LLARGMETRATGE: "The Curse of the Cat People" (1944)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0036733/

DURADA: 70 minuts (Crèdits: 1 minut, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 46 (sobre 100).

MILLOR:
- La darrera aparició de la Barbara Farren, el personatge encarnat per l'Elizabeth Russell https://en.wikipedia.org/wiki/Elizabeth_Russell_(actress).

PITJOR:
- La interpretació del Sir Lancelot https://en.wikipedia.org/wiki/Sir_Lancelot_(singer) fent de l'Edward.

NOTES:
1. Els executius de l'estudi van imposar el títol per presentar-la com una seqüela de "Cat People" https://www.imdb.com/title/tt0034587/, el film de 1942 dirigit pel Jacques Tourneur, i aprofitar, així, l'èxit d'aquella producció com a ham; però, el productor volia anomenar-la "Amy and Her Friend".
2. El gruix del rodatge es va portar a terme entre agost i novembre de 1943 en els RKO Gower Street Studios https://en.wikipedia.org/wiki/Gower_Street_(Los_Angeles) de Hollywood, en la ciutat nord-americana de Los Angeles, amb un pressupost que va superar els 200 mil dòlars.
3. El quadre que mencionen com a favorit de la fantasma és el "Don Manuel Osorio Manrique de Zúñiga, niño" https://ca.wikipedia.org/wiki/Manuel_Osorio_Manrique_de_Z%C3%BA%C3%B1iga,_nen d'en Francisco de Goya.
4. Alguns elements de la història es basen en experiències personals del Val Lewton https://en.wikipedia.org/wiki/Val_Lewton, el productor de la pel·lícula, com ara l'episodi d'usar el buit del tronc d'un arbre en comptes de la bústia.
5. La Julia Farren, el paper a càrrec de la Julia Dean, explica el conte d'en Washington Irving, "The Legend of Sleepy Hollow" https://ca.wikipedia.org/wiki/La_llegenda_de_Sleepy_Hollow, publicat en 1820.

COMENTARI: Deixant a banda l'engany del títol, doncs, ni maledicció ni gent felina, sembla més aviat una mena de guia, dramatització de suport, per tractar infants dispersos amb amics imaginaris https://ca.wikipedia.org/wiki/Amic_imaginari i trastorns similars que cap altra cosa. Sobretot, després de la menció descarada per part de la mestra, encarnada per l'Eve March, de "The Inner World of Childhood", el llibre escrit per la Frances Gillespy Wickes https://en.wikipedia.org/wiki/Frances_G._Wickes, publicat el 1927. S'hi afegeix, aleshores, l'assumpte de la demència https://ca.wikipedia.org/wiki/Dem%C3%A8ncia de la vella i la desesperació de la filla que en té cura, no sé fins a quin punt, amb la intenció de lligar ambdues condicions d'alienació des del punt de vista de la frustració externa. El problema, trobo, rau en que el desenvolupament és mínim, la ficció és fluixa, no ofereix al·licients fora de la gràcia de la nena, l'Ann Carter https://en.wikipedia.org/wiki/Ann_Carter, o la repugnància que provoca; per a gustos, els colors. És a dir, no calia una hora per enviar un missatge (consell) de paciència. A mi, me l'ha fet perdre.

EN UN MOT: Estafa.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

You and I shall enjoy Christmas together.
---
Simone Simon as the ghost of Irena Dubrovna Reed
Ann Carter as Amy Reed

SÈRIE: "After Life - Temporada 1a" (8 de març del 2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8398600/episodes?season=1

DURADA: 163 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 55 (sobre 100).

MILLOR:
- Les basques que li vénen al Tony Johnson quan el Lenny, encarnat pel Tony Way, es menja el púding fet amb llet materna humana.

PITJOR:
- Les brometes estúpides enregistrades en vídeo del Tony Johnson a la seva dona, la Lisa, interpretats pel Ricky Gervais i la Kerry Godliman, respectivament.

NOTES:
1. El 24 d'abril del 2020 i el 14 de gener del 2022, van estrenar-se una segona i tercera temporades, respectivament, també, de 6 capítols cadascuna.
2. El rodatge es va portar a terme l'estiu del 2018 a Hampstead, Hemel Hempstead, Beaconsfield i Camber Sands en l'East Sussex.
3. El productor, en Charlie Hanson, fou apartat del projecte durant la filmació de la 3a temporada arran d'ésser acusat d'assetjament sexual i agressió.

COMENTARI: M'esperava, potser, més comèdia i menys clixés d'autoajuda barrejats amb carrinclonada barata. Una de les pegues que observo rau en el personatge del Gervais, que es fa patètic d'inici. L'altra, que la resta de participants de la història es presenten com babaus bonifacis, la prostituta, la Roisin Conaty, el camell, el Tim Plester, el carter, el Joe Wilkinson, la dona del cementiri, la Penelope Wilton, i, fins i tot, la Kath, el paper a càrrec de la Diane Morgan, que pintava replicadora adversària a l'altura del protagonista i queda en no-res. Sí que trobo algun moment decent, com el suïcidi per sobredosi, encara que després s'espatlla quan el Tony Johnson nega la seva implicació. Però, en general, em deixa bastant indiferent, me la podria haver estalviat.

EN UN MOT: Egocèntrica.

PAÍS:           GRAN BRETANYA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Here Today" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10944596/

DURADA: 117 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).

MILLOR:
- Els flashbacks que té el Charlie Burnz en els que apareix la seva dona Carrie, encarnada en la Louisa Krause.

PITJOR:
- La imposició amistosa de l'Emma Payge, el paper a càrrec de la Tiffany Haddish.

NOTES:
1. La premissa està inspirada en el relat curt de l'Alan Zweibel, "The Prize".
2. El rodatge es va portar a terme a Nova York des del 2 d'octubre al 14 de novembre del 2019.
3. En Billy Crystal, a més d'interpretar el paper del Charlie Burnz, fa de director, co-guionista i de co-productor.   

COMENTARI: Diu que la Tiffany Haddish està familiaritzada amb la circumstància tràgica d'una condició degenerativa perquè la seva àvia pateix un tipus de demència; en el film mencionen la malaltia de Creutzfeldt-Jakob. Em sap greu però el personatge (i en les entrevistes on l'he vist promocionar la pel·lícula, també) m'ha semblat molt embafadora, carregosa. He de reconèixer que el reclam per mi era l'entorn creatiu còmic del Crystal i les possibles perles d'humor que pogués oferir-nos, com el part al museu. De manera que el drama, que cap el final, trobo una mica forçat, m'ha enxampat en fals. Malgrat això, he de dir que m'ha passat bastant bé.

EN UN MOT: Anòmala.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Visit" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt3567288/

DURADA: 94 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 77 (sobre 100).

MILLOR:
- La interpretació de boja de la Deanna Dunagan, que encarna la Nana.

PITJOR:
- La matraca rapera del nano.

NOTES:
1. Durant el primer minut dels títols de crèdit, l'Ed Oxenbould, que interpreta en Tyler, rapeja una cançó.
2. Va recaptar gairebé 100 milions de dòlars a partir d'un pressupost de 5 milions; part dels quals va ser aportada pel mateix director, el Manoj Nelliyattu Shyamalan.
3. El títol provisional va ser "Sundowning", un terme mèdic associat a la demència.
4. Fou rodada a Pennsylvania l'hivern del 2014.

COMENTARI: Si bé és cert que els ensurts són de manual i la base logística resulta un pèl prima, en la seva simplicitat, t'atrapa i et liquida, diligent. Podríem, com dic, qüestionar les negligències, tant de la llibertat d'uns malalts mentals ancians com de la trobada en si amb els menors no acompanyats. I, fins i tot, queixar-nos de les limitacions del format d'imatges enregistrades sense processar, en alguna ocasió, una mica forçades. Però, l'elenc ho fa bé, el ritme és adequat i l'experiència esdevé grata.

EN UN MOT: Espantosa.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Vivir dos veces" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9063902/

DURADA: 101 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- L'abraçada de cap el final entre l'Emilio, la Julia, encarnada en l'Inma Cuesta, i la Blanca, paper a càrrec de la Mafalda Carbonell.
- El retrat simple de la degeneració per la malaltia d'Alzheimer.

PITJOR:
- La sobreexcitació en la festa del casament.
- La caricatura de l'Angustias, interpretada per la Mamen García.

NOTES:
1. Durant el primer minut dels títols de crèdit, es mostren els dos ancians, l'Emilio i la Margarita, interpretats per l'Oscar Martínez i la Isabel Requena, respectivament, a la platja, mentre s'escolta la versió de la Maria Rodés de "Perfidia", el bolero compost per l'Alberto Domínguez Borrás en 1939.
2. Va rodar-se entre octubre i novembre del 2018 en 7 setmanes a València, L'Albufera, Mareny de Barraquetes, Requena, Alborache, Alquerías del niño perdido (Castelló) i Rubielos de Mora (Teruel).
3. La idea inicial era que la filla, la Blanca, tingués 16 anys; un cop van topar amb la Mafalda Carbonell, van canviar el paper per adaptar-lo a la seva edat.

COMENTARI: Es tracta d'una pel·lícula agradable de veure i força divertida. Sobretot, arran de la mena de complicitat còmica que s'estableix entre l'avi i la néta gràcies a les bondats d'Internet. Entenc que la cerca de l'amor platònic és una mera excusa, una anècdota, perquè em sembla quelcom massa lleuger i ingenu. Si més no, conflueix cap a la tragèdia de la decadència demencial, l'element sensible de la història. Com diu allò? "És millor tenir-ho i perdre-ho que no haver-ho tingut mai", més o menys.

EN UN MOT: Afortunada.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Gureitofuru Deddo" (2013)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt3181588/
Nota SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El revés que li propina la Nami nena al seu company d'escola. La violació del vell Shiomi, interpretat pel Takashi Sasano.
Pitjor: L'incident del Yoichiro Kawakami, fent del tarat dels coloms, amb l'adolescent que li espanta els ocells.
Curiositat: Internacionalment, anomenada  "Greatful Dead". A partir de la programació d'aquesta pel·lícula al Raindance Film Festival començà la col·laboració entre el director, l'Eiji Uchida, i la productora/distribuïdora Third Window Films.  La banda sonora inclou el "Cant dels ocells".

Comentari:
Comença de manera prometedora però, a mida que es va concretant la trama, va perdent gràcia. Malgrat el gir darrer, que explica algunes coses, el personatge de la Kumi Takiuchi, que encarna la Nami, decep pel seu desequilibri patent, potser, una mica exagerat i radicalitzat sobtadament. Si estigués basat en un llibre, m'agradaria més el text, segur; no ho està (que jo sàpiga). Curiosa.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Joker" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt7286456/
Nota SUBJECTIVA: 39 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La caracterització del Joaquin Rafael Phoenix com a malalt mental. El pla del tren acostant-se al centre de la ciutat en línia recta. L'acudit "Quan deia que volia ser humorista tots reien, ara que ho sóc ja no riuen".
Pitjor: El riure forçat del Joker. La demonització del personatge d'en Thomas Wayne, interpretat pel Brett Cullen. L'excés de retòrica.
Curiositat: Basat en el personatge de DC Comics. La premisa per al seu desenvolupament la fixà la novel·la gràfica del 1988, "Batman: The Killing Joke", escrita per l'Alan Moore i il·lustrada pel Brian Bolland. Li va ser atorgat el Leone d'Oro a la Mostra Internazionale d'Arte Cinematografica della Biennale di Venezia en la seva 76a edició. En la introducció es fa servir el logo de Warner Bros. dissenyat pel Saul Bass als 70's del segle vint. El club de comèdia on actua l'Arthur Fleck es diu Pogo's, referència a "Pogo the Clown", pseudònim de l'assassí en sèrie dels 70's, John Wayne Gacy.

Comentari:
En primer lloc m'he sentit estafat; una pel·lícula sobre un malvat de còmic sense efectes especials espectaculars, disfressada de seriosa però mancada dels fonaments morals o intel·lectuals per ser-ho. Resultat, plom. En segon, m'ha ofès; banalitzant la protesta ciutadana, simplificant-la a la violència de carrer. No em convenç. Cal reconèixer-li, no obstant, el mèrit de la plasticitat en algunes escenes com la del moment en que el protagonista roba l'expedient psiquiàtric de la seva mare i fuig pels passadissos del manicomi, o la de la baixada per l'escalinata a ritme de "Rock and Roll Part 2", l'èxit de Gary Glitter del 1972. Admento que no l'hauria d'haver vist doblada, perd moltíssim.  Superficial.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Sal-injaui Gieogbeob" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt5729348/
Nota SUBJECTIVA: 87 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: L'argument. La lluita a la cabana. La incertesa en el desenvolupament de la història.
Pitjor: L'intent de posar-se en forma de l'avi. La manca de conclusió final.
Curiositat: Internacionalment, s'anomena "Memoir of a Murderer". Basada en la novel·la homònima del 2013 escrita pel Young-ha Kim. El director ofereix una versió alternativa a l'estrenada en cinemes, deu minuts més llarga i amb un desenllaç diferent.

Comentari:
L'absència de concreció em treu de polleguera, però he de reconèixer que resulta efectiva a l'hora de traslladar a l'espectador la desorientació mental del personatge protagonista interpretat pel Sol Kyung-gu, el Kim Byeong-soo. En la versió que he vist, la distribuïda inicialment, s'observa una mena d'enfrontament entre un assassí bo i un de dolent, la qual cosa m'ha empès a alinear-me amb la situació de l'ancià malalt; ho prefereixo. La lectura del director, aparentment, s'inclina més a plantejar l'escenari "Dr Jekyll i Mr Hyde"; que, per mi, elimina empatia. El vell captiva pel seu passat i per la seva condició; fins i tot, diria, esdevé entranyable. I el relat atrapa a base de confondre. Engrescadora.

Perdoneu per la meva ignorància!