LLARGMETRATGE: "28 Years Later" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10548174/

DURADA: 115 minuts (Crèdits: 5 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- El suggeriment de l'eutanàsia https://ca.wikipedia.org/wiki/Eutan%C3%A0sia com a resposta a la malaltia de l'Isla, el paper interpretat per la Jodie Comer.

PITJOR:
- La utilització de "Boots" https://en.wikipedia.org/wiki/Boots_(poem), el poema d'en Rudyard Kipling, recitat pel Taylor Holmes https://en.wikipedia.org/wiki/Taylor_Holmes, i la inclusió dels clips d'arquers.

NOTES:
1. Representa el tercer lliurament de la franquícia, precedit per "28 Days Later" https://www.imdb.com/title/tt0289043/, dels mateixos director i guionista, en Danny Boyle i l'Alex Garland, i de "28 Weeks Later" https://www.imdb.com/title/tt0463854/, dirigit pel Juan Carlos Fresnadillo, respectivament, estrenats en 2002 i 2007; va filmar-se juntament amb una seqüela, "28 Years Later: The Bone Temple" https://www.imdb.com/title/tt32141377/, un títol a càrrec de la Nia DaCosta.
2. El gruix del rodatge es va portar a terme entre el 7 de maig i el 29 de juliol de 2024 en indrets de les àrees de North East England https://ca.wikipedia.org/wiki/North_East_England i de Yorkshire and the Humber https://ca.wikipedia.org/wiki/Yorkshire_i_Humber; la zona on viuen els protagonistes és la de Lindisfarne https://ca.wikipedia.org/wiki/Lindisfarne.
3. Durant els títols de crèdit, s'intercalen imatges de la pel·lícula.
4. A partir d'un pressupost de 60 milions de dòlars, va recaptar-ne'n uns 150.

COMENTARI: Des del punt de vista de la maduració del nano, l'Spike, el personatge de l'Alfie Williams, resulta, més o menys, interessant. També, el fet de plantejar la gestió de certs assumptes en temps de crisi, com l'embaràs de la infectada, encarnada per la Celi Crossland, o el càncer de la mare, afegeix una mica de substància a la història. En essència, però, mateix conte, mateix joc, diferents cares, repetició. Diu que van fer servir aparells d'iPhone 15 Pro Max https://ca.wikipedia.org/wiki/IPhone_15_Pro per enregistrar algunes escenes. Potser, per això els intents de bullet time https://ca.wikipedia.org/wiki/Bullet_time es veuen tant precaris. I, entre els convidats especials, una de freda i una de calenta: per un costat, el suec, el rol de l'Edvin Ryding, sembla bastant gratuït i estúpid, per l'altre, el Ralph Fiennes fent del típic gurú reconforta, d'alguna manera. Reconec, malgrat tot, que m'ha entretingut més del que em pensava.

EN UN MOT: Relleu.

PAÍS:           GB, EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "George A. Romero's Resident Evil" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt21990960/

DURADA: 111 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- Algunes intervencions, com les del Ben Rubin, el conservador del George A. Romero Archive https://romero.library.pitt.edu/ de la University of Pittsburgh, o del Kenichi Iwao, dissenyador d'escenaris del joc.

PITJOR:
- Els fragments amb so distorsionat en els que el Robbie McGregor @Estumas, àlies, Rombie, com a hoste de "The Resident Evil Podcast" i co-guionista del documental, explica amb to mecànic elements dels guions.

NOTES:
1. Contextualitza la proposta fallida del George Andrew Romero Jr. https://ca.wikipedia.org/wiki/George_A._Romero per adaptar al cinema el joc de Capcom de 1996, "Resident Evil" https://ca.wikipedia.org/wiki/Resident_Evil.
2. La intenció original del Brandon Salisbury, director i co-guionista, era fer una revisió sobre un vídeo dedicat a l'assumpte que havia publicat en el seu canal de YouTube.
3. El director explica que van esmerçar 4 anys en el projecte, van enregistrar 28 hores de material i que pretenen publicar una versió estesa amb metratge inèdit.

COMENTARI: No sé què esperava trobar-me però m'ha quedat força clar que no m'apassiona prou ni el joc en qüestió ni el Romero per aguantar amb enteresa tanta tabarra sobre el tema. Dues hores de matraca! Se m'ha fet horriblement llarg i feixuc. Perquè, per una banda, em manquen referències pròpies. De fet, no recordo haver jugat mai a cap episodi de "Resident Evil". I, per l'altra, reconec que no m'emociona especialment cap producte de la franquícia. Amb prou feines, recordo la pel·lícula del Paul William Scott Anderson estrenada en 2002 https://ca.wikipedia.org/wiki/Resident_Evil_(pel%C2%B7l%C3%ADcula). O siqui que culpa meva, això no era per a mi. Igualment, la cosa podia haver estat més àgil, més lleugera.

EN UN MOT: Entusiasta.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       REGULAR.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Películas para no dormir: Cuento de navidad" (2005)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0450827/

DURADA: 74 minuts i mig (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena de la coça del Tito a la Rebeca Expósito, els personatges del Pau Poch i la Maru Valdivielso, a l'estil de la de "The Karate Kid" https://ca.wikipedia.org/wiki/Karate_Kid_(pel%C2%B7l%C3%ADcula_de_1984), la pel·lícula de 1984 dirigida pel John Guilbert Avildsen.

PITJOR:
- Els fragments de l'Ekran, en Taylor i el Nets, els papers interpretats per l'Elsa Pataky, en José María Sanz Beltrán i l'Antonio Duque, respectivament; penós.

NOTES:
1. Forma part d'una sèrie de telefilms agrupats sota el títol de "Películas para no dormir", impulsada pel Narciso Ibáñez Serrador, de la que formen part, també, "La habitación del niño", "Para entrar a vivir", "La culpa", "Regreso a Moira" i "Adivina quién soy", totes del 2006 i dirigides per l'Álex de la Iglesia, el Jaume Balagueró, el mateix Narciso Ibáñez Serrador, el Mateo Gil i l'Enrique Urbizu, respectivament.
2. La cançó amb la que es presenten els amics és "Esto no es Hawaii", de la formació Loquillo y los Intocables, inclosa en l'àlbum del 1981, "Los tiempos están cambiando".
3. Internacionalment, es coneix com "Films to Keep You Awake: A Christmas Tale".
4. El rodatge es va portar a terme al llarg de 5 setmanes, des del 7 de febrer de 2005, a diferents indrets com Cubelles, Gavà, el Parc Natural de la Serra de Collserola o l'Illa Fantasia de Vilassar de Dalt.

COMENTARI: L'ambientació en l'any 1985 resulta graciosa i el plantejament de tenir una fugitiva atrapada en un pou a la mercè d'uns infants, interessant. No obstant això, crec que convertir la presonera en zombi espatlla una història que, per altra banda, quedava prou decent. La trobo correcta però sí que fa aquella flaire d'episodi de sèrie, per qüestió de recursos.

EN UN MOT: Moixiganga.

PAÍS:           ESPANYA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Zon 100 ~ Zonbi ni Naru made ni Shitai 100 no Koto ~" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt20672534/

DURADA: 128 minuts i mig (Crèdits: 5 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 39 (sobre 100).

MILLOR:
- El tauró zombi.

PITJOR:
- L'exageració del tirà, el Gonzou Kosugi, interpretat pel Kazuki Kitamura.

NOTES:
1. El títol internacional és "Zom 100: Bucket List of the Dead" o "Zom 100: 100 Things I Want to do Before I Become a Zombie".
2. S'inspira en la sèrie manga homònima desenvolupada pel Haro Aso i el Kotaro Takata, publicada des del 19 d'octubre de 2018; des del 9 de juliol de 2023, s'emet una adaptació animada amb direcció col·lectiva a càrrec del Kazuki Kawagoe, el Toshihiro Maeya o el Jun Shinohara, entre d'altres, i produïda per Bug Films Inc.
3. De fons dels títols de crèdit, apareixen una mena de focs artificials alguns dels quals deixen una taca en forma de mà; en acabat, surten els relleus dels tres protagonistes i la caravana en la que viatgen; al final, es mostra el Gonzou Kosugi recollint unes jaquetes del terra.

COMENTARI: M'esperava més humor i menys carrinclonada. Perquè ja assumia que d'innovació en el gènere dels morts vivents no en trobaria pas. La qüestió és que quan s'allunya de la metàfora òbvia, és a dir, la de l'obrer oprimit que sobreviu el dia a dia com un zombi, el film s'acosta a un patró d'història de supervivència i, més tard, de paròdia d'heroi ridícul que no resulta gens atractiu. Un cop més, allò que, potser, crida més l'atenció són els efectes visuals, l'espectacle de trobar-se un Tòquio devastat. En aquest cas, bastant discrets, els retocs, per cert. Si més no, en propostes roses https://ca.wikipedia.org/wiki/Pinku_eiga, el reclam és el pit i cuixa. Aquí, malgrat que la Mai Shiraishi, que encarna la Shizuka Mikazuki, sigui molt bufona, no trobo justificació a perdre més de 2 hores aguantant metxa. Em faig vell, abans, no em costaven tant aquestes castanyes.

EN UN MOT: Terrible.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Resident Evil: Welcome to Raccoon City" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt6920084/

DURADA: 108 minuts (Crèdits: 9 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 55 (sobre 100).

MILLOR:
- La transformació del William Birkin, el paper a càrrec del Neal McDonough.

PITJOR:
- El Chris Redfield, interpretat pel Robbie Amell, sobrevivint un atac massiu de zombis amb una pistoleta, sense ni una esgarrapada; l'entrada de la Claire Redfield, la Kaya Scodelario, a la ciutat condemnada sense haver de passar cap control ni res.

NOTES:
1. Després d'1 minut, s'interrompen els títols de crèdit per mostrar un clip on l'Albert Wesker ressuscita i parla amb l'Ada Wong, els personatges encarnats pel Tom Hopper i la Lily Gao, respectivament.
2. Representa la setena pel·lícula amb actors de carn i ossos de la franquícia, està enfocada com un rellançament de la mateixa, i inspirada en les històries dels jocs "Resident Evil" i "Resident Evil 2", publicats per Capcom en el 2002 i el 2019, respectivament.
3. El gruix del rodatge va començar a Greater Sudbury, en la província canadenca d'Ontario, el 17 d'octubre del 2020 i va finalitzar el 24 de desembre d'aquell mateix any; més tard, en maig del 2021, van caldre noves filmacions que van ser realitzades a Toronto.

COMENTARI: És culpa meva, no sé què m'esperava. Bé, sí que en sóc ben conscient: uns quants ensurts i una massacre tant de monstres com d'humans. Però creia que trobaria una mica més de substància i quelcom més espectacular. El problema rau en que no professo cap estima especial pel títol, ni en format de joc ni en el de film. De manera que allò que he vist m'ha deixat completament indiferent. Calia retrocedir al 1998? Ostres, tu, quina poca creativitat!

EN UN MOT: Repetició.

PAÍS:           USA, CANADÀ, ALEMANYA, GB.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Black Friday" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11649338/

DURADA: 84 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 37 (sobre 100).

MILLOR:
- Les frases de l'ós Dour Dennis; el soroll que emeten amb la mandíbula els individus infectats i convertits.

PITJOR:
- La caricatura patètica del context corporatiu de la botiga; el suïcidi poca-solta del Jonathan, interpretat pel Bruce Campbell; aquest, alhora, fa de co-productor.

NOTES:
1. El rodatge es va portar a terme entre mitjans de novembre i mitjans de desembre del 2020 en el que havia estat un Babies R' Us, a North Attleboro, una població de l'estat nord-americà de Massachusetts.
2. El mateix guionista, l'Andy Greskoviak, treballà en grans superfícies comercials durant 10 anys.

COMENTARI: No aporta res original ni de qualitat, barreja de zombis amb éssers invasors de l'espai. A més, a base de xerrameca carrinclona i peculiaritats laborals ridícules aconsegueix diluir qualsevol bri de comèdia que la situació proposada pogués suggerir. Bàsicament, avorreix. M'ha sorprès, però, esbrinar que l'actriu que encarna la Marnie, la Ivana Baquero, és nascuda a Barcelona i porta fent pel·lícules des del 2004. Déu n'hi do! No la tenia controlada.

EN UN MOT: Deplorable.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Cabin in the Woods" (2011)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1259521/

DURADA: 95 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 66 (sobre 100).

MILLOR:
- L'assortiment de monstres, assassins i éssers mortífers.

PITJOR:
- L'absurditat del muntatge, excusa poca-solta.

NOTES:
1. En Joss Whedon i el Drew Goddard van escriure el guió en 3 dies.
2. El gruix del rodatge es va portar a terme a Vancouver i al Coquihalla Canyon Park, de la província canadenca de British Columbia, des del 9 de març fins el 29 de maig del 2009.
3. Va recaptar gairebé 70 milions de dòlars a partir d'un pressupost aproximat de 30 milions.
4. El director, el Drew Goddard, volia que en Bruce Campbell interpretés el paper de l'encarregat de l'operació; va haver d'acontentar-se amb la seva segona opció, la Sigourney Weaver.

COMENTARI: Ben bé pots estalviar-te els dos primers terços de la pel·lícula, per ordinaris, i quedar-te, només, amb la disbauxa de sang i fetge final. No li trobo sentit al plantejament; de fet, em sembla una marranada. Tot i així, la salvo per la massacre a l'engròs, tant la que es mostra directament com la vista a través dels monitors de la sala de control.

EN UN MOT: Potinera.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "I Am Legend" (2007)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0480249/

DURADA: 104 minuts (Crèdits: 8 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 62 (sobre 100).

MILLOR:
- La Nova York de distòpia.

PITJOR:
- La penosa interpretació que fa el protagonista del "I Shot the Sheriff", la cançó dels Bob Marley and the Wailers publicada el 1973.
- Els hemòcits.
- Les escenes del videoclub.

NOTES:
1. Inspirada en la novel·la homònima del 1954 escrita pel Richard Matheson; existeixen dues adaptacions prèvies de la història: la primera, "The Last Man on Earth", del 1964, dirigida per l'Ubaldo Ragona i el Sidney Salkow, i la segona, "The Omega Man", del 1971, dirigida pel Boris Sagal.
2. Va recaptar més de 585 milions de dòlars partint d'un pressupost de 150 milions.
3. Rodada a Nova York i Nova Jersey des del 23 de setembre del 2006 fins el 31 de març del 2007 (encara que es va afegir material el novembre següent).
4. Va filmar-se un final alternatiu en el que, en comptes d'immolar-se, el doctor Robert Neville, encarnat en el Will Smith, lliura la femella subjecte dels seus experiments al mascle alfa hemòcit.

COMENTARI: D'adolescent vaig llegir la novel·leta del Matheson i no em va impressionar ni em va divertir gaire (cert que, d'entrada, no m'agrada la lectura). Per això, quan es va estrenar aquesta adaptació no vaig creure que em calgués veure-la. Bé, en realitat, li tenia tírria al Will Smith, motiu suficient per vetar-la. Ara, amb tot aquest assumpte de la COVID-19, m'han entrat ganes de mirar-la. Però, és que, a part dels ensurts previsibles i l'abandó de la ciutat, no m'ofereix res que em motivi gens ni mica. Ha quedat obsoleta, crec. Culpa meva, doncs.

EN UN MOT: Malbaratament.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Zombillénium" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt5313906/

DURADA: 80 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).

MILLOR:
- L'estètica dels dibuixos i de l'animació.
- Els petits gags, com el Cèrber amb un dels caps de Grifó de Brussel·les (o de Terrier de Yorkshire, vés a saber).

PITJOR:
- Les carrinclonades i l'absurditat de l'argument.

NOTES:
1. Adaptada de la sèrie de còmic homònima desenvolupada per l'Arthur De Pins, co-director de la pel·lícula, que va aparèixer per primer cop en el número 3698 de la publicació Spirou, en 2009.
2. Els guionistes, el mateix Arthur de Pins i l'Alexis Ducord, van trigar 2 anys en enllestir el text; d'un total de 5 que van caldre per acabar el film.
3. El personatge del Francis, a qui dóna veu l'Alain Choquet, s'inspira en el Dràcula del Christopher Lee; l'Steven, a càrrec de l'Alexis Tomassian, deriva de l'Edward Cullen, el protagonista de la producció del 2008 "Twilight", dirigida per la Catherine Hardwicke.

COMENTARI: Encara no entenc per què el dimoni necessita que el parc d'atraccions doni beneficis, per exemple, ni que els monstres s'hagin d'integrar en una societat de consum humana renunciant a la seva naturalesa depredadora. En fi, a part dels detalls d'aquest tipus, que em grinyolen força, he de reconèixer que, treient-les del context poca-solta de la història, algunes de les escenes fan patxoca i el moment de la cançó "Stand As One", interpretada per en Mat Bastard, fa trempar bastant. En general, però, el missatge és confús.

EN UN MOT: Aberració.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Shisha no Teikoku" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt4235644/

DURADA: 120 minuts (Crèdits: 8 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- Els escenaris, l'acció i els ginys mecànics.
- El moment d'enastar l'U entre el Watson i el Friday.

PITJOR:
- El pastitx de referents sense solta ni volta que porten a la confusió; per exemple, el monstre de Frankenstein amb el Sherlock Holmes, els germans Karamazov de la novel·la d'en Fyodor Dostoevsky o l'androide Hadaly de "L'Ève future" de l'Auguste Villiers de l'Isle-Adam.

NOTES:
1. Durant els títols de crèdit, es mostren quadres d'indrets que apareixen en el film mentre sona "Door" d'una banda fictícia anomenada EGOIST al darrere de la qual hi ha en ryo de supercell i la vocalista Chelly; després de la cançó, s'escolta la veu de l'Ayumu Murase, la del personatge del Friday, o Noble Savage 007, dedicant un agraïment al John H. Watson i, al final de tot, veiem un clip d'un minut ambientat a Londres 4 anys més tard amb l'aparició del Sherlock Holmes formant parella amb el doctor Watson.
2. El títol en anglès és "The Empire of Corpses".
3. Basada en la novel·la publicada el 2013, "Shisha no Teikoku", escrita pel Satoshi Itou i el Toh EnJoe.

COMENTARI: L'estètica i el vessant visual són notables, si més no, força potents, com en els fragments dels zombies que s'immolen; però la trama em sembla bastant absurda, una mena d'excusa per barrejar elements i per portar el focus d'atenció d'un lloc a l'altre. Mirant trossos aïllats fa patxoca; sencera, avorreix.

EN UN MOT: Divagant.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Poultrygeist: Night of the Chicken Dead" (2006)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0462485/

DURADA: 103 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- La xerinola i l'humor, en general.

PITJOR:
- La xerrameca del protagonista, l'Arbie, encarnat en el Jason Yachanin.

NOTES:
1. Al llarg dels primers dos minuts dels títols de crèdit es mostren pollastres zombie ballant la coreografia del videoclip de "Thriller", la cançó de l'àlbum homònim del Michael Jackson publicat el 1982; al final, surt el rètol "Lovingly Dedicated To: R.L. 'Moo' Kaufman 1922-2004. You Were a Mother of an Independent!".
2. Rodada durant l'estiu del 2005 a les ciutats de Buffalo i Clarence, a l'estat de Nova York dels EUA.
3. Se li atribueix una recaptació d'uns 20 mil dòlars, sobre un pressupost de mig milio (part del qual, d'estalvis per a la jubilació del matrimoni Kaufman).
4. El director, en Lloyd Kaufman, interpreta el paper del vell/madur Arbie.
5. La gestació va durar 6 anys i va iniciar-se al voltant de 2002 a partir d'un guió especulatiu enviat a Troma Entertainment pel Daniel Bova.
6. El compositor de la banda sonora, en Duggie Banas, va involucrar-se en la producció a través d'un anunci en el que es demanava algú que treballés de franc en la pel·lícula; així mateix, molts dels accessoris i de les màscares utilitzats van ser proporcionats per estudis d'efectes especials d'arreu del món de manera gratuïta.

COMENTARI: Encara que els gags i els efectes són molt previsibles, es tracta d'una paròdia prou entretinguda que fa riure per la mateixa poca-solta irreverent de les situacions, l'entusiasme de l'elenc i els números musicals humorístics. En algun moment fa una miqueta de fàstic però res que qualsevol espectador bregat en el gènere no pugui suportar. Més o menys, allò que m'esperava, bé.

EN UN MOT: Bandarra.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Bando" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8850222/

DURADA: 116 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- La devastació de la ciutat.

PITJOR:
- La durada del desenllaç penós; estava clar que la mare, la Min-jung interpretada per la Lee Jung-hyun, havia de salvar-se, ho fan arrossegat i patètic.

NOTES:
1. També, coneguda com "Train to Busan Presents: Peninsula".
2. És una seqüela del film del 2016, "Busanhaeng", dirigit pel mateix director, en Yeon Sang-ho.
3. A partir d'un pressupost d'uns 16 milions de dòlars, va recaptar al voltant de 39 milions.
4. Havia estat seleccionada per projectar-se en la 73a edició del Festival de Cannes, la celebració de la qual va suspendre's a causa de la pandèmia de la COVID-19.

COMENTARI: La infecció es presenta continguda a Corea del Sud de manera que seria tant fàcil com exterminar uns 50 milions de zombies; mort el gos, morta la ràbia, fora problema. Però, bé, l'argument és el que és; em sembla un plantejament legítim (oblidem-nos de la originalitat). I la veritat és que, excepte per la tifa de final, l'escabetxada m'ha entretingut prou. He de dir que les corredisses motoritzades m'han recordat a aquelles seqüències de la franquícia creada pel George Miller i el Byron Kennedy el 1979, "Mad Max", en dolent. El relat, inferior al del primer lliurament del 2016.

EN UN MOT: Espatllada.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Aterrados" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7549892/

DURADA: 87 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- Els ensurts, els éssers i els efectes.

PITJOR:
- Tota la situació del retorn del nen mort que representa una davallada pronunciada de tensió.

NOTES:
1. Rodada entre el final del 2016 i principis del 2017 a Ciudad Jardín Lomas del Palomar en el partido de Tres de Febrero de la província de Buenos Aires, Argentina.
2. Concebuda el febrer del 2008 i inspirada en el curtmetratge del 2002, "Tiene miedo", del mateix director, en Demián Rugna.
3. El director va anunciar una segona part titulada "El libro de Jano".

COMENTARI: Es tracta, bàsicament, d'una col·lecció d'esglais a partir de tècniques comunes del gènere, moviments sobtats, disrupcions sonores, imatges grotesques i sòrdides, però el fonament és molt feble, els personatges mancats de grapa i el desenvolupament mig confús mig pobre. Com apuntava, no obstant, la presentació és prou acceptable; la Clara, encarnada en la Natalia Señorales, donant cops a banda i banda de la cambra de bany m'ha impressionat, per exemple. És a dir, el tot és inconsistent, les escenes de por estan correctes.

EN UN MOT: Efectista.

Perdoneu per la meva ignorància!

ÒPERA ROCK: "Metalocalypse: The Doomstar Requiem - A Klok Opera" (2013)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt3298820/

DURADA: 46 minuts (Crèdits: 1 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 49 (sobre 100).

MILLOR:
- L'enfrontament de guitarres del càsting.

PITJOR:
- L'animació, excepte les boques que s'ajusten als diàlegs i a les lletres de les cançons.

NOTES:
1. Constitueix un capítol especial, el darrer, de la sèrie animada "Metalocalypse", creada pel Brendon Small i el Tommy Blacha, iniciada el 2006.
2. La banda sonora va recollir-se en un àlbum publicat digitalment el mateix any.
3. Originalment, va emetre's al bloc [adult swim] de la cadena Cartoon Network.
4. Després dels títols de crèdit, surt el William Murderface jaient amb els ulls clucs i patint algun tipus de transformació.

COMENTARI: S'aprecia l'esforç musical (tot i que a mi el death metal no m'emociona gaire, per no dir gens) però l'estètica i la tècnica d'execució em transporten 30 anys enrere en el temps. Malgrat comptar amb alguns gags visuals, gestos, situacions còmiques, fins i tot, una mena de paròdia o homenatge del "Thriller" del Michael Jackson, l'argument és absurdament vulgar. Imagino que es tracta d'un producte només per a aficionats de la sèrie... i jo no ho sóc.

EN UN MOT: Barata.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Seoulyeok" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt3845670/
Nota SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'escena de la fugida de la Hye-sun fent servir el cable que travessa el carrer amb l'ajuda d'un nano que acaba cardat. La persecució a les bigues del terrat. La identitat del Suk-gyu que es revela al final. L'escena de la transformació de la noia.
Pitjor: El seguiment inicial excessivament extens al vell infectat i al seu col·lega sense sostre. La xerrameca del vagabund abans de ser abatut per l'exèrcit i el discurs anterior de l'altre home.
Curiositat: Es coneix internacionalment, també, amb el títol de "Seoul Station". És la preqüela de "Busanhaeng", del mateix director i any.

Comentari:
Fora de la carnisseria zombi, que no ofereix res d'especial (ni tant sols resulta espectacular), la gràcia rau en el context sòrdid de la protagonista. Passa fàcil però tampoc meravella. Correcta. 

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Busanhaeng" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt5700672/
Nota SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La relació pare-filla. El descarrilament del comboi en flames. La cançó salvadora de la nena.
Pitjor: Perseguidors que en un pla són a punt d'atrapar els protagonistes i en el següent han reculat deu metres.
Curiositat: En la quaranta-novena edició del Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, li van ser atorgats els guardons de millor direcció, al Yeong Sang-ho, i de millors efectes especials al Jung Hwang-su. Del mateix director i any, la preqüela animada "Seoulyeok", que explica esdeveniments ocorreguts a l'estació de Seül.

Comentari:
Al capdavall, no deixa de ser una pel·lícula de zombis, de manera que el marge per a la innovació o la sorpresa és, més o menys, limitat. Tenim clixés i una situació bastant simple però tot plegat lliga bé, encaixa i, fins i tot, emociona (a càrrec de la feina de la Kim Su-an). Efectiva.

Perdoneu per la meva ignorància!