LLARGMETRATGE: "Up!" (1976)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0075376/

DURADA: 80 minuts (Crèdits: 2 minuts, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- La farsa d'argument i la poca-solta de l'acció.

PITJOR:
- L'excés i repetició de pantomima coital.

NOTES:
1. El títol de treball fou "Over, Under and Up!".
2. En Roger Joseph Ebert https://ca.wikipedia.org/wiki/Roger_Ebert, que figura com a co-creador de la idea, va utilitzar fragments de l'obra de la Hilda Doolittle https://ca.wikipedia.org/wiki/Hilda_Doolittle per completar les línies de la narradora, The Greek Chorus.
3. La cabana que apareix era una propietat situada a Salmon Creek, a prop del poble de Miranda, del Wilfred Bud Kues, un amic personal del director.
4. La Kitten Natividad https://ca.wikipedia.org/wiki/Kitten_Natividad, que fa de narradora, i en Russ Meyer https://ca.wikipedia.org/wiki/Russ_Meyer, el director i guionista, van esdevenir parella uns anys més tard.

COMENTARI: Com diu el mateix Meyer, es tracta d'una caricatura de pit i cuixa. Els cossos de les mosses són espectaculars, cabellera inclosa. No només els de les protagonistes, la Raven De La Croix, encarnant la Margo Winchester, i la Janet Wood, que interpreta l'Alice, sinó, també, els de la resta d'actrius, la Kitten Natividad, la Su Ling, la Linda Sue Ragsdale, l'Elaine Collins, la Foxy Lae... El problema, potser, rau en que l'acció eròtica es veu massa falsa, massa grotesca, massa exagerada, massa llarga. De fet, acaba per avorrir. Clar, això ho diu algú que troba el porno tou https://ca.wikipedia.org/wiki/Porno_tou quelcom bastant absurd a hores d'ara... Per altra banda, puc entendre la paròdia del Führer https://ca.wikipedia.org/wiki/Adolf_Hitler, el paper de l'Edward Schaaf, i la seva suposada filla, fruit de la unió amb l'Eva Braun https://ca.wikipedia.org/wiki/Eva_Braun. Al cap i a la fi, el director era veterà de la Segona Guerra Mundial https://ca.wikipedia.org/wiki/Segona_Guerra_Mundial. Necessitava desfogar-se, l'home. El que no m'encaixa amb el to còmic-bufonesc de la proposta són les violacions. La primera del Leonard Box, el personatge del Larry Dean, ja es mostra prou violenta; la segona, la del Rafe, encarnat pel Bob Schott, salvatge. M'ha fet recordar el trauma que vaig tenir quan vaig veure "The Accused" https://www.imdb.com/title/tt0094608/, el film de 1988 dirigit pel Jonathan Kaplan. La resta, tenint en compte el gènere i tot plegat, puc ser indulgent. Allò que m'ha admirat més han estat les corredisses a peus descalços pel riu i la muntanya. S'ha de tenir bona planta per trepitjar natura a pèl.

EN UN MOT: Parida.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Dogleg" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt27553113/

DURADA: 82 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 48 (sobre 100).

MILLOR:
- La Bridey Elliott fent de penjada (Hòstia, tu! És la filla del Chris Elliott https://en.wikipedia.org/wiki/Chris_Elliott).

PITJOR:
- El ball de la Sunny davant del Kris, els personatges a càrrec de la Courtney Pauroso i el Kristoffer Borgli, respectivament, al so de "So Long", la cançó de Polycat.

NOTES:
1. Els crèdits surten sobre les imatges de l'Alan, interpretat per l'Al Warren, que també és el director i co-guionista, i el Roo, el gos encarnat pel Chuy the Golden Retriever, tots dos, dins d'un cotxe en moviment; al final, es veu la continuació de l'escena entre l'exhibicionista, el paper a càrrec de la Sally Mullins, el xaman de gossos, el DeMorge Brown, i el mateix Alan.
2. El pòster promocional del film està copiat del de la pel·lícula de 1975, "Nashville" https://www.imdb.com/de/title/tt0073440/, d'en Robert Altman.
3. Explica, l'Al Warren, que el títol s'inspira en el terme que descriu els forats dels camps de golf https://ca.wikipedia.org/wiki/Golf amb corba.

COMENTARI: S'esforça en vestir-se d'antologia https://ca.wikipedia.org/wiki/Pel%C2%B7l%C3%ADcula_d%27episodis lligant algunes de les situacions que presenta amb la participació d'algú en diferents escenes, i intenta encaixar la jugada, suposo, dins del context de creació del cineasta. Però els diferents episodis que ofereix són tant poc interessants i l'assumpte del gos perdut resulta tant poc suggeridor que... m'ha mort. Per allò que li he sentit a dir en una entrevista al director, 6 anys de producció, des del 2018, uns cent mil dòlars de pressupost i una mica de reciclatge de material. Per exemple, l'escena del matalàs s'inspira en una experiència del co-guionista, en Michael Bible. La veritat és que tot plegat sembla bastant "rodar per rodar".

EN UN MOT: Poti-poti.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Carne de fieras" (1936)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0027424/

DURADA: 61 minuts (Crèdits: 2 minuts, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 36 (sobre 100).

MILLOR:
- L'obsessió per les burilles del nen, el Perragorda, interpretat pel José Díaz.

PITJOR:
- L'atac psicopàtic final del Lucas, el personatge a càrrec de l'Armand Guerra https://ca.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Estivalis_Calvo, el propi director i guionista.

NOTES:
1. El rodatge es va portar a terme entre juliol i agost de 1936 en indrets de Madrid, com els Estudios Cinearte, el Parque del Retiro, la Playa de Madrid, la Glorieta de Atocha o el Teatro Maravillas; però, fou el Patronato Municipal Filmoteca de Zaragoza el que, en l'any 1992, va encarregar-se de la postproducció sota la direcció del Ferrán Alberich Rodríguez.
2. L'objectiu de l'Arturo Carballo, el productor, era reproduir cinematogràficament l'èxit que havia tingut el número nudista que la Marlène Grey, coneguda com "La Venus Rubia", representava juntament amb un domador de lleons, anomenat Georges Marck, en els teatres de Madrid.
3. En Juan Antonio Ríos Carratalá, l'assagista, explica en el seu text de 2010, "El tiempo de la desmesura, Historias insólitas del cine y La Guerra Civil Española", que la feina del José Estívalis Calvo fou remunerada amb 30 mil pessetes.
4. El context de la Guerra Civil Espanyola https://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_Civil_espanyola va impedir la seva estrena i les bobines van quedar emmagatzemades en el Cine Doré https://ca.wikipedia.org/wiki/Cine_Dor%C3%A9, propietat del productor; més tard, acabarien en El Rastro https://ca.wikipedia.org/wiki/El_Rastro_de_Madrid.

COMENTARI: No puc destacar res més que l'atreviment d'exhibir durant força estona els pits de la rossa francesa, la Marlène Grey, en el que pretenia ser un producte comercial de l'època. La resta és una barreja de sainet ranci i d'aparador deslluït d'artistes de segona. En aquest sentit, apareixen fent les seves cosetes la vedet, Tina de Jarque https://ca.wikipedia.org/wiki/Tina_de_Jarque, el baríton, l'Antonio Galán, i un monologuista poca-solta exempt de gràcia identificat com Rafael Arcos. L'orfe, el Perragorda, esdevé repel·lent amb les seves rèpliques i deixant anar expressions impròpies d'un nen, tals que "¡No te pierdas por una mala mujer!". A més, el tractament de la seva adopció queda bastant carrincló per un excés d'efusió que li professen els adults combinat amb frases demagògiques dites, com "si todos los españoles hicieran lo que nosotros se habían acabado los hijos del arroyo". Argument pobre, talent escàs, recursos curts; la impressió que en resulta de tot plegat és de limitació.

EN UN MOT: Populista.

PAÍS:           REPÚBLICA ESPANYOLA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

Mientras haya cerveza... ¡Pss!
---
Pablo Álvarez Rubio as Pablo
Alfredo Corcuera as Picatoste

LLARGMETRATGE: "Agent 69 Jensen i Skyttens tegn" (1978)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0075643/

DURADA: 88 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- El gimnàs sexual i el concepte de la clínica d'aprimament del doctor Wolfgang Schmierkäse, interpretat pel Paul Hagen.

PITJOR:
- L'aldarull en el cabaret de Tànger.

NOTES:
1. Internacionalment, s'anomena "Agent 69 Jensen in the Sign of Sagittarius".
2. És el darrer lliurament de la sèrie de comèdies pornogràfiques produïdes per Happy Film protagonitzades per l'Ole Søltoft, que fa el paper de l'Agent 69 Jensen; la resta de pel·lícules de la sèrie són "I Jomfruens tegn" https://www.imdb.com/title/tt0070209/, del 1973, "I Tyrens tegn" https://www.imdb.com/title/tt0071643/, del 1974, "I Tvillingernes tegn" https://www.imdb.com/title/tt0073141/, del 1975, "I Løvens tegn" https://www.imdb.com/title/tt0074661/, del 1976, i "Agent 69 Jensen i Skorpionens tegn" https://www.imdb.com/title/tt0075642/, del 1977.

COMENTARI: Un calimotxo https://ca.wikipedia.org/wiki/Calimotxo és allò de voler barrejar dues coses per fer-ne una de millor i que el resultat sigui espatllar els dos ingredients originals (encara que, per separat, ja siguin molt dolents). En aquest cas, comèdia i sexe. Perquè ni les situacions fan gràcia ni les escenes de pit i cuixa exciten gaire. Més aviat sembla, tot plegat, un vodevil dolent llefardat amb uns quants parracs lascius, coits, més o menys, explícits, fel·lacions i cunnilincions que no venen al cas. És a dir, parrussos, cigales, mamelles a l'estil del gènere de la pelleringa https://ca.wikipedia.org/wiki/Cinema_de_destape amb l'excusa de parodiar l'univers James Bond https://ca.wikipedia.org/wiki/James_Bond_(franqu%C3%ADcia). Per cert, hi ha un moment de referència, digues-li befa, a diferents títols de la franquícia, "Live and Let Die" https://en.wikipedia.org/wiki/Live_and_Let_Die_(novel), "Dr. No" https://en.wikipedia.org/wiki/Dr._No_(novel), "The Spy Who Loved Me" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Spy_Who_Loved_Me_(novel), "Goldfinger" https://ca.wikipedia.org/wiki/Goldfinger_(novel%C2%B7la) i "The Man with the Golden Gun" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Man_with_the_Golden_Gun_(novel).

EN UN MOT: Carallada.

PAÍS:           DINAMARCA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Idioterne" (1998)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0154421/

DURADA: 109 minuts i mig (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).

MILLOR:
- La convicció de la Karen, el personatge de la Bodil Jørgensen, a l'hora d'exposar-se a la família seva.

PITJOR:
- El micròfon que apareix en quadre de tant en tant, malgrat sigui permès segons el manifest del moviment.

NOTES:
1. El títol internacional és "The Idiots" o "Dogma 2: The Idiots".
2. Va elaborar-se d'acord a les directrius del "Dogma 95" https://ca.wikipedia.org/wiki/Dogma_95.
3. Representa la segona pel·lícula de la trilogia del Lars von Trier anomenada "Guldhjerte-trilogi", precedida per "Breaking the Waves", en 1996, i continuada per "Dancer in the Dark", en el 2000.
4. El rodatge es va portar a terme entre maig i juny del 1997 en indrets de la perifèria de la capital danesa, com el districte de Holte del Rudersdal Kommune; el guió es va escriure, literalment, en 4 dies.

COMENTARI: Pel que fa al format, una cagarada. Perquè una cosa és la naturalitat, l'espontaneïtat, la frescor, digues-li com vulguis, i l'altra, molt diferent, la deixadesa. Visualment, em sembla deficient; sobretot, tenint en compte el pressupost de 17 milions de corores del que disposava. El vessant dramàtic, en canvi, el puc arribar a entendre. Més enllà de l'argument, de la idea que retrata d'aquest col·lectiu d'aprofitats, els quals em semblen execrables, imagino que l'exercici de posar-se en la pell d'individus amb discapacitat intel·lectual propiciava una oportunitat ben bona pels actors, per experimentar. A mi m'ha semblat de mal gust i bastant roí. Però a la Bodil Jørgensen, al Nikolaj Lie Kaas i a l'Anne Louise Hassing, els va significar els guardons de Bedste kvindelige hovedrolle, Bedste mandlige birolle i Bedste kvindelige birolle, respectivament, en la 52a edició dels Bodilprisen.

EN UN MOT: Ofensiva.

PAÍS:           DINAMARCA, FRANÇA, ITÀLIA, PAÏSSOS BAIXOS, ESPANYA, SUÈCIA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     MALAMENT.
TÈCNICA:        MALAMENT.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   BÉ.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

MONÒLEG: "Gabriel Iglesias: Stadium Fluffy Live from Los Angeles" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt21639094/

DURADA: 116 minuts (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 55 (sobre 100).

MILLOR:
- Les veus i les onomatopeies que fa l'artista.

PITJOR:
- L'auto-complaença per haver estat el primer monologuista en omplir el Dodger Stadium.

NOTES:
1. Fou enregistrat en el Dodger Stadium de la ciutat de Los Angeles, en l'estat nord-americà de Califòrnia, el 6 de maig del 2022.
2. Abans dels títols de crèdit, apareix el rètol "Dedicated to the memory of Vicente Fernandez 'El Rey' 1940-2021", alhora que l'humorista el verbalitza; després de les lletres, que van acompanyades d'imatges de l'espectacle, s'inclou una darrera intervenció del Martin Moreno en la que preguntat, "So, Martin, did he really get naked?", l'home respon, "Did he get naked? His balls were everywhere!"; al final de tot, surt l'anunci "FLUFFY WILL RETURN...".

COMENTARI: Fa bastant honor al seu malnom, "fluffy", molt d'aire, molt d'estadi ple, però poca substància còmica i massa dissolta. Li manca un pèl d'agilitat en la col·locació de les anècdotes i els acudits. Sembla ben bé que l'especial, que ell mateix reconeix que havia de ser d'1 hora, és dilatat innecessàriament per tal d'ocupar el doble de temps i amb la meitat d'esforç. La impressió que queda és de llangor. Que hi ha poca teca, vaja! M'ha costat empassar-me'l. Especial? Més aviat, ordinari.

EN UN MOT: Regular.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Good Luck to You, Leo Grande" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt13352968/

DURADA: 97 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).

MILLOR:
- L'anècdota que explica la Nancy Stokes sobre la redacció del seu alumne, en Lucas White, el qual opina que "Sex work should be made legal so your mum pays tax on her earnings".

PITJOR:
- La vacil·lació desesperadora de la vella.

NOTES:
1. El gruix del rodatge es va portar a terme en 19 dies entre el 8 de març i el 20 d'abril de 2021 a Norwich, en el comtat anglès de Norfolk.
2. La guionista, la Katy Brand, declarà que escrigué el paper de la Nancy Stokes pensant, específicament, en l'Emma Thompson.
3. L'Emma Thompson confessà que l'escena del nu integral fou de les més difícils que ha hagut d'interpretar mai.

COMENTARI: Certament, m'ha fet angúnia; la qual cosa sona bastant hipòcrita d'algú, com jo, que no s'immuta ni mirant zoofília, per exemple. I és que veure-li les vergonyes a una Thompson de 62 anys no resulta gaire motivador, ni pel vessant artístic. Amb altres actrius i pel·lícules pots estar desitjant que la senyora de torn es despulli. Amb aquesta, temia que es tragués la roba; com succeeix, malauradament. A més, la història es dilata massa. Entenc que, essent una "producció de confinament", per les restriccions imposades arran de la pandèmia de la COVID-19 durant l'enregistrament, els recursos eren limitats. Però, el mateix missatge que, imagino, es vol transmetre i el debat que proposa ja em semblen avorrits. És a dir, la paciència del Leo Grande, el personatge encarnat pel Daryl McCormack, en l'intent de seducció es demostra molt superior a la meva per aguantar el relat. En un moment determinat, la dona menciona Barcelona perquè hi viu la seva filla portant una vida bohèmia. De debó? M'ha fet una mica ferum de clixé. En fi, no era per a mi, me la podria haver estalviat.

EN UN MOT: Terapèutica.

PAÍS:           GB, EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Agent 69 Jensen i Skorpionens tegn" (1977)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0075642/

DURADA: 87 minuts (Crèdits: menys d'1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).

MILLOR:
- Les postures assistides del xeic d'Obec, interpretat per l'André Chazel, amb l'Anne Magle.

PITJOR:
- Les estripades de roba ocasionals fora de context per mostrar nuesa.

NOTES:
1. Internacionalment, s'anomena "Agent 69 in the Sign of Scorpio", "Danish Blue" o "Emmanuelle in Denmark".
2. Durant els títols de crèdit, es veuen les dones nues pintades de daurat ballant.
3. Fou la cinquena de les 6 comèdies sexuals produïdes per Happy Film i agrupades sota la denominació "Stjernetegnsfilm" https://en.wikipedia.org/wiki/Zodiac-films, en català, "Pel·lícules del zodíac"; la primera, "I Jomfruens tegn", del 1973, va ser dirigida pel Finn Karlsson mentre que, de la resta, "I Tyrens tegn", "I Tvillingernes tegn", "I Løvens tegn", "Agent 69 Jensen i Skorpionens tegn" i "Agent 69 Jensen i Skyttens tegn", dels anys 1974, 1975, 1976, 1977 i 1978, respectivament, va encarregar-se el Werner Hedman.

COMENTARI: La veritat és que no m'esperava els plans explícits, creia que seria una d'aquelles pel·lícules de pit i cuixa frívoles de finals dels 70s https://ca.wikipedia.org/wiki/Cinema_de_destape d'erotisme carrincló i ximple, res més. I, frívola, carrinclona i ximple, ho és; però, també, mostra penetracions, fel·lacions i cunnilingus, pornografia. És cert que, per altra banda, les situacions i el to resulten prou còmics, malgrat la poca-solta del guió, per esdevenir divertits. Sempre, tenint en compte el tipus d'humor que pot desplegar-se en aquestes farses, clar. De manera que no m'ha desagradat. Amb tretze anys m'hauria tornat boig; ara, amb milers d'hores de porno visionades en el meu currículum, no m'ha fet gaire ni fred ni calor.

EN UN MOT: Folla.

PAÍS:           DINAMARCA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Konketsu-ji Rika: Hamagure komoriuta" (1973)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1171693/

DURADA: 84 minuts i mig (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- La baralla de la protagonista, interpretada per la Rika Aoki, contra els brètols assetjadors fent servir dues barres de pa; els plans de la persecució a través del pont en suspensió.

PITJOR:
- Els esquetxos còmics en l'empaitada al terrat.

NOTES:
1. Internacionalment, s'anomena "Rica 3: Juvenile Lullabay".
2. És el 3r lliurament de la saga dedicada a la Rika; el primer fou "Konketsuji Rika", estrenat el 1972, i el segon, "Konketsuji Rika: Hitoriyuku sasuraitabi", aparegut el mateix 1973; a diferència d'aquesta, que va ser dirigida pel Kozaburo Yoshimura, de les primeres dues pel·lícules se'n va encarregar el Ko Nakahira.
3. S'inspira en la sèrie de manga desenvolupada des de setembre de 1969 fins novembre de 1973 pel Taro Bonten.
4. Durant els títols de crèdit, es veu la colla desplaçant-se en moto.

COMENTARI: El començament és molt fluix i bastant redundant. M'ha fet témer un suplici ple de batusses de pega, brega poca-solta i pits, molts pits, senya d'identitat del gènere al que pertany la proposta, el pinku eiga. Amb l'assumpte de l'abducció, no obstant, la cosa, si més no, ha pres un rumb. I tenint això més el bri de comèdia (negra, per suposat) que confirma la banda sonora, la història ha passat sense ni adonar-me'n. La confirmació a la que em refereixo és el so característic de la simbomba associat, fonamentalment, a escenes gracioses en obres d'anime. No sembla, doncs, que ens haguem de prendre el film gaire seriosament. En fi, sorprès que no se m'hagi fet pesada; serà que m'ha agradat?

EN UN MOT: Desorientada.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Jackass Forever" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11466222/

DURADA: 96 minuts (Crèdits: 10 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- La punteria del Pernell-Karl Sylvester Subban amb el disc d'hoquei.

PITJOR:
- L'escena final de la centrifugada vomitiva i el capítol següent de paintball.

NOTES:
1. Els títols de crèdit es mostren sobre diferents seqüències d'imatges i, al final, apareix el missatge "the making and authorized distribution of this film supported over 4,000 jobs and involved hundreds of thousands of work hours".
2. Representa el quart lliurament en format cinematogràfic de la franquícia després de "jackass the movie", del 2002, "Jackass Number Two", del 2006, i "jackass 3D", estrenada el 2010; totes quatre, dirigides pel Jeff Tremaine.
3. Es va recopilar material no utilitzat del rodatge per oferir-lo separadament amb el nom de "Jackass 4.5" en la plataforma Netflix.
4. A partir d'un pressupost de 10 milions de dòlars, va recaptar més de 80 milions.

COMENTARI: He d'assumir l'error en escollir-la. Sabent que no m'agrada aquest tipus d'apologia del cretinisme, me la podria haver estalviada perfectament; me l'hauria d'haver estalviada. La impressió, a més, des d'una veu no experta, és que l'invent no ha evolucionat gens. Que tenim 15 anys, encara? O un atac de nostàlgia? Em resulta grotesc i mancat del mínim enginy per ni tant sols considerar-ho passatemps. Estupidesa en estat pur, com la riallada constant dels participants. En fi, els rutlla el negoci, oi? Doncs, endavant, tu, enhorabona...

EN UN MOT: Prescindible.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       N/A.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     N/A.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Shin irogoyomi ouoku hiwa - Yawa hada kenjou" (1972)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0224096/

DURADA: 71 minuts (Crèdits: 1 minut, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 32 (sobre 100).

MILLOR:
- La desfilada de noies davant del shogun Yoshimune que organitza el Kiraku, interpretat pel Bontarou Taira.

PITJOR:
- La tortura que pateixen l'Oko i la Fujio, els personatges a càrrec de la Yuko Katagiri i l'Akemi Nijou, respectivament; el suïcidi de la Takekawa, encarnada per la Genshuu Hanayagi.

NOTES:
1. El títol internacional és "New Eros Schedule Book: An Offering of Fine Skin".
2. Es considera el quart lliurament de la sèrie de pel·lícules titulada "Eros Schedule Book" que, alhora, pertany al catàleg anomenat Roman Porno de l'estudi Nikkatsu, integrat per més de mil films.

COMENTARI: Podria salvar la trama però les escenes eròtiques que, al capdavall, són la seva raó de ser no ofereixen res que pagui la pena, la carn és minsa i la sensualitat, diria, nul·la. A més, hi ha detalls bastant ridículs, com les perruques evidents o l'atac de la Sally Mae amb un parell de daus. No m'acabo d'imaginar com devia ser l'espectador que gaudís amb castanyes com aquesta. Potser, un seguidor d'alguna de les actrius obsessionat.

EN UN MOT: Deficient.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Alvin Purple" (1973)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0069698/

DURADA: 92 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- La corrua de femelles formoses que s'exhibeixen, des de la doctora Liz Sort, interpretada per la Penne Hackforth-Jones, fins l'ex-missionera, la senyora Guernsey, el personatge que fa la Jan Friedl.

PITJOR:
- El moment, pretesament còmic, en el que l'Alvin Purple, encarnat pel Graeme Blundell, ensopega amb tot quan marxa de ca la senyora Horwood, el paper a càrrec de la Jill Forster.

NOTES:
1. Van estrenar-se dues seqüeles, "Alvin Rides Again", el 1974, dirigida pel David Bilcock i el Robin Copping, i "Melvin, Son of Alvin", el 1984, a càrrec del John Eastway; l'Alan Hopgood va crear una sèrie derivada de la pel·lícula composta per 13 episodis que l'ABC va emetre en 1976.
2. A partir d'un pressupost aproximat de 200 mil dòlars australians, va recaptar més de 4 milions i mig.
3. Fou rodada en cinc setmanes i mitja, entre març i abril del 1973, a Melbourne, Austràlia.
4. El director, en Tim Burstall, va inspirar-se en obres com "Il Decameron", el film del 1971 signat pel Pier Paolo Pasolini, i "Mazurka på sengekanten", la comèdia danesa del 1970 a nom del John Hildard.

COMENTARI: Bàsicament, pit i cuixa amb aquell toc d'humor beneit que sembla que hagi de justificar la libidinositat. De fet, al principi m'he il·lusionat perquè, a la vista de la poca-solta descarada dels minuts previs al títol, preveia una estona divertida. He de reconèixer, però, que m'ha anat decebent de mica en mica fins a acabar avorrint-me. El despit de la doctora dóna un pèl de joc i la persecució automobilística m'ha espavilat quan començava a patir per mantenir els ulls oberts. En fi, parrusos i mamelles a dojo, que ja m'està bé. Ah! El judici m'ha recordat a una merdeta del 1999 anomenada "Deuce Bigalow: Male Gigolo", dirigida pel Mike Mitchell.

EN UN MOT: Destapament.

PAÍS:           AUSTRÀLIA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Garujigi" (2008)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1433775/

DURADA: 110 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 46 (sobre 100).

MILLOR:
- Els fills del Byeon Gang-soe, el paper del Bong Tae-gyu, fent figures amb els raigs de pixat al ritme de la "Marxa Número 1 en Re Major" de les "Pomp and Circumstance military marches", compostes pel Sir Edward Elgar.

PITJOR:
- El fragment de natació artística de la Dal-gaeng, el personatge a càrrec de la Kim Ye-won, amb l'acompanyament del fragment del vals compost pel Johann Strauss II, "An der schönen blauen Donau".

NOTES:
1. El títol internacional és "A Tale of Legendary Libido".
2. Durant els títols de crèdit, es mostren petites animacions.

COMENTARI: L'ambientació del poblet en l'època de la dinastia Joseon, vestits, barraques, estris, endergues, fa força patxoca. També destacaria alguns fragments singulars de l'acció, com el concert de percussió que interpreten entre les dones libidinoses i el protagonista o el gag que representa la competició d'alçament de pes amb el penis. Òbviament, m'ha delectat l'exposició de pit i cuixa, encara que limitada. No obstant, en acabat, la impressió que m'ha provocat tot plegat no ha estat gaire positiva; se m'ha fet llarguíssima. A més, la qüestió de l'ós grinyola un tant. Intenta semblar múrria però li manca una mica d'enginy.

EN UN MOT: Popes.

PAÍS:           COREA DEL SUD.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Westworld - Temporada 1a: The Maze" (Des del 2 d'octubre fins el 4 de desembre del 2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0475784/episodes?season=1

DURADA: 620 minuts (Crèdits: 29 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 49 (sobre 100).

MILLOR:
- Escenaris com el Castle Valley de Moab, a Utah, l'attrezzo, els pitots de la Thandiwe Newton, que interpreta la Maeve Millay, o el parrús pelut de l'Ingrid Bolsø Berdal, l'actriu darrere l'Armistice.

PITJOR:
- La romanceria i el melodrama exagerats.

NOTES:
1. Inspirada en la pel·lícula del 1973, "Westworld", escrita i dirigida pel Michael Crichton.
2. S'ha emès una segona temporada de 10 capítols, des del 22 d'abril fins el 24 de juny del 2018, i una tercera de 8 episodis, del 15 de març fins el 3 de maig del 2020.

COMENTARI: Potser, aquí vaig contra corrent. Vaja, segur que sí! Però, més enllà de l'actualització tecnològica, respecte la representació futurista obsoleta (i, encara, captivadora) del 1973, que suposen les tauletes tàctils utilitzades pels enginyers de Delos, aquesta revisió del concepte genial del Crichton no ofereix res que justifiqui perdre 10 hores davant la pantalla; no engresca, no emociona, no entreté, no impressiona, no intriga, no interessa. Els diàlegs es fan eterns, criminalment avorrits, absurdament afectats. La trama, alterada artificialment amb un recurs de relat trampós, no passa de galdosa. Els enfrontaments, fins i tot, els transcendents, es veuen postissos; les actituds, poca-soltes. En fi, algun detall, clar, com la reproducció perfumada de honky-tonk en el piano del bordell de "The House of the Rising Sun"... Evidentment, no em plantejo veure la resta de temporades.

EN UN MOT: Suplici.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Maruhon: Uwasa no stripper" (1982)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0190114/

DURADA: 67 minuts (Crèdits: 1 minut, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 49 (sobre 100).

MILLOR:
- La cançó d'inici, "Manatsu no Dekigoto", interpretada pel grup Miki Himalaya & MODOKEES (originalment, la cantant es deia Yaeko Kojima), composta el 1971 pel Kyohei Tsutsumi amb lletra del Jun Hashimoto.

PITJOR:
- El pudor imposat i la simulació patètica d'escenes sexuals que eliminen qualsevol encís.

NOTES:
1. El títol internacional és "Top Stripper"; també, es coneix com "Zoom Up: Genuine Look at a Stripper" i "Live Act: Top Stripper".
2. Forma part de la sèrie "Zuumuappu (Zoom Up)" de Nikkatsu, iniciada el 1979 per "Zuumuappu boukou genba", dirigida pel Kouyuu Ohara, i la seva seqüela del 1980, "Zuumuin boukou danchi", a càrrec del Naosuke Kurosawa.

COMENTARI: A mi em sembla que el personatge de la Yoshiko Takeiri, encarnada per l'Ayako Ota, és més atractiu que no pas el de la protagonista, la Gloria, a mans de la Kaori Okamoto (també prefereixo físicament la primera actriu a la segona). De fet, la cara de bleda que posa la Gloria durant el seu espectacle d'striptease destrempa bastant. En fi, gustos. Hauria de fer l'esforç de situar-me mentalment a principis dels 80's però no puc imaginar-me sentir cap excitació mirant aquesta pel·lícula. És a dir, el vessant eròtic, un fiasco; al contrari, s'acosta cap a la sordidesa. En canvi, la història del nano obsessionat per la bandarra i l'atmosfera de l'època podrien tenir certa gràcia. Per sort, és curta.

EN UN MOT: Fingida.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Notorious Bettie Page" (2005)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0404802/

DURADA: 90 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).

MILLOR:
- L'ambientació i la caracterització de la Gretchen Mol per fer de la Bettie Page.

PITJOR:
- La part més incòmoda, que no mal feta, és la de l'assalt sexual en grup, basat en fets esdevinguts realment, encara que no es vegi res explícit.

NOTES:
1. Abans d'establir-se el títol definitiu, se l'anomenava "The Last Days of Bettie Page" o "The Ballad of Bettie Page".
2. Durant el primer minut i mig dels títols de crèdit es mostra un clip de la protagonista fent una mena de coreografia semblant a una apareguda en el film de l'Irving Klaw del 1955, "Teaserama".
3. Inspirada, en part, en l'obra del Richard Foster publicada el 1997, "The Real Bettie Page: The Truth about the Queen of the Pinups".
4. Una de les dues guionistes, la Guinevere Turner, havia d'interpretar el paper principal, originalment.

COMENTARI: He de confessar que, si he xalat amb la pel·lícula, ha estat perquè la Gretchen Mol m'ha guanyat amb les seves ganyotes i la seva expressivitat natural (també, amb el seu cos). No sóc cap expert en la biografia de la Bettie Mae Page, però tinc la sensació que el retrat del personatge i del període concret que fa la Mary Harron, la directora i co-guionista, és l'òptim en tots els aspectes.

EN UN MOT: Decent.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Kyochuu Rettou" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11585560/

DURADA: 76 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 53 (sobre 100).

MILLOR:
- Els coneixements de la Mutsumi Oribe, a qui posa veu la Mao Ichimichi.

PITJOR:
- La integració dels apunts eròtics en el relat; tant el lèsbic de l'Ayumi Matsuoka amb la Mami Miura, a càrrec de la Misato Fukuen i la Momo Asakura, respectivament, com l'heterosexual de la Misuzu Jinno amb l'Atsushi Kamijou, doblats per la Chiaki Takahashi i el Wataru Komada.

NOTES:
1. El títol en anglès és "The Island of Giant Insects".
2. Basada en la sèrie manga homònima desenvolupada des del 2014 pel Yasutaka Fujimi i il·lustrada pel duo REDICE, fins el 2018, i el Shu Hirose, després, fins el 2019.
3. En desembre del 2019, va emetre's un pròleg de 22 minuts en format OAD (Original Animation DVD) dirigit pels mateixos Takeo Takahashi i Naoyuki Tatsuwa.
4. Al final dels títols de crèdit, es mostra una seqüència en la que apareix la professora Chujou amb un parell d'alumnes en una casa de l'illa.

COMENTARI: Em confesso bastant aprensiu contra els insectes, de manera que imaginava que estremir-se a cada escena amb presència animal seria una constant. De fet, les primeres xuclades de les papallones, la picada de la vespa terrissaire a la Chitose Naruse, el personatge de la Rika Tachibana, i el festí de les larves al niu de les èumenes m'han impressionat força. Al final, però, tot s'ha reduït a això, gairebé, la qual cosa ha estat un tant decebedora. El pitjor, no obstant, és que es tracta d'un fragment d'una història; si bé s'intueix l'argument, fins i tot, sense conèixer res del manga en el que es basa (puc estar equivocat, evidentment; m'és igual). Per altra banda, l'animació justeja. No sé, bé mes insuficient.

EN UN MOT: Infestada.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Sessomatto" (1973)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0070669/

DURADA: 115 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).

MILLOR:
- Els capítols "Viaggio di nozze" i "Torna piccina mia".
- La bellesa de la Laura Antonelli i la versatilitat del Giancarlo Giannini.

PITJOR:
- La història anomenada "Due cuori e una baracca".
- La durada de l'episodi "Un amore difficile".

NOTES:
1. El títol en anglès és "How Funny Can Sex Be?".
2. Està composta per 9 segments: "Signora, sono le otto", "Due cuori e una baracca", "Non è mai troppo tardi", "Viaggio di nozze", "Torna piccina mia", "Lavoratore italiano all'estero", "La vendetta", "Un amore difficile" i "L'ospite".

COMENTARI: Es tracta d'un format, l'antologia de relats, que m'agrada especialment tant per la diversitat com per la concisió que ofereix. No obstant això, m'he espantat una mica al començament perquè les dues primeres propostes m'han semblat fluixíssimes, fins i tot, per aquest tipus de pel·lícula lleugera i poca-solta. Aleshores he pensat que valdria només per veure-li els pits a la Laura Antonelli. Afortunadament, però, els següents contes m'han tornat les ganes i he acabat passant-ho força bé. M'he divertit.

EN UN MOT: Variada.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Poultrygeist: Night of the Chicken Dead" (2006)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0462485/

DURADA: 103 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- La xerinola i l'humor, en general.

PITJOR:
- La xerrameca del protagonista, l'Arbie, encarnat en el Jason Yachanin.

NOTES:
1. Al llarg dels primers dos minuts dels títols de crèdit es mostren pollastres zombie ballant la coreografia del videoclip de "Thriller", la cançó de l'àlbum homònim del Michael Jackson publicat el 1982; al final, surt el rètol "Lovingly Dedicated To: R.L. 'Moo' Kaufman 1922-2004. You Were a Mother of an Independent!".
2. Rodada durant l'estiu del 2005 a les ciutats de Buffalo i Clarence, a l'estat de Nova York dels EUA.
3. Se li atribueix una recaptació d'uns 20 mil dòlars, sobre un pressupost de mig milio (part del qual, d'estalvis per a la jubilació del matrimoni Kaufman).
4. El director, en Lloyd Kaufman, interpreta el paper del vell/madur Arbie.
5. La gestació va durar 6 anys i va iniciar-se al voltant de 2002 a partir d'un guió especulatiu enviat a Troma Entertainment pel Daniel Bova.
6. El compositor de la banda sonora, en Duggie Banas, va involucrar-se en la producció a través d'un anunci en el que es demanava algú que treballés de franc en la pel·lícula; així mateix, molts dels accessoris i de les màscares utilitzats van ser proporcionats per estudis d'efectes especials d'arreu del món de manera gratuïta.

COMENTARI: Encara que els gags i els efectes són molt previsibles, es tracta d'una paròdia prou entretinguda que fa riure per la mateixa poca-solta irreverent de les situacions, l'entusiasme de l'elenc i els números musicals humorístics. En algun moment fa una miqueta de fàstic però res que qualsevol espectador bregat en el gènere no pugui suportar. Més o menys, allò que m'esperava, bé.

EN UN MOT: Bandarra.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Ah-ga-ssi" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt4016934/

DURADA: 168 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 78 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena en la que la Nam Sook-hee evita que la Izumi Hideko es pengi, interpretades per la Kim Tae-ri i la Kim Min-hee, respectivament.
- El soterrani de l'horror, amb el pop gran en referència a "Tako to Ama" d'en Hokusai.
- Les cigarretes verinoses.

PITJOR:
- La destrucció de la biblioteca.
- Alguns moments dels actes lèsbics esdevenen superflus perquè no són creïbles.

NOTES:
1. El títol internacional és "The Handmaiden".
2. Inspirada en la novel·la del 2002 titulada "Fingersmith" escrita per la Sarah Waters.
3. Li va ser atorgat el guardó al millor film en llengua no anglesa en la 71a cerimònia dels premis BAFTA.
4. Recaptació aproximada de 46 mil milions de wons sobre un pressupost de 10 mil milions.
5. El rodatge començà el juny del 2015 i va finir aquell octubre.
6. La BBC One va emetre en el 2005 una adaptació en format de mini-sèrie de la mateixa novel·la en la que es basa aquesta pel·lícula.

COMENTARI: Passats setanta-cinc minuts del rotlle, m'avorria bastant. Aleshores, la cosa remunta quan arriba l'exposició del contra-complot, en la segona part, i els aspectes més sòrdids i perversos dels tripijocs de l'oncle, que doten d'entitat la història. I, encara, un re-contra-complot; d'acord, si més no, et manté alerta. Després, hi ha detalls com la Jo Eun-hyung fent de la Hideko nena, que resulta entranyable, o l'ànsia amb la que el vell Kouzuki, en la pell del Cho Jin-woong, interroga/tortura cap al final al comte Fujiwara, encarnat en el Ha Jung-woo, que em sembla força divertida. Resumint, una mica massa llarga però, amb un pèl de paciència, acaba convencent. Els escenaris i les noies ajuden.

EN UN MOT: Lasciva.

Perdoneu per la meva ignorància!