TEATRE: "Les cartes d'Hèrcules Poirot de Jaume Fuster i Guillemó - Lluís Maria Güell - Joan Borràs/Carme Fortuny/Pau Garsaball/Rafael Anglada/Maife Gil" (1979)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1332337/

DURADA: 71 minuts i mig (Crèdits: 2 minuts, a l'inici; mig minut, al final).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 47 (sobre 100).

MILLOR:
- El context de postguerra, final dels 40s o principi dels 50s.

PITJOR:
- L'accent francès forçat del Joan Borràs fent de l'Hèrcules Poirot; no calia.

NOTES:
1. El balneari fictici de la Baixa Cerdanya anomenat Font del Ferro on transcorre l'obra s'inspira en el que fou el balneari de Senillers, entre Martinet i Travesseres, de la mateixa comarca.
2. Originalment, va ser concebut com un guió per al programa dramàtic de TVE, "Novel·la"; l'enregistrament fou emès l'1 de desembre del 1979; en desembre de 1983, Ediciones 62 va publicar-la amb l'etiqueta "els Llibres de l'Escorpí".

COMENTARI: Si el que pretenia l'autor era denigrar el personatge de l'Agatha Christie, ho aconsegueix. Primer, fent que la senyoreta Puig, encarnada en la Carme Fortuny, li passi la mà per la cara amb un raonament de pa sucat amb oli. I, segon, convertint-lo en una mediocritat que s'excusa en les mentides que li expliquen quan construeix hipòtesis errònies. En el fons, el cas no està a l'altura de l'investigador belga el qual grinyola massa en l'escenari que es planteja. És a dir, la qüestió del contraban em sembla oportuna. Però la intriga de tot l'assumpte resulta laxa i poc interessant. M'he avorrit.

EN UN MOT: Pasterada.

PAÍS:           CATALUNYA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Ted K" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8128276/

DURADA: 123 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- El truc d'adherir a les sabates que porta el protagonista, interpretat pel Sharlto Copley, unes soles de tamany inferior al del propi calçat per deixar petjades enganyoses.

PITJOR:
- L'escena en la que sona "Mr. Lonely", la cançó d'en Bobby Vinton i el Gene Allan enregistrada el 1962.

NOTES:
1. Abans dels títols de crèdit, es mostren els rètols "After 3 deaths and 22 injuries, Ted Kaczynski was arrested and sentenced to life in prison at Supermax Penitentiary where he is currently incarcerated", "As a result of Ted's manifesto being published, David and his wife Linda recognized his brother's writings and informed the FBI" i "It was the largest manhunt in FBI history"; al final, es veu el logotip de "1% For the Planet -Donor-" associat a la plataforma https://www.onepercentfortheplanet.org/.
2. El rodatge es va portar a terme al llarg d'un any, fonamentalment, al poble de Lincoln, en l'estat nord-americà de Montana, en la mateixa finca en la que en Theodore John Kaczynski va viure.
3. El director i co-guionista, en Tony Stone, va dedicar-li més de 10 anys al projecte.

COMENTARI: L'element d'exposició de l'individu, de les seves malifetes i de la conclusió del cas, a l'estil dels reportatges periodístics de crims reals, el trobo gairebé correcte. Això, sí, excessivament llarg. Més o menys, ajuda a entendre les circumstàncies desesperadores que portaren el tarat a engegar la seva missió; cosa que, imagino, era l'objectiu del director. El problema, però, rau en que ni el paio ni la seva guerra no acaben de resultar gaire interessants. El retrat de l'imbècil sense la contraposició queda coix. Manca de recursos? La veritat és que se m'ha fet bastant feixuc tot plegat; 2 hores de matraca (diu que, inicialment, eren 4). I les aparicions de la Becky, a qui dóna vida l'Amber Rose Mason, grinyolen força. Segurament, qualsevol documental que tracti el tema serà més entretingut.

EN UN MOT: Esbiaixada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Terra baixa" (2011)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1856749/

DURADA: 97 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- La línia de la Marta, interpretada per la Marina Gatell, que diu "No, una caritat, no! Treballar força!".

PITJOR:
- La relació entre la Marta i el Sebastià, encarnat pel Francesc Orella, queda massa ambigua.

NOTES:
1. El guió de l'Isidro Ortíz, el director, està basat en l'adaptació literària d'en Pere Martí de l'obra teatral homònima del 1896 escrita per l'Àngel Guimerà i Jorge.
2. Està disponible a través de l'enllaç https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/pellicules/terra-baixa/video/3678630/ del portal de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
3. La primera adaptació cinematogràfica de l'obra d'en Guimerà fou el curtmetratge del 1907, "Tierra baja", dirigida pel Narciso Cuyàs i el Fructuós Gelabert.
4. El rodatge es va portar a terme en la primavera del 2011 a Castellcir, Castellterçol, Gisclareny i Bagà.

COMENTARI: Em sap greu no tenir cap referència perquè no m'he llegit la font ni n'he vist mai cap representació en viu ni cap adaptació, abans d'ara. Però em nego a pensar que aquesta fa gaire justícia a l'original. El cas és que, tal com es presenta, sembla desequilibrada, com el personatge de la Marta; i pobra en recursos, com la banda sonora pedestre a base de sintetitzadors a càrrec del Pep Sala. Alguna perla pot copsar-se, com la declaració d'amor del Manelic, el paper de l'Ernest Villegas, quan exclama "I ara que me la vinguin a prendre!", tot abraçant la Marta. Mes, el somicar constant de la noia resulta irritant. Ni tant sols l'enfrontament final està a l'altura. Doncs, això... mig decebut.

EN UN MOT: Angoixosa.

PAÍS:           CATALUNYA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "La luz en el cerro" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt6661904/

DURADA: 84 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- La llegenda dels "tapados" en relació amb les llums misterioses de la muntanya i l'enverinament per antimoni.

PITJOR:
- El guió i els diàlegs són bastant millorables; "¡Asesino de mierda!" i "¡Mentiroso de mierda!", per exemple, em sona molt penós.

NOTES:
1. El títol internacional és "The Light on the Hill".
2. Fou rodada en 6 setmanes a Marcapata y Coline, a la província de Quispicanchi del departament de Cusco, cap a la meitat del 2012; van trigar 5 anys en enllestir-la.
3. El director, el Ricardo Velarde, va anar a cercar els actors que havien d'interpretar els seus personatges protagonistes a sales de teatre.

COMENTARI: Si més no, els escenaris semblen genuïns i resulta prou enriquidora la participació dels actors no professionals d'aquells indrets de condicions aspres. Però no trobo que estigui gaire ben encaixada; put a amateur. Segurament, mancaven un parell o tres de revisions del guió abans de plasmar una idea prometedora en cel·luloide. Almenys, per evitar que el context, com el joc de la prostituta, encarnada en l'Stephanie Orúe, o el drama familiar del policia, el paper del Ramón García, fes tanta figa. En fi... Ànims per la propera!

EN UN MOT: Experiment.

PAÍS:           PERÚ.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   BÉ.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Cabin in the Woods" (2011)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1259521/

DURADA: 95 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 66 (sobre 100).

MILLOR:
- L'assortiment de monstres, assassins i éssers mortífers.

PITJOR:
- L'absurditat del muntatge, excusa poca-solta.

NOTES:
1. En Joss Whedon i el Drew Goddard van escriure el guió en 3 dies.
2. El gruix del rodatge es va portar a terme a Vancouver i al Coquihalla Canyon Park, de la província canadenca de British Columbia, des del 9 de març fins el 29 de maig del 2009.
3. Va recaptar gairebé 70 milions de dòlars a partir d'un pressupost aproximat de 30 milions.
4. El director, el Drew Goddard, volia que en Bruce Campbell interpretés el paper de l'encarregat de l'operació; va haver d'acontentar-se amb la seva segona opció, la Sigourney Weaver.

COMENTARI: Ben bé pots estalviar-te els dos primers terços de la pel·lícula, per ordinaris, i quedar-te, només, amb la disbauxa de sang i fetge final. No li trobo sentit al plantejament; de fet, em sembla una marranada. Tot i així, la salvo per la massacre a l'engròs, tant la que es mostra directament com la vista a través dels monitors de la sala de control.

EN UN MOT: Potinera.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Ten Little Indians" (1965)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0061075/

DURADA: 91 minuts (Crèdits: < 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- La rèplica de Herr Grohmann, interpretat pel Mario Adorf, preguntant al William Blore, encarnat en l'Stanley Holloway, quans seran a taula per sopar.
- El minut de "Whodunit Break".

PITJOR:
- La reacció desmanyotada dels homes al xiscle de la Shirley Eaton, que fa de l'Ann Clyde, quan va a recollir abric de la seva habitació, ensopegant i amb les armadures caient per les escales.
- Un desenllaç massa feble.

NOTES:
1. Representa la segona adaptació cinematogràfica de la novel·la escrita per l'Agatha Christie, "Ten Little Niggers", publicada el 1939; als EUA, va titular-se "And Then There Were None", el 1940, o "Ten Little Indians", el 1964.
2. La mansió on va rodar-se és la Kenure House de Rush, a Irlanda, i la majoria dels exteriors van prendre's a la vall de Zillertal del Tirol, a Àustria.
3. La veu enregistrada en cinta del senyor U. N. Owen és la de l'actor Christopher Lee.

COMENTARI: Dec haver vist la mateixa història mil vegades, amb diferents personatges o indrets, però encara em diverteix aquest tipus de proposta. De fet, llegint sobre aquest film, he après que l'escriptora de la novel·la en la que es basa la pel·lícula va inspirar-se en una obra de teatre del 1930 titulada "The Ninth Guest", escrita per un tal Owen Davis. El problema, potser, amb aquesta versió és que la trama no sembla gaire robusta. Com vell verd que sóc agraeixo les vistes de la Shirley Eaton en llenceria. No obstant, en general, l'espectacle flaqueja.

EN UN MOT: Forçada.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Baiorensu boijaa" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8501318/

DURADA: 83 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- El vessant artístic, les il·lustracions.
- La cançó dels crèdits interpretada per la Yuuki Aoi, la veu del Bobby.

PITJOR:
- Els efectes.

NOTES:
1. El títol internacional és "Violence Voyager".
2. Li van caldre 3 anys al director, l'Ujicha, per completar-la.
3. La tècnica utilitzada va batejar-se amb el nom "gekimation", que deriva de gekiga, és a dir manga adult; en realitat, però, es tracta, simplement, de teatre de paper (en anglès, Toy theatre).
4. Al llarg dels títols de crèdit, es veuen uns quants dibuixos que mostren diferents moments de la trama.

COMENTARI: No es pot negar l'expressivitat dels ninots, la majoria grotescos, ni que, malgrat l'argument sigui típic, previsible, el relat t'atrapi, encara que sigui només per nostàlgia. Però és com retrocedir seixanta anys o més en l'ofici d'explicar històries, com mirar-te un storyboard amb veus i so en l'estadi de pre-producció d'una pel·lícula amb cara i ulls. Eh, tot el mèrit que vulgueu pel paio. Tant sols que l'oferta, amb totes les seves mancances, resulta una mica frustrant.

EN UN MOT: Repte.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Arigatou-san" (1936)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0027307/

DURADA: 76 minuts (Crèdits: 1 minut, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).

MILLOR:
- Les imatges del trajecte, les muntanyes, els paratges.
- El retrat del període de depressió econòmica a partir dels personatges que intervenen.
- L'agrupament femení toquiota de kabuki.
- La badada del pilot que, gairebé, provoca que s'estimbi el vehicle.

PITJOR:
- La manera de fondre els plans en els que es mostra l'autobús acostant-se a un obstacle en el camí amb els del mateix vianant, animal o carro quedant enrere.
- Les limitacions de la fotografia.

NOTES:
1. Basada en el relat "Arigato" del guardonat amb un Nobelpriset i litteratur, en Yasunari Kawabata, i amb referències a "Izu no odoriko", una altra història del mateix autor ambientada en la regió d'Izu.
2. El títol en anglès és "Mr. Thank You".
3. Alguns dels indrets que es mencionen són Yugano, Kawazu, Nirayama, Nagaoka o Shichikencho.

COMENTARI: M'ha passat una mica com acostuma a succeir durant els viatges, més o menys, llargs (malgrat que, de fet, la pel·lícula és curta); que arriba un moment en el que l'experiència en si, els incentius del mateix trasllat, les vistes ofertes pels llocs de l'itinerari, la companyia, el passatemps escollit per aprofitar l'estona, deixen d'entretenir i tot plegat esdevé un tràmit que cal suportar fins l'arribada a destinació. L'èmfasi sobre les filles venudes a la ciutat per fer de prostitutes em sembla bastant redundant. La tensió o, més aviat, els retrets entre, sobretot, el comercial, interpretat pel Ryuji Ishiyama, i la noia desinhibida, la Michiko Kuwano, insípids. És cert que hi ha molts detalls que dibuixen un context pretèrit força interessant però hi ha d'altres que són tant subtils que no els he captat (culpa meva per no estar a l'aguait, suposo); per exemple, la noia obrera coreana o el desenllaç feliç amb prometença final entre el conductor, el Ken Uehara, i la nena de disset anys, la Mayumi Tsukiji. Ara, si es sabés exactament per on circula la tartana estaria millor.

EN UN MOT: Panoràmica.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Koko-di koko-da" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9355200/

DURADA: 89 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 52 (sobre 100).

MILLOR:
- Les dues experiències oníriques diferenciades del pare i de la mare, el Leif Edlund, interpretant el Tobias, i l'Ylva Gallon, que fa de l'Elin.
- L'amarament del cotxe al bassal del costat de la carretera després d'atropellar el gos.

PITJOR:
- La repetició i les transicions es fan molt pesades.
- El teatre d'ombres matusser com a recurs.

NOTES:
1. Durant el primer minut dels títols de crèdit, alhora que surten noms, es veu el dibuix de la capsa de música passant en horitzontal.
2. El film va evolucionar a partir d'un nucli argumental al llarg del rodatge, segons reconeix el director i guionista, en Johannes Nyholm.
3. El títol surt de la tornada de la cançó infantil, originalment, francesa, "Le coq est mort", la tonada de la qual es va repetint durant la pel·lícula.

COMENTARI: L'amenaça que representen els personatges encarnats pel Peter Belli, el Morad Baloo Khatchadorian i la Brandy Litmanen no és gaire versemblant, s'acosta a patètica. Diria més, l'actitud sòrdida del vell no lliga gaire amb l'escenari, una mena de malson provocat pel dol; resulta de mal gust, fins i tot. Així, en l'aspecte agressiu, d'enfrontament expeditiu entre caçadors i preses, no hi ha diversió ni espectacle com en films de terror convencionals; excepte per una escomesa molt graciosa que fa l'home forçut al Tobias. En canvi, extraure'ls de l'experiència traumàtica de la mort de la filla té el seu què. El que m'empipa és que tot plegat no porta enlloc. El ca acostant-se corrent sí que m'ha acollonit; tot un clàssic.

EN UN MOT: Emprenyadora.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Revenant" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1663202/

DURADA: 156 minuts (Crèdits: 10 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 90 (sobre 100).

MILLOR:
- L'atac ree inicial.
- La lluita amb l'ós.
- La caiguda al buit en la fugida a cavall dels ree.

PITJOR:
- L'indult dels ree al Hugh Glass, per molt que aquest alliberés la filla del cap aborigen.
- La recuperació física del Hugh Glass.

NOTES:
1. Recaptació de 533 milions de dòlars sobre un pressupost de 135 milions.
2. Adaptació parcial de la novel·la del 2002, "The Revenant: A Novel of Revenge", escrita pel Michael Punke, la qual, alhora, està basada en una sèrie d'esdeveniments de la vida del fronterer americà Hugh Glass, cap el 1823, en territori de Missouri. La font original són els aconteixements històrics narrats en el poema del 1915, "The Song of Hugh Glass", escrit pel John G. Neihardt.
3. En la 88a cerimònia dels premis de l'Academy of Motion Picture Arts and Sciences (AMPAS) li van ser atorgats els guardons al millor director, millor actor i millor cinematografia.
4. També li van ser atorgats els guardons al millor drama, millor director i millor actor en la 73a cerimònia dels Golden Globe Awards.
5. Entre d'altres, li van ser atorgats els premis a millor pel·lícula, millor director i millor actor en la 69a edició dels British Academy Film Awards.
6. El documental de 44 minuts "A World Unseen" (https://youtu.be/pJfTfsXFbLk) publicat el 21 de gener del 2016 a YouTube explica el procés de producció del film.
7. En octubre del 2016, un antic treballador de la 20th Century Fox va ser multat amb més d'1 milió de dòlars per pujar a la xarxa "The Revenant" i "The Peanuts Movie".
8. Un altra pel·lícula inspirada en la mateixa història és "Man in the Wilderness", del 1971, dirigida pel Richard C. Sarafian.

COMENTARI: Captivadora des de bon començament per la proposta visual, afavorida tant per uns escenaris espectaculars com per uns plans creatius força interessants, i impulsada per un seguit de circumstàncies que atrapen a compte de la seva intensitat ben interpretada. Potser, el to baixa una mica en el passatge de l'associació amb el pawnee Hikuc i el moment ridícul d'ensenyar-se les llengües. Però, en general, l'aventura absorbeix.

EN UN MOT: Crua.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Ritoru Foresuto - Fuyu·Haru" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt3474602/

DURADA: 120 minuts (Crèdits: 8 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).

MILLOR:
- La fotografia del medi rural.
- El natto i el mochi.
- El niu d'ocells amb boques obertes en arribar la mare.

PITJOR:
- El buit de cinc anys entre que la noia marxa del poble, d'un dia per l'altre, fins la cerimònia kagura del festival de la collita.

NOTES:
1. Abans de començar surt un rètol que explica, "[Little Forest] es divideix en quatre parts, [Estiu], [Tardor], [Hivern] i [Primavera]. Després dels crèdits d'[Hivern], segueix [Primavera]. Si us plau, gaudiu de la continuïtat de les pel·lícules".
2. Basada en el manga "Ritoru Foresuto", desenvolupat pel Daisuke Igarashi des del desembre del 2002 fins el juliol del 2005, inspirat en experiències personals de l'autor.
3. Principalment, va filmar-se a Oushuu, a la prefectura d'Iwate, al Japó, al llarg de les estacions del títol.
4. El 2018 es va estrenar el remake sud-coreà, "Liteul Poleseuteu", dirigit pel Yim Soon-rye.
5. La primera part de la sèrie, "Natsu·Aki", va estrenar-se l'agost del 2014.
6. La xef, escriptora, directora de cinema i presentadora de ràdio, Yuri Nomura, supervisà l'elaboració del menjar i dirigí la tècnica culinària de la protagonista, l'Ichiko, interpretada per l'Ai Hashimoto.

COMENTARI: Les imatges són boniques, tot molt bucòlic i autèntic, però he de confessar que he quedat ben tip de tant de menjar i de bledes. També està bé com a reflexió sobre la relació entre humanitat i natura i sobre l'organització de la societat. Al final, penso, és una qüestió d'elecció/ambició personal. La sensació és que, pel pes que té, la part de ficció podria eliminar-se.

EN UN MOT: Documental.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Lu Bian Ye Can" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt4613272/
Nota SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Els llocs.
Pitjor: La interpretació de la cançó "Xiao mòlì (Little Jasmine)", d'en Qiu Chen, per part del Chen Yongzhong, que fa de Chen Sheng; també s'escolta una versió decent cantada per l'artista original, la Bao Meisheng.
Curiositat: En anglès, "Kaili Blues". El títol original en xinès havia de ser la traducció de "Livro do Desassossego", manllevat de l'obra d'en Fernando Pessoa; finalment, va canviar-se a "Lu Bian Ye Can (Roadside Picnic)", que era el que el director, en Bi Gan, tenia pensat per al seu film posterior. Pel fragment de 40 minuts ininterromputs, van caldre 3 preses i 15 dies d'assajos. Li va ser atorgat el guardó com a millor nou director en la 52a edició dels Golden Horse Awards de Taipei, a Taiwan. També, li va ser atorgat el Golden Montgolfiere del Festival des 3 Continents de Nantes, a França, en la seva 37a edició. I en la 68a edició del Festival del film Locarno li va ser atorgat el guardó Premio per il miglior regista emergente al Bi Gan.

Comentari:
Podria haver resultat interessant escurçant el metratge (oficialment, 113 minuts); la qual cosa, a més, hauria facilitat la comprensió de la història, segurament. Té fragments bonics, com quan la noia travessa el riu amb la barca, trossos curiosos, com el descens enmig de la boira per la carretera o el pla entre els carrils de la via sota el tren, però m'hauria estimat més veure un documental si el que hagués pretès era conèixer aquella zona de la província xinesa de Guizhou. Confusa.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Kimi no Na wa" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt5311514/
Nota SUBJECTIVA: 95 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: La reproducció, gairebé fotogràfica, dels escenaris i dels detalls; per exemple, el tatami.  L'excursió a la caldera d'Itomori. La resignació de la Miki Okudera.
Pitjor: El final es prolonga una mica massa. Les cançons de Radwimps.
Curiositat: Kadokawa Corporation va publicar la novel·lització del film a càrrec del mateix director i guionista, en Makoto Shinkai, un mes abans de la seva estrena. Li va ser atorgat el guardó Anima't a la millor pel·lícula en el SITGES 49è Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. Els personatges protagonistes també apareixen en rols secundaris en "Tenki no Ko", del 2019 i mateix director. Abans del seu títol definitiu es van considerar "Yume to Shiriseba", "Kimi no Musubime" i "Kimi wa Kono Sekai no Hanbun". Hida, a la prefectura de Gifu, va servir d'inspiració pel poble fictici d'Itomori. En anglès, el títol és "Your Name". Al 2017 es va anunciar una adaptació americana.

Comentari:
Em feia molta mandra mirar-la perquè m'esperava una carrinclonada. I, al final, m'ha resultat aclaparadora. Primer, com a obra gràfica, preciosa. Segon, la història combina diferents elements fantàstics molt en la línia dels meus gustos, sobretot, el de les paradoxes temporals. Tercer, i això és personal, la nostàlgia: els escenaris, rituals, costums, que es mostren m'han transportat a la meva època de fascinació absoluta pel país, el Japó. I, per acabar, una resolució amable. Magnífica.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Abominable" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt6324278/
Nota SUBJECTIVA: 81 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La conversió del Burnish. El viatge.
Pitjor: D'acord amb la màgia del Yeti, però els nanos no van equipats per passejar-se per l'Everest, ni rodalies. Les instantànies en la primera part dels títols de crèdit.
Curiositat: Inicialment, s'havia de titular "Everest". Prohibida a Malàisia i Filipines arran de la controvèrsia aixecada per l'escena en la que es mostra un mapa amb la línia puntejada de 10 fragments al Mar de la Xina meridional.  

Comentari:
Tècnicament deliciosa, entretinguda, emocionant, inspiradora. M'agrada l'aventura, encara que sembli súper-simplificada. Bonica.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Where the Trail Ends" (2012)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt2509922/
Nota SUBJECTIVA: 71 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Els descensos. La imatge. La càmera lenta. Els escenaris.
Pitjor: En algun moment es fa monòtona.
Curiositat: Es van filmar 30 terabytes de metratge. A la Xina no els van permetre fer servir el Cineflex i van haver d'utilitzar helicòpters controlats remotament. 

Comentari:
El que fan els ciclistes, baixant per uns vessants, sovint abruptes, fent acrobàcies, és impressionant. A més, està prou ben captat, exceptuant petits problemes amb ombres, comprensibles. Potser, per a un neòfit com jo, hauria estat bé, a part del relat retòric del documental, una mica d'explicació tècnica. Però, bé, entretinguda. Espectacular.

Perdoneu per la meva ignorància!