LLARGMETRATGE: "Fast and Loose" (1930)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0020873/

DURADA: 71 minuts (Crèdits: menys d'1 minut, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 45 (sobre 100).

MILLOR:
- Les trapelleries de la Millie Montgomery, interpretada per l'Ilka Chase https://en.wikipedia.org/wiki/Ilka_Chase.

PITJOR:
- La pretensió moral vehiculada a través de dos personatges tant buits com el Henry Morgan i l'Alice O'Neil, encarnats pel Charles Starrett https://en.wikipedia.org/wiki/Charles_Starrett i la Carole Lombard https://ca.wikipedia.org/wiki/Carole_Lombard, respectivament.

NOTES:
1. Es basa en la peça teatral de 1924, "The Best People", escrita pel David Gray https://en.wikipedia.org/wiki/David_Gray_(diplomat) i l'Avery Hopwood https://en.wikipedia.org/wiki/Avery_Hopwood, que ja havia estat adaptada a la pantalla en 1925 https://www.imdb.com/title/tt0015618/ a càrrec del Sidney Olcott https://en.wikipedia.org/wiki/Sidney_Olcott.
2. La Paramount Pictures https://ca.wikipedia.org/wiki/Paramount_Pictures, la productora, considerava el títol del material original tronat; "Pampered Youth" va sonar com alternativa; la línia publicitària deia "FAST With Fun! LOOSE With LAUGHS, and What a CLIMAX!".
3. El gruix del rodatge es va portar a terme entre juliol i setembre de 1930, bàsicament, en els Paramount Studios https://en.wikipedia.org/wiki/Kaufman_Astoria_Studios de la ciutat nord-americana de Nova York.
4. Abans d'aquesta pel·lícula, el nom de la Lombard havia estat escrit sense e, Carol.

COMENTARI: Em costa molt d'acceptar que un masclista https://ca.wikipedia.org/wiki/Masclisme fatxenda maltractador de manual i una bleda assolellada puguin donar lliçons de res a ningú; menys, encara, des d'una mena d'enaltiment ridícul de la decència del pobre. Després, tenint en compte que ronden la trentena, la rebequeria pueril dels germans Lenox, la Marion i en Bertie, els papers de la Miriam Hopkins https://en.wikipedia.org/wiki/Miriam_Hopkins i el Henry Wadsworth https://en.wikipedia.org/wiki/Henry_Wadsworth_(actor), respectivament, sembla una caricatura excessivament exagerada. Em grinyola, també, la batuda del desenllaç. D'acord que no sóc cap expert en lleis seques https://ca.wikipedia.org/wiki/Llei_Seca_als_Estats_Units i, potser, eren ben normals a tota mena d'establiments, aquests escorcolls. Però el lloc que presenta el film fa fila de restaurant no pas de casa de barrets https://ca.wikipedia.org/wiki/Bordell o cap altre "cau de vici". O sigui que, si més no, sobta. Per altra banda, reconec que he trobat força curiós l'assumpte de fons, això de les princeses del dòlar https://en.wikipedia.org/wiki/Dollar_princess. I les intervencions de l'amiga Millie fent la guitza al George Grafton, el rol del Herbert Yost, m'han fet riure un parell de cops. Malauradament, el despropòsit del final pesa prou per sentenciar la funció en contra; no passa, suspesa.

EN UN MOT: Impertinent.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Boogie, el aceitoso" (2009)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1235827/

DURADA: 85 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 40 (sobre 100).

MILLOR:
- El clip d'1 minut de "War Land", parodiant l'estil Walt Disney.

PITJOR:
- La rudesa, la crueltat poca-solta, la vulgaritat adusta.

NOTES:
1. Inspirada en el personatge homònim de la tira còmica creada el 1972 pel Roberto Alfredo "el Negro" Fontanarrosa.
2. Fou la primera pel·lícula argentina que utilitzà animació 3D.
3. Comptà amb un pressupost de 13,2 milions de pesos però només recaptà 2,7 milions, aproximadament.

COMENTARI: En general, resulta un producte barroer, de factura matussera, que explica una història ordinària i estúpida lliurada a la grolleria continuada, mancada de gràcia i d'encís... encara que col·loquin un "American Gothic", el quadre del 1930 pintat pel Grant Wood, en el fons.

EN UN MOT: Cafre.

PAÍS:           ARGENTINA, MÈXIC.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     MALAMENT.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "The El Duce Tapes" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt6182720/

DURADA: 104 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- El clip de les vistes del senat sobre "Porn Rock" del 19 de setembre del 1985.
- L'estètica visual de vídeo dels 90's i algunes imatges de concerts, com les del de The Palace, a Hollywood, amb el públic escopint els intèrprets.

PITJOR:
- Suggerir qualsevol semblança del personatge amb en Vincent van Gogh.
- L'escena denigrant del paio totalment absent, gat perdut, arrossegat pel terra en pilotes per uns individus que s'en mofen.

NOTES:
1. Van caldre dos anys i mig per enllestir l'edició.
2. El projecte es gestà entre el 2016 i el 2017 quan el Tim Kirk, un col·laborador del Ryan Sexton (qui va enregistrar els vídeos), mencionà l'existència del material al Rodney Ascher, un dels directors.
3. Al final dels títols de crèdit, apareix l'Eldon Wayne Hoke, El Duce, dient "See you in hell! No, better yet, I'm in heaven. Bleurgh! Fooled ya!".

COMENTARI: Docu-porqueria apte, només, per a gent morbosa, tafanera o nostàlgica. Dubto que ni la música de The Mentors ni el mateix Eldon Wayne Hoke es mereixin aquesta atenció, tenint en compte que, pel que he escoltat i vist, semblen uns pelacanyes qualssevol. Se m'ha fet llarg, tediós i no m'ha aportat res. No entenc com algú es pot passar dos anys removent tal merda.

EN UN MOT: Dilatat.

Perdoneu per la meva ignorància!