LLARGMETRATGE: "Usagi Doroppu" (2011)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1672214/

DURADA: 113 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 48 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena en la que la Rin Kaga, el paper interpretat per la Mana Ashida, recorda allò que feia l'avi en vida.

PITJOR:
- La nota musical alemanya per part de Wir sind Helden https://ca.wikipedia.org/wiki/Wir_sind_Helden amb la seva cançó de 2008, "Die Konkurrenz".

NOTES:
1. És l'adaptació del manga homònim https://en.wikipedia.org/wiki/Bunny_Drop desenvolupat per la Yumi Unita des d'octubre de 2005 fins abril de 2011.
2. Internacionalment, es coneix com "Bunny Drop".
3. El gruix del rodatge es va portar a terme entre juliol i agost de 2010 en indrets de Tsuchiura-shi i Ryūgasaki-shi, a la prefectura d'Ibaraki, a Isesaki-shi, en la prefectura de Gunma, i a Kawasaki-shi, en la prefectura de Kanagawa.

COMENTARI: En tenia bon record, de l'adaptació en format anime del títol a càrrec de diferents directors com el Kanta Kamei, el Yoshiaki Kyougoku, el Rokou Ogiwara, el Susumu Mitsunaka, el Yoshitaka Koyama, el Yoshikazu Ui o el Ryutaro Sakaguchi. Allò eren onze capítols i, originalment, s'havia emès entre el 7 de juliol i el 15 de setembre de 2011, coincidint amb l'estrena de la pel·lícula, el 20 d'agost d'aquell mateix any. Jo no sé quan vaig veure la sèrie però em sona que la impressió que em va quedar en acabat fou força positiva. Es tractava d'una història entranyable, sobretot, amb un punt de carrincloneria molt ben mesurat. Potser, va accentuar la sensació agradable, també, que vaig trobar en la sintonia de sortida, "High High High", d'en Kasarinchu, una peça confortadora. Fins aquí, correcte. La qüestió és que les versions amb actors de carn i ossos de ninots, qualssevol, ja acostumen a decebre'm; evidentment, una persona no és un dibuix. Si afegim elements aliens afegits gratuïtament, que sovint espatllen el relat, i un discurs avorrit per un plantejament desviat o per manca de síntesi arribem a un castanyot com aquest que ens ocupa. Exemple, el tràfec del Daikichi Kawachi, encarnat pel Kenichi Matsuyama, per arribar a l'hora a la llar d'infants no cal repetir-lo quaranta vegades. O el numeret de tothom cercant els nens escapats, per suggerir, després, que l'altre els ajuda, ridícul. En fi... La nostàlgia m'ha traït una vegada més.

EN UN MOT: Inerta.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "6 Days to Air: The Making of South Park" (2011)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt2076781/

DURADA: 42 minuts (Crèdits: mig minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 66 (sobre 100).

MILLOR:
- L'anècdota de la cerimònia de l'edició 72a https://ca.wikipedia.org/wiki/Premis_Oscar_de_1999 dels guardons de l'Academy of Motion Picture Arts and Sciences (AMPAS).

PITJOR:
- Els tips de riure que es fan en les reunions semblen un pèl excessius.

NOTES:
1. La crònica es situa en el desenvolupament del primer episodi, "HumancentiPad" https://en.wikipedia.org/wiki/HumancentiPad, de la temporada emesa entre el 27 d'abril i el 16 de novembre de 2011 https://en.wikipedia.org/wiki/South_Park_season_15, la quinzena, de la sèrie d'animació creada pel Trey Parker i el Matt Stone, "South Park" https://ca.wikipedia.org/wiki/South_Park.
2. Deriva d'una idea que no es va arribar a materialitzar per documentar el procés creatiu darrere del musical del 2011 compost pel Trey Parker, el Robert Lopez i en Matt Stone, "The Book of Mormon" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Book_of_Mormon_(musical).
3. L'Arthur Bradford, el director, i els protagonistes havien coincidit prèviament en la sèrie, "How's Your News?" https://en.wikipedia.org/wiki/How%27s_Your_News%3F.
4. Abans dels crèdits, surten els rètols, "Special thanks to Matt, Trey and the staff and crew at South Park" i "The Book of Mormon went on to win 9 Tony Awards, including Best Musical"; durant les lletres, es veuen en Trey Parker i el Bill Hader fent un enregistrament de veus.

COMENTARI: Des de fora, trobo bastant extraordinari que es pugui produir una peça comercial d'animació de vint minuts de durada en menys d'una setmana, independentment d'arguments escatològics fàcils i estils humorístics poc exigents. De manera que, d'antuvi, aquesta història ja comptava amb la meva atenció. Tampoc m'esperava res gaire profund, un esbós, quatre pinzellades de l'espurna artística i un context mínim. Suposo que això és del que es tractava. O sigui que m'ha fet el pes. Ara, quin estrès, coi!

EN UN MOT: Tastet.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Arròs covat - Temporada 2a" (Des del 6 de gener fins el 16 de març de 2011)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1512800/episodes/?season=2

DURADA: 169 minuts (Crèdits: 14 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- El test dels 18 punts de la doctora Francis, del setè capítol.

PITJOR:
- La reencarnació de la tieta Paquita.

NOTES:
1. Els títols dels capítols són, "Arròs amb llet", "Arròs brut", "Arròs de la Paquita", "Empatx d'Arròs", "Arròs congelat", "Covada d'Arròs", "Pastís d'Arròs", "Arròs d'Arengs amb mostassa a la mel", "Súper arròs", "Arròs sènior", "Arròs suec" i "Arròs Bomba".
2. El segon lliurament i el quart ofereixen una escena després i entre els crèdits, respectivament; durant els crèdits, es mostren dibuixos relacionats amb cada capítol i, amb els del darrer, es presenta la descendència tant del Xavi com de la Sònia.
3. La primera temporada i la tercera, ambdues, també, de 12 episodis, van emetre's entre el 29 de setembre i el 22 de desembre de 2009, i del 10 de novembre al 15 de desembre de 2012.
4. A la capçalera de cada episodi, es veu un fragment d'un clip que el protagonista visualitza en el seu ordinador des d'una plana anomenada "Yooutube".

COMENTARI: Segueix la mateixa línia penosa que la primera temporada, amb assumptes ordinaris de parella com el de les gelosies pels ex o el de les hipoteques, però permetent-se desbarrades com la paròdia dels súper herois, amb cameo inclòs de l'Eduard Punset https://ca.wikipedia.org/wiki/Eduard_Punset_i_Casals, o la farsa-caricatura dels "Label Awards", a Suècia, imagino que fotent-se'n dels Nobel https://ca.wikipedia.org/wiki/Premi_Nobel. El meu problema, segurament, és que el Xavi Masdéu, a qui torna a posar veu el Joan Dausà, representa una figura d'il·lús, fals fracassat, que no m'aixeca cap simpatia; les seves reflexions em sobren. Estèticament, a més, el producte no millora gaire respecte la tongada anterior. Tot i que sembla que els ulls assumeixen les mancances sense llàgrimes. Bé... Si més no, i malgrat ésser conscient de la continuació existent, considero que amb el rètol "Fi" del final del darrer lliurament, la història queda closa, almenys, per mi.

EN UN MOT: Tronada.

PAÍS:           CATALUNYA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

MUSICAL: "Company de George Furth/Stephen Sondheim - Lonny Price - Neil Patrick Harris/Martha Plimpton/Stephen Colbert" (2011)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1942831/

DURADA: 144 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 54 (sobre 100).

MILLOR:
- El que li diu el Paul a l'Amy, els papers de l'Aaron Lazar i la Katie Finneran, "Married people are no more marriage than musicians are music".

PITJOR:
- La interpretació del número titulat "You Could Drive a Person Crazy", a càrrec de la Kathy, l'April i la Marta, encarnades per la Chryssie Whitehead, la Christina Hendricks i l'Anika Noni Rose, respectivament.

NOTES:
1. L'obra original va estrenar-se el 24 de març de 1970 en el Shubert Theatre de Boston, en l'estat de Massachusetts dels EUA; la producció dirigida per l'Hal Prince, que va estrenar-se el 26 d'abril de 1970 en l'Alvin Theatre de Broadway, va ser guardonada en la 25a edició dels Annual Tony Awards, per exemple, amb les distincions de Best Musical, Best Book of a Musical, Best Original Score (Music and/or Lyrics) Written for the Theatre i Best Direction of a Musical.
2. Fou enregistrat en el que, aleshores, s'anomenava Avery Fisher Hall, en el complex Lincoln Center for the Performing Arts de la ciutat nord-americana de Nova York, entre el 7 i el 9 d'abril de 2011.
3. Després de 82 minuts, surt el rètol "Intermission".

COMENTARI: D'entrada, el posat d'imbècil del Neil Patrick Harris fent del Robert m'ha molestat bastant. És a dir, entenc que el seu Barney Stinson de la sèrie "How I Met Your Mother" https://ca.wikipedia.org/wiki/How_I_Met_Your_Mother podria trobar-se en una mateixa òrbita a la d'aquest altre solter, la qual cosa el qualificaria força. El problema, crec, rau en que se'l veu massa ample, a l'actor, sense deixar lloc al personatge. A més, de talent musical, va justet, em sembla; no acaba d'arriba a les notes. Després, el "Bobby, baby, Bobby, bubbi..." de la primera cançó no ajuda a rebre l'espectacle amb gaire il·lusió. Què n'és, de desagradable! I la gracieta es va repetint, és recurrent. En fi, cosa meva, suposo, perquè, de música, no en sé un borrall. Tot i que m'atreviria a afirmar que el tema de "Someone Is Waiting" resulta un pèl massa carrincló. El ridícul, el freguen, la Jennifer Laura Thompson i el Jon Cryer, en nom de la Jenny i el David, en l'escena del porro. Vergonyeta aliena, tu! A veure, no tot ho fotria a la brossa. En comparació amb versions diferents que he pogut revisar al YouTube, destacaria el tros del karate entre la Sarah i el Harry, en mans de la Martha Plimpton i l'Stephen Colbert, que es presenta més dinàmic (i divertit) aquí. O el ball de les mosses en roba interior, "Tick-Tock", encapçalades per la Chryssie Whitehead. Resumint, passa; però, derrapant una mica.

EN UN MOT: Anodí.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Terra baixa" (2011)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1856749/

DURADA: 97 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- La línia de la Marta, interpretada per la Marina Gatell, que diu "No, una caritat, no! Treballar força!".

PITJOR:
- La relació entre la Marta i el Sebastià, encarnat pel Francesc Orella, queda massa ambigua.

NOTES:
1. El guió de l'Isidro Ortíz, el director, està basat en l'adaptació literària d'en Pere Martí de l'obra teatral homònima del 1896 escrita per l'Àngel Guimerà i Jorge.
2. Està disponible a través de l'enllaç https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/pellicules/terra-baixa/video/3678630/ del portal de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
3. La primera adaptació cinematogràfica de l'obra d'en Guimerà fou el curtmetratge del 1907, "Tierra baja", dirigida pel Narciso Cuyàs i el Fructuós Gelabert.
4. El rodatge es va portar a terme en la primavera del 2011 a Castellcir, Castellterçol, Gisclareny i Bagà.

COMENTARI: Em sap greu no tenir cap referència perquè no m'he llegit la font ni n'he vist mai cap representació en viu ni cap adaptació, abans d'ara. Però em nego a pensar que aquesta fa gaire justícia a l'original. El cas és que, tal com es presenta, sembla desequilibrada, com el personatge de la Marta; i pobra en recursos, com la banda sonora pedestre a base de sintetitzadors a càrrec del Pep Sala. Alguna perla pot copsar-se, com la declaració d'amor del Manelic, el paper de l'Ernest Villegas, quan exclama "I ara que me la vinguin a prendre!", tot abraçant la Marta. Mes, el somicar constant de la noia resulta irritant. Ni tant sols l'enfrontament final està a l'altura. Doncs, això... mig decebut.

EN UN MOT: Angoixosa.

PAÍS:           CATALUNYA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Cabin in the Woods" (2011)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1259521/

DURADA: 95 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 66 (sobre 100).

MILLOR:
- L'assortiment de monstres, assassins i éssers mortífers.

PITJOR:
- L'absurditat del muntatge, excusa poca-solta.

NOTES:
1. En Joss Whedon i el Drew Goddard van escriure el guió en 3 dies.
2. El gruix del rodatge es va portar a terme a Vancouver i al Coquihalla Canyon Park, de la província canadenca de British Columbia, des del 9 de març fins el 29 de maig del 2009.
3. Va recaptar gairebé 70 milions de dòlars a partir d'un pressupost aproximat de 30 milions.
4. El director, el Drew Goddard, volia que en Bruce Campbell interpretés el paper de l'encarregat de l'operació; va haver d'acontentar-se amb la seva segona opció, la Sigourney Weaver.

COMENTARI: Ben bé pots estalviar-te els dos primers terços de la pel·lícula, per ordinaris, i quedar-te, només, amb la disbauxa de sang i fetge final. No li trobo sentit al plantejament; de fet, em sembla una marranada. Tot i així, la salvo per la massacre a l'engròs, tant la que es mostra directament com la vista a través dels monitors de la sala de control.

EN UN MOT: Potinera.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Killing Bono" (2011)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1535101/

DURADA: 114 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).

MILLOR:
- Les cançons.
- El cop de puny de l'Ivan, encarnat en el Robert Sheehan, al seu germà Neil, el Ben Barnes, i el públic arrencant-se a corejar "Baralla!".
- El punt de dignitat en la frase "I just think we'd rather play to five hundred of our own fans than fifty thousand of yours, you know?".

PITJOR:
- La seducció a l'autobús de la Danielle, interpretada per la Justine Waddell.
- L'enrenou patètic de fer de teloners dels U2 i l'afer amb la pistola a la festa.

NOTES:
1. Adaptació del llibre del 2004, "I Was Bono's Doppelgänger", escrit pel Neil McCormick.
2. El Karl fou el darrer paper d'en Pete Postlethwaite, el qual va morir 3 mesos abans de l'estrena de la pel·lícula.
3. Al principi dels títols de crèdit, s'exposen unes quantes fotografies, la primera, el conjunt de la classe de l'institut on surten assenyalats el Bono, The Edge i Neil McCormick, i vídeos d'assajos i clips del grup dels germans tocant.
4. Durant els títols de crèdit apareix el rètol "This film is dedicated to Jane Hurst (1952-2010)".

COMENTARI: La gràcia, potser, és que està inspirada en la realitat d'aquests germans amics dels integrants del grup de rock irlandès famós. Però, ens trobem amb una història de perdedors bastant estereotípica i amb un pèl de poca-solta estúpida més a prop de la pena que d'altra cosa. Imagino que el text del Neil McCormick en el que s'inspira això té un caire més aviat terapèutic perquè, des de la distància, sembla dificil de gestionar el reconèixer-se un carallot acabat.

EN UN MOT: Contradictòria.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Monsieur Lazhar" (2011)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt2011971/

DURADA: 94 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena que s'inicia parlant de la defenestració i deriva en l'explosió de l'Émilien Néron, que fa del Simon.
- El moment de ball solitari del Bashir Lazhar.

PITJOR:
- Se'm fa difícil de creure una situació en la que manquen professors de substitució.
- L'escola recorre a un impostor, així de fàcil?

NOTES:
1. Basada en l'obra de teatre "Bashir Lazhar", de l'Évelyne de la Chenelière.
2. Li van ser atorgats 6 guardons en la 32a edició dels Genie Awards, entre els quals, a la millor pel·lícula i millor direcció.
3. L'Évelyne de la Chenelière va suggerir el Mohamed Saïd Fellag per al paper protagonista; aleshores, el director i guionista, en Philippe Falardeau, va contactar amb l'humorista a través de Youtube.
4. El rodatge es va portar a terme a Le Plateau-Mont-Royal de Montreal, al Quebec, al llarg de 24 dies d'estiu i 4 d'hivern.

COMENTARI: La veritat és que plantejar que una professora es suïcida penjant-se del sostre d'una aula on dóna classe a nens de 10 anys, tenint en compte que ni l'escola ni l'entorn ni els alumnes semblen massa conflictius, ho trobo extrem, per molt que una sospita d'assetjament rondi aquesta mestra. M'esperava alguna cosa recargolada darrere de la seva mort, algun gir; no hi ha més que un trastorn psicològic. Després, estic d'acord que l'assumpte de l'asil polític és delicat i em desperta tota la simpatia del món però no acabo de veure l'al·licient de barrejar l'amo d'un restaurant d'Alger amb un centre de primària quan el paio no mostra cap traça especial i, de fet, se li observen mancances. Fa angúnia, pel refugiat i pels nanos que han de patir la seva incompetència. Dit això, reconec que la interpretació és correcta i alguns dels punts que es tracten són prou adients. Si més no, m'ha fet pensar en com d'agraïts hauríem d'estar per la tasca que fan els docents.

EN UN MOT: Espinosa.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Girl with the Dragon Tattoo" (2011)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1568346/

DURADA: 158 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 77 (sobre 100).

MILLOR:
- La seqüència del títol.
- La caracterització de la Rooney Mara.

PITJOR:
- Els episodis d'assetjament que pateix l'omnipotent Lisbeth Salander, encarnada en la Rooney Mara, amb el Nils Bjurman, interpretat pel Yorick van Wageningen.

NOTES:
1. Basada en la novel·la del 2005 titulada "Män som hatar kvinnor", de la sèrie "Millennium", escrita pel Stieg Larsson, que, alhora, donà peu a la pel·lícula sueca homònima del 2009, dirigida pel Niels Arden Oplev.
2. Va costar més de sis mesos escriure el guió; tres dels quals van servir per analitzar la novel·la en la que es basa el film.
3. Li va ser atorgat el guardó a la millor edició en la 84a cerimònia dels premis de l'Academy of Motion Picture Arts and Sciences.
4. Èxit comercial amb una recaptació de més de 232 milions de dòlars sobre un pressupost de 90 milions.
5. El 2018 va estrenar-se la seqüela "The Girl in the Spider's Web", dirigida pel Fede Álvarez, basada en el llibre del 2015 "Det som inte dödar oss", escrit pel David Lagercrantz.

COMENTARI: Probablement, no m'he llegit la novel·la ni ho faré, el film és meticulós amb el text; potser, en excés. Trobo que ens mostra detalls redundants o innecessaris, com l'estirada de la bossa al metro, que incrementen la durada sense aportar gaire. En aquest aspecte, la part de l'enderroc del magnat criminal Hans-Erik Wennerström, el personatge a càrrec de l'Ulf Friberg, fa fila de ventilada forçada, per complir. Malgrat tot, intriga ben proposada, exposició àgil, una mica llufa el tema de les fotos, però, en general, prou apetitosa.

EN UN MOT: Escarrassada.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Sseoni" (2011)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1937339/

DURADA: 135 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 80 (sobre 100).

MILLOR:
- Els gags.
- El vídeo testimonial de les nenes.
- La coreografia del final del grup al ritme de la cançó del Bobby Hebb, "Sunny".

PITJOR:
- La trivialització de les càrregues policials, en referència a l'aixecament de Gwangju.
- L'enfrontament de les dones amb les nenes assetjadores.

NOTES:
1. Durant els crèdits del final surten esbossos en dibuix dels personatges.
2. Se n'han fet remakes en diferents països, entre els quals, Japó, Indonèsia o Vietnam.
3. Esdevingué un èxit de taquilla amb una recaptació de més de 54 mil milions de wons.
4. El títol internacional és "Sunny".

COMENTARI: L'encarava amb certa reticència pel tema de la nostàlgia i de l'adolescència, que em feien molta mandra. A més, la frenesia de la interpretació dels flashback en algun moment inicial m'ha atavalat una mica. Però el relat està ben construit i el to, fonamentalment, tragicòmic ajuda a ficar-se en la història i promou la empatia; té moments tensos, moments entranyables, moments divertits, moments emotius. Només un dubte, no em queda clar si la Jung Su-ji, interpretada per la Yoon Jung, és morta o no. En fi, bastant recomanable.

EN UN MOT: Encisadora.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Black Lagoon" (2006/2010/2011)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0962826/

DURADA: 730 minuts.

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 33 (sobre 100).

MILLOR:
- Alguns fragments de la història dels yakuza de la segona temporada.
- Alguns escenaris exòtics.

PITJOR:
- La immortalitat d'alguns personatges i, sobretot, la de la Rosarita Cisneros, àlies, Roberta.
- La xerrameca.

NOTES:
1. Basada en el manga, "Burakku Raguun", creat pel Rei Hiroe i publicat des del 2002.
2. La sèrie està composta per dues temporades de 12 capítols cadascuna, més un seguit de 5 OVA's.
3. La primera temporada va emetre's des del 9 d'abril al 25 de juny del 2006.
4. La segona temporada, amb el subtítol "The Second Barrage", va emetre's des del 2 d'octubre al 18 de desembre del 2006.
5. Els OVA's, agrupats amb el nom de "Black Lagoon: Roberta's Blood Trail", van sortir al mercat en successives dates començant pel 17 de juliol del 2010 i finalitzant el 22 de juny del 2011.
6. El 18 de juliol del 2008, Gagaga Bunko va publicar una adaptació del mateix manga en format de novel·la lleugera, escrita pel Gen Urobuchi i il·lustrada pel Rei Hiroe.

COMENTARI: Si cap mèrit té és que fa tots els persontges antipàtics; uns quants, fins i tot, insuportables. La qual cosa sumaria si l'argument tinguès capacitat d'interessar mínimament, però és que no. Vas veient merda i més merda i, al final, te n'adones que és que no hi ha res més. Resulta tot un cúmul de vulgaritat, artilleria selectivament innòcua, moralitat de pa sucat amb oli, fatxenderia pueril, escàndol gratuït, rampells. Molesta per la manca de sofisticació. La tensió emprenya no perquè sigui mentalment desafiant, que estaria bé; sinó perquè és ridícula, d'idiotes. A més, el protagonista és un gra a l'anus; jo que pensava que donaria joc. Em sap greu haver perdut el temps.

EN UN MOT: Estúpida.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Le Tableau" (2011)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt1891769/
Nota SUBJECTIVA: 83 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: La reconstrucció de l'esbós Gom. La trobada de la Lola amb el pintor.
Pitjor: L'aldarull dels inacabats quan prenen les pintures. 
Curiositat: Coneguda internacionalment amb el titol "The Painting". El director, en Jean-François Laguionie, dissenyà els personatges incloent homenatges a pintors clàssics com el Marc Chagall, l'Amedeo Modigliani, en Pablo Picasso i l'Henri Matisse. L'animació es va desenvolupar en 3D digital.

Comentari:
Una mena de faula en format d'aventura de descoberta de la que s'agraeix la fluïdesa i la concisió. Més enllà de si la intenció era composar un retrat social, una crítica de l'statu quo o plantejar un debat filosòfic sobre la creació, l'existència i la voluntat, la proposta resulta divertida, emocionant, agradable. La brevetat és un gran mèrit, també. Diàfana.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Kiseki" (2011)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt1650453/
Nota SUBJECTIVA: 80 (sobre 100).
Revisió: No crec que la torni a veure.
Millor: El avis que ajuden els nens a Kumamoto.
Pitjor: La maduresa dels infants en algunes rèpliques impròpies. El Ryunosuke no acaba de sonar natural, de vegades.
Curiositat: En Ohshiro Maeda, fent de Ryunosuke, i el Koki Maeda, encarnant el Koichi, que interpreten dos germans en la ficció, ho són en realitat. Li va ser lliurat el premi del jurat al millor guió en el Donostia Zinemaldia en l'edició del 2011.

Comentari:
A partir d'una premissa senzilla el director construeix un relat emocionant i convincent que es contagia del candor dels protagonistes menuts i irradia benestar. Sorpresa agradable.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Suits - Season 1" (23 de juny a 8 de setembre del 2011)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt1632701/episodes?season=1
Nota SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: En l'episodi vuitè, titulat "Identity Crisis", el moment en el que l'Amanda Crew, interpretant la Lola Jensen, li lliura el diploma de Harvard al Patrick J. Adams, que fa de Mike Ross. En l'onzena part, de nom "Rules of the Game", l'instant en el que en Gabriel Macht, donant vida al Harvey Specter, perd els estreps. En el capítol dotzè, anomenat "Dog Fight", l'escena en la que la Sarah Rafferty, encarnant la Donna Paulsen, demana sense èxit al Rick Hoffman, darrera el personatge del Louis Litt, un favor per al seu cap a canvi d'unes entrades per l'American Ballet Theatre.
Pitjor: L'argot tècnic. Algunes resolucions poc convincents, com la del conflicte d'en Trevor Evans del capítol cinquè o la del cas del Clifford Danner de l'episodi final.
Curiositat: Mentre que el pilot fou enregistrat a Nova York, la resta d'episodis ho van ser a Toronto. Per tal de promocionar la sèrie, el 2 de juny del 2011, la cadena emissora va muntar una projecció del pilot al Hudson River Park. En el seu estadi de pilot el projecte s'anomenava "A Legal Mind".

Comentari:
Una combinació de justícia corporativa, gent elegant, glamur i ments brillants, amanida amb una mica d'humor, un bri de sexe... i un tou de pedanteria. La veritat és que, a priori, el context no m'atreia gaire, més que res, perquè detesto la supèrbia. No obstant, un cop acostumat als personatges i als seus tics, he de reconèixer que l'espectacle entreté i, fins i tot, en alguns instants i, sobretot, gràcies a la caricatura del Rick Hoffman, diverteix. Està bé.

Perdoneu per la meva ignorància!