els crèdits, surten els rètols, "Akio 'Jimmy' Sakurai is currently on tour with 'Jason Bonham's Led Zeppelin Evening'", "Eventually Akio also reformed the 'Mr. Jimmy' band with a new lineup", "They continue to bring their faithful shows to small clubs in the Los Angeles area", "In memory of Steve Pupke, lifelong Zeppelin fan" i "In memory of Frankie Banali, lifelong Zeppelin fan".
2. En Peter Michael Dowd, el director, es declara adepte de Led Zeppelin https://ca.wikipedia.org/wiki/Led_Zeppelin i diu que va descobrir l'Akio Sakurai gràcies als clips del músic publicats en la plataforma YouTube; confessa, a més, que va haver de vendre el seu cotxe en cert moment per poder viatjar al Japó i enregistrar escenes addicionals pel programa; en total, va dedicar 8 anys al projecte.

COMENTARI: Reconec que l'home, en Sakurai, té cert mèrit com imitador del seu ídol, sobretot, pel que fa al vessant musical (imagino). Se li suposa una capacitat d'observació extraordinària, segur. Però no crec que es mereixi 2 hores de la meva atenció. És a dir, al principi, fa gràcia, aquesta meticulositat d'admirador entusiasta i l'afany perfeccionista en la rèplica; això és mentre sembla que es tracta tant sols d'una diversió intensa i prou. Al capdavall, l'assumpte de disfressar-se de personatges per fanatisme, el cosplay https://ca.wikipedia.org/wiki/Cosplay, ve d'allà, del Japó. El problema rau en que com més obsessiu sembla l'intent d'esdevenir una mena de calc del Page, un mer guitarrista de rock/blues, més absurda i ridícula es torna la quimera. De manera que, al final, l'individu apareix com una caricatura més aviat grotesca de tarat.

EN UN MOT: Carregós.

PAÍS:           EUA, JAPÓ.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "George A. Romero's Resident Evil" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt21990960/

DURADA: 111 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- Algunes intervencions, com les del Ben Rubin, el conservador del George A. Romero Archive https://romero.library.pitt.edu/ de la University of Pittsburgh, o del Kenichi Iwao, dissenyador d'escenaris del joc.

PITJOR:
- Els fragments amb so distorsionat en els que el Robbie McGregor @Estumas, àlies, Rombie, com a hoste de "The Resident Evil Podcast" i co-guionista del documental, explica amb to mecànic elements dels guions.

NOTES:
1. Contextualitza la proposta fallida del George Andrew Romero Jr. https://ca.wikipedia.org/wiki/George_A._Romero per adaptar al cinema el joc de Capcom de 1996, "Resident Evil" https://ca.wikipedia.org/wiki/Resident_Evil.
2. La intenció original del Brandon Salisbury, director i co-guionista, era fer una revisió sobre un vídeo dedicat a l'assumpte que havia publicat en el seu canal de YouTube.
3. El director explica que van esmerçar 4 anys en el projecte, van enregistrar 28 hores de material i que pretenen publicar una versió estesa amb metratge inèdit.

COMENTARI: No sé què esperava trobar-me però m'ha quedat força clar que no m'apassiona prou ni el joc en qüestió ni el Romero per aguantar amb enteresa tanta tabarra sobre el tema. Dues hores de matraca! Se m'ha fet horriblement llarg i feixuc. Perquè, per una banda, em manquen referències pròpies. De fet, no recordo haver jugat mai a cap episodi de "Resident Evil". I, per l'altra, reconec que no m'emociona especialment cap producte de la franquícia. Amb prou feines, recordo la pel·lícula del Paul William Scott Anderson estrenada en 2002 https://ca.wikipedia.org/wiki/Resident_Evil_(pel%C2%B7l%C3%ADcula). O siqui que culpa meva, això no era per a mi. Igualment, la cosa podia haver estat més àgil, més lleugera.

EN UN MOT: Entusiasta.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       REGULAR.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "A Real Pain" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt21823606/

DURADA: 89 minuts i mig (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- La paciència del James, el paper a càrrec del Will Sharpe.

PITJOR:
- La minsa oposició que rep el comportament del Benjamin Kaplan, el personatge del Kieran Culkin.

NOTES:
1. S'inspira en circumstàncies i reflexions personals del Jesse Eisenberg, que fa d'en David Kaplan a més de dirigir i haver escrit el guió.
2. A partir d'un pressupost de 3 milions de dòlars, va recaptar-ne'n uns 10; Searchlight Pictures https://en.wikipedia.org/wiki/Searchlight_Pictures va pagar 10 milions de dòlars pels drets de distribució.
3. En la 82a edició dels Golden Globe Awards https://ca.wikipedia.org/wiki/Globus_d%27Or_del_2025, el Kieran Culkin, que interpreta el Benjamin Kaplan, va rebre la distinció com a Best Supporting Actor Performance in a Motion Picture.
4. El gruix del rodatge es va portar a terme entre maig i juny de 2023 en diferents indrets de Polònia, com Majdanek https://ca.wikipedia.org/wiki/Majdanek, el camp d'extermini nazi, Krasnystaw, Radom, Kraśnik o Varsòvia.

COMENTARI: M'ha fet recordar el programa de ràdio de l'Enric Calpena i Ollé https://ca.wikipedia.org/wiki/Enric_Calpena_i_Oll%C3%A9, l'"En guàrdia!", que va dedicar el seu capítol 989è a "La massacre de Jedwabne" https://www.3cat.cat/3cat/la-massacre-de-jedwabne/audio/1160035/. Tot i que el tema no té gaire a veure amb la pel·lícula, la veritat. Però, bé, trobo que la història de l'Eisenberg agafa caire més de crònica d'unes vacances morboses que d'homenatge a res. La llavor del projecte, aparentment, fou una obra de teatre del 2013 titulada "The Revisionist". Amb aquella, segons he llegit, l'autor ja explorava la connexió amb les seves arrels poloneses. De fet, he vist algunes entrevistes que li han fet i el paio s'emociona. Diu que l'àvia Dory del relat era en realitat la seva tieta Dory. O sigui que, imagino, el viatge, el procés, tota la pesca, esdevé molt personal per a ell. Jo, no obstant, veig un bon retrat d'un grupet de turistes nord-americans i un d'ells especialment carallot. Això m'ha fet pensar en una notícia recent que explicava que un nord-americà de 65 anys de nom Steve Hayes havia estat arrestat per gravar un nom en una porta torii del temple de Meiji Jingu a Tòquio el 12 de novembre de 2024. En fi... Tornant al "dolor real", tant avorrit o tant interessant com que algú t'expliqui una excursió "cultural".

EN UN MOT: Diari.

PAÍS:           EUA, POLÒNIA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "Chasing Chasing Amy" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10825052/

DURADA: 92 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- La informació sobre la gènesi del film en discussió, "Chasing Amy", que ofereixen en Kevin Smith, la Joey Lauren Adams, l'Scott Mosier o la Guinevere Jane Turner.

PITJOR:
- El protagonisme de la relació del Sav Rodgers amb la Regina, la seva dona.

NOTES:
1. Gira entorn de la influència en el promotor del documental, el Sav Rodgers, de la pel·lícula del 1997, "Chasing Amy" https://ca.wikipedia.org/wiki/Perseguint_l%27Amy, escrita i dirigida pel Kevin Smith.
2. La producció va començar l'1 de setembre de 2018 i van trigar 6 anys en enllestir-la.
3. En Sav Rodgers, el director, explica que van voler incloure una cançó en el documental però l'autor de la peça en qüestió no va atorgar permís, probablement, per transfòbia.
4. Cap el final dels crèdits, apareix el rètol "WE COULDN'T HAVE DONE IT WITHOUT YOU / CARMEN GARDEA (1961 - 2019) / CAROLYN JENSEN (1949 - 2024) / DREW E. BURBRIDGE (1985 - 2021) / MICHAEL G. RADIGAN (1960 - 2020) / SHELAH SAUL MICHAEL (1935 - 2020) / THERESA HYDE (1955 - 2021)".

COMENTARI: El vessant de nostàlgia cinematogràfica es pot tolerar. És a dir, no recordo ni de conya què vaig pensar de "Chasing Amy" quan fou estrenada; tot i que m'ensumo que em devia deixar bastant indiferent. No obstant, esbrinar interioritats d'un procés creatiu i el seu context resulta sempre interessant. O sigui que, bé. El que m'ha embafat completament ha estat el circ del Sav Rodgers i la seva sexualitat. M'importa un rave! Alhora, em costa molt entendre com la seva obsessió adolescent per una pel·liculeta ha desembocat en aquesta peça (innecessària). Clar, més de 75 festivals, premis a tort i a dret i lloances per tot arreu. Jo què sé... Felicitats!

EN UN MOT: Onanisme.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Iti Mapukpukaw" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt28288396/

DURADA: 91 minuts (Crèdits: 5 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- El desenllaç, l'escena de la recuperació de les capacitats de l'Eric, el personatge a càrrec del Carlo Aquino.

PITJOR:
- Els robots de la incursió final.

NOTES:
1. Internacionalment, s'anomena "The Missing".
2. El rodatge amb els actors es va portar a terme en 4 dies entre novembre i desembre de 2022; posteriorment, un equip de 90 artistes va trigar 19 mesos en enllestir l'animació.
3. En Carl Joseph Papa, el director i guionista, declara que s'inspirà en vivències personals per escriure la història.

COMENTARI: Trobo encertades la subtilesa a l'hora d'afrontar l'assumpte de l'abús deshonest i la presentació en diferents estils d'animació, rotoscòpia https://ca.wikipedia.org/wiki/Rotosc%C3%B2pia i tradicional https://ca.wikipedia.org/wiki/Animaci%C3%B3_tradicional, per diferenciar el curs real d'esdeveniments i els episodis de fantasia o de salt enrere https://ca.wikipedia.org/wiki/Salt_enrere. També, la metàfora de la mutilació psicològica de la víctima. A més, el relat esdevé relativament àgil, passa amb facilitat. El problema el veig, sobretot, en la precarietat de les seqüències de deliri, amb efectes i fons grollers, gargots en lloc de dibuixos i una acció barroera. Després, el missatge... Malament si cal esperar a que el pederasta mori per denunciar-lo!

EN UN MOT: Terapèutica.

PAÍS:           FILIPINES.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "World 1-1" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt3316370/

DURADA: 132 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- Els testimonis, el del Nolan Kay Bushnell https://ca.wikipedia.org/wiki/Nolan_Bushnell, l'Allan Alcorn https://ca.wikipedia.org/wiki/Allan_Alcorn, l'Owen Rubin https://en.wikipedia.org/wiki/Major_Havoc, la Dona Bailey https://en.wikipedia.org/wiki/Dona_Bailey, el Howard Scott Warshaw https://en.wikipedia.org/wiki/Howard_Scott_Warshaw, el Warren Robinett https://en.wikipedia.org/wiki/Warren_Robinett...

PITJOR:
- La llargada, més de dues hores, i la confusió a la que dóna peu el títol https://en.wikipedia.org/wiki/World_1-1.

NOTES:
1. Durant els crèdits surt la dedicatòria, "In Memory of Ralph Baer (1922 - 2014)"; al final, el Jared Petty fa un comentari sobre la crisi del mercat nord-americà del videojoc del 1983 https://ca.wikipedia.org/wiki/Crisi_del_videojoc.
2. La Jeanette Garcia i el Daryl Rodriguez, directors i guionistes del projecte, van engegar una campanya a kickstarter https://www.kickstarter.com/projects/1128229743/world-1-1 amb la que van recaptar més de quinze mil dòlars.

COMENTARI: Entenc, per allò que he llegit en llur declaració d'intencions en la plataforma de micromecenatge a la que van recórrer, que els creadors pretenien iniciar una sèrie documental sobre el món del videojoc. I, no obstant això, aquesta és l'única peça que se'ls atribueix a hores d'ara, nou anys més tard. Va com va, suposo... Ben bé podrien haver organitzat el material del que disposaven llavors de tal manera que, juntament amb elements clarificadors i contextualitzadors extres (bastant necessaris, per cert) sortissin tres o quatre capítols d'aquesta mena d'homenatge a Atari https://ca.wikipedia.org/wiki/Atari. El tema hauria estat un pèl més digerible, sens dubte. La qüestió és que m'ha calgut anar a la Wiki https://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia per fer-me la idea de què m'estaven contant. Mal senyal. He trobat molt interessant escoltar els personatges. Però el document senzer resulta un tant decebedor per la manca de maduresa formal.

EN UN MOT: Abocador.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

MONÒLEG: "Dusty Slay: Workin' Man" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt30343797/

DURADA: 69 minuts i mig (Crèdits: 1 minut i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).

MILLOR:
- La reflexió sobre el vers de la lletra de "The Whiskey Ain't Workin'" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Whiskey_Ain%27t_Workin%27, la cançó d'en Travis Tritt https://en.wikipedia.org/wiki/Travis_Tritt publicada el 1991, que estableix la preferència del cantant pel que fa a la companyia femenina en termes tals que "A woman warm and willing is what I'm looking for".

PITJOR:
- La crítica de l'eslògan "Biscuits are like spoons you can eat" o la sordidesa del gag sobre no rentar-se les mans.

NOTES:
1. Fou enregistrat en The Bijou Theatre de Knoxville, de l'estat nord-americà de Tennessee, el 13 de maig de 2023.
2. Al llarg dels títols de crèdit, surten fotografies i, cap el final, les dedicatòries, "To my Mom, Edna Slay, for taking me to Hooters" i "To my Dad, Richard Slay, for filming my childhood"; en acabat, s'inclou un clip de vídeo casolà del qual l'humorista parla durant l'espectacle.

COMENTARI: Una mica compulsiu, l'home. Al principi, he de reconèixer que he estat més pendent dels seus tics que del que explicava, que tampoc em semblava especialment enginyós. A mida que avançava la xerrada, però, he aconseguit concentrar-me en el relat sense preguntar-me, per exemple, si el paio portava perruca sota la gorra, si és que s'estava pixant a sobre o si anava col·locat perdut. Lliga bé un parell o tres de les anècdotes, la de l'abocador del seu pare i la granota de la piscina aspirada o la del barista amb la de la cafeteria del prostíbul. M'ha sorprès, a més, que l'home hagi estat ponent en un acte TEDx Talks https://ca.wikipedia.org/wiki/TED amb un discurs anomenat "Life Is Hard But Enjoying It Is Easy" https://youtu.be/Z6NUnl37FnA tal i com comenta. La impressió general, no obstant, entre una cosa i l'altra, és de gràcia més aviat discreta.

EN UN MOT: Hiperactiu.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Blink Twice" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14858658/

DURADA: 102 minuts i mig (Crèdits: 5 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 26 (sobre 100).

MILLOR:
- Adreçar el tema de la submissió química https://ca.wikipedia.org/wiki/Submissi%C3%B3_qu%C3%ADmica.

PITJOR:
- L'Slater King, el paper interpretat pel Channing Tatum, repetint "I'm sorry!" més de vint vegades seguides.

NOTES:
1. A partir d'un pressupost d'uns vint milions de dòlars, va recaptar-ne'n gairebé setanta.
2. El títol de treball fou "Pussy Island".
3. Abans de començar, surt el rètol, "Trigger Warning//Blink Twice is a psychological thriller about the abuse of power. While this is a fictionalized movie, it contains mature themes and depictions of violence - including sexual violence.//This may be upsetting or triggering for some viewers".
4. Durant el rodatge, que es va portar a terme l'estiu de 2022 a Yucatán i Quintana Roo, Mèxic, la directora, la Zoë Kravitz, i el protagonista, el Channing Tatum, es van convertir en parella sentimental.

COMENTARI: Si no existissin casos com el del Jeffrey Epstein https://ca.wikipedia.org/wiki/Jeffrey_Epstein o el d'en Bill Cosby https://ca.wikipedia.org/wiki/Bill_Cosby afirmaria rotundament que la premissa resulta absurda i, amb un paio tant ben plantat com el Tatum fent de predador, més encara. No crec que algú així hagi de recórrer a cap martingala per muntar orgies si li venen de gust. Però, inclús acceptant tal escenari, trobo que els elements que manega la història per crear intriga o suspens són insuficients i un pèl fal·laços. Per començar, l'illa, si més no la parcel·la on s'allotja la tropa, no sembla especialment suggeridora. Després, això del perfum i de l'antídot no s'aguanta per enlloc. Trobo el clímax tirant a ridícul. I la resolució, una parida estúpida. En fi, l'assumpte es mereixia una trama una mica més treballada, més decent. I que m'he avorrit moltíssim, coi!

EN UN MOT: Maldestra.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Invisibles" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14872806/

DURADA: 112 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment "Space Oddity" https://ca.wikipedia.org/wiki/Space_Oddity entre el Charlie i l'Oskar, els papers interpretats pel Tim Blake Nelson i en Simon Webster, respectivament.

PITJOR:
- Encabir o considerar l'obra dins el gènere de la ciència-ficció o el fantàstic; a tot estirar, es tracta d'un dramot al·legòric.

NOTES:
1. El rodatge es va portar a terme en indrets de Toronto i Hamilton, a la província canadenca d'Ontario, entre febrer i març de 2023.
2. La Lucy Alexis Liu havia estat anunciada prèviament per al paper de la Hannah, del qual, finalment, va encarregar-se la Gretchen Mol.

COMENTARI: Segurament, hi ha maneres més àgils de representar el dol depressiu invalidant. Déu n'hi do, quina castanya de pel·lícula! A més, no li acabo de trobar coherència a la proposta. En primer lloc, l'assumpte de l'oblit de la gent "sana". D'acord que es tracta d'un element creatiu del que no n'he de fer res però el trobo absurd. I, en segon, dubto que algú en estat de renúncia i negació cerqui companyies d'altres desnonats mentals portadors de més pena. Clar que no sóc psicòleg. Potser, vaig errat. No sé... El lluitador adolescent, en Jimmy, encarnat en el Rob Ramsay, és mort o què? Qui el convida? Aquesta aparició entre els tristos em sembla que grinyola una mica. En fi... Entenc la metàfora i la Gretchen Mol continua essent una de les meves debilitats. La qüestió és que m'he avorrit moltíssim.

EN UN MOT: Tedi.

PAÍS:           CANADÀ.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "Satoshi Kon, l'illusionniste" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt12998510/

DURADA: 81 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).

MILLOR:
- Els conflictes, amb el Mamoru Oshii https://ca.wikipedia.org/wiki/Mamoru_Oshii, amb el Taro Maki...

PITJOR:
- M'hauria agradat escoltar més anècdotes com les que explica l'Aya Suzuki.

NOTES:
1. Internacionalment, s'anomena "Satoshi Kon: The Illusionist", igual que el llibre de l'Andrew Osmond, el crític britànic que, també, intervé en el documental.
2. El títol de treball fou "Satoshi Kon, la machine à rêves".
3. Es tracta d'un encàrrec per commemorar el desè aniversari de la mort d'en Satoshi Kon https://ca.wikipedia.org/wiki/Satoshi_Kon.

COMENTARI: M'aporta ben poc, la participació de directors com el Darren Aronofsky, el Rodney Rothman o el Jérémy Clapin, historiadores com la Marie Pruvost-Delaspre, curadores com la Yael Ben Nun, professors de filosofia com el Dimitri Megherbi o personatges com l'Andrew Osmond, la veritat. M'ha resultat bastant més interessant, per exemple, sentir la Junko Iwao, la veu de la Mima Kirigoe de "Perfect Blue" https://ca.wikipedia.org/wiki/Perfect_Blue. Clar que li tinc una estima especial a la pel·lícula en qüestió. Però, bé, segons he escoltat en alguna entrevista al responsable de l'assumpte, el Pascal-Alex Vincent, l'objectiu era repassar l'obra del Kon per atorgar-li la importància que es mereix el seu geni i compensar, així, la manca de més produccions. No sé. El temps acostuma a posar tot a lloc...

EN UN MOT: Recordança.

PAÍS:           FRANÇA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "IF" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11152168/

DURADA: 104 minuts (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 49 (sobre 100).

MILLOR:
- Alguns efectes visuals, com els de l'escena en la que el Cal, el paper interpretat pel Ryan Reynolds, surt d'una pintura.

PITJOR:
- L'emoció artificiosa, com en la seqüència de la visita a l'hospital de la Bea, el paper a càrrec de la Cailey Fleming, després de l'operació de cor del seu pare.

NOTES:
1. Al final dels títols de crèdit, apareixen imatges del Lewis, el personatge a qui posa veu el Louis Gossett Jr., i la dedicatòria "In loving memory of our friend, Louis Gossett Jr.".
2. A partir d'un pressupost de cent deu milions de dòlars, va recaptar-ne'n al voltant de cent setanta-set.
3. El gruix del rodatge es va portar a terme entre agost del 2022 i maig del 2023, entre d'altres llocs, als Steiner Studios https://en.wikipedia.org/wiki/Steiner_Studios del districte novaiorquès de Brooklyn.
4. Alternativament, se l'anomena "Imaginary Friends".

COMENTARI: Per un moment, m'he pensat que estava mirant una mena de succedani de pa sucat amb oli de "Monsters, Inc." https://ca.wikipedia.org/wiki/Monsters,_Inc.; més que res, per la retirada estètica que gasten el Blue, l'Steve Carell en so, amb el Sulley, en John Goodman. Bé, potser, vaig errat i només s'assemblen en la mida. En fi... He de confessar que mai he tingut amics imaginaris, de manera que no en conec la mecànica d'aparició, interacció o afiliació. Però la sensació que em queda després d'empassar-me aquesta castanya carrinclona poca-solta és que el bo del John Burke Krasinski, director, guionista, co-productor i, fins i tot, integrant de l'elenc del film, no aspirava gaire a la coherència. Suposo que pretenia sortir-se'n amb una tona de fantasia reciclada, nostàlgia pastosa a dojo i melodrama bàsic i clàssic. De fet, ara que ho penso, no crec que sigui quelcom habitual, això d'inventar-se amics. O si? Tant se val. Tampoc crec que li hagués funcionat l'assumpte amb àngels de la guarda, per exemple. Res, he perdut el temps.

EN UN MOT: Poti-poti.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Rollerball" (1975)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0073631/

DURADA: 124 minuts i mig (Crèdits: 2 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 41 (sobre 100).

MILLOR:
- El concepte de competició internacional en la que participen equips de ciutats com Madrid, Tòquio o Nova York.

PITJOR:
- El rampell en el que el Jonathan Evans li talla la galta a la Daphne, els papers interpretats pel James Caan i la Barbara Trentham, respectivament.

NOTES:
1. S'inspira en el relat de 1973, "Roller Ball Murder", escrit pel William Neal Harrison, el mateix guionista.
2. A partir d'un pressupost d'uns 6 milions de dòlars, va recaptar-ne'n 30.
3. En 2002, va estrenar-se una revisió https://www.imdb.com/title/tt0246894/ a càrrec del John McTiernan.
4. L'enregistrament es va portar a terme l'estiu del 1974 en indrets d'Alemanya, com el Rudi-Sedlmayer-Halle de München, d'Anglaterra, com la Fawley Power Station del Southampton Water, en el comtat de Hampshire, o de Suïssa, com el Palais des Nations de la ciutat de Ginebra.

COMENTARI: Diu que el director, en Norman Jewison, va explicar que, en el rodatge, alguns extres s'ho van creure tant que amb la derrota del seu equip fictici van atacar l'estrella de l'adversari, el personatge que feia en James Caan, provocant-li una lesió al braç. En fi, no sé, hi ha gent per a tot. A mi, aquesta barreja d'hoquei, futbol americà, handbol i ciclisme en velòdrom em sembla molt ridícula. I la suposada intriga, conspiració, trama, resulta tant poc sofisticada que fa pena. No m'ha satisfet ni com a drama esportiu ni com a relat distòpic. Trista, lenta i llarga, una decepció.

EN UN MOT: Succedani.

PAÍS:           EUA, GB.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Severance - Temporada 1a" (Des del 18 de febrer fins el 8 d'abril de 2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11280740/episodes/?season=1

DURADA: 434 minuts i mig (Crèdits: 24 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).

MILLOR:
- En el darrer episodi, la badada del Mark Scout, el paper de l'Adam Scott, amb el cognom de la dona quan es dirigeix al personatge interpretat per la Patricia Arquette, la senyora Selvig, la identitat falsa de la Harmony Cobel.

PITJOR:
- En el penúltim capítol, els renecs de la Harmony Cobel mentre condueix cap a casa seva després d'ésser acomiadada.

NOTES:
1. En els crèdits del segon capítol, es mostra la dedicatòria, "In Loving Memory Caleb Smith".
2. Els títols dels lliuraments són "Good News About Hell", "Half Loop", "In Perpetuity", "The You You Are", "The Grim Barbarity of Optics and Design", "Hide and Seek", "Defiant Jazz", "What's for Dinner?" i "The We We Are"; durant el seu enregistrament, la sèrie va anomenar-se "Tumwater".
3. Li fou atorgat el Primetime Emmy Award for Outstanding Main Title Design i el Primetime Emmy Award for Outstanding Music Composition for a Series en la 74a edició dels Primetime Emmy Awards.
4. El guió del pilot escrit pel creador, en Dan Erickson, va aparèixer en la Blood List de la Kailey Marsh https://en.wikipedia.org/wiki/Blood_List en 2016.
5. El gruix del rodatge es va portar a terme entre el 8 de novembre de 2020 i el 23 de juny de 2021 a indrets dels estats nord-americans de New York i New Jersey.
6. Va ser reconeguda amb The ReFrame Stamp https://en.wikipedia.org/wiki/The_ReFrame_Stamp per contractar gent amb identitats de gènere poc representades.

COMENTARI: La premissa m'ha semblat interessant però, tal i com està plantejada, no me l'empasso gaire. Principalment, perquè no se'ns presenta cap final que, potser, posi les peces a lloc. Queden massa incògnites a l'aire pel meu gust. Diu que s'està filmant una segona temporada. O sigui que caldrà esperar a veure com es resol l'assumpte. O no. He de dir, a més, que l'he trobada un pèl lenta; per això m'he avorrit una mica. Aleshores, un dels pensaments que ha sorgit, fruit d'aquest tedi, ha estat que, si es separés la consciència d'una persona entre hores laborals i hores no laborals, probablement, caldria encabir el temps de son en les laborals perquè resulta una activitat imprescindible per a un rendiment adequat. El Dan Erickson no ho considera així. Ves a saber! La conclusió explicarà el perquè...

EN UN MOT: Incompleta.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Spirited" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10999120/

DURADA: 127 minuts (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).

MILLOR:
- La representació de "Good Afternoon", composta pel Benj Pasek, el Justin Paul, en Khiyon Hursey, el Mark Sonnenblick i el Sukari Jones.

PITJOR:
- El tros de la cançó, "Unredeemable", amb les llanternes dels dansaires fotent pena.

NOTES:
1. S'inspira en la novel·la del 1843, "A Christmas Carol. In Prose. Being a Ghost Story of Christmas" https://ca.wikipedia.org/wiki/Can%C3%A7%C3%B3_de_Nadal_(Dickens), escrita pel Charles John Huffam Dickens.
2. El rodatge es va portar a terme entre el 6 de juliol i el 18 d'octubre de 2021 a indrets de l'estat nord-americà de Massachusetts, com Boston, Dorchester o Braintree.
3. Passats 2 minuts de crèdits en els que canten "That Christmas Morning Feeling", del Benj Pasek i el Justin Paul, apareix el rètol "In Loving Memory of MICHAEL GAGNON"; aleshores, surten més lletres mentre s'interpreta el número, "Ripple (Cut Song)", dels mateixos autors; al final, es mostra una escena amb el mànager de l'hotel del començament, el senyor Alteli, el paper a càrrec del Paul Jeffrey Byrne.
4. El Will Ferrell i en Ryan Reynolds van cobrar 20 milions de dòlars cadascun.

COMENTARI: És un tornem-hi del conte del Dickens; aquest cop, amb música. I reconec que les primeres notes m'han fet mala espina perquè m'han recordat massa l'èxit del 2013, "It's a Beautiful Day", pertanyent a l'àlbum, "To Be Loved", d'en Michael Bublé. No m'esperava res gaire nou però un plagi tant descarat, tampoc. Després, la trama es desvia cap a territori poca-solta, per una banda, i carrincló, per l'altra. Em sap greu, la ximpleria amb la Kimberly, el personatge de l'Octavia Spencer, em grinyola. L'espectacle, no obstant, resulta entretingut i passa sense esforç (malgrat les 2 hores). De manera que no me'n penedeixo de la tria.

EN UN MOT: Retorn.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL/MÚSICA: "Perfume: My Music Story" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14096790/

DURADA: 53 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- Els comentaris de les noies, l'Ayano Oumoto, la Yuka Kashino i l'Ayaka Nishiwaki, sobre les seves primeres actuacions de carrer a Tòquio.

PITJOR:
- El número "Story"; de començament, m'ha mort tanta electrònica.

NOTES:
1. També, es coneix com "Disney My Music Story: Perfume".
2. Juntament amb els dedicats a Sukima Switch https://www.imdb.com/title/tt14287032/ i a Yoshiki https://www.imdb.com/title/tt13925376/ formen una trilogia, dirigida pel Kentaro Takayanagi.
3. Les cançons interpretades, en aquest ordre, són "Story", d'en Yasutaka Nakata, "Jiyuu e no tobira", l'adaptació de la peça de l'Alan Menken i en Glenn Slater, "When Will My Life Begin?", "Poririzumu" i "Challenger", del Nakata, i l'adaptació de "Part of Your World", el títol d'en Howard Ashman i l'Alan Menken.

COMENTARI: He estat massa ingenu aquí perquè m'esperava quelcom amb més substància, més història, més profunditat. En lloc d'això, el que m'he trobat ha estat quatre cançons i un parell d'apunts biogràfics. És a dir, un tastet i, a sobre, tacat de Disney (òbviament). Que m'ha agradat tornar a mirar-me les Perfume https://en.wikipedia.org/wiki/Perfume_(Japanese_band)? Sí! Però és que el trio m'embadaleix amb les seves coreografies ridícules. Per cert, ha estat interessant saber d'on venen, de la Mikiko Mizuno https://en.wikipedia.org/wiki/Mikiko_(choreographer).

EN UN MOT: Minso.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "Joke Man" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11432534/

DURADA: 76 minuts (Crèdits: 1 minut i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).

MILLOR:
- La història del còmic i els acudits que farceixen el relat.

PITJOR:
- La imitació del riure del protagonista que fa l'"Stuttering" John Melendez.

NOTES:
1. Els títols dels capítols són "Heeere's Jackie", "Big in Oyster Bay", "Is This a Joke?", "Use Your Finger! 922-WINE", "Will the Real Jackie Martling...", "Joke Telling 101 (The Fool's Rules)", "Home Groan LP's", "Share Those Laughs... Nobody Is Spared", "A Safe Distance from Genius", "A Radio of Sunshine... Bow to Stern", "Passing Notes in Class", "Joke Land", "Jackie Puppet", "Beatles of Radio", "Exit by 1000 Cuts", "Smaller and Less Proffitable Things (No Job, No Wife, No Booze, No $... But I Got a Cat)", "Honey, I'm Home" i "The Laughs You Take... Are Equal to/the Laughs You Make".
2. Al llarg dels crèdits, els entrevistats expliquen acudits.
3. El pla del Jackie Martling sortint del mar en pilotes que tanca la peça va ser enregistrat amb el mòbil, fortuïtament, per l'Ian Karr, el director, a Bayville, en el comtat de Nassau de l'estat nord-americà de Nova York, de matinada, de tornada a casa de l'artista després d'un parell de funcions ofertes a Philadelphia, en l'estat de Pennsylvania.

COMENTARI: Agilitat mental i capacitat per recordar material és el que em queda del Jackie Martling un cop vista la presentació... i la línia d'acudits per telèfon, "Use Your Finger! (516) 922-WINE", que muntà, l'espavilat, a les golfes de la casa dels seus pares en 1979. Això darrer sí que m'ha sorprès. Si més no, evidencia el seu tarannà emprenedor. Segurament, en el retrat, manca l'aportació del Howard Allan Stern https://ca.wikipedia.org/wiki/Howard_Stern, tenint en compte que, segons assenyala l'Ian Karr en una entrevista, el projecte sorgeix per tal de justificar la renúncia del Martling al programa del locutor novaiorquès. Però, en acabat, el conjunt no se'n ressent gaire. No coneixia el personatge i, segurament, me n'oblidaré ràpid. Malgrat tot, ha estat amé. Ah... me'ls sabia!

EN UN MOT: Essencial.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!