LLARGMETRATGE: "Direktøren for det hele" (2006)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0469754/

DURADA: 99 minuts i mig (Crèdits: menys d'1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 66 (sobre 100).

MILLOR:
- El personatge de l'Spencer, encarnat pel Jean-Marc Barr, i el seu afany de parlar danès.

PITJOR:
- El canvi de parer del Ravn, el paper interpretat pel Peter Gantzler.

NOTES:
1. El títol internacional és "The Boss of It All".
2. S'utilitza la tècnica d'Automavision https://en.wikipedia.org/wiki/Automavision, inventada pel mateix director i guionista, en Lars von Trier.
3. S'inspira en la relació del director amb la seva productora, la Vibeke Vindeloev.
4. El rodatge es va portar a terme en 5 setmanes, des de febrer de 2006, i comptà amb un pressupost de 22 milions de corones daneses.

COMENTARI: En un primer moment, m'ha recordat la sèrie britànica de 2001, "The Office" https://ca.wikipedia.org/wiki/The_Office_(s%C3%A8rie_de_televisi%C3%B3_de_2001), creada pel Ricky Gervais i l'Stephen Merchant; potser, només per l'entorn laboral i per la cinematografia. L'element en l'acció de pretesa improvisació que ambdues produccions comparteixen actua de reclam. A més, la poca-solta del plantejament, sobretot, la indefensió de l'actor, en Jens Albinus, m'ha fet gràcia. El que no acabo d'entendre és el perquè de la suplantació i la comèdia davant el comprador, el Finnur, de qui s'encarrega el Friðrik Þór Friðriksson. Calia? Penso que no. Tampoc crec que estigui gaire ben resolt, el conflicte. Doncs, es provoca un gir de 360 graus que només hauria estat interessant si formava part de l'estratègia inicial del propietari. I no ho sembla. Malgrat això, he passat una estona entretinguda.

EN UN MOT: Descarrilament.

PAÍS:           DINAMARCA, SUÈCIA, FRANÇA, ALEMANYA, ISLÀNDIA, ITÀLIA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Holiday" (2006)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0457939/

DURADA: 135 minuts i mig (Crèdits: 5 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).

MILLOR:
- Els atacs d'estrès (o espasmes esofàgics) que pateix l'Amanda Woods, encarnada per la Cameron Diaz, que, segons la guionista i directora, a més de co-productora, la Nancy Meyers, es basen en la seva pròpia experiència.

PITJOR:
- L'escena, al videoclub, de l'Iris Simpkins i el Miles Dumont, els personatges interpretats per la Kate Winslet i en Jack Black, respectivament, quan aquest darrer es posa a imitar bandes sonores de manera patètica.

NOTES:
1. A partir d'un pressupost de 85 milions de dòlars, va recaptar-ne'n uns 206.
2. Explica, en Dustin Hoffman, que el seu cameo fou improvisat quan va trobar-se el rodatge a l'establiment on anava a llogar una pel·lícula.
3. El rodatge es va portar a terme entre el 4 de gener i el 15 de juny de 2006 a diferents indrets d'Anglaterra, com Shere, Godalming o Wonersh, en el comtat de Surrey, i a llocs de l'estat nord-americà de Califòrnia, com els Sony Pictures Studios, de Culver City.

COMENTARI: L'amabilitat dels protagonistes es veu tant forçada que arriba a provocar basques. De fet, a la Kate Winslet se li nota cara de fàstic. Calla! Que, potser, es tracta de la seva cara normal... Trobo, a més, que alguns aspectes grinyolen, logísticament... Per exemple, la rehabilitació de l'Arthur Abbott, encarnat per l'Eli Wallach, frega el miracle. O... Misteri! Qui es fa càrrec de les nenes, la Miffy Englefield i l'Emma Pritchard, mentre el pare, el Jude Law, està fent el pendó? Parlant de les filles, adorables, sense dubte. Diria que l'observació que fa l'Olivia en veure l'Amanda per primer cop, "You look like my Barbie", és la millor línia de tota la pel·li; més dolçor, impossible! I és que, realment, (mode bavós engegat) la Cameron Diaz resplendeix per damunt de la resta. Tot i que, segurament, massa temps; se m'ha fet llarga. Total, no m'ha convençut ni com a comèdia romàntica ni com a història nadalenca.

EN UN MOT: Sobreensucrada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "She's the Man" (2006)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0454945/

DURADA: 105 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- Si més no, els personatges conserven els noms de l'obra original.

PITJOR:
- El poc respecte pel futbol; cosa que queda palesa involucrant una figura tant impresentable com el Vinnie Jones en el rol de l'entrenador Dinklage.

NOTES:
1. Recaptà més de 57 milions de dòlars a partir d'un pressupost aproximat de 20 milions.
2. Basada en l'obra "Twelfth Night, or What You Will", escrita pel William Shakespeare entre 1601 i 1602.
3. L'Amanda Bynes, que interpreta el paper de la Viola Hastings, declarà que veure's a la pantalla de noi va deprimir-la durant, aproximadament, mig any.
4. En 2009, l'Anurag Singh va dirigir una revisió titulada "Dil Bole Hadippa!" en la que es substitueix el futbol pel criquet.
5. Dos dels títols de treball van ser "Walk Like a Man, Talk Like a Man" i "Dude Looks Like a Lady".
6. El rodatge es va portar a terme entre el 6 de juny i el 5 d'agost del 2005 a la província canadenca de British Columbia.

COMENTARI: Imagino que era un vehicle pel lluïment de l'Amanda Bynes dignificat per l'argument del dramaturg anglès. I diu que l'actriu va demanar expressament la participació del Channing Tatum, 6 anys més vell que ella, per donar vida al Duke Orsino. En fi, la part esportiva és lamentable, i la part de vodevil resulta maldestre i massa burgesa (fidel a Shakespeare?). L'escena de les noies estomacant-se al lavabo al ritme del preludi de "Carmen", l'opera de Georges Bizet, frega el patetisme. A més, la conversió de gènere no convenç gaire. En una altra època de la meva vida, potser, m'hauria fet gràcia. Ara, pena.

EN UN MOT: Bajanada.

PAÍS:           EUA, CANADÀ.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Higurashi no Naku Koro ni - Temporada 1a" (Des del 4 d'abril fins el 26 de setembre del 2006)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0845738/episodes?year=2006

DURADA: 616 minuts (Crèdits: 91 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- L'intent de lligar iteracions, la cruesa d'algunes execucions, la tortura de les ungles infligida a les germanes Mion i Shion Sonozaki, interpretades per la Satsuki Yukino, el raonament científic de la maledicció que aporta la Miyo Takano, a càrrec de la Miki Itou.

PITJOR:
- Les criaturades, la xerrameca, la reiteració, la conclusió i, sobretot, l'estupidesa del duel final entre la Rena Ryuuguu i el Keiichi Maebara, a càrrec de la Mai Nakahara i el Souichiro Hoshi.

NOTES:
1. En anglès, va publicar-se amb el títol "When They Cry - Higurashi no Naku Koro ni".
2. Està composta per 26 episodis que cobreixen els 6 primers capítols ( "Onikakushi", "Watanagashi", "Tatarigoroshi", "Himatsubushi", "Meakashi" i "Tsumihoroboshi") de l'aventura gràfica homònima en la que es basa, desenvolupada pel doujin (cercle amateur) anomenat 07th Expansion, amb el Ryukishi07 al capdavant, des del 2002 fins el 2005.
3. El material original en el que es basa s'ha adaptat a altres suports com el CD, el manga, la novel·la lleugera i, fins i tot, al cinema a través de dues pel·lícules amb un elenc de carn i ossos, "Higurashi no Naku Koro ni", del 2008, i "Higurashi no Naku Koro ni Chikai", del 2009, dirigides per l'Ataru Oikawa, més dues series dirigides pel Touru Outsuka, també, amb imatges reals, emeses el 2016.
4. El poble on transcorren els aconteixements, Hinamizawa, està inspirat en Shirakawa, a la prefectura japonesa de Gifu.

COMENTARI: No calien tants minuts per explicar els diferent angles d'una història que tampoc dóna per tant, es fa molt tediosa (i hi ha continuació!!!). Aquí, evidentment, no es tracta de connectar amb els personatges, però és que no engresquen ni en el seu vessant sa ni en el trastornat. Potser, m'he despertat una mica amb el fragment del detectiu novell Mamoru Akasaka, a qui posa veu el Daisuke Ono. I no puc negar que el plantejament d'unes quantes situacions afavoreix el suspens i l'adrenalina. No obstant això, la deriva, la repetició, l'especulació, l'estètica ordinària, tot plegat, m'han anestesiat. Si més no, aquest cop he aconseguit acabar-la; l'altra vegada, fa una dècada, vaig abandonar al quart lliurament.

EN UN MOT: Espremuda.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Paris 2054: Renaissance" (2006)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0386741/

DURADA: 105 minuts (Crèdits: 8 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 79 (sobre 100).

MILLOR:
- L'ambientació.
- El moment en el que en Nustrat Farfella, a qui posa veu el Marc Alfos (en francès) o el Kevork Malikyan (en anglès), liquida el deute amb el Barthélémy Karas, a càrrec del Patrick Floersheim (en francès) o el Daniel Craig (en anglès), després de 20 anys.

PITJOR:
- L'excés de negre.

NOTES:
1. També es coneix amb el títol escurçat, "Renaissance".
2. Malgrat van caldre 6 anys de producció i 14 milions d'euros de pressupost, només va recaptar 1 milió i mig d'euros.
3. El director, en Christian Volckman, volia que el protagonista conduís un Citroën DS; en lloc d'això, la companyia d'automòbils francesa va dissenyar un nou model per a la pel·lícula en tres mesos.
4. Li va ser atorgat el guardó Cristal du long métrage en l'edició del 2006 del Festival international du film d'animation d'Annecy.

COMENTARI: Veig una aposta bastant clàssica, pel que fa a la història, però experimental, en el vessant estètic, que no m'acaba d'entusiasmar; amb tanta foscor la sensació és, més aviat, de mancança visual i cansa molt els ulls. No obstant això, l'entorn tecnològic, alguns dissenys, els escenaris, són suggeridors. A més, el detall que la segrestada no sigui del tot innocent afegeix un punt de matís al relat.

EN UN MOT: Frustrant.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Poultrygeist: Night of the Chicken Dead" (2006)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0462485/

DURADA: 103 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- La xerinola i l'humor, en general.

PITJOR:
- La xerrameca del protagonista, l'Arbie, encarnat en el Jason Yachanin.

NOTES:
1. Al llarg dels primers dos minuts dels títols de crèdit es mostren pollastres zombie ballant la coreografia del videoclip de "Thriller", la cançó de l'àlbum homònim del Michael Jackson publicat el 1982; al final, surt el rètol "Lovingly Dedicated To: R.L. 'Moo' Kaufman 1922-2004. You Were a Mother of an Independent!".
2. Rodada durant l'estiu del 2005 a les ciutats de Buffalo i Clarence, a l'estat de Nova York dels EUA.
3. Se li atribueix una recaptació d'uns 20 mil dòlars, sobre un pressupost de mig milio (part del qual, d'estalvis per a la jubilació del matrimoni Kaufman).
4. El director, en Lloyd Kaufman, interpreta el paper del vell/madur Arbie.
5. La gestació va durar 6 anys i va iniciar-se al voltant de 2002 a partir d'un guió especulatiu enviat a Troma Entertainment pel Daniel Bova.
6. El compositor de la banda sonora, en Duggie Banas, va involucrar-se en la producció a través d'un anunci en el que es demanava algú que treballés de franc en la pel·lícula; així mateix, molts dels accessoris i de les màscares utilitzats van ser proporcionats per estudis d'efectes especials d'arreu del món de manera gratuïta.

COMENTARI: Encara que els gags i els efectes són molt previsibles, es tracta d'una paròdia prou entretinguda que fa riure per la mateixa poca-solta irreverent de les situacions, l'entusiasme de l'elenc i els números musicals humorístics. En algun moment fa una miqueta de fàstic però res que qualsevol espectador bregat en el gènere no pugui suportar. Més o menys, allò que m'esperava, bé.

EN UN MOT: Bandarra.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Dexter - Season 1" (Des de l'1 d'octubre fins al 17 de desembre del 2006)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0773262/episodes?season=1

DURADA: 653 minuts (Crèdits: 48 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 75 (sobre 100).

MILLOR:
- L'argument principal, amb els flashbacks i tota la pesca.
- Les complicacions provocades pel Mark Pellegrino en el paper del Paul Bennett.
- L'apunt psicològic amb l'Emmett Meridian, a càrrec del Tony Goldwyn.

PITJOR:
- Detalls, com el tractament del retrat robot de Jesús del nen cubà, el protagonista entrant sense dificultat en l'ordinador del seu company, en Vince Masuka, interpretat pel C.S. Lee, per esborrar evidències, la confessió patètica de frau del Neil Perry, encarnat en el Sam Witwer, la manca de professionalitat de la tinent María LaGuerta, en carn de la Lauren Vélez...

NOTES:
1. És una adaptació de la novel·la del 2004 titulada "Darkly Dreaming Dexter" escrita pel Jeff Lindsay.
2. Està composta per 12 episodis.
3. El Michael C. Hall i la Jennifer Carpenter, que fan del Dexter i la Debra Morgan, respectivament, van casar-se cap al 2008 i divorciar-se un parell d'anys més tard.
4. Van realitzar-se set temporades més; la vuitena va finalitzar el 22 de setembre del 2013.
5. Encara que figura que l'acció succeeix a Miami, Florida, moltes de les escenes exteriors són rodades a Long Beach, California.
6. Associats, trobem "Dexter: Early Cuts", una sèrie animada en línia estrenada el 25 d'octubre del 2009; les publicacions limitades de la Marvel Comics del 2013 i 2014; i diferents jocs electrònics i de tauler.

COMENTARI: Part de l'atractiu inicial del personatge era el seu enginy, la seva capacitat de situar-se per sobre de la resta. Però, la impressió és que comencem amb un tipus gairebé invulnerable i, a mida que avança la seva autodescoberta, es va tornant més i més matusser i vulgar, desbordat. De fet, a la comissaria semblen tots bastant petaners; no sé, potser, és la norma a l'indret o, potser, és una trampa de la història. Algunes referències cauen més naturals, com el tema de la immigració il·legal, i d'altres queden una mica forçades, com l'afer dels Tonton Macoutes. Diria que el que manté l'interès és el duel de germans i la resta és palla estàndard. No obstant això i malgrat el format, passa prou bé, flueix. De manera que al final l'experiència ha estat raonablement gratificant.

EN UN MOT: Fàcil.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Black Lagoon" (2006/2010/2011)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0962826/

DURADA: 730 minuts.

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 33 (sobre 100).

MILLOR:
- Alguns fragments de la història dels yakuza de la segona temporada.
- Alguns escenaris exòtics.

PITJOR:
- La immortalitat d'alguns personatges i, sobretot, la de la Rosarita Cisneros, àlies, Roberta.
- La xerrameca.

NOTES:
1. Basada en el manga, "Burakku Raguun", creat pel Rei Hiroe i publicat des del 2002.
2. La sèrie està composta per dues temporades de 12 capítols cadascuna, més un seguit de 5 OVA's.
3. La primera temporada va emetre's des del 9 d'abril al 25 de juny del 2006.
4. La segona temporada, amb el subtítol "The Second Barrage", va emetre's des del 2 d'octubre al 18 de desembre del 2006.
5. Els OVA's, agrupats amb el nom de "Black Lagoon: Roberta's Blood Trail", van sortir al mercat en successives dates començant pel 17 de juliol del 2010 i finalitzant el 22 de juny del 2011.
6. El 18 de juliol del 2008, Gagaga Bunko va publicar una adaptació del mateix manga en format de novel·la lleugera, escrita pel Gen Urobuchi i il·lustrada pel Rei Hiroe.

COMENTARI: Si cap mèrit té és que fa tots els persontges antipàtics; uns quants, fins i tot, insuportables. La qual cosa sumaria si l'argument tinguès capacitat d'interessar mínimament, però és que no. Vas veient merda i més merda i, al final, te n'adones que és que no hi ha res més. Resulta tot un cúmul de vulgaritat, artilleria selectivament innòcua, moralitat de pa sucat amb oli, fatxenderia pueril, escàndol gratuït, rampells. Molesta per la manca de sofisticació. La tensió emprenya no perquè sigui mentalment desafiant, que estaria bé; sinó perquè és ridícula, d'idiotes. A més, el protagonista és un gra a l'anus; jo que pensava que donaria joc. Em sap greu haver perdut el temps.

EN UN MOT: Estúpida.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "La Science des rêves" (2006)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0354899/
Nota SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Les seqüències d'animació stop-motion. La ciutat de cartró.
Pitjor: La indefinició del final.
Curiositat: El títol en anglès és "The Science of Sleep"; en italià, "L'arte del sogno"; i, en castellà, "La ciencia del sueño". Li va ser atorgat el Gran premi del públic a la millor pel·lícula en la 39a edició del Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, al 2006. Als títols de crèdit, s'agraeix la creació del títol al Rhys Ifans, que havia de protagonitzar el film i havia fet algunes sessions de treball amb el director.

Comentari:
La representació onírica i, de fet, la confusió entre els estats de consciència està molt bé. A més, els companys de feina són divertits, sobretot, l'Alain Chabat, que fa d'en Guy. Però, la deriva del personatge em desmotiva i em desespera. La part artística, no obstant, correcta. Dispersa.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Ultraviolet" (2006)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0370032/
Nota SUBJECTIVA: 40 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'estètica.
Pitjor: L'argument.
Curiositat: A partir del guió del Kurt Wimmer, l'Yvonne Navarro va escriure una novel·la homònima que es publicà el mateix any. Alhora, també basada en aquest film, l'estudi d'animació Madhouse va produir una sèrie que va dirigir l'Osamu Dezaki i que es va emetre el 2008.

Comentari:
Tenim la Milla Jovovich, que està molt bona, fent de la Violet Song Jat Shariff, les coreografies de lluita d'estil "Gun kata", persecucions tridimensionals, escenaris imponents, molt de color i efectes visuals... Però hi ha quelcom que grinyola i aliena. Se m'acuden dues coses, l'elenc principal (salvant el William Fichtner encarnant en Garth), que no ajuden gaire, i la història que fa ferum de refregit. Imatge, bé; la resta, no tant. Tolerable.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Failure to Launch" (2006)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0427229/
Nota SUBJECTIVA: 12 (sobre 100).
Revisió: No l'hauria d'haver vist.
Millor: Les activitats lúdiques que fan els amics.
Pitjor: La resolució retransmesa.
Curiositat: Comptava amb 50 milions de dòlars de pressupost i en va recaptar més de 128 a taquilles.

Comentari:
Potser, hauria estat una altra cosa si els protagonistes no haguessin estat repel·lents d'entrada; tant el Matthew McConaughey fent de'n Tripp, com la Sarah Jessica Parker interpretant la Paula. Es tracta d'una pel·lícula amb un plantejament mínimament prometedor però que es desenvolupa de la manera més òbvia i matussera possible, sense química entre els rols principals ni comicitat en les situacions ni els diàlegs. Arriba al ridícul. Estúpida.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Inland Empire" (2006)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0460829/
Nota SUBJECTIVA: 19 (sobre 100).
Revisió: Vista al segon intent. No la tornaré a veure.
Millor: La cara de boig de'n Krzysztof Majchrzak.
Pitjor: El ritme, la poca-solta, la llargada.
Curiositat: En una conversa entre el David Lynch i la Laura Dern, ella mencionà que el seu marit era de l'Inland Empire, una àrea a l'est del comtat de Los Angeles que inclou Riverside i el comtat de San Bernadino. En Lynch escollí allò com a títol perquè li agradava com sonaven les paraules.

Comentari:
Tres hores d'experiment feixuc totalment prescindible. No escriuré res més sobre el film, ja he perdut prou temps mirant-lo.

Perdoneu per la meva ignorància!