LLARGMETRATGE: "Le Théorème de Marguerite" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt26699529/

DURADA: 113 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- La caça del Yanis, el personatge a càrrec de l'Idir Azougli.

PITJOR:
- La tabarra de les equacions matemàtiques i la utilització de les parets com a pissarra quan, en ple segle XXI, seria més eficient fer servir una tauleta, per exemple.

NOTES:
1. El títol internacional és "Marguerite's Theorem"; a Suïssa, en alemany, "Die Gleichung ihres Lebens".
2. Abans dels crèdits, apareix la dedicatòria, "à ma mère".
3. A partir d'un pressupost d'uns 3 milions d'euros, va recaptar-ne'n la meitat.
4. L'Anna Novion, directora i co-guionista, va rebre l'assistència de l'Ariane Mézard https://en.wikipedia.org/wiki/Ariane_M%C3%A9zard pel que fa, particularment, a la Conjectura de Goldbach https://ca.wikipedia.org/wiki/Conjectura_de_Goldbach.
5. En la 49a edició dels César du cinéma https://ca.wikipedia.org/wiki/49a_cerim%C3%B2nia_dels_Premis_C%C3%A9sar, l'Ella Rumpf, que interpreta el paper de la Marguerite Hoffmann, va rebre el guardó de Meilleure révélation féminine.

COMENTARI: Si fos un biopic https://ca.wikipedia.org/wiki/Cinema_biogr%C3%A0fic de la mateixa Mézard o d'algú que hagués fet un descobriment real, encara tindria cert interès però, tractant-se d'una ficció que explica la rebequeria d'una ganàpia (l'Ella Rumpf tenia 27 anys en maig del 2022, quan va rodar-se), per molt genial que es pinti la mossa, no li trobo el què. Tot això d'entrar en contacte amb la precarietat, l'alcohol, el sexe, les apostes il·legals, el comportament autista https://ca.wikipedia.org/wiki/Autisme... m'ha fet més aviat mandra/rabieta. Bé, s'han descuidat de les drogues, el típic viatge d'iniciació lisèrgic https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%80cid_lis%C3%A8rgic, revelador de la solució del problema; haurien completat el paquet de clixés. Reconec tendresa en escenes com la del moment en què la noia li diu a la seva mare, encarnada per la Clotilde Courau https://en.wikipedia.org/wiki/Clotilde_Courau, que està enamorada. I l'aplaudiment a l'aula de Lausanne aporta, si més no, recompensa. No obstant, assumptes, com la col·laboració innecessària entre els dos joves doctorands o el pegot de les partides de mahjong https://ca.wikipedia.org/wiki/Mahjong, em fan arrufar el nas. Ara, me'n he recordat d'un amic meu que jugava a pòquer https://ca.wikipedia.org/wiki/P%C3%B2quer en línia i guanyava això que diuen en la pel·lícula, entre 2.000 i 6.000 euros al mes. No he tingut contacte amb ell des de fa 10 anys. Sóc un merda.

EN UN MOT: Catxa.

PAÍS:           FRANÇA, SUÏSSA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Rafter Romance" (1933)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0024484/

DURADA: 72 minuts i mig (Crèdits: 1 minut, en l'inici; menys de mig, al final).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 52 (sobre 100).

MILLOR:
- El senyal de socors que fa la Mary Carroll al taxista, els personatges a càrrec de la Ginger Rogers i en Guinn Williams, respectivament, per tal d'estalviar-se el llibertinatge del Harrington Hubbell, el paper del Robert Benchley, durant el trajecte.

PITJOR:
- La persistència de l'Elise Peabody Whittington Smythe, encarnada per la Laura Hope Crews, en enredar un Jack Bacon malcarat, interpretat pel Norman Foster, que la menysté i la insulta.

NOTES:
1. Es basa en la novel·la homònima de 1932, escrita pel John Wells.
2. En 1937, va estrenar-se'n una revisió, dirigida pel Lew Landers, titulada "Living on Love" https://www.imdb.com/title/tt0029158/.
3. La producció es va desenvolupar al llarg de juny de 1933 i el rodatge es va portar a terme en els RKO Studios de Gower Street https://en.wikipedia.org/wiki/Gower_Street_(Los_Angeles) i en el Lancaster's Lake del veïnat de Sunland-Tujunga https://en.wikipedia.org/wiki/Sunland-Tujunga,_Los_Angeles de la ciutat nord-americana de Los Angeles.

COMENTARI: Una solució òbvia al problema etern de l'habitatge en ciutats superpoblades és el lloguer compartit. La situació plantejada aquí, la compartició per torns, suggeria un escenari de vodevil prou propens a l'humor. I la comparsa composta pel George Sidney, el Robert Benchley i la Laura Hope Crews recorren força adequadament aquesta línia de comèdia ximpleta. Fins i tot, aporten alguna intervenció o rèplica enginyosa. El problema rau en que els protagonistes, la Mary i el Jack, la Rogers i el Foster, es fan antipàtics de seguida. El paio es mostra com un xitxarel·lo pocavergonya, ingrat, mentider, i la mossa es lliura descaradament a un client potencial lasciu sense gaire vacil·lació ni dilema moral. O sigui que la curiositat per l'esdevenidor de tals individus desapareix aviat. I, per acabar-ho d'adobar, els sabotatges cecs que s'intercanvien els inquilins entre si els fan més odiosos encara. De manera que l'únic mèrit que li queda és l'exposició del trist assetjament que perpetra el Harrington Hubbell en l'entorn laboral. Un tema, malgrat el to ridícul, incòmode. Total, cap gràcia.

EN UN MOT: Desagradable.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Final Destination: Bloodlines" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9619824/

DURADA: 109 minuts i mig (Crèdits: 7 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).

MILLOR:
- La premonició de l'Iris Campbell, el paper de la Brec Bassinger, somniada per l'Stefani Reyes, el personatge interpretat per la Kaitlyn Santa Juana, la flaire de finals dels 60s que desprèn i l'espectacularitat de l'esfondrament de l'Sky View Tower.

PITJOR:
- L'episodi de la màquina d'IRM https://ca.wikipedia.org/wiki/Imatge_per_resson%C3%A0ncia_magn%C3%A8tica que elimina tant l'Erik Campbell com el Bobby Campbell, encarnats pel Richard Harmon i l'Owen Patrick Joyner, respectivament.

NOTES:
1. Representa el sisè lliurament de la franquícia https://en.wikipedia.org/wiki/Final_Destination iniciada en 2000 amb el film dirigit pel James Wong, "Final Destination" https://www.imdb.com/title/tt0195714/.
2. El rodatge es va portar a terme entre març i maig de 2024 en indrets de la ciutat canadenca de Vancouver.
3. A partir d'un pressupost de 50 milions de dòlars, va recaptar-ne'n més de 280.
4. El títol apareix just abans dels crèdits del final; llavors, durant els 2 primers minuts, es repassen retalls de premsa que expliquen les desgràcies mortals seguint una moneda que va rodolant sobre una cinta vermella; aleshores, surt la dedicatòria, "In memory of Tony Todd", per l'actor que fa del William Bludworth i que va morir en novembre de 2024 d'un càncer d'estómac; la resta de crèdits van decorats amb cintes vermelles.

COMENTARI: Ves, que m'ha fet recordar aquell joc d'ordinador, "The Incredible Machine" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Incredible_Machine_(1993_video_game), per allò dels retops en els accidents! La fórmula juga amb l'expectativa d'una mort ben grotesca per cada víctima i la seqüència d'esdeveniments sòrdids resulta entretinguda (sempre que l'espectador toleri el gènere macabre, òbviament). És cert, a més, que els 14 anys de diferència entre l'estrena d'aquesta producció i la del capítol anterior https://ca.wikipedia.org/wiki/Destinaci%C3%B3_final_5 signifiquen un guaret https://ca.wikipedia.org/wiki/Guaret ideal, força convenient per a regenerar cert interès en el tipus de proposta. O sigui que em venia de gust revisitar l'assumpte. Pel que fa a la història en si, em grinyolen alguns aspectes com, per exemple, el distanciament familiar de la mare, la Rya Kihlstedt, o, cap el final, la decisió de tornar a la cabana de la vella Iris Campbell, el paper encarnat per la Gabrielle Rose, a càrrec de considerar-la fortalesa segura quan sembla evident que és un niu de perills per a neòfits. Però, bé, màniga ampla... Al cap i a la fi, tot plegat té un punt de la poca-solta i la caricatura del dibuix animat.

EN UN MOT: Solvent.

PAÍS:           EUA, CANADÀ.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "Mr. Jimmy" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9617752/

DURADA: 114 minuts i mig (Crèdits: 2 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- La trobada entre l'autèntic James Patrick Page https://ca.wikipedia.org/wiki/Jimmy_Page i l'Akio Sakurai en el Gigàbar de Tòquio en 2012.

PITJOR:
- L'instant del Sumito Okamoto, el mànager de l'Akio, en l'Speed Week https://en.wikipedia.org/wiki/Bonneville_Speedway de Bonneville Salt Flats, en l'estat nord-americà de Utah.

NOTES:
1. Durant els crèdits, surten els rètols, "Akio 'Jimmy' Sakurai is currently on tour with 'Jason Bonham's Led Zeppelin Evening'", "Eventually Akio also reformed the 'Mr. Jimmy' band with a new lineup", "They continue to bring their faithful shows to small clubs in the Los Angeles area", "In memory of Steve Pupke, lifelong Zeppelin fan" i "In memory of Frankie Banali, lifelong Zeppelin fan".
2. En Peter Michael Dowd, el director, es declara adepte de Led Zeppelin https://ca.wikipedia.org/wiki/Led_Zeppelin i diu que va descobrir l'Akio Sakurai gràcies als clips del músic publicats en la plataforma YouTube; confessa, a més, que va haver de vendre el seu cotxe en cert moment per poder viatjar al Japó i enregistrar escenes addicionals pel programa; en total, va dedicar 8 anys al projecte.

COMENTARI: Reconec que l'home, en Sakurai, té cert mèrit com imitador del seu ídol, sobretot, pel que fa al vessant musical (imagino). Se li suposa una capacitat d'observació extraordinària, segur. Però no crec que es mereixi 2 hores de la meva atenció. És a dir, al principi, fa gràcia, aquesta meticulositat d'admirador entusiasta i l'afany perfeccionista en la rèplica; això és mentre sembla que es tracta tant sols d'una diversió intensa i prou. Al capdavall, l'assumpte de disfressar-se de personatges per fanatisme, el cosplay https://ca.wikipedia.org/wiki/Cosplay, ve d'allà, del Japó. El problema rau en que com més obsessiu sembla l'intent d'esdevenir una mena de calc del Page, un mer guitarrista de rock/blues, més absurda i ridícula es torna la quimera. De manera que, al final, l'individu apareix com una caricatura més aviat grotesca de tarat.

EN UN MOT: Carregós.

PAÍS:           EUA, JAPÓ.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Sugarplummed" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt33900751/

DURADA: 84 minuts (Crèdits: mig minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 52 (sobre 100).

MILLOR:
- El personatge de la Janel Parrish, la Sugarplum.

PITJOR:
- La nevada i la batalla de boles de neu dins l'institut del Max, el paper interpretat per l'Avan Stewart.

NOTES:
1. Es tracta d'una Hallmark Channel Original Movie inclosa en la programació de la campanya "Countdown to Christmas" https://en.wikipedia.org/wiki/List_of_Hallmark_Channel_Original_Movies del Hallmark Channel emesa, originalment, el 7 de desembre de 2024.
2. Cap el minut 35, es veu el rètol d'un cinema anunciant la projecció de "Santa Tell Me" https://www.imdb.com/title/tt33829315/, un altre telefilm https://ca.wikipedia.org/wiki/Telefilm de temporada dirigit pel mateix director, en Ryan Landels.
3. El rodatge es va portar a terme durant setembre i octubre de 2024 en indrets de la Lower Mainland https://ca.wikipedia.org/wiki/Lower_Mainland, en la província canadenca de British Columbia, com ara Vancouver.

COMENTARI: En general, m'ha provocat una mica d'embafament. No només per la quantitat de clixés i tòpics que proposa sinó per la manera exagerada i ximple de presentar-los. Per exemple, l'exigència absurda del senyor Harrington, a càrrec del Charles Jarman, el plet de llibre entre la Miranda i l'Stephen, la Fiona Gubelmann i en Victor Webster, respectivament, el trauma estúpid en forma de llista de l'Emily, interpretada per la Maggie Lawson, o els drames poca-soltes dels fills adolescents, encarnats en l'Avan Stewart i la Kyra Leroux. Al límit de la carrinclonada més ridícula. Però, bé... Almenys, la cançó del final, "Christmas Ringing", del Jordan Grace, en Ryan Levine i el Kanene Pipkin, fa prou el fet.

EN UN MOT: Mandrosa.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Corner Office" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt13849558/

DURADA: 101 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 49 (sobre 100).

MILLOR:
- La jugada d'amagar-li l'expedient del "Case 1636" al Rakesh, el paper interpretat pel Danny Pudi.

PITJOR:
- El moment en que l'Andrew acomiada l'Orson, els personatges a càrrec del Christopher Heyerdahl i el Jon Hamm, respectivament, i aquest darrer comença a dir fàstics.

NOTES:
1. Es basa en la novel·la curta del 2013, "Rummet", escrita per l'Sven Bert Jonas Karlsson.
2. El gruix del rodatge es va portar a terme entre el 8 de febrer i el 10 de març de 2021 a Vancouver, en la província canadenca de British Columbia.

COMENTARI: Per començar, no entenc l'enrenou entre els col·legues de l'oficina. Al cap i a la fi, no sembla que el paio faci cap mal quedant-se dempeus davant una paret (tenint en compte que veiem un equip sense interacció natural). Jo conec gent que s'amaga en el lavabo durant la jornada laboral per fer la migdiada i ningú s'alarma. Dit això, la veritat és que tant se me'n fot si l'habitació en qüestió és una metàfora del refugi al que hom pugui accedir mitjançant una droga, una tècnica de meditació específica o el que sigui... M'importen un rave el desequilibrat dels pebrots i les seves neures! La situació avorreix i el relat esdevé massa llarg. Vaja, fregant la presa de pèl!

EN UN MOT: Insuficient.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Zodiac" (2007)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0443706/

DURADA: 162 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).

MILLOR:
- L'ambientació de finals dels 60s i principis dels 70s.

PITJOR:
- El desenvolupament excessiu d'escenes, com les dels assassinats, que allarga absurdament la pel·lícula.

NOTES:
1. Abans dels títols de crèdit, apareixen els rètols "Following Mike Mageau's identification of Arthur Leigh Allen, authorities scheduled a meeting to discuss charging him with the murders. Allen suffered a fatal heart attack before this meeting could take place", "In 2002, a partial DNA profile, that did not match Allen, was developed from a 33 year-old Zodiac envelope. Investigators in San Francisco and Vallejo refused to rule out Allen as a suspect on the basis of this test", "In 2004, the San Francisco Police Department deactivated their Zodiac investigation", "Today, the case remains open in Napa County, Solano County, and in the city of Vallejo, where Arthur Leigh Allen is still the prime and only suspect", "Inspector David Toschi retired from the San Francisco Police Department in 1989. He was cleared of all charges that he wrote the 1978 Zodiac letter", "Paul Avery passed away on December 10, 2000 of pulmonary emphysema. He was 66. His ashes were scattered by his family in San Francisco Bay" i "Robert Graysmith lives in San Francisco and enjoys a healthy relationship with his children. He claims he has not received a single anonymous call since Allen's death".
2. Es basa en els llibres escrits pel Robert Graysmith, "Zodiac", publicat en 1986, i "Zodiac Unmasked: the identity of America's most elusive serial killer revealed", del 2002.
3. A partir d'un pressupost d'uns 65 milions de dòlars, va recaptar-ne'n, gairebé, 85.
4. El gruix del rodatge es va portar a terme en 115 dies entre setembre de 2005 i febrer de 2006 en l'àrea de la San Francisco Bay i de Los Angeles, en l'estat nord-americà de Califòrnia.

COMENTARI: Si les xifres del llibre del Robert Graysmith https://en.wikipedia.org/wiki/Zodiac_(true_crime_book) van arribar als 4 milions d'exemplars venuts arreu del món hem d'assumir que el cas va interessar força gent; si més no, aleshores, quan es va publicar el tractat. A mi, em sap greu, m'ha avorrit profundament. En primer lloc, perquè no sembla que ofereixi cap al·licient més enllà d'uns missatges encriptats de pa sucat amb oli. I, en segon, perquè la investigació esdevé travada, feixuga, inoportuna. De fet, me la podria haver estalviat doncs considero que el true crime https://ca.wikipedia.org/wiki/Crim_real sense resoldre és una presa de pèl com espectacle. En fi, només puc dir que me'n penedeixo d'haver perdut el temps amb aquest assumpte. L'única cosa que en trec és la referència al film del 1932 dirigit per l'Ernest Beaumont Schoedsack i l'Irving Pichel, "The Most Dangerous Game" https://ca.wikipedia.org/wiki/Les_caceres_del_comte_Zaroff. La veuré algun dia, que és de domini públic!

EN UN MOT: Àrida.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       REGULAR.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Conflict" (1945)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0037611/

DURADA: 85 minuts i mig (Crèdits: 1 minut, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- L'indici de la rosa que copsa el doctor Mark Hamilton, encarnat pel Sydney Greenstreet, i que delata el marit.

PITJOR:
- L'acústica en algunes escenes d'exterior quan sona a tancat.

NOTES:
1. Es basa en la història "The Pentacle" de l'Alfred Neumann i el Robert Siodmak.
2. A partir d'un pressupost de 3/4 de milió de dòlars, va recaptar-ne'n més de 3.
3. El gruix del rodatge es va portar a terme entre juny i agost de 1943 en els Warner Brothers Burbank Studios, ubicats en l'estat nord-americà de Califòrnia, però el film no es va estrenar fins que no es va haver resolt una reclamació sobre els drets d'una porció del guió.
4. En Humphrey Bogart no volia interpretar el paper del Richard Mason; el Jacob Warner, el president d'aleshores de la productora, va haver de coaccionar-lo per convèncer-lo.

COMENTARI: Puc arribar a entendre el capritx de l'home per la cunyada, l'Evelyn Turner, el personatge de l'Alexis Smith. Quin préssec en almívar de mossa! El que em grinyola un tant és el grau d'animadversió que porta el marit a liquidar la seva dona, la Kathryn Mason, el paper a càrrec de la Rose Hobart. Que tampoc estava gens malament, la dama! Perquè la tensió que es mostra en pantalla entre els cònjuges em sembla extremadament subtil. A més d'això, penso que, en no mostrar sencera la seqüència de l'assassinat, el relat recorre a una trampa bastant grollera. És a dir, es veu el cotxe estimbant-se, manca saber si el paio pela la parenta abans o la deixa inconscient... o el que sigui. La resta, força correcte; progressa mantenint l'interès i culmina sense sorpreses.

EN UN MOT: Engany.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Flaskepost fra P" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt4088268/

DURADA: 111 minuts i mig (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- El Pål Sverre Hagen, en el paper del Johannes, aconsegueix fer-se prou odiós.

PITJOR:
- L'escena a l'església en la que la Rose Knudsen, interpretada per la Johanne Louise Schmidt, canta i el Carl Mørck, encarnat pel Nikolaj Lie Kaas, mira d'acompanyar-la.

NOTES:
1. És la tercera en la sèrie d'adaptacions de novel·les del Jussi Adler-Olsen dedicades al Afdeling Q, aquesta, de l'homònima publicada en 2009; el llibre fou precedit pel de 2008, "Fasandræberne", i continuat pel de 2010, "Journal 64", que també van ser portats a la pantalla, a càrrec del Mikkel Nørgaard, en 2014, i del Christoffer Boe, en 2018, respectivament.
2. Internacionalment, es coneix com "A Conspiracy of Faith", "Department Q: A Conspiracy of Faith" o "Bottle Post from P".
3. El rodatge es va portar a terme a Alemanya, en la ciutat d'Hamburg i l'estat federal d'Schleswig-Holstein, i a Dinamarca, en l'illa de Rømø i en els estudis de Zentropa Entertainments14 ApS del districte d'Avedøre de la capital danesa.
4. A partir d'un pressupost aproximat de 39 milions i mig de corones daneses va recaptar-ne'n més de 66; abans que comencés el rodatge ja s'havia venut a 15 països.

COMENTARI: Fa la impressió que tocava tractar el tema de la fe i la religió en aquest episodi però queda una mica ordinària, la història, amb el típic trauma infantil causat per un maltractament amarat d'obsessió espiritual. A més, la investigació no dóna gaire de si; van per feina, sense massa intriga ni enginy ni raonaments intel·ligents. Algunes imatges, no obstant, resulten força plàstiques, els conreus en groc i els molins de vent marins. Per altra banda, el protagonista, el Carl Mørck, sembla que no hi és tot; perd la connexió amb l'espectador, trobo. Potser és que m'esperava quelcom menys adotzenat.

EN UN MOT: Passable.

PAÍS:           DINAMARCA, ALEMANYA, NORUEGA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Fasandræberne" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt3140100/

DURADA: 119 minuts i mig (Crèdits: 4 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).

MILLOR:
- L'execució final del Ditlev Pram, encarnat pel Pilou Asbæk, al foc.

PITJOR:
- La facilitat amb la que la Kirsten Marie Lassen, interpretada per la Danica Curcic, fuig de la garjola o es carrega el Tim Alberg, el paper del Peter Christoffersen.

NOTES:
1. Internacionalment, es coneix com "The Absent One", "Department Q: The Absent One" o "Pheasant Killers".
2. Està basada en la novel·la homònima del Jussi Adler-Olsen, publicada en 2008, i és la segona de la sèrie d'adaptacions d'històries de l'Afdeling Q, precedida per "Kvinden i buret", en 2013, a càrrec, també, del Mikkel Nørgaard, i continuada per la del 2016, "Flaskepost fra P", dirigida pel Hans Petter Moland.
3. Va tenir un pressupost de 39 milions de corones daneses i una recaptació de, gairebé, el doble.
4. El rodatge es va portar a terme durant la tardor del 2013 en localitzacions d'Hamburg i Schleswig-Holstein, a Alemanya, a indrets de Copenhague i als estudis de Zentropa del districte d'Avedøre de la capital danesa.

COMENTARI: M'ha tingut enganxat a la pantalla al llarg de 2 hores, que ja és dir; no me'n he adonat. Tot i que, reflexionant sobre la trama fredament veig que no presenta tant de misteri ni de suspens com m'ha semblat d'inici. La impressió, suposo, arriba més de l'impacte de certes imatges que no pas de la solidesa de la narració. Les violacions, per exemple, em resulten sempre molestes i desagradables. O, especialment, en aquest cas, l'estomacada que li fumen a la Kimmie per matar-li el fetus. En fi, bretolades vàries... Per altra banda, alguns elements queden massa fàcils, com la seducció de l'alumna rebel al professor de física, el Klavs, el personatge del Henning Valin Jakobsen, o l'enredada per entrar a casa seva a l'Ulrik Dybbøl, el paper del David Dencik. I, la condescendència del Carl Mørck, encarnat pel Nikolaj Lie Kaas, amb la tarada, per què? No, si grato una mica surten merdes... Almenys, la Johanne Louise Schmidt, que fa el paper de la Rose, sembla simpàtica. Resumint, bé amb peròs.

EN UN MOT: Fosca.

PAÍS:           DINAMARCA, ALEMANYA, SUÈCIA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       REGULAR.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

TEATRE: "Silvia Ocampo de Llorenç Villalonga - Sergi Schaaff - Montserrat Carulla/Enric Majó/Rosa Maria Sardà" (1975)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1111952/

DURADA: 66 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- La parella de convidats de pedra, la Hellen, el paper a càrrec de la Núria Duran, i el seu marit, en Milà, encarnat en l'Adolf Bras.

PITJOR:
- El narrador, en Roger Ruiz, fumant i fent nosa.

NOTES:
1. Apareix el senyal dels dos rombes en l'inici de l'emissió, propi de TVE per avisar de contingut no apte per a menors.
2. Durant els títols de crèdit, s'escolta la cançó del 1934, "Golondrinas", interpretada pel Carlos Gardel.
3. L'obra de teatre va publicar-se, originalment, en 1935, en castellà; en 1966, en català; i, en 1975, es convertiria en la novel·la "Un estiu a Mallorca".
4. Segons RTVE, fou la primera representació en català oferta per tot l'estat espanyol amb subtítols en castellà.

COMENTARI: La Carulla i la Sardà empaitant un cos, el del Majó. La pena és que no s'acaba de copsar gaire luxúria ni alegria enlloc. Perquè, per exemple, el somni eròtic de la Felipa resulta bastant patètic, trist. Ben plantejades, l'obsessió de la cosina i la desídia de l'escriptora. Però queda una composició global una mica massa austera, apagada. Que no brilla, Mallorca? Ho deia la cançó "Bona nit" de l'Antoni Parera Fons. En fi... Si més no, ha estat breu.

EN UN MOT: Tibada.

PAÍS:           CATALUNYA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Funny Pages" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8174412/

DURADA: 87 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 66 (sobre 100).

MILLOR:
- La intervenció de la vella, interpretada per la Louise Marie Lasser, en la "Right Aid Pharmacy".

PITJOR:
- L'exageració de l'incident final entre el Wallace i el Miles, els papers del Matthew Maher i en Miles Emanuel.

NOTES:
1. Els títols de crèdit es mostren sobre la imatge del protagonista, el Robert, encarnat en el Daniel Zolghadri; al final, apareix la dedicatòria "For Jon ('Turn on your lights!')".
2. Provisionalment, s'anomenà "Two Against Nature".
3. El director i guionista, l'Owen Joseph Kline, esmentà com a inspiració per concebre el film, "Greaser's Palace", del 1972, a càrrec del Robert John Downey, "Heavy Traffic", del 1973, amb Ralph Bakshi de responsable, "Lilith", estrenada el 1964, del Robert Rossen, i "Frownland", presentada pel Ronald Bronstein en el 2007.
4. Els artistes darrere els dibuixos del Robert, el Wallace, en Miles i el senyor Katano són en Johnny Ryan, el Charlie Judkins i el Rick Altergott.

COMENTARI: Bastant correcta a l'hora de copsar el grau d'obsessió i de frustració dels personatges. Diria, però, que l'atmosfera de la pel·lícula és un pèl obsoleta, és a dir, desprèn flaire del segle passat més que de la realitat actual. Ho dic, per exemple, per la botiga de còmics; crec que ja no existeixen, ni aquí ni a Trenton, New Jersey. Tot i així, entenc que la sordidesa de les circumstàncies d'alguns individus i les situacions de conflicte generacional es poden considerar atemporals. El protagonista fa rabieta.

EN UN MOT: Nostàlgica.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Letter from an Unknown Woman" (1948)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0040536/

DURADA: 83 minuts (Crèdits: 1 minut, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- La caracterització de la Joan Fontaine com adolescent, la Lisa Berndle jove.

PITJOR:
- Els moments del Louis Jourdan, que fa el paper de l'Stefan Brand, davant d'un piano.

NOTES:
1. En els títols de presentació, el pseudònim del director, en Maximillian Oppenheimer, surt escrit com Max Opuls en lloc de Max Ophüls.
2. En 1992, aquesta pel·lícula va ser seleccionada per a la seva conservació en the United States National Film Registry per the Library of Congress.
3. És la primera adaptació cinematogràfica oficial de la novel·la escrita per l'Stefan Zweig, "Brief einer Unbekannten", publicada en 1922.

COMENTARI: Molt bufona, la Fontaine, però la pinten una mica massa bleda, massa virginal. De fet, si ja no m'ha acabat de fer gaire el pes tot plegat sense conèixer-ne el context, havent llegit la sinopsi del llibre de n'Stefan Zweig, encara em sembla una feina més descafeïnada; culpa de la censura, segur. Aixó, sí, algun detall curiós; com el compartiment de tren de la fira amb paisatges pintats intercanviables. En fi, correcta.

EN UN MOT: Diluïda.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Terra baixa" (2011)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1856749/

DURADA: 97 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- La línia de la Marta, interpretada per la Marina Gatell, que diu "No, una caritat, no! Treballar força!".

PITJOR:
- La relació entre la Marta i el Sebastià, encarnat pel Francesc Orella, queda massa ambigua.

NOTES:
1. El guió de l'Isidro Ortíz, el director, està basat en l'adaptació literària d'en Pere Martí de l'obra teatral homònima del 1896 escrita per l'Àngel Guimerà i Jorge.
2. Està disponible a través de l'enllaç https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/pellicules/terra-baixa/video/3678630/ del portal de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
3. La primera adaptació cinematogràfica de l'obra d'en Guimerà fou el curtmetratge del 1907, "Tierra baja", dirigida pel Narciso Cuyàs i el Fructuós Gelabert.
4. El rodatge es va portar a terme en la primavera del 2011 a Castellcir, Castellterçol, Gisclareny i Bagà.

COMENTARI: Em sap greu no tenir cap referència perquè no m'he llegit la font ni n'he vist mai cap representació en viu ni cap adaptació, abans d'ara. Però em nego a pensar que aquesta fa gaire justícia a l'original. El cas és que, tal com es presenta, sembla desequilibrada, com el personatge de la Marta; i pobra en recursos, com la banda sonora pedestre a base de sintetitzadors a càrrec del Pep Sala. Alguna perla pot copsar-se, com la declaració d'amor del Manelic, el paper de l'Ernest Villegas, quan exclama "I ara que me la vinguin a prendre!", tot abraçant la Marta. Mes, el somicar constant de la noia resulta irritant. Ni tant sols l'enfrontament final està a l'altura. Doncs, això... mig decebut.

EN UN MOT: Angoixosa.

PAÍS:           CATALUNYA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Reminiscence" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt3272066/

DURADA: 116 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena de la capbussada en el teatre submergit del Hugh Jackman i el Cliff Curtis, que encarnen el Nick Bannister i el Cyrus Boothe, respectivament.
- El missatge pòstum de la Mae, interpretada per la Rebecca Ferguson, a través del record del Cyrus Boothe.

PITJOR:
- L'escena de desenllaç entre el Nick Bannister i el Sebastian Sylvan, el paper a càrrec del Mojean Aria.
- La rendició als records del protagonista.

NOTES:
1. El rodatge va portar-se a terme a New Orleans i a Miami entre l'octubre del 2019 i el gener del 2020; algunes escenes van enregistrar-se en el parc temàtic Six Flags de New Orleans, abandonat des del 2005 a causa de les destrosses ocasionades per l'huracà Katrina.
2. El títol provisional era "The Jade Earring".
3. Fou el primer guió escrit en solitari per la directora, la Lisa Joy; i va aparèixer en l'edició del 2013 de The Black List, gestionada pel Franklin Leonard.

COMENTARI: Bon intent de rescat del format clàssic del detectiu i la femme fatale només que ambientat en un territori inundat, el gran què del film, i amb l'afegitó, gens original, de l'aparell recuperador de records. El problema, potser, rau en que els personatges principals no acaben de seduir gaire; tant la Mae com el Nick em deixen indiferent. De fet, l'obsessió del paio estirada al llarg de les, gairebé, 2 hores de pel·lícula em resulta bastant molesta. Malgrat tot, el conte és correcte i l'espectacle, decent.

EN UN MOT: Diluïda.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "The Mystery of the Pink Flamingo" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9249166/

DURADA: 87 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).

MILLOR:
- El fragment en el que surt el John Waters.

PITJOR:
- Els personatges de les entrevistes no són presentats amb cap etiqueta ni res.

NOTES:
1. Abans dels títols de crèdit, apareix un rètol que diu "IN LOVING MEMORY This is film is dedicated to the most beautiful and inspiring women that I have ever met. My mother and Allee Willis, may you rest in peace"; i, cap el final, "No flamingos were harmed in the making of this film".
2. L'entrevista amb l'advocat/escriptor Bryan Anthony va ser improvisada.
3. En un primer esborrany, la xerrada amb l'Allee Willis ocupava 1 hora.

COMENTARI: La part de la ficció del Rigo Pex i la interacció amb la veu en off del Camilo García em sobra bastant; de fet, en moments, em sembla ridícula i innecessària. Però les converses que ofereix l'obra amb les diferents figures, sobretot, les americanes, tenen el punt d'extravagància que justifica mínimament l'atenció prestada (encara que el tema sigui una poca-soltada i no em motivi gaire). He de confessar que m'esperava un documental sobre la pel·lícula del John Waters, "Pink Flamingos", del 1972. De manera que trobar-me aquesta mena d'homenatge al flamenc m'ha descol·locat. Per perdre el temps.

EN UN MOT: Bajanada.

PAÍS:           ESPANYA, EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   BÉ.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Uzumaki" (2000)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0244870/

DURADA: 91 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena final entre la Kirie Goshima i el Shuichi Saito, interpretats per l'Eriko Hatsune i el Fhi Fan, respectivament.

PITJOR:
- Els efectes sonors.

NOTES:
1. Basada en el manga homònim desenvolupat pel Junji Ito entre el 1998 i el 1999, amb diferent desenllaç; la integren els capítols "Premonició", "Erosió", "Visita" i "Transmigració".
2. Rodada al llarg de dues setmanes a Ueda, en la prefectura de Nagano, amb alguna localització a Tòquio.
3. El títol internacional és "Spiral".
4. L'autor del manga en el que es basa, el Junji Ito, apareix en un rètol a la caseta del policia interpretat pel Denden.
5. El Hiroshi Nagahama ha dirigit una adaptació del mateix manga a anime en format de sèrie de 4 episodis que s'espera que s'estreni en 2021.

COMENTARI: Llegeixo que fou el debut com a director de l'Akihiro Higuchi, que en els crèdits apareix amb el pseudònim de Higuchinsky; m'encaixa, doncs, la poca traça i la figa que fan alguns dels experiments visuals que prova en la pel·lícula. Per exemple, només començar, els canvis d'orientació dels quadres en els que surt el Sadao Abe, que encarna el personatge repel·lent del Mitsuru Yamaguchi, quan s'enfronta amb la Kirie, no tenen ni solta ni volta. També, està escrit que el manga en el que es basà no estava enllestit quan aquest film va plantejar-se. Potser, sense tanta pressa, comptant amb un rumb establert per l'autor original, els hauria quedat una peça més robusta. Sembla ben bé una col·lecció d'idees suggerides per la forma espiral amb poca coherència i amb una història avorrida de fons. En l'aspecte de la solidesa, què té a veure el centpeus de l'escena de la Keiko Takahashi, l'actriu encarnant la Yukie Saito, amb la còclea de l'orella? En fi, si més no, les aberracions són curioses.

EN UN MOT: Descentrada.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Maruhon: Uwasa no stripper" (1982)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0190114/

DURADA: 67 minuts (Crèdits: 1 minut, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 49 (sobre 100).

MILLOR:
- La cançó d'inici, "Manatsu no Dekigoto", interpretada pel grup Miki Himalaya & MODOKEES (originalment, la cantant es deia Yaeko Kojima), composta el 1971 pel Kyohei Tsutsumi amb lletra del Jun Hashimoto.

PITJOR:
- El pudor imposat i la simulació patètica d'escenes sexuals que eliminen qualsevol encís.

NOTES:
1. El títol internacional és "Top Stripper"; també, es coneix com "Zoom Up: Genuine Look at a Stripper" i "Live Act: Top Stripper".
2. Forma part de la sèrie "Zuumuappu (Zoom Up)" de Nikkatsu, iniciada el 1979 per "Zuumuappu boukou genba", dirigida pel Kouyuu Ohara, i la seva seqüela del 1980, "Zuumuin boukou danchi", a càrrec del Naosuke Kurosawa.

COMENTARI: A mi em sembla que el personatge de la Yoshiko Takeiri, encarnada per l'Ayako Ota, és més atractiu que no pas el de la protagonista, la Gloria, a mans de la Kaori Okamoto (també prefereixo físicament la primera actriu a la segona). De fet, la cara de bleda que posa la Gloria durant el seu espectacle d'striptease destrempa bastant. En fi, gustos. Hauria de fer l'esforç de situar-me mentalment a principis dels 80's però no puc imaginar-me sentir cap excitació mirant aquesta pel·lícula. És a dir, el vessant eròtic, un fiasco; al contrari, s'acosta cap a la sordidesa. En canvi, la història del nano obsessionat per la bandarra i l'atmosfera de l'època podrien tenir certa gràcia. Per sort, és curta.

EN UN MOT: Fingida.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Balada triste de trompeta" (2010)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1572491/

DURADA: 105 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment de l'execució de dos presos; l'un crida "¡Viva la república!" i rep un tret al cap, l'altre diu "¡Viva el circo!" i s'endú una bala al pit.
- La transformació del Carlos Areces de Javier Granados a pallasso sinistre.

PITJOR:
- La interpretació del Santiago Segura.
- Els efectes visuals de la darrera intervenció del motorista fantasma, l'Alejandro Tejería.

NOTES:
1. El títol s'inspira en la cançó del 1961, "Ballata della Tromba", composta pel Franco Pisano i interpretada en castellà pel Raphael, mentre que la llavor del film és la visió que tenia l'Álex de la Iglesia d'un pallasso armat amb metralladores.
2. Al llarg de la primera part dels títols de crèdit, es mostren pantalles de televisió amb imatges de diferents espectacles infantils dels 70's.
3. Rodada entre el 18 de gener i el 24 de març del 2010 a Madrid, Alacant, València i Bocairent.
4. El títol internacional és "The Last Circus".

COMENTARI: El director, com és habitual en ell, demostra la seva habilitat per compondre plans potents i estampes suggeridores. Aquí, potser, diria que es repeteix col·locant el clímax de l'acció en un lloc elevat, la creu cristiana del Valle de los Caídos, per altra banda, muntant un espectacle bastant absurd i poca-solta. Sembla que, en ocasions, l'agosarament de ficar-se en situacions o temes que clarament el superen li juga una mala passada. Trobo bé que vulgui homenatjar "Los santos inocentes", la pel·lícula del 1984 dirigida pel Mario Camus, o que ens recreï l'atemptat del 20 de desembre de 1973 contra l'almirall Luis Carrero Blanco. Per descomptat, els pits de la Carolina Bang, que fa de la Natalia, resulten aclaparadors. No obstant això, cap a la meitat m'ha deixat d'interessar.

EN UN MOT: Perduda.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Completely Normal" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt4184704/

DURADA: 90 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 64 (sobre 100).

MILLOR:
- La combinació de les tres personalitats; la Jenny Grace, fent de la Gwen, la Geneva Carr, en el paper de la Mary i el Jym Parrella, interpretant el Dylan.

PITJOR:
- El gir sobtat cap a final feliç; la relació no me la crec.

NOTES:
1. Rodada en 16 dies als barris de Queens, Brooklyn, White Plains i Long Island, de Nova York, l'hivern del 2013.
2. En una campanya de micromecenatge a la plataforma indiegogo van assolir una mica més de 9 mil dòlars, dels 30 mil que pretenien.
3. La idea es remunta a 2008/2009 però el director, en G. Robert Vornkahl, va començar a treballar-hi en 2010.

COMENTARI: En condicions normals, la condemnaria per trivialitzar l'assetjament. Un gec de llenya, es mereix el Greg, encarnat en el Seth Kirschner. No obstant, la proposta desprèn aquella flaire de frescor imperfecta que la fa, si més no, curiosa. Així que, donades les circumstàncies de la producció, em mostraré indulgent. No ha estat la bomba però m'ha complagut.

EN UN MOT: Malalta.

Perdoneu per la meva ignorància!