LLARGMETRATGE: "Rain or Shine" (1930)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0021282/

DURADA: 88 minuts i mig (Crèdits: menys d'1 minut, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- La seqüència dels disturbis, el moment dels crits, "Hey, Rube!" https://en.wikipedia.org/wiki/Hey,_Rube!, i l'incendi que arrasa el circ.

PITJOR:
- El sabotatge del sopar al club https://en.wikipedia.org/wiki/Country_club dels Conway per part de l'Smiley Johnson i l'Amos K. Shrewsberry, els personatges a càrrec del Joe Cook https://en.wikipedia.org/wiki/Joe_Cook_(actor) i en Tom Howard https://en.wikipedia.org/wiki/Tom_Howard_(comedian), respectivament, ajudats pel Dave Chasen https://en.wikipedia.org/wiki/Chasen%27s, que encarna un mosso "especial" que no se sap per què fa de cambrer.

NOTES:
1. És l'adaptació del musical de 1928 homònim https://en.wikipedia.org/wiki/Rain_or_Shine_(musical), amb llibret del James Gleason https://en.wikipedia.org/wiki/James_Gleason i en Maurice Marks https://www.imdb.com/name/nm0548913/; els números musicals, no obstant, van descartar-se abans de l'estrena per evitar el rebuig d'uns espectadors que començaven a avorrir el gènere https://ca.wikipedia.org/wiki/Cinema_musical.
2. La carpa del circ https://ca.wikipedia.org/wiki/Carpa_de_circ va instal·lar-se en el ranxo de Burbank, en l'estat nord-americà de California, del boxador retirat, en James Jackson Jeffries https://en.wikipedia.org/wiki/James_J._Jeffries, que va participar d'extra en el film també.
3. Es conserva la International Sound Version https://en.wikipedia.org/wiki/International_Sound_Version de la pel·lícula.
4. Va caure en el domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic a finals de 2025 perquè la llei de drets d'autor dels Estats Units marca un termini màxim de vigència de 95 anys a partir de la data de publicació per a obres anteriors a 1978.

COMENTARI: Tenim el triangle amorós https://en.wikipedia.org/wiki/Love_triangle, la trama de conspiració https://ca.wikipedia.org/wiki/Conspiraci%C3%B3, un tastet de circ https://ca.wikipedia.org/wiki/Circ, elefants, felins, en Charles Gemora https://en.wikipedia.org/wiki/Charles_Gemora disfressat de goril·la i, fins i tot, alguns gags enginyosos https://ca.wikipedia.org/wiki/Gag. Ah! I la Carmencita, el rol de l'Ethel Loreen Greer https://www.imdb.com/name/nm0339438/, que dóna peu a un parell d'acudits gràcies als seus 290 quilos de pes. Però, en conjunt, resulta una mica tabarra. Més que res, diria, per la sobredosi de poca-solta del duo protagonista. Llavors, la revolta dels artistes amb la grada plena sembla més aviat un despropòsit i l'avalot posterior, un tant impropi de públic familiar. El que sí trobo ben copsat és el patetisme de la Mary Rainey, interpretada per la Joan Peers https://en.wikipedia.org/wiki/Joan_Peers, fent corredisses desesperades per les pistes. En fi, si ja m'ha costat així, sense música, no sé si hauria pogut empassar-me-la amb els números eliminats.

EN UN MOT: Entabanament.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Unholy Three" (1930)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0021505/

DURADA: 72 minuts (Crèdits: menys d'1 minut, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).

MILLOR:
- El comiat final del professor Echo amb la Rosie O'Grady, encarnats pel Lon Chaney https://ca.wikipedia.org/wiki/Lon_Chaney i la Lila Lee https://ca.wikipedia.org/wiki/Lila_Lee, respectivament, en el qual l'home repeteix la seva cloenda artística, "that's all there is to life, just a little laugh, a little tear".

PITJOR:
- La dicció del Harry Earles https://en.wikipedia.org/wiki/The_Doll_Family, que fa del Tweedle Dee i no se l'entén gens ni mica quan parla, i la interpretació forçada de l'Ivan Linow https://en.wikipedia.org/wiki/Ivan_Linow, en el rol de l'Hercules.

NOTES:
1. Fou una revisió del film de 1925 https://www.imdb.com/title/tt0016473/, dirigit pel Tod Browning https://ca.wikipedia.org/wiki/Tod_Browning, que, alhora, es basava en la novel·la homònima de 1917, escrita pel Clarence Aaron Robbins https://en.wikipedia.org/wiki/Tod_Robbins.
2. En Lon Chaney, l'actor a càrrec del paper protagonista, va morir d'un càncer https://ca.wikipedia.org/wiki/C%C3%A0ncer_d%27es%C3%B2fag al cap d'un mes de l'estrena de la pel·lícula.
3. El gruix del rodatge es va portar a terme l'abril de 1930 en les instal·lacions dels Metro-Goldwyn-Mayer Studios a Culver City https://en.wikipedia.org/wiki/Sony_Pictures_Studios, en l'estat nord-americà de California.
4. Fou restaurada per The Film Foundation https://en.wikipedia.org/wiki/The_Film_Foundation en 2012.

COMENTARI: Com a derivada del circ de criatures https://en.wikipedia.org/wiki/Freak_show del principi, ofereix, per un costat, les veuetes i el transvestisme https://ca.wikipedia.org/wiki/Transvestisme del Chaney i, per l'altre, la figura peculiar d'en Harry Earles, que pot presentar-se tant d'adult fumant-se un cigar https://ca.wikipedia.org/wiki/Cigar com de nadó encastat en un cotxet https://ca.wikipedia.org/wiki/Cotxet. A partir d'aquí, però, la situació fa figa. En primer lloc, quina necessitat tenen els delinqüents d'associar-se i muntar cap botiga de bèsties https://en.wikipedia.org/wiki/Pet_store de tapadora? A més, un cop tenen el negoci, per què lloguen un dependent decent? Per cert, l'Elliott Nugent https://ca.wikipedia.org/wiki/Elliott_Nugent, qui l'interpreta, fou co-guionista de la producció, juntament amb el seu pare, en John Charles Nugent https://en.wikipedia.org/wiki/J._C._Nugent. Òbviament, calia algú per completar el triangle amorós https://en.wikipedia.org/wiki/Love_triangle amb la noia i el bergant. A mi, em sembla un pegot. En segon lloc, la tendència dels esbirros a la traïció resulta ben absurda, massa fruit de rampells babaus. També, massa convenient, la tragèdia final. I, per acabar, l'immolació del pinxo per salvar el passerell carrincloneja per totes bandes. O sigui que no m'ha convençut gaire.

EN UN MOT: Excusa.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Fast and Loose" (1930)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0020873/

DURADA: 71 minuts (Crèdits: menys d'1 minut, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 45 (sobre 100).

MILLOR:
- Les trapelleries de la Millie Montgomery, interpretada per l'Ilka Chase https://en.wikipedia.org/wiki/Ilka_Chase.

PITJOR:
- La pretensió moral vehiculada a través de dos personatges tant buits com el Henry Morgan i l'Alice O'Neil, encarnats pel Charles Starrett https://en.wikipedia.org/wiki/Charles_Starrett i la Carole Lombard https://ca.wikipedia.org/wiki/Carole_Lombard, respectivament.

NOTES:
1. Es basa en la peça teatral de 1924, "The Best People", escrita pel David Gray https://en.wikipedia.org/wiki/David_Gray_(diplomat) i l'Avery Hopwood https://en.wikipedia.org/wiki/Avery_Hopwood, que ja havia estat adaptada a la pantalla en 1925 https://www.imdb.com/title/tt0015618/ a càrrec del Sidney Olcott https://en.wikipedia.org/wiki/Sidney_Olcott.
2. La Paramount Pictures https://ca.wikipedia.org/wiki/Paramount_Pictures, la productora, considerava el títol del material original tronat; "Pampered Youth" va sonar com alternativa; la línia publicitària deia "FAST With Fun! LOOSE With LAUGHS, and What a CLIMAX!".
3. El gruix del rodatge es va portar a terme entre juliol i setembre de 1930, bàsicament, en els Paramount Studios https://en.wikipedia.org/wiki/Kaufman_Astoria_Studios de la ciutat nord-americana de Nova York.
4. Abans d'aquesta pel·lícula, el nom de la Lombard havia estat escrit sense e, Carol.

COMENTARI: Em costa molt d'acceptar que un masclista https://ca.wikipedia.org/wiki/Masclisme fatxenda maltractador de manual i una bleda assolellada puguin donar lliçons de res a ningú; menys, encara, des d'una mena d'enaltiment ridícul de la decència del pobre. Després, tenint en compte que ronden la trentena, la rebequeria pueril dels germans Lenox, la Marion i en Bertie, els papers de la Miriam Hopkins https://en.wikipedia.org/wiki/Miriam_Hopkins i el Henry Wadsworth https://en.wikipedia.org/wiki/Henry_Wadsworth_(actor), respectivament, sembla una caricatura excessivament exagerada. Em grinyola, també, la batuda del desenllaç. D'acord que no sóc cap expert en lleis seques https://ca.wikipedia.org/wiki/Llei_Seca_als_Estats_Units i, potser, eren ben normals a tota mena d'establiments, aquests escorcolls. Però el lloc que presenta el film fa fila de restaurant no pas de casa de barrets https://ca.wikipedia.org/wiki/Bordell o cap altre "cau de vici". O sigui que, si més no, sobta. Per altra banda, reconec que he trobat força curiós l'assumpte de fons, això de les princeses del dòlar https://en.wikipedia.org/wiki/Dollar_princess. I les intervencions de l'amiga Millie fent la guitza al George Grafton, el rol del Herbert Yost, m'han fet riure un parell de cops. Malauradament, el despropòsit del final pesa prou per sentenciar la funció en contra; no passa, suspesa.

EN UN MOT: Impertinent.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "El perquè de tot plegat" (1995)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0110871/

DURADA: 88 minuts i mig (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 48 (sobre 100).

MILLOR:
- El 7è fragment, "Passió", amb l'Abel Folk Gilsanz https://ca.wikipedia.org/wiki/Abel_Folk i en Sergi Mateu i Vives https://ca.wikipedia.org/wiki/Sergi_Mateu_i_Vives.

PITJOR:
- El capítol 5è, "Submissió", el de l'Anna Lizaran https://ca.wikipedia.org/wiki/Anna_Lizaran_i_Merlos.

NOTES:
1. És l'adaptació d'alguns dels contes del recull homònim de 1993 https://ca.wikipedia.org/wiki/El_perqu%C3%A8_de_tot_plegat_(llibre), escrit pel Joaquim Monzó i Gómez.
2. Consta de 15 segments: "Pròleg — Voluntat", "Enteniment", "Honestedat", "Sinceritat", "Submissió", "Competició", "Passió", "Compenetració", "Ego", "Despit", "Desig", "Gelosia", "Amor", "Fe" i "Epíleg — Dubte".
3. El títol internacional és "What's It All About".
4. En Ventura Pons i Sala https://ca.wikipedia.org/wiki/Ventura_Pons_i_Sala i el Quim Monzó https://ca.wikipedia.org/wiki/Quim_Monz%C3%B3 eren amics i, quan el primer li va proposar l'adaptació dels relats a l'escriptor, aquest no va creure que fos possible; en 15 dies, el director li va presentar un guió que li va fer canviar d'opinió.

COMENTARI: És aquella poca-solta o ironia que no fa cap gràcia, per massa ximple, per desagradable, per repetitiva o per tibada, i que acaba cansant. És a dir, un senyor que vol fer parlar una pedra? Sí, d'acord, com a exercici d'interpretació per al Lluís Homar https://ca.wikipedia.org/wiki/Llu%C3%ADs_Homar_i_Toboso devia ser la conya (segur que el necessitava amb, gairebé, 40 anys de vida, 20 d'experiència, que tenia!). I la brometa de la rebel·lia del roc si ho considerem des de la metàfora molt enginyosa... "Els catalans de les pedres treuen pans". Podeu comptar! Imagino que el relat del Monzó és ple de befa, sarcasme i mala llet, en el seu estil. Però, visualment, esdevé una castanya, diria, un exercici primari. Després, malentesos babaus, comunicació defectuosa i personatges rebecs. Ves, home! De què punyetes m'estàs parlant? L'únic al·licient que se m'acut és recuperar la joventut de l'elenc; 30 anys han passat. La pena és, per exemple, trobar-te el Jordi Dauder i Guardiola https://ca.wikipedia.org/wiki/Jordi_Dauder_i_Guardiola i la Rosa Novell https://ca.wikipedia.org/wiki/Rosa_Novell_i_Clausells en una situació de masturbacions estòlides. O el bo del Pepe Rubianes https://ca.wikipedia.org/wiki/Pepe_Rubianes, encarcarat i fent, bàsicament, el ridícul. Sóc conscient que la indústria al país estava com estava i calia empènyer de qualsevol manera. O sigui que encara gràcies!

EN UN MOT: Estúpida.

PAÍS:           CATALUNYA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Romance" (1930)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0021310/

DURADA: 76 minuts (Crèdits: 1 minut, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 38 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment de la mona que comparen amb l'Adelina Patti https://ca.wikipedia.org/wiki/Adelina_Patti.

PITJOR:
- La inversemblança de la relació entre els personatges de la Greta Garbo i del Gavin Gordon, una diva afectada i un babau maldestre.

NOTES:
1. Es basa en la peça teatral homònima de 1913, escrita per l'Edward Brewster Sheldon https://en.wikipedia.org/wiki/Romance_(Sheldon_play), que ja fou adaptada en un film mut de 1920 https://www.imdb.com/title/tt0011639/ dirigit pel Chester Withey.
2. Segons el registre de la Metro-Goldwyn-Mayer https://ca.wikipedia.org/wiki/Metro-Goldwyn-Mayer, va generar un benefici de 287 mil dòlars a partir d'un pressupost de mig milió de dòlars.
3. El rodatge es va portar a terme entre març i maig de 1930 en els Metro-Goldwyn-Mayer Studios de Culver City, en l'estat nord-americà de California.
4. L'actor que fa de Tom Armstrong, en Gavin Gordon https://en.wikipedia.org/wiki/Gavin_Gordon_(actor), va patir un accident de circulació mentre es dirigia als estudis en el primer dia de rodatge; va enllestir una escena i, aleshores, va desmaiar-se; fou hospitalitzat amb una clavícula trencada.

COMENTARI: Es tracta d'un idil·li sense gaire justificació. Igual que les imatges dels protagonistes fent bobsleigh https://ca.wikipedia.org/wiki/Bob. Què punyetes, el capellà i la fleuma pel tobogan! És a dir, manca l'ingredient fonamental, la seducció. No només entre la parella mateixa sinó, també, cap a l'espectador. Doncs, ambdós desperten més aviat repulsió; el paio es veu patètic i la dona, arrogant i amb posats de vella rebeca. Ja, representa que és una diva https://ca.wikipedia.org/wiki/Diva. D'acord, entesos. Per cert, l'accent horrible de la Garbo ha estat una autèntica tortura. En realitat, crec que la història, el conflicte de l'home amb valors estrictes, estàndards, com ell els anomena, encisat per algú amb una moral molt diferent, hauria funcionat amb quelcom tant simple com la presentació d'algun tret amable o simpàtic per part dels implicats en l'afer, mèrits. Mes, jo no els trobo. Ara, reconec que la retirada del Gavin Gordon amb el Jimmy Carr https://en.wikipedia.org/wiki/Jimmy_Carr ha jugat en la seva contra; perquè l'humorista em sembla molt repel·lent. A part d'això, el caire de melodrama postís en general tampoc ha ajudat. M'ha fet gràcia, sí, que el Cornelius Van Tuyl, interpretat pel Lewis Stone https://ca.wikipedia.org/wiki/Lewis_Stone, es consideri un iaio al 51 anys. En fi, no sé... Suplici, penitència, càstig.

EN UN MOT: Insuportable.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     MALAMENT.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

—Happy New Year!
—Ah, nuts!
---
Pat Harmon as Taxi Driver

LLARGMETRATGE: "The Great Rupert" (1950)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0042524/

DURADA: 84 minuts (Crèdits: 1 minut, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).

MILLOR:
- L'esperit emprenedor del Louie Amendola, el personatge del Jimmy Durante; en una línia de diàleg s'anomena a si mateix, "The polar bear rug with the radio! I'll miss The Jimmy Durante Show".

PITJOR:
- L'animació de l'esquirol Rupert per part del Fred Madison https://www.imdb.com/name/nm0534969/.

NOTES:
1. Es basa en una història d'en Ted Allan, publicada en forma de llibre infantil amb el títol, "Willie the Squowse".
2. Els títols de treball van ser "Money, Money, Money", "The Great Amandola" i "Rupert II".
3. La pel·lícula va esdevenir de domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic en 1978 perquè els drets no van ser renovats.
4. El rodatge es va portar a terme entre juny i juliol de 1948 en els General Service Studios https://en.wikipedia.org/wiki/Sunset_Las_Palmas_Studios de Hollywood, en la ciutat nord-americana de Los Angeles.

COMENTARI: Em quedaria amb el carisma, el talent, l'ofici, l'alegria del Durante https://en.wikipedia.org/wiki/Jimmy_Durante i amb el missatge d'optimisme/miracle econòmic càndid que il·lustra el conte. Ben bé, podria resumir-se amb la dita, "qui no arrisca no pisca". A l'altra banda, resta el Frank Dingle, interpretat pel Frank Orth, amargat per la seva basarda i el seu recel, traumatitzat per un dijous negre https://ca.wikipedia.org/wiki/Crac_del_29 de 20 anys enrere. Per cert, aquesta manera d'amagar els diners que té l'home a casa seva no sembla ni prou pràctica ni gaire prudent; ans el contrari, la qualificaria d'irreflexiva i de maldestra més aviat. Després, cal una dosi important de condescendència amb l'argument per tal d'acceptar la lleugeresa d'alguns aspectes que planteja. Per exemple, la passivitat dels tres oficials, el policia, l'agent i l'inspector, encarnats pel Clancy Cooper, en Harold Goodwin i el Frank Cady, respectivament. No només en relació a l'assumpte dels diners divins sinó, també i sobretot, perquè resulta tant obvi com evident que l'incendi és provocat (indirectament) per l'Amendola. En general, però, l'exercici vodevilesc s'encaixa fàcil. Per acabar, una nota de sensació, m'esperava un animal més a l'estil "Alvin and the Chipmunks" https://en.wikipedia.org/wiki/Alvin_and_the_Chipmunks; poca cosa.

EN UN MOT: Laxa.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

Merry Christmas, young man, Merry Christmas! May we come in?
---
Jimmy Durante as Mr. Louie Amendola
Terry Moore as Rosalinda Amendola
Tom Drake as Peter 'Pete' Dingle
Queenie Smith as Mrs. Amendola

LLARGMETRATGE: "Beyond Tomorrow" (1940)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0032247/

DURADA: 84 minuts (Crèdits: 1 minuts, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- El joc de les bitlleteres que fan els socis, el George Melton, l'Allan Chadwick i el Michael O'Brien, els rols a càrrec del Harry Carey, en Charles Aubrey Smith i el Charles Winninger, respectivament.

PITJOR:
- La segona oportunitat que rep el Michael O'Brien i la resurrecció del James Houston, el paper interpretat pel Richard Carlson; és trampa.

NOTES:
1. Es coneix, també, com "And So Goodbye" i "Beyond Christmas".
2. Després dels crèdits de presentació, surt el rètol, "I believe... that the soul of man is immortal and will be treated with justice in another life, respecting its conduct in this. Benjamin Franklin".
3. El rodatge es va portar a terme en novembre de 1939 en els General Service Studios https://en.wikipedia.org/wiki/Sunset_Las_Palmas_Studios de Hollywood, en la ciutat nord-americana de Los Angeles.

COMENTARI: Potser, el brou, la base del conte, seria la juguesca dins del quadre nadalenc; la carn d'olla, l'assumpte de l'ascensió de l'estrella de la cançó amb l'aparició del conflicte amorós a quatre bandes; i els galets, el trio de iaios enginyers que esdevenen fantasmes. Tot plegat, encaixat amb més o menys traça; a fuetades, diria. Perquè algun aspecte grinyola una mica. Per exemple, lligar el descobriment radiofònic del nano com artista amb l'accident dels vells em sembla un tant sapastre. Ben bé podia entendre's que el noi tenia contactes en el món de l'espectacle pel seu passat en el rodeo https://ca.wikipedia.org/wiki/Rodeo o... jo què sé, no m'ha agradat. Trobo, a més, el desenllaç dràstic un recurs desesperat per evitar una deriva que començava a diluir l'encís dels personatges. La meva mare hauria sentenciat, "no sabien com acabar-la". Malgrat això i allò, la considero una representant prou decent del gènere... O hauria de dir gèneres?

EN UN MOT: Escudella.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

Christmas, nothing but a merchant's holiday!
---
Harry Carey as George Melton
Charles Aubrey Smith as Allan Chadwick
Charles Winninger as Michael O'Brien

SÈRIE: "3 Body Problem - Temporada 1a" (21 de març de 2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt13016388/episodes/?season=1

DURADA: 428 minuts (Crèdits: 21 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 53 (sobre 100).

MILLOR:
- El comiat darrer del doctor Saul Durand al doctor Will Downing, els personatges interpretats pel Jovan Adepo i l'Alex Sharp, respectivament.

PITJOR:
- Tenint en compte el nivell d'infiltració en la Terra dels San-Ti i la seva suposada superioritat evolutiva, la crisi del capítol quart que suposa la rodalla de "La Caputxeta Vermella" https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Caputxeta_Vermella en l'actitud extraterrestre resulta ridícula.

NOTES:
1. S'inspira en la trilogia d'en Liu Cixin https://ca.wikipedia.org/wiki/Liu_Cixin anomenada "Diqiú Wangshi" https://en.wikipedia.org/wiki/Remembrance_of_Earth%27s_Past, iniciada en 2006 amb la novel·la, "San Ti" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Three-Body_Problem_(novel); altres adaptacions del mateix material inclouen "Wodè Santi" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Three-Body_Problem_in_Minecraft, dirigida pel Li Zhenyi, i "San Ti" https://en.wikipedia.org/wiki/Three-Body, a càrrec del Yang Lei i el Vincent Yang.
2. Els títols dels capítols són "Countdown", "Red Coast", "Destroyer of Worlds", "Our Lord", "Judgment Day", "The Stars Our Destination", "Only Advance" i "Wallfacer"; el pressupost total s'estima en 160 milions de dòlars, 20 per episodi.
3. El rodatge es va portar a terme entre octubre de 2021 i mitjans del 2022 en diferents indrets del Regne Unit, com Londres, llocs de la província de Pontevedra, com el Cabo Silleiro, a Baiona https://ca.wikipedia.org/wiki/Cap_Silleiro, el Culebra Cut del Canal de Panamà https://ca.wikipedia.org/wiki/Culebra_Cut, el poble de Guadalupe de la província espanyola de Cáceres, o la ciutat nord-americana de Nova York.
4. La utilització de nano-filaments per seccionar objectes fou descrita per primera vegada en la novel·la de 1963, "Thin Edge", signada pel Randall Garrett https://en.wikipedia.org/wiki/Randall_Garrett.
5. En Xu Yao, un advocat que treballava pel Lin Qi https://en.wikipedia.org/wiki/Lin_Qi_(businessman), un dels productors que controlava els drets dels textos originals, va ser sentenciat a mort en març de 2024 per l'assassinat del seu cap.

COMENTARI: Confesso que no estic gens familiaritzat amb l'assumpte de la Gran Revolució Cultural Proletària https://ca.wikipedia.org/wiki/Revoluci%C3%B3_Cultural. De manera que això de les sessions de lluita https://en.wikipedia.org/wiki/Struggle_session del pilot m'ha impactat. O sigui, la frustració davant la política i la condició humana, en general, de la jove doctora Ye Wenjie, el paper de la Zine Tseng, em sembla un punt de partida interessant. Penso que la pèrdua d'esperança legitima plantejar l'anhel d'una intervenció que resolgui els problemes domèstics per part d'una entitat superior, es tracti, aquesta, d'un déu o d'un ésser súper-desenvolupat d'una altra galàxia. El problema és que d'aquí a l'escudella que ens presenten, amb la implantació de comptes enrere als ulls, la secta de tarats, les ulleres de realitat virtual, la criogènia de cervells, les missions espacials amb propulsió radioactiva improvisades i els sophons dels pebrots, la història es torna bastant aleatòria, irracional, desesperada. Per què el Mike Evans, encarnat pel Jonathan Pryce, es comunica amb els San-Ti de manera tant rudimentària? Per què els extraterrestres no cerquen un planeta estable més proper a casa seva? Si el que volen és un genocidi, per què no eliminen la humanitat provocant una catàstrofe planetària amb les seves interferències electròniques? És a dir, no es pot negar que, estèticament, algunes de les escenes són força potents, com la de la massacre del Judgment Day del cinquè capítol (malgrat que, en el fons, esdevé molt poca-solta). Però, al final, tot plegat no passa d'una col·lecció incoherent de focs d’encenalls.

EN UN MOT: Absurda.

PAÍS:           GB, EUA, XINA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Novocaine" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt29603959/

DURADA: 109 minuts i mig (Crèdits: 8 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- La consideració del Nathan Caine amb l'Earl, els rols interpretats pel Jack Quaid i el Lou Beatty Junior, respectivament.

PITJOR:
- La incompetència dels policies del SDPD https://en.wikipedia.org/wiki/San_Diego_Police_Department, el Coltraine Duffy i la Mincy Langston, els papers del Matt Walsh i la Betty Gabriel, respectivament.

NOTES:
1. En alguns indrets, va anomenar-se "Mr. No Pain" o "Novocaine - No Pain".
2. A partir d'un pressupost de 18 milions de dòlars, va recaptar-ne'n uns 34.
3. L'argument té alguna similitud amb el del film de 2018, "Mard Ko Dard Nahin Hota" https://www.imdb.com/title/tt8055888/, escrit i dirigit pel Vasan Bala.
4. El rodatge es va portar a terme entre abril i desembre de 2024 en Ciutat del Cap, a Sud-àfrica.

COMENTARI: Diu que els directors, en Dan Berk i el Robert Olsen, pretenien ser meticulosos pel que fa al càstig que rebia el Nathan Caine per tal de mantenir l'acció dins d'allò raonablement versemblant. Perquè, al cap i a la fi, no es tractava de presentar el paio com un súper heroi. Em sembla que no van esforçar-se prou; no crec que cap cos de la complexió del Jack Quaid pogués suportar, amb o sense dolor, les pallisses que entoma el protagonista. Més enllà d'això, del repertori d'agressions, danys i lesions més o menys sòrdides que amenitzen la sessió, ens trobem la història d'un atracament vulgar i corrent amb una seducció pel mig, l'honor de l'Amber Midthunder encarnant la Sherry Margrave, bastant estàndard. Ah! I l'histrionisme d'un Ray Nicholson https://en.wikipedia.org/wiki/Ray_Nicholson que sembla que parodiï el seu pare. Bé. almenys, el personatge del Jacob Batalon, en Roscoe Dixon, aporta certa simpatia a l'assumpte.

EN UN MOT: Carnissera.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Cyrano de Bergerac" (1950)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0042367/

DURADA: 113 minuts (Crèdits: 2 minuts, en l'inici; mig, al final).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena en la que el Christian de Neuvillette provoca reiteradament en Cyrano de Bergerac, els papers del William Prince i el José Ferrer, respectivament, parlant de nassos.

PITJOR:
- La situació en la que el Cyrano ha de distreure l'Antoine, Comte de Guiche, el personatge encarnat pel Ralph Clanton, per evitar que la cerimònia de casament entre la Roxane, la Mala Powers, i el Christian pugui ser interrompuda.

NOTES:
1. Es basa en la traducció d'en William Brian Hooker de la peça de teatre homònima del 1897 escrita per l'Edmond Eugène Alexis Rostand https://ca.wikipedia.org/wiki/Cyrano_de_Bergerac_(teatre).
2. En la 23a edició dels premis presentats per l'Academy of Motion Picture Arts and Sciences (AMPAS) https://ca.wikipedia.org/wiki/Premis_Oscar_de_1950, li va ser atorgat el guardó com a Best Actor al José Ferrer; i, en la 8a dels Golden Globe Awards https://en.wikipedia.org/wiki/8th_Golden_Globe_Awards, el de Best Performance by an Actor in a Motion Picture - Drama.
3. En 2022, va ser seleccionada per a la seva preservació en el United States National Film Registry https://ca.wikipedia.org/wiki/National_Film_Registry de la Library of Congress https://ca.wikipedia.org/wiki/Biblioteca_del_Congr%C3%A9s_dels_Estats_Units per la seva significació històrica, cultural o estètica.
4. La United Artists https://ca.wikipedia.org/wiki/United_Artists va reportar una pèrdua causada per la pel·lícula de 300 mil dòlars.

COMENTARI: El text i la història són els que són però ni la posada en escena ni els recursos tècnics no acompanyen gaire una presentació que es percep un tant mesquina. De manera que em queda la impressió que tot plegat es redueix a la topada inicial contra el vescomte de Valvert, l'Albert Cavens, el moment de suplantació sota el balcó de la Roxane i la revelació final amb un protagonista ja moribund. Perquè altres bases, com la brega del nas gros amb els mercenaris en defensa del Ragueneau, en Lloyd Corrigan, o la mateixa batalla contra els espanyols del Setge d'Arràs https://en.wikipedia.org/wiki/Siege_of_Arras_(1640), suggereixen ben poca cosa; soroll. Evidentment, simplifico un pèl massa aquí. Segurament, l'idioma també hi juga en contra de la proposta del Michael Gordon. Acabo de revisar escenes de l'adaptació d'en Xavier Bru de Sala https://ca.wikipedia.org/wiki/Xavier_Bru_de_Sala_i_Castells a càrrec de la Companyia Josep Maria Flotats https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Maria_Flotats_i_Picas i... ni punt de comparació.

EN UN MOT: Frugal.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

—Observe! Monsieur, your nose, your nose is rather large.
—Rather?
—Oh, well...
—Is that all?
—Well, of course, you...
—Ah, no, young sir, you're too simple. Why, you might have said a great many things! Why waste your opportunity? For example, thus...
Aggressive:
I, sir, if that nose were mine, I would have it amputated on the spot.
Practical:
How do you drink with such a nose? You must have had a cup made especially.
Descriptive:
'Tis a rock, a crag, a cape. A cape? Say rather, a peninsula!
Inquisitive:
Uh, what is that receptacle, a razor case or a portfolio?
Kindly:
Ah, do you love the little birds so much that when they come and sing to you, you give them this to perch on?
Cautious:
Take care! A weight like that might make you top-heavy.
Eloquent:
When it blows the typhoon howls and the clouds darken.
Dramatic:
When it bleeds...the Red Sea.
Simple:
Eh, when do they unveil the monument?
Military:
Beware, a secret weapon!
Enterprising:
What a sigh for some perfumer!
Respectful:
Uh, sir, I recognize in you a man of parts, a man of...prominence.
Or, Literary:
Was this the nose that launched a thousand ships?
These, my dear sir, are things you might have said had you some tinge of letters or of wit to color your discourse. Bit wit not so. You never had an atom. And of letters, you need but three to write you down, a..s..s. Ass!
—You, sir! Dolt! Bumpkin! Fool!
—How do you do, and I, Cyrano Savinien Hercule de Bergerac.
---
José Ferrer as Cyrano de Bergerac
Albert Cavens as the Viscount de Valvert

LLARGMETRATGE: "Achhut Kannya" (1936)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0027256/

DURADA: 136 minuts (Crèdits: 2 minuts, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).

MILLOR:
- El conflicte entre el Mohan i el Babulal, els personatges del P. F. Pithawala i el Kishori Lal, respectivament.

PITJOR:
- El bis de la cançó del pardal, "Mai Ban Ke Chidiya Ban Ke Ban Ban Bolu Re" (amb música del Saraswati Devi i lletra del J. S. Kashyap), que canten la Kasturi i el Pratap, els papers de la Devika Rani i l'Ashok Kumar, respectivament, amb la superposició d'imatges suggerint el record.

NOTES:
1. Internacionalment, es coneix com "Untouchable Maiden" o, en alemany, "Die Unberührbare".
2. Es basa en un conte del Niranjan Pal https://en.wikipedia.org/wiki/Niranjan_Pal, el guionista, anomenat "The Level Crossing".
3. S'adaptava a la doctrina reformista del Partit del Congrés https://ca.wikipedia.org/wiki/Congr%C3%A9s_Nacional_Indi de l'època.
4. Va estrenar-se el 7 de juliol de 1936 amb 26 còpies i es va projectar durant 19 setmanes consecutives al Roxy de Bombai i 37 setmanes al Paradise Talkies de Calcuta.
5. Apareixen les peces musicals "Mai Ban Ke Chidiya Ban Ke Ban Ban Bolu Re", "Dhire Baho Nadiya", "Khet Ki Muli Baag Ko Aam", "Kit Gaye Ho Khewanahaar Naiyaa Dubati", "Chudi Mai Laya Anmol Re", "Udi Hawaa Men Gaati Hai Jaati Chidiyaa Ye Raag", "Hari Base Sakal Sanasaaraa", "Kise Karataa Murakh Pyaar Pyaar Pyaar Teraa Kaun Hai" i "Pir Pir Kyaa Karataa Re Teri Pir Na Jaane Koy", compostes pel Saraswati Devi i el J. S. Kashyap.

COMENTARI: El sistema de castes https://en.wikipedia.org/wiki/Caste_system_in_India em sonava però he hagut de mirar-me què era què per contextualitzar una mica el drama d'aquestes amistats indecents i d'aquests amors prohibits entre bramans https://ca.wikipedia.org/wiki/Bramans i dàlits https://ca.wikipedia.org/wiki/D%C3%A0lit. Quina mandra, tu! Aleshores, les hostilitats del metge lliguen perfectament amb el punt de la vulneració de classe. D'acord, diria que és la part més àgil de la història, entretinguda, divertida. Després, però, el complot de la Kajari, l'esposa ultratjada encarnada per la Pramila, no sembla que tingui gaire cap ni peus. Tampoc he acabat d'aclarir l'assumpte de la poligàmia... O sigui que, en general, aquests problemes dels matrimonis de la segona meitat del film no m'han satisfet gens. Al final, fins i tot, trobo que es precipita un desenllaç per gelosia de manera poc natural. A més, l'incident fatal no crec que justifiqui l'exalçament de la figura de la protagonista, la Kasturi, interpretada per la Devika Rani. Per cert, una altra pega; la situació paranormal que serveix per embolcallar el relat, la parella que s'atura en el pas a nivell de camí cap a l'escorxador i l'esperit que els explica el conte, queda un tant matussera i bastant poca-solta. Formalment, bon intent; ara, potser, no calia reblar el clau així. Una cosa que em fascina és que el director, en Franz Osten https://en.wikipedia.org/wiki/Franz_Osten, sigui alemany tractant-se d'una producció en hindi. Ves!

EN UN MOT: Desafiament.

PAÍS:           RAJ BRITÀNIC.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

May God give you all the best!
---
Devika Rani as Kasturi
Ashok Kumar as Pratap

LLARGMETRATGE: "Love Affair" (1939)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0031593/

DURADA: 87 minuts (Crèdits: 1 minut, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 75 (sobre 100).

MILLOR:
- El recurs d'explicar la donació del quadre per destapar el secret de la noia.

PITJOR:
- La seqüència del desembarcament en l'arribada a Nova York.

NOTES:
1. El rodatge es va portar a terme entre octubre i novembre de 1938 en indrets de Manhattan, com l'Empire State Building https://ca.wikipedia.org/wiki/Empire_State_Building, i en els RKO Studios de la Gower Street https://en.wikipedia.org/wiki/Gower_Street_(Los_Angeles) de Hollywood.
2. Forma part del domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic des de 1967 per manca de renovació dels drets.
3. A partir d'un pressupost de 860 mil dòlars, va recaptar-ne'n un milió 800 mil.
4. Una revisió titulada "An Affair to Remember" https://ca.wikipedia.org/wiki/Tu_i_jo a càrrec del mateix director, en Leo McCarey, es va estrenar en 1957.  
5. Durant el seu desenvolupament, la producció va anomenar-se "Memory of Love" i "Love Match".

COMENTARI: Potser, la clau del goig que genera és l'habilitat de transmetre aquest positivisme d'actitud, una alegria com la de la patrona encarnada per la Ferike Boros, que irradia bon humor, o una gentilesa com la del descartat, el Kenneth Bradley, el paper del Lee Bowman, que manté l'atenció cordial cap a la noia malgrat el rebuig patit. A més, veient les expressions felices permanents dels protagonistes, la Terry McKay i el Michel Marnet, els personatges interpretats per la Irene Dunne i el Charles Boyer, respectivament, sembla que tot hagi d'esdevenir de manera fàcil i òptima. El moment musical de "Plaisir d'amour" https://en.wikipedia.org/wiki/Plaisir_d%27amour, la cançó de 1784 composta pel Jean-Paul-Égide Martini, introdueix el punt d'elegància que contraresta la vulgaritat amb la que es presenta el saltamarges. I l'assumpte de l'orfenat reforça el to entranyable de la història. La resta representa un acte de fe... Perquè, en nou dies de creuer, malgrat qualsevol escala a Porto Santo https://ca.wikipedia.org/wiki/Porto_Santo, et pots enamorar i desenamorar tres o quatre cops.

EN UN MOT: Referent.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

It's a funny thing, but the things we like best are either illegal, immoral or fattening.
---
Irene Dunne as Terry McKay
Charles Boyer as Michel Marnet

LLARGMETRATGE: "Jack and the Beanstalk" (1952)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0044762/

DURADA: 73 minuts (Crèdits: 1 minut i mig, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 48 (sobre 100).

MILLOR:
- El número de "He Never Looked Better in His Life", la cançó composta pel Lester Lee i el Bob Russell.

PITJOR:
- L'esquetx de la confusió d'ombres entre la del gegant, el paper a càrrec del Jacob Henry Baer, i la del Jack Strong, encarnat pel Lou Costello.

NOTES:
1. És una revisió humorística de "Les mongetes màgiques" https://ca.wikipedia.org/wiki/Les_mongetes_m%C3%A0giques, la rondalla d'origen desconegut publicada en 1734 a Anglaterra amb el títol, "The Story of Jack Spriggins and the Enchanted Bean".
2. Forma part del domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic des de 1979 per manca de renovació dels drets.
3. El rodatge es va portar a terme entre el 9 de juliol i el 2 d'agost de 1951 en els Hal Roach Studios https://en.wikipedia.org/wiki/Hal_Roach_Studios de Culver City, en l'estat nord-americà de California, aprofitant recursos de "Joan of Arc" https://www.imdb.com/title/tt0040491/, el drama de 1948 dirigit pel Victor Fleming.

COMENTARI: Entre gags insubstancials i acudits dolents et va anestesiant fins a deixar-te ben bé fora de combat. A més, amb una història popular com aquesta, no queda ni la curiositat de conèixer un desenllaç ja sabut. Salvo, potser, el vessant musical, malgrat que tampoc em sembla cap meravella. I podria valorar positivament alguna altra poca-soltada, com el moment en el que el gegant truca la porta del seu castell amb el cap del Jack, pres sota el braç de l'ogre. Humor d'slapstick https://ca.wikipedia.org/wiki/Com%C3%A8dia_de_clatellades un pèl massa bàsic. Exemple, l'escena de l'empait per dins d'un tronc buit o la típica persecució d'entrades i sortides per un seguit de portes; un tant infantil, tot plegat, gastat. Els ous convertits en granades perquè les gallines mengen cereals mesclats amb pólvora? Catapultes per sortir de la fortalesa? El mateix assumpte dels dos ganàpies interpretats per l'Abbott i el Costello https://en.wikipedia.org/wiki/Abbott_and_Costello fent de cangurs? No ho compro; més que absurd, estúpid. Total, bastant fiasco.

EN UN MOT: Encallada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

I am being good. It just happens that their standards are much higher than mine.
---
Shaye Cogan as Eloise Larkin
David Stollery as Donald Larkin
James Alexander as Arthur

LLARGMETRATGE: "Letter of Introduction" (1938)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0030359/

DURADA: 103 minuts (Crèdits: 1 minut, en el començament).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- L'episodi del compte pel Poulet Tetrazini Garnes Aux Cloches al restaurant del Park Plaza.

PITJOR:
- Els 9 minuts de l'actuació de l'Edgar John Bergen https://en.wikipedia.org/wiki/Edgar_Bergen en la festa del John Mannering, el personatge de l'Adolphe Menjou.

NOTES:
1. Representa la primera aparició pública del titella de l'Edgar Bergen anomenat Mortimer Snerd.
2. La producció es va desenvolupar en els Universal Studios https://en.wikipedia.org/wiki/Universal_Studios_Lot de Universal City, en l'estat nord-americà de California, entre el 23 de març i el 4 de juny de 1938, amb un pressupost d'entre 1,1 i 1,25 milions de dòlars.
3. El film forma part del domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic des de 1966 per manca de renovació dels drets.

COMENTARI: El ventríloc aporta la simpatia i l'assetjador agressiu, en Barry Paige, encarnat pel George Murphy, el conflicte. El context de faràndula semblava suggeridor. Però, la veritat és que aquesta paternitat espontània amb els secrets absurds, les abnegacions i les gelosies estúpides que proposa l'argument m'ha avorrit molt. M'han empipat, en especial, els papers de bleda que fan tant l'Andrea Leeds com la Rita Johnson, encarnant la Katherine Martin i la Honey, respectivament. A més, trobo que el suïcidi del divo esdevé un recurs pobre massa groller per donar el toc de melodrama barat al final. O sigui que no puc dir que m'hagi deixat gaire content.

EN UN MOT: Desajustada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

He doesn't understand English, sir. But he's beautifully mannered.
---
Adolphe Menjou as John Mannering
Ernest Cossart as Andrews, the Butler

LLARGMETRATGE: "Half Shot at Sunrise" (1930)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0020945/

DURADA: 78 minuts i mig (Crèdits: 1 minut, en el començament).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 54 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena de les trinxeres en el front de batalla de la primera guerra mundial https://ca.wikipedia.org/wiki/Primera_Guerra_Mundial.

PITJOR:
- El ball ridícul de les Tiller Sunshine Girls https://en.wikipedia.org/wiki/Tiller_Girls.

NOTES:
1. Fou el segon film protagonitzat pel duo humorístic Wheeler & Woolsey https://en.wikipedia.org/wiki/Wheeler_%26_Woolsey després de "The Cuckoos" https://www.imdb.com/title/tt0020799/, del mateix any i director, en Paul Sloane.
2. L'estudi, RKO Radio Pictures https://ca.wikipedia.org/wiki/RKO_Pictures, va guanyar 400 mil dòlars amb la pel·lícula.
3. El film va esdevenir de domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic en 1958 per manca de renovació dels drets.

COMENTARI: M'ha fet gràcia per les carotes, les temptatives d'acudit i els gags poca-soltes de la parella còmica. També, he rigut força amb la befa continuada cap a l'idioma francès. Però l'argument em sembla massa frívol, dispers i mandrós per sostenir les bajanades dels bufons durant gaire estona. Hi ha moments curiosos, com el del Bert Wheeler i el Robert Woolsey, que interpreten el Tommy Turner i el Gilbert Simpson, respectivament, baixant d'un cotxe en marxa o el del salt que s'empesca la Dorothy Lee, encarnant l'Annette Marshall, des del sostre del vehicle del coronel Marshall, el paper del George MacFarlane. I el parell de cançons del Harry Tierney i l'Anne Caldwell són prou oportunes. De fet, el número humit de la Leni Stengel i el Robert Woolsey, amb striptease https://ca.wikipedia.org/wiki/Striptease inclòs, m'ha fet de despertador. O sigui que, almenys, mirar-la no ha representat cap penitència. Potser, la conducta poc honorable dels paios m'ha condicionat a l'hora de connectar amb la història.

EN UN MOT: Pallassa.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

Are you married?
No I just naturally look worried.
---
Bert Wheeler as Tommy Turner
Dorothy Lee as Annette Marshall

LLARGMETRATGE: "Gulliver's Travels" (1939)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0031397/

DURADA: 76 minuts i mig (Crèdits: 1 minut i mig, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).

MILLOR:
- La combinació de caricatura grotesca dels lil·liputencs amb la rotoscòpia https://ca.wikipedia.org/wiki/Rotosc%C3%B2pia del Lemuel Gulliver, el personatge del Sam Parker.

PITJOR:
- Els dibuixos rotoscopiats del Prince David i de la Princess Glory, a qui posen veu en Jack Mercer i la Lovey Warren, respectivament, no són coherents amb els de la seva espècie.

NOTES:
1. S'inspira en la primera part de la novel·la de 1726, "Travels into Several Remote Nations of the World. In Four Parts. By Lemuel Gulliver, First a Surgeon, and then a Captain of Several Ships" https://ca.wikipedia.org/wiki/Els_viatges_de_Gulliver, escrita pel Jonathan Swift.
2. A partir d'un pressupost de 700 mil dòlars, va recaptar-ne'n més de 3 milions; no obstant això, la distribuïdora va aplicar una penalització de 350 mil dòlars per excedir el pressupost a l'estudi d'animació dels germans Fleischer.
3. El film va esdevenir de domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic en 1967 per manca de renovació dels drets.
4. La producció va iniciar-se en la primavera de 1938 i, per tal de lliurar el film a temps per la campanya nadalenca de 1939, Fleischer Studios https://ca.wikipedia.org/wiki/Estudis_Fleischer va haver de créixer fins als 800 col·laboradors.

COMENTARI: Diu que la Paramount https://ca.wikipedia.org/wiki/Paramount_Pictures va encarregar la pel·lícula per replicar l'èxit que havia tingut Walt Disney https://ca.wikipedia.org/wiki/The_Walt_Disney_Company en 1937 amb "Snow White and the Seven Dwarfs" https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Blancaneu_i_els_set_nans_(pel%C2%B7l%C3%ADcula). Malauradament, no recordo gaire aquesta segona, fins al punt que no sé si mai me l'he empassada sencera. O sigui que deixaré la comparació per a un altre moment. Tot i així, em queda la impressió que la que acabo de veure té més conyeta i poca-solta que la predecessora; totes les escenes semblen farcides d'ocurrències divertides. Com, per exemple, quan la mà del gegant balla amb el rei nan durant el sopar. Cert que juga amb l'avantatge que el material de base del Jonathan Swift, la visita d'en Gulliver a Lil·liput, planteja un escenari espectacular de per si; la premisa ja resulta suggeridora. Però, la presentació pel que fa al to i el dinamisme de l'acció la fa especialment amena. Menció especial obligada per al Pinto Colvig, que interpreta el nunci rondinaire, en Gabby, perquè aporta força comicitat a les situacions en les que participa. Per cert, el film va ser nominat en la 12a edició dels premis de l'Academy of Motion Picture Arts and Sciences (AMPAS) https://ca.wikipedia.org/wiki/Premis_Oscar_de_1939 en les categories de Best Original Score i Best Song.

EN UN MOT: Simpàtica.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

It... It's tradition, sir. And it's very pretty.
---
Jack Mercer as King Little

LLARGMETRATGE: "A Farewell to Arms" (1932)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0022879/

DURADA: 89 minuts (Crèdits: 1 minut, en l'inici; mig, al final).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 47 (sobre 100).

MILLOR:
- Alguns moviments de càmera i plans, com el de vista subjectiva del tinent Frederic Henry, el personatge que encarna el Gary Cooper, quan entra en llitera a l'hospital de Milà.

PITJOR:
- Les maquetes, per exemple, per mostrar el bombardeig nocturn d'un cementiri.

NOTES:
1. Es basa en la novel·la homònima de l'Ernest Hemingway publicada en 1929 https://ca.wikipedia.org/wiki/Un_adeu_a_les_armes_(novel%C2%B7la); la història va ser adaptada per a teatre a càrrec del Laurence Tucker Stallings i fou representada en el National Theatre https://en.wikipedia.org/wiki/Nederlander_Theatre durant la tardor de 1930.
2. En la 6a edició dels premis de l'Academy of Motion Picture Arts and Sciences (AMPAS) https://ca.wikipedia.org/wiki/Premis_Oscar_de_1933, va ser distingida amb els guardons de Best Cinematography i Best Sound Recording.
3. El film va esdevenir de domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic en 1960 per manca de renovació dels drets.
4. Els cinemes d'Estats Units podien escollir entre un final feliç alternatiu i un de trist, fidel al material original del Hemingway.

COMENTARI: Els protagonistes apareixen massa repel·lents per inspirar cap mena d'empatia. L'egoisme, rebequeria, tant de la Catherine Barkley com del Frederic Henry, els papers de la Helen Hayes i el Gary Cooper, respectivament, els fan antipàtics d'entrada. I puc imaginar que, després de quatre anys de guerra https://ca.wikipedia.org/wiki/Primera_Guerra_Mundial, sorgeixi desesperació i ànsia en la gent. Però no he sabut trobar-li cap mena de gràcia, a la seva relació melodramàtica, d'altra banda, prou buida. També, el capità Rinaldi, interpretat per l'Adolphe Menjou, esdevé força carregós; al començament, per la seva xerrameca i, després, pel seu rancor mesquí. Fins i tot, la Helen Ferguson, encarnada per la Mary Philips, l'amiga zelosa, fastigueja quan sembla que vol i dol. Potser, salvaria l'escena del capellà, en Jack La Rue, en la que casa la parella d'amants de manera espontània. En general, no obstant, m'ha incomodat i m'ha avorrit; sobretot, la segona cosa.

EN UN MOT: Egocèntrica.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

Darling, how many other girls have you ever loved?
---
Helen Hayes as Catherine Barkley
Gary Cooper as Lieutenant Frederic Henry

LLARGMETRATGE: "Suzume no Tojimari" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt16428256/

DURADA: 121 minuts i mig (Crèdits: 7 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).

MILLOR:
- Els paratges abandonats i el trajecte des de Kyushu fins a Tōhoku.

PITJOR:
- La transformació en cadira del Souta Munakata, a qui dona veu el Hokuto Matsumura, i la confusió absurda que causa el personatge estúpid del Daijin, el paper de l'Ann Yamane.

NOTES:
1. Internacionalment, s'anomena "Suzume" o "Suzume's Door-Locking".
2. S'inspira en la catàstrofe del terratrèmol i tsunami del Japó del 2011 https://ca.wikipedia.org/wiki/Terratr%C3%A8mol_i_tsunami_del_Jap%C3%B3_del_2011; el Makoto Shinkai, director i guionista, cità com a influències, també, "Majo no takkyūbin" https://ca.wikipedia.org/wiki/Kiki,_l%27aprenent_de_bruixa, la pel·lícula del 1989 dirigida pel Hayao Miyazaki, "Sseulsseulhago Challanhasin – Dokkaebi" https://ca.wikipedia.org/wiki/Guardian:_The_Lonely_and_Great_God, la sèrie sud-coreana creada per l'Studio Dragon https://en.wikipedia.org/wiki/Studio_Dragon, "Umibe no Kafuka" https://ca.wikipedia.org/wiki/Kafka_a_la_platja, la novel·la del 2002 del Haruki Murakami, o "Kaeru-kun, Tōkyō o sukuu", un dels relats del mateix escriptor del recull titulat "Kami no Kodomo-tachi wa Mina Odoru" https://en.wikipedia.org/wiki/After_the_Quake.   
3. El 24 d'agost de 2022, va publicar-se la versió en novel·la, escrita pel Makoto Shinkai; igualment, una adaptació a manga, il·lustrada pel Denki Amashima, va lliurar-se entre el 25 d'octubre de 2022 i el 25 de desembre de 2023.
4. Durant els primers 3 minuts de crèdits, es mostren algunes escenes.

COMENTARI: Els relats de viatges, generalment, resulten distrets tant per les interaccions que viu l'excursionista protagonista com per la diversitat d'escenaris que visita. En aquest cas, la Suzume Iwato, la Nanoka Hara, es troba arreu amb persones amables i gentils, sense misteri. O sigui que tot és bondat, pla. I, pel que fa als llocs que recorre, des d'un ferri a una fonda d'Ehime o a la ciutat de Tòquio, passant per un club d'hostesses a Kobe, compten amb l'únic atractiu de la quotidianitat japonesa plasmada en un dibuix d'estil força realistic. La qual cosa no destaca en el panorama actual de l'anime, crec. Després, l'altre aspecte que podia donar cert joc era el vincle de l'adolescent amb la tieta que li fa de mare, la Tamaki Iwato, el rol a càrrec de l'Eri Fukatsu. Però qualsevol tensió en aquest front queda ventilada amb un parell de retrets. D'acord; per mi, suficient, fora drama. La qüestió és que, a més d'això que he mencionat, l'assumpte del cuc de lava, les portes, els tancadors de portes que estudien per fer de mestre, els gats entremaliats que es converteixen en segell, la connexió intertemporal de la nena i totes aquestes mandangues de fantasia barata no m'ha acabat de fer el pes. No sé. Diu que es van passar des d'abril a l'agost de 2020 desenvolupant el guió. Potser, haurien d'haver esmerçat uns quants mesos més per empescar-se quelcom més enginyós. Ara, va recaptar més de 300 milions de dòlars. Poca broma.

EN UN MOT: Excusa.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Holiday Mismatch" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt33481081/

DURADA: 84 minuts (Crèdits: mig minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 55 (sobre 100).

MILLOR:
- La menció als Hókifli https://en.wikipedia.org/wiki/Vanillekipferl.

PITJOR:
- L'espai que figura ser la platea d'un teatre, trenta-dos cadires.

NOTES:
1. Es tracta d'una Hallmark Channel Original Movie inclosa en la programació de la campanya "Countdown to Christmas" del Hallmark Channel https://ca.wikipedia.org/wiki/Hallmark_Channel emesa, originalment, el 3 de novembre de 2024.
2. Comptà amb un pressupost aproximat de 3 milions i mig de dòlars canadencs.
3. El rodatge es va portar a terme en tres setmanes entre agost i setembre de 2024 en indrets de Montreal, al Quebec.
4. Un títol de treball havia estat "The Mistletoe Match".

COMENTARI: Potser, l'únic al·licient de la proposta rau en el retrobament de les dues actrius protagonistes, la Caroline Rhea i la Beth Broderick, que fan de la Kath i la Barbara, respectivament. Per allò que van coincidir en "Sabrina the Teenage Witch" https://ca.wikipedia.org/wiki/Sabrina,_the_Teenage_Witch, una sèrie del 1996 creada pel Nell Scovell. Perquè, a més, aporten el pessic de pebre que un guió tant vulgarment previsible agraeix. Tot i que la Broderick sembla un tant encarcarada, la veritat... No obstant això, he de reconèixer que, a grans trets, l'elenc defensa amb prou dignitat el producte, que no deixa de ser una pel·lícula de temporada per a la televisió https://ca.wikipedia.org/wiki/Telefilm plena de tòpics. I fa ferum de saldo. Me la podria haver estalviat.

EN UN MOT: Afable.

PAÍS:           CANADÀ.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Jebal Geu Namja Mannaji Mayo - Temporada 1a" (Des del 10 de novembre de 2020 fins el 12 de gener de 2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt13394428/episodes/?season=1

DURADA: 593 minuts (Crèdits: 11 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 29 (sobre 100).

MILLOR:
- Si de cas, l'intent de sensibilització en relació al límits de la privacitat en temps d'Internet i respecte l'assetjament i la violència de gènere.

PITJOR:
- L'infantilisme dels comportaments, sobretot, de la Seo Ji-seong, el rol de la Song Ha-yoon, que es torna patètica de tant que s'entesta en aparèixer bufona.

NOTES:
1. El títol en anglès és "Please Don't Date Him", "Please Don't Meet That Guy" o "Please Don't Meet That Man".
2. Els capítols s'anomenen "JSS Lilodeu", "Wae Naneun Neoleul Mannaseo", "Chajnamusup-eseoallyeo Deulibnida", "7sie Mannayo", "Geunyang... Johjanh-ayo", "Neoui Ileum-eun", "Baegeuleul Haegyeolhaneun Beob", "Wanbyeoghan Koding", "Neolaneun Naegeu, Neolaneun Nollusyeon" i "IF ('Last')='Dasi, Cheosjul!'".
3. En el sisè episodi, la Moon Ye-seul explica al Han Yu-jin, els papers a càrrec de la Yoon Bo-mi i el Joo Woo-jae, respectivament, que havia practicat taekwondo durant vuit anys; realment, l'actriu s'inicià en l'art marcial quan tenia cinc anys i és cinturó negre de tercer grau.

COMENTARI: Pensava que el vessant tecnològic pesaria una mica més i que l'argument, més enllà de la denúncia pedanteta, plantejaria quelcom mínimament interessant al voltant de la gestió de la informació en línia, del Big Data https://ca.wikipedia.org/wiki/Dades_massives o de la Intel·ligència Artificial https://ca.wikipedia.org/wiki/Intel%C2%B7lig%C3%A8ncia_artificial. Però, no; crits, gelosies, discussions i petonets... Molt pueril, tot plegat, i un bon grapat de situacions bastant impròpies d'individus de trenta anys. A part de la ridiculesa de la trama principal d'espies de pa sucat amb oli, els fils secundaris, com el trauma del Jung Kook-hee, encarnat pel Lee Jun-young, o el problema d'infertilitat que pateix la Tak Ki-hyun, la Gong Min-jeung, van de l'absurditat més estúpida a la improcedència. M'han resultat extremament incòmodes de mirar i he acabat ben tip dels personatges. Clar que això ja m'acostuma a passar amb drames coreans. A veure si aprenc algun dia...

EN UN MOT: Indigna.

PAÍS:           COREA DEL SUD.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!