LLARGMETRATGE: "The Lemon Drop Kid" (1951)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0043733/

DURADA: 91 minuts i mig (Crèdits: mig minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- L'estratègia del pinxo per justificar la recaptació de donatius https://ca.wikipedia.org/wiki/Donaci%C3%B3.

PITJOR:
- La seqüència del mecanisme espatllat per desplegar el mobiliari en el casino https://ca.wikipedia.org/wiki/Casino convertit en geriàtric https://ca.wikipedia.org/wiki/Resid%C3%A8ncia_geri%C3%A0trica.

NOTES:
1. S'inspira en el relat homònim, escrit pel Damon Runyon https://en.wikipedia.org/wiki/Damon_Runyon, publicat per Collier's https://en.wikipedia.org/wiki/Collier%27s en 1934, que havia estat adaptat a càrrec del Marshall Neilan https://en.wikipedia.org/wiki/Marshall_Neilan el mateix any de la seva publicació https://www.imdb.com/title/tt0025378/.
2. El rodatge es va portar a terme entre juliol i agost de 1950 en els estudis de la productora, la Paramount Pictures https://ca.wikipedia.org/wiki/Paramount_Pictures, i en l'hipòdrom de Santa Anita Park https://en.wikipedia.org/wiki/Santa_Anita_Park, a Arcadia, en l'estat nord-americà de California.
3. Entre 1950 i 1954, els actors protagonistes, el Bob Hope https://ca.wikipedia.org/wiki/Bob_Hope i la Marilyn Maxwell https://en.wikipedia.org/wiki/Marilyn_Maxwell, van tenir un afer adúlter ben conegut públicament.
4. Va caure en el domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic perquè no van renovar-se els drets d'autor quan tocava sota la llei d'aleshores, 28 anys després de la seva estrena.

COMENTARI: Trobo que planteja una bona premissa amb el greuge al primer gàngster https://ca.wikipedia.org/wiki/G%C3%A0ngster, la martingala de la beneficència nadalenca i la interferència del segon mafiós. Però, aleshores, ni desenvolupa ni resol amb prou enginy. En lloc d'això, sembla que es conformi amb gags de pa sucat amb oli, com el del paio despullant un maniquí femení en un aparador o muntat en una bicicleta transvestit https://ca.wikipedia.org/wiki/Transvestisme esquivant cotxes en contra direcció. Em crea conflicte, a més, el blanqueig de la figura del delinqüent, un autèntic malparit. He de reconèixer, no obstant, que com a pel·liculeta de temporada funciona suficientment, números musicals inclosos. Per cert, la cançó que es presentava en el film, "Silver Bells" https://en.wikipedia.org/wiki/Silver_Bells, composta pel Jay Livingston https://ca.wikipedia.org/wiki/Jay_Livingston i en Ray Evans https://en.wikipedia.org/wiki/Ray_Evans, originalment, va concebre's com "Tinkle Bells". Llavors, van adonar-se que el mot, tinkle, vol dir tant dringar com pixar. Ara, em pregunto el perquè d'estrenar-la al març en comptes de desembre.

EN UN MOT: Mesquina.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Unholy Three" (1930)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0021505/

DURADA: 72 minuts (Crèdits: menys d'1 minut, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).

MILLOR:
- El comiat final del professor Echo amb la Rosie O'Grady, encarnats pel Lon Chaney https://ca.wikipedia.org/wiki/Lon_Chaney i la Lila Lee https://ca.wikipedia.org/wiki/Lila_Lee, respectivament, en el qual l'home repeteix la seva cloenda artística, "that's all there is to life, just a little laugh, a little tear".

PITJOR:
- La dicció del Harry Earles https://en.wikipedia.org/wiki/The_Doll_Family, que fa del Tweedle Dee i no se l'entén gens ni mica quan parla, i la interpretació forçada de l'Ivan Linow https://en.wikipedia.org/wiki/Ivan_Linow, en el rol de l'Hercules.

NOTES:
1. Fou una revisió del film de 1925 https://www.imdb.com/title/tt0016473/, dirigit pel Tod Browning https://ca.wikipedia.org/wiki/Tod_Browning, que, alhora, es basava en la novel·la homònima de 1917, escrita pel Clarence Aaron Robbins https://en.wikipedia.org/wiki/Tod_Robbins.
2. En Lon Chaney, l'actor a càrrec del paper protagonista, va morir d'un càncer https://ca.wikipedia.org/wiki/C%C3%A0ncer_d%27es%C3%B2fag al cap d'un mes de l'estrena de la pel·lícula.
3. El gruix del rodatge es va portar a terme l'abril de 1930 en les instal·lacions dels Metro-Goldwyn-Mayer Studios a Culver City https://en.wikipedia.org/wiki/Sony_Pictures_Studios, en l'estat nord-americà de California.
4. Fou restaurada per The Film Foundation https://en.wikipedia.org/wiki/The_Film_Foundation en 2012.

COMENTARI: Com a derivada del circ de criatures https://en.wikipedia.org/wiki/Freak_show del principi, ofereix, per un costat, les veuetes i el transvestisme https://ca.wikipedia.org/wiki/Transvestisme del Chaney i, per l'altre, la figura peculiar d'en Harry Earles, que pot presentar-se tant d'adult fumant-se un cigar https://ca.wikipedia.org/wiki/Cigar com de nadó encastat en un cotxet https://ca.wikipedia.org/wiki/Cotxet. A partir d'aquí, però, la situació fa figa. En primer lloc, quina necessitat tenen els delinqüents d'associar-se i muntar cap botiga de bèsties https://en.wikipedia.org/wiki/Pet_store de tapadora? A més, un cop tenen el negoci, per què lloguen un dependent decent? Per cert, l'Elliott Nugent https://ca.wikipedia.org/wiki/Elliott_Nugent, qui l'interpreta, fou co-guionista de la producció, juntament amb el seu pare, en John Charles Nugent https://en.wikipedia.org/wiki/J._C._Nugent. Òbviament, calia algú per completar el triangle amorós https://en.wikipedia.org/wiki/Love_triangle amb la noia i el bergant. A mi, em sembla un pegot. En segon lloc, la tendència dels esbirros a la traïció resulta ben absurda, massa fruit de rampells babaus. També, massa convenient, la tragèdia final. I, per acabar, l'immolació del pinxo per salvar el passerell carrincloneja per totes bandes. O sigui que no m'ha convençut gaire.

EN UN MOT: Excusa.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Parlor, Bedroom and Bath" (1931)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0022254/

DURADA: 72 minuts i mig (Crèdits: menys d'1 minut, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- La parella còmica del Buster Keaton https://ca.wikipedia.org/wiki/Buster_Keaton i la Charlotte Greenwood https://en.wikipedia.org/wiki/Charlotte_Greenwood, que interpreten el Reginald Irving i la Polly Hathaway, respectivament.

PITJOR:
- L'actitud absurda de l'Angelica Embrey, encarnada per la Dorothy Christy https://en.wikipedia.org/wiki/Dorothy_Christy, que suporta un argument molt poc treballat.

NOTES:
1. Al Regne Unit, va estrenar-se amb el títol, "Romeo in Pyjamas"; simultàniament, van fer-se les versions en alemany, "Casanova wider Willen" https://www.imdb.com/title/tt0139921/, i en francès, "Buster se marie" https://www.imdb.com/title/tt0154268/.
2. És una revisió del film homònim de 1920 https://www.imdb.com/title/tt0011555/, dirigit per l'Edward Dillon https://en.wikipedia.org/wiki/Edward_Dillon_(actor), que, alhora, es basava en la peça teatral de 1917, escrita pel Charles William Bell https://en.wikipedia.org/wiki/Charles_William_Bell i en Mark Swan https://www.imdb.com/name/nm0841608/.
3. El rodatge es va portar a terme en desembre de 1930 en les instal·lacions dels Metro-Goldwyn-Mayer Studios a Culver City https://en.wikipedia.org/wiki/Sony_Pictures_Studios, en l'estat nord-americà de California, i en una propietat del mateix Buster Keaton de Beverly Hills https://en.wikipedia.org/wiki/Buster_Keaton%27s_Italian_villa.
4. Per manca de renovació dels drets d'autor, es troba en el domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic.

COMENTARI: Malgrat una premissa un xic massa fluixa, l'espectacle i la diversió queden prou assegurats a càrrec de les racions d'slapstick https://ca.wikipedia.org/wiki/Com%C3%A8dia_de_clatellades i dels gags genèrics que inclou, com el de l'home empaitat i estomacat per una colla o el del cotxe que perd una roda, va a petar al mig de la via i és, òbviament, escomès pel ferrocarril. He de confessar que, abans de trobar que esdevindria clau pel desenllaç, l'estira-i-arronsa de gelosia entre la Nita i el Fredrick Leslie, els rols de la Joan Peers https://en.wikipedia.org/wiki/Joan_Peers i el Walter Merrill https://www.imdb.com/name/nm0581341/, respectivament, m'ha tocat bastant la pera. Al capdavall, però, es tracta d'una poca-soltada per passar l'estona i riure una mica. O sigui que, correcte, efectiva.

EN UN MOT: Pallassada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Bugonia" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt12300742/

DURADA: 118 minuts (Crèdits: 6 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 55 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment del suïcidi del Don, el paper de l'Aidan Delbis.

PITJOR:
- La representació dels andromedians en la seva nau nodrissa, vestits amb jerseis de llana gegant.

NOTES:
1. És una revisió del film sud-coreà de 2003, "Jigureul jikyeora!" https://www.imdb.com/title/tt0354668/, escrit i dirigit pel Jang Joon-hwan.
2. A partir d'un pressupost de 55 milions de dòlars, va recaptar-ne'n uns 42.
3. El títol deriva d'una creença popular https://en.wikipedia.org/wiki/Bugonia de la regió Mediterrània.
4. El gruix del rodatge es va portar a terme entre juliol i octubre de 2024 en diferents indrets, com Oxshott i High Wycombe, a Anglaterra, o Atlanta, en l'estat nord-americà de Georgia; en maig de 2025, van enregistrar la darrera escena a la platja grega de Sarakiniko https://ca.wikipedia.org/wiki/Platja_Sarakiniko.
5. Els crèdits es mostren amb sons de natura de fons, excepte pel primer mig minut durant el qual sona la versió cantada per la Marlene Dietrich de "Where Have All the Flowers Gone?" https://ca.wikipedia.org/wiki/Where_Have_All_the_Flowers_Gone%3F, la cançó d'en Pete Seeger.

COMENTARI: Massa truculenta per passar com a comèdia o paròdia i massa maldestra per acostar-se a ciència-ficció amb cara i ulls. Pel que fa al vessant del segrest, destacaria l'escena de la tortura per descàrrega elèctrica https://ca.wikipedia.org/wiki/Enrampada_el%C3%A8ctrica. M'ha fet patir, la dona. Tot i així, com amb la resta de l'escenari del rapte, resulta un tant inversemblant. És a dir, l'entorn sembla el cul del món; l'executiva interpretada per l'Emma Stone https://ca.wikipedia.org/wiki/Emma_Stone no hi pinta res ni allà ni a la factoria ni a l'oficina de pacotilla. Entenc que la idea era ridiculitzar un cert perfil de hillbilly https://ca.wikipedia.org/wiki/Hillbilly afeccionat a confeccionar teories de la conspiració https://ca.wikipedia.org/wiki/Teoria_de_la_conspiraci%C3%B3. Però, en tal context, a mi no m'encaixa el relat. Tampoc m'acaba de convèncer el drama de la mare en coma per culpa dels experiments amb cosmètics, el personatge de l'Alicia Silverstone https://ca.wikipedia.org/wiki/Alicia_Silverstone. Em sap greu, noia, l'única cosa que em ve al cap quan penso en tu és el clip de "Crazy" https://en.wikipedia.org/wiki/Crazy_(Aerosmith_song) d'Aerosmith. I, de fet, la que m'agradava era l'altra, la Liv Tyler https://ca.wikipedia.org/wiki/Liv_Tyler. Com deia, ni tant sols lligat amb una suposada investigació alienígena, no li trobo gaire sentit. I, en general, la part fantàstica queda bastant pegot. En fi, que m'ha agradat veure-li les berrugues a la protagonista i poca cosa més.

EN UN MOT: Desajustada.

PAÍS:           GB, ÉIRE, COREA DEL SUD, EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Bachelor Mother" (1939)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0031067/

DURADA: 82 minuts (Crèdits: 1 minut, en l'inici; mig, al final).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- Les ganyotes del David Niven fent del David Merlin.

PITJOR:
- La Polly Parrish, el paper de la Ginger Rogers, quan fingeix ser sueca i fa el paperot de dir "Happy new year!" com si fos disminuïda psíquica.

NOTES:
1. És una revisió del film de 1935, "Kleine Mutti" https://www.imdb.com/title/tt0025411/, dirigit pel Henry Koster.
2. Entre els títols que van considerar-se poden comptar-se "Little Mother", "Baby Trouble", "Baby Makes Three", "Nobody's Wife", "Polly's Baby" o "She Said I Do".
3. A partir d'un pressupost de mig milió de dòlars, va recaptar-ne'n uns 2; l'RKO Pictures https://ca.wikipedia.org/wiki/RKO_Pictures va declarar un guany de 827 mil dòlars.
4. El rodatge es va portar a terme entre març i abril de 1939 en els RKO Gower Street Studios de Hollywood https://en.wikipedia.org/wiki/Gower_Street_(Los_Angeles).

COMENTARI: La confusió doble plantejada resulta prou interessant i engrescadora, tant per la part de l'orfenat i el jove burgès amb la noia com per la de l'empresari vell, encarnat pel Charles Coburn, amb el seu fill tarambana. Trobo a faltar, no obstant, un pèl més de rigor i maduració de l'assumpte. Perquè sembla que, bàsicament, els personatges tenen un problema de confiança i obstinació, un de força greu. Ja entenc que en aquella època no hi havia proves d'ADN https://en.wikipedia.org/wiki/DNA_paternity_testing però imagino que els parts devien comportar certes seqüeles físiques en una mare. I que un paio amb mitjans podia llogar investigadors per traçar un naixement o el que calgués. En fi, no ho sé, tant se val. Falla, això, sí, quan intenta fer gràcia. Per exemple, el gag de la font al parc queda extremadament estúpid, sense solta ni volta. Rellisca, també, la imatge de la protagonista. Ni me l'acabo de creure fent de dependenta, a càrrec de la sorneguera Rogers, ni em pot caure gaire simpàtica, sobretot, després de perpetrar un body shaming https://en.wikipedia.org/wiki/Body_shaming de manual contra la Louise King, el rol de la June Wilkins. El festeig entre la Polly Parrish i el David Merlin es veu massa superficial, no funciona; i la venjança del Freddie Miller, interpretat pel Frank Albertson, absurda. Total, que s'ha de veure amb força màniga ampla. Ventafocs https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Ventafocs amb nadó.

EN UN MOT: Obtusa.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

—And now I want to wish you, and yours, a very, very Merry Christmas!
—Thank you!
—Good day!
—Good day!
—Thank you! And the same to you!
—Nice-looking girl like that!
---
Ginger Rogers as Polly Parrish
David Niven as David Merlin
Ernest Truex as Investigator

LLARGMETRATGE: "The Naked Gun" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt3402138/

DURADA: 85 minuts (Crèdits: 11 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 40 (sobre 100).

MILLOR:
- Els naming rights https://en.wikipedia.org/wiki/Naming_rights de l'Staples Center https://ca.wikipedia.org/wiki/Crypto.com_Arena en el desenllaç, "ponzi-scheme.com Arena".

PITJOR:
- La intervenció ridícula de la Pamela Anderson interpretant la peça, "Sassafras Chicken in D".

NOTES:
1. Es basa en els personatges de la sèrie de televisió de 1982, "Police Squad!" https://en.wikipedia.org/wiki/Police_Squad!, creada pel David Zucker, el Jim Abrahams i el Jerry Zucker.
2. Els crèdits s'interrompen amb una escena en la que apareixen la Beth Davenport i el Frank Drebin Jr., interpretats per la Pamela Anderson i el Liam Neeson, respectivament, que acaba amb un trencament de la quarta paret https://ca.wikipedia.org/wiki/Quarta_paret; també, es reprodueix la seqüència d'entrada de la pel·lícula de 1988, dirigida pel David Zucker, "The Naked Gun: From the Files of Police Squad!" https://www.imdb.com/title/tt0095705/; entre els noms, a més, s'inclouen altres petits acudits, com un rètol que demana "Please read aloud", seguit de lletres de diferents mides i un altre rètol més petit que diu "You don't need glasses"; al final, surt el "Weird Al" Yankovic en un escenari sense públic.
3. A partir d'un pressupost de 42 milions de dòlars, va recaptar-ne'n més de 100.
4. El gruix del rodatge es va portar a terme entre maig i juny de 2024 en indrets de l'estat nord-americà de Georgia sota el títol de treball de "Law of Toughness".

COMENTARI: Suposo que es tractava de reinventar https://ca.wikipedia.org/wiki/Reinvenci%C3%B3_(ficci%C3%B3) la franquícia "The Naked Gun" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Naked_Gun; tot i que, en algun lloc, he vist que donaven al film categoria de seqüela hereva o legacy sequel https://en.wikipedia.org/wiki/Sequel, en anglès. I, vist el rendiment comercial, sembla una aposta prou encertada. Els números canten. Ara, entre l'homenatge en forma de repetició i una trama pretesament (imagino) vulgar del cagar, la impressió que ofereix és la de refregit insuls protagonitzat per actors sense gràcia. L'un i l'altra fan el que poden però riure, no. Qui punyetes va convèncer el Neeson que podia fer de pallasso? Déu n'hi do, quin mort! O l'Anderson, pobreta! Eh! Ho diu un que, en el seu temps, va anar al cinema a veure "Barb Wire" https://www.imdb.com/title/tt0115624/, el castanyot de 1996 d'en David Hogan. Clar que, aleshores, la meva motivació era... menys noble. La qüestió és que no puc dir que m'hagi decebut perquè ja era molt reticent a deixar-me arrossegar per la nostàlgia; n'esperava zero. Ah, per cert! El tema del mussol salvador, molt trist, penós. En fi, potser, algun dia aprenc a triar millor.

EN UN MOT: Injustificada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "Chasing Chasing Amy" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10825052/

DURADA: 92 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- La informació sobre la gènesi del film en discussió, "Chasing Amy", que ofereixen en Kevin Smith, la Joey Lauren Adams, l'Scott Mosier o la Guinevere Jane Turner.

PITJOR:
- El protagonisme de la relació del Sav Rodgers amb la Regina, la seva dona.

NOTES:
1. Gira entorn de la influència en el promotor del documental, el Sav Rodgers, de la pel·lícula del 1997, "Chasing Amy" https://ca.wikipedia.org/wiki/Perseguint_l%27Amy, escrita i dirigida pel Kevin Smith.
2. La producció va començar l'1 de setembre de 2018 i van trigar 6 anys en enllestir-la.
3. En Sav Rodgers, el director, explica que van voler incloure una cançó en el documental però l'autor de la peça en qüestió no va atorgar permís, probablement, per transfòbia.
4. Cap el final dels crèdits, apareix el rètol "WE COULDN'T HAVE DONE IT WITHOUT YOU / CARMEN GARDEA (1961 - 2019) / CAROLYN JENSEN (1949 - 2024) / DREW E. BURBRIDGE (1985 - 2021) / MICHAEL G. RADIGAN (1960 - 2020) / SHELAH SAUL MICHAEL (1935 - 2020) / THERESA HYDE (1955 - 2021)".

COMENTARI: El vessant de nostàlgia cinematogràfica es pot tolerar. És a dir, no recordo ni de conya què vaig pensar de "Chasing Amy" quan fou estrenada; tot i que m'ensumo que em devia deixar bastant indiferent. No obstant, esbrinar interioritats d'un procés creatiu i el seu context resulta sempre interessant. O sigui que, bé. El que m'ha embafat completament ha estat el circ del Sav Rodgers i la seva sexualitat. M'importa un rave! Alhora, em costa molt entendre com la seva obsessió adolescent per una pel·liculeta ha desembocat en aquesta peça (innecessària). Clar, més de 75 festivals, premis a tort i a dret i lloances per tot arreu. Jo què sé... Felicitats!

EN UN MOT: Onanisme.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Le Jeu" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7489816/

DURADA: 93 minuts (Crèdits: 4 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).

MILLOR:
- La trucada de la Margot, la filla de la Marie i el Vincent, els papers a càrrec de la Fleur Fitoussi, la Bérénice Bejo i l'Stéphane De Groodt, respectivament.

PITJOR:
- Que, en acabat, resulti ser tant sols una especulació.

NOTES:
1. És l'adaptació francesa del film de 2016, "Perfetti sconosciuti" https://www.imdb.com/title/tt4901306/, dirigit pel Paolo Genovese.
2. El títol internacional és "Nothing to Hide"; el de treball fou "De parfaits inconnus".
3. A partir d'un pressupost d'uns vuit milions d'euros, va recaptar-ne'n uns dotze.
4. El rodatge es va portar a terme en la capital francesa entre octubre i desembre de 2017.

COMENTARI: Generalment, m'estimo més mirar-me abans l'original que la còpia. O sigui que, ara, em sap greu no haver estat al cas. Pífia meva. Tret d'això, prou correcte. Trobo que explota les possibilitats de la situació de manera bastant raonable, amb les infidelitats, els implants de la psicòloga, l'homosexualitat del gras, l'assumpte de la residència per a la sogra... Potser, queda una mica forçat que una institució com aquesta enviï un correu electrònic tant tard al vespre. Però, bé, entra en la lògica, com la resta de causes que desencadenen reaccions. L'altre tema és el format; amb l'escenari únic, se'ns presenta una obra de teatre en comptes d'una pel·lícula. És quelcom que sempre em toca una mica la pera, em sento com estafat quan tot succeeix en el mateix lloc. I res... Reconec que el gag de l'autoretrat de grup que no acaba de consumar-se mai m'ha tret de polleguera.

EN UN MOT: Juganera.

PAÍS:           FRANÇA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Teenage Mutant Ninja Turtles: Mutant Mayhem" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8589698/

DURADA: 99 minuts (Crèdits: 9 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).

MILLOR:
- El rescat de les tortugues al laboratori de la Cynthia Utrom per part de l'Splinter, a qui posa veu el Jackie Chan.

PITJOR:
- Els gargots que acompanyen alguns plans, suposadament, per accentuar l'estètica com de llibreta d'un adolescent; per mi, espatllen la imatge.

NOTES:
1. S'inspira en els personatges de la sèrie de còmic, "Teenage Mutant Ninja Turtles" https://en.wikipedia.org/wiki/Teenage_Mutant_Ninja_Turtles_(Mirage_Studios), desenvolupada pel Kevin Eastman i el Peter Laird a partir de 1984.
2. Després de 2 minuts de crèdits engalanats amb dibuixos, s'afegeixen clips de les tortugues, de l'April O'Neil i de la Cynthia Utrom, els papers interpretats pel Micah Abbey, el Shamon Brown Jr., en Nicolas Cantu, el Brady Noon, l'Ayo Edebiri i la Maya Rudolph, respectivament; a continuació, segueixen les lletres amb fons negre i dibuixos en blanc a dreta i esquerra.
3. Representa la 7a pel·lícula de la franquícia i succeeix "Teenage Mutant Ninja Turtles: Out of the Shadows" https://en.wikipedia.org/wiki/Teenage_Mutant_Ninja_Turtles:_Out_of_the_Shadows, el film de 2016 dirigit pel Dave Green.
4. A partir d'un pressupost de 70 milions de dòlars, va recaptar-ne'n 177.

COMENTARI: He de reconèixer que mai vaig ser gaire seguidor d'aquesta història. En general, crec que com més adjectius té un títol, pitjor, la proposta... Adolescents, mutants, ninjas, pena al cub. Però, bé, confiava que el vessant visual d'aquest intent de revifar l'invent em deixaria bocabadat, per l'estil gràfic 3D, i, amb això, ja hauria pagat la pena dedicar-li temps. No ha estat així, els acabats m'han semblat bruts. Perquè l'actualització respecte allò que s'oferia fa més de 30 anys, pel que fa a llenguatge, a tarannà, a raça i edat de la reportera, no em motivava en absolut. Així, doncs, error de càlcul per part meva, triar-la.

EN UN MOT: Matisada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

MUSICAL: "Company de George Furth/Stephen Sondheim - Lonny Price - Neil Patrick Harris/Martha Plimpton/Stephen Colbert" (2011)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1942831/

DURADA: 144 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 54 (sobre 100).

MILLOR:
- El que li diu el Paul a l'Amy, els papers de l'Aaron Lazar i la Katie Finneran, "Married people are no more marriage than musicians are music".

PITJOR:
- La interpretació del número titulat "You Could Drive a Person Crazy", a càrrec de la Kathy, l'April i la Marta, encarnades per la Chryssie Whitehead, la Christina Hendricks i l'Anika Noni Rose, respectivament.

NOTES:
1. L'obra original va estrenar-se el 24 de març de 1970 en el Shubert Theatre de Boston, en l'estat de Massachusetts dels EUA; la producció dirigida per l'Hal Prince, que va estrenar-se el 26 d'abril de 1970 en l'Alvin Theatre de Broadway, va ser guardonada en la 25a edició dels Annual Tony Awards, per exemple, amb les distincions de Best Musical, Best Book of a Musical, Best Original Score (Music and/or Lyrics) Written for the Theatre i Best Direction of a Musical.
2. Fou enregistrat en el que, aleshores, s'anomenava Avery Fisher Hall, en el complex Lincoln Center for the Performing Arts de la ciutat nord-americana de Nova York, entre el 7 i el 9 d'abril de 2011.
3. Després de 82 minuts, surt el rètol "Intermission".

COMENTARI: D'entrada, el posat d'imbècil del Neil Patrick Harris fent del Robert m'ha molestat bastant. És a dir, entenc que el seu Barney Stinson de la sèrie "How I Met Your Mother" https://ca.wikipedia.org/wiki/How_I_Met_Your_Mother podria trobar-se en una mateixa òrbita a la d'aquest altre solter, la qual cosa el qualificaria força. El problema, crec, rau en que se'l veu massa ample, a l'actor, sense deixar lloc al personatge. A més, de talent musical, va justet, em sembla; no acaba d'arriba a les notes. Després, el "Bobby, baby, Bobby, bubbi..." de la primera cançó no ajuda a rebre l'espectacle amb gaire il·lusió. Què n'és, de desagradable! I la gracieta es va repetint, és recurrent. En fi, cosa meva, suposo, perquè, de música, no en sé un borrall. Tot i que m'atreviria a afirmar que el tema de "Someone Is Waiting" resulta un pèl massa carrincló. El ridícul, el freguen, la Jennifer Laura Thompson i el Jon Cryer, en nom de la Jenny i el David, en l'escena del porro. Vergonyeta aliena, tu! A veure, no tot ho fotria a la brossa. En comparació amb versions diferents que he pogut revisar al YouTube, destacaria el tros del karate entre la Sarah i el Harry, en mans de la Martha Plimpton i l'Stephen Colbert, que es presenta més dinàmic (i divertit) aquí. O el ball de les mosses en roba interior, "Tick-Tock", encapçalades per la Chryssie Whitehead. Resumint, passa; però, derrapant una mica.

EN UN MOT: Anodí.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Baburu" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt16360006/

DURADA: 100 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escenari post-apocalíptic, el Tòquio inundat i la cinemàtica.

PITJOR:
- El comportament inicial de l'Uta, a qui posa veu la Riria., de mona salvatge.

NOTES:
1. Durant els títols de crèdit, es veuen diferents composicions de l'Uta sobre imatges reals mentre se sent la cançó "Jaa ne, Mata ne.", interpretada per la mateixa actriu que dobla el personatge.
2. En anglès, el títol és "Bubble".
3. Entre el 22 d'abril i el 23 de maig de 2022, Shōnen Jump+ va publicar-ne una adaptació en manga a càrrec de l'Erubo Hijihara.

COMENTARI: Nova revisió de "Den lille havfrue", el conte del Hans Christian Andersen, aquest cop, amb la sirena vinguda de l'espai i provocant un escenari catastròfic en la capital nipona. Ara, cometré un sacrilegi dient que ja vaig trobar bastant innecessària la pel·lícula del 2008, "Gake no Ue no Ponyo", dirigida pel mestre Hayao Miyazaki, que s'inspira, també, en la rondalla de l'escriptor danès. Doncs, imagineu com de sobrera em semla aquesta del Tetsurou Araki; amb tots els respectes al pobre home, per descomptat. No, si, artísticament, està bé; sobretot, les curses dels nanos fent parkour pels terrats. Només que l'argument fa molta mandra. Destinada a generacions noves, imagino.

EN UN MOT: Renovació.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Rimembeo" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt21279122/

DURADA: 128 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- L'enfrontament entre els usurers i el mercenari que s'empesca per guanyar temps l'In-gyu, interpretat pel Nam Joo-hyuk.

PITJOR:
- L'actor que fa del Pil-Joo, el Lee Sung-min, va néixer el 15 d'octubre del 1968, la qual cosa vol dir que tenia 51 anys quan va encarnar-lo; no quadra en un personatge que figura octogenari, malgrat les 150 hores de maquillatge a les que es va sotmetre al llarg de l'enregistrament.

NOTES:
1. El gruix del rodatge va realitzar-se entre febrer i juny del 2020.
2. Es basa en la pel·lícula del 2015, "Remember", dirigida per l'Atom Egoyan.

COMENTARI: Em sona a falsa, a fatxenda, a inflada, a beneita. Perquè la proposta de revenja me la podria arribar a creure; trobo els motius del iaio, fins i tot, lícits i raonables. Però l'execució del pla no em sembla gens creïble en mans d'un inidividu tant acabat com aquest vell. Els detalls absurds, com ara la utilització d'un Porsche vermell per cometre un crim en sèrie, no ajuden. Ni la relació entre els protagonistes, que resulta un tant forçada i postisa; el final frega la carrinclonada barata. Sense haver vist l'original, m'atreveixo a sentenciar que aquesta és una revisió dolenta, adulterada. I, no obstant això, he de reconèixer que passa bastant lleugera.

EN UN MOT: Apòcrifa.

PAÍS:           COREA DEL SUD.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Lady Vanishes" (1979)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0079428/

DURADA: 95 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- Els paisatges que travessa el tren.

PITJOR:
- Els prolegòmens en l'hotel bavarès.

NOTES:
1. Es tracta d'una revisió de la pel·lícula homònima del 1938 dirigida per l'Alfred Hitchcock que, alhora, adaptava la novel·la publicada en 1936, "The Wheel Spins", escrita per l'Ethel Lina White.
2. Se'n van fer 9 còpies, del vestit que duu la Cybill Shepherd, en el seu paper de l'Amanda Metcalfe Madvani von Hoffstetter Kelly.
3. En els EUA, va reeditar-se amb el títol de "The Doomsday Express".
4. El rodatge va portar-se a terme durant la tardor de 1978 entre Londres i l'estat austríac de Carinthia.
5. Els títols de crèdit apareixen sobre la imatge aturada dels tres protagonistes abraçant-se, la senyora Froy, l'Amanda Kelly i el Robert Condon, interpretats per l'Angela Lansbury, la Cybill Shepherd i l'Elliott Gould, respectivament.

COMENTARI: M'hauria estimat més mirar-me la clàssica en comptes d'aquesta versió. Ja no sé si mai ho faré... La qüestió és que no sóc gaire partidari de les revisions, encara que siguin superiors a l'original en factura. Més enllà d'això, m'ha entretingut prou. Trobo, no obstant, que el to humorísic tant de la Shepherd com del Gould rebaixen una mica massa la tensió del context de l'Alemanya pre-bel·ligerant. I, en aquest sentit, se'n veu ressentit el component misteriós, de suspens. La traïció de la monja, interpretada per la Madlena Nedeva, no l'acabo d'entendre. Amb tot, correcte.

EN UN MOT: Succedani.

PAÍS:           GB.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Thirty Nine Steps" (1978)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0078389/

DURADA: 98 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).

MILLOR:
- El descens en cadira de rodes per la rampa, des de l'habitació a la sala, estant el Hannay paralitzat.

PITJOR:
- La poca-solta de l'escena del Big Ben.

NOTES:
1. Abans dels títols de crèdit, es mostren els rètols "Edmund Appleton was convicted of treason in May 1914" i "And thanks to Richard Hannay, Britain gained valuable time to prepare for the Great War".
2. Representa la 3a adaptació, després de la dirigida per l'Alfred Hitchcock, en 1935, i la signada pel Ralph Thomas, en 1959, de la novel·la "The Thirty-Nine Steps", a càrrec de l'escocès John Buchan, publicada en 1915.
3. El Robert Powell, que interpreta el personatge protagonista, en Richard Hannay, va recuperar el paper per a la sèrie de televisió de l'ITV creada pel Ken Hannam, "Hannay", emesa en dues temporades, entre el 6 de gener i el 10 de febrer del 1988, la primera, i entre el 31 de gener i el 14 de març del 1989, la segona.
4. A partir d'un pressupost d'1 milió i mig de lliures, va recaptar uns 11 milions de dòlars.

COMENTARI: La fugida en si i la implacabilitat dels perseguidors proporcionen la tensió necessària per atrapar l'espectador mínimament. Però la impressió que queda és la d'un desenllaç matusser. Si més no, l'atmosfera sembla correcta. En fi, ha estat bé, almenys, per refrescar la història i per comparar l'enfocament amb el de la del mestre del suspens, que és l'altra versió que jo he vist.

EN UN MOT: Espatllada.

PAÍS:           GB.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

A reveure!

Xifra rodona, he arribat a les 1.000 ressenyes. Què puc dir al respecte? Doncs, que he trigat 2.626 dies o 7 anys i escaig en escriure-les, a una mitjana d'1 cada 2 dies i mig, més o menys (2 dies i 15 hores, concretament). També és cert que les primeres 500 van ser molt més lentes, necessitava 4 dies per cadascuna, mentre que per les segones 500, la cosa ha estat diària, aproximadament (1 dia i 4 hores). D'això, en part, podem culpar la pandèmia del COVID-19.

Curiosament, la millor i la pitjor valoració d'aquestes 1.000 vaig atorgar-les en la primera tongada de 500, entre el 28/09/2014 i el 12/04/2020, que va quedar amb una puntuació mitjana de 58,73/100. I, no obstant, la mitjana de la segona s'eleva al 63,02/100. M'he tornat més moderat i benèvol o més selectiu?

Durant el segon cicle de mig miler, que s'ha allargat entre el 24/04/2020 i el 06/12/2021, m'he empassat 64.592 minuts de material audiovisual, que equivalen, gairebé, a 45 dies d'atenció a la pantalla (sense comptar el temps de redacció de la crítica, sovint, superior a la durada de la pròpia obra). Menció especial en negatiu per "Retrocausality" (https://www.imdb.com/title/tt7535666/), del 2019, dirigida pel Kristian Denver Diaz i el Michael Manus, que va guanyar-se una nota de 15/100. I, en l'altra banda de l'espectre, "Bai She: Yuan qi" (https://www.imdb.com/title/tt9288776/), del mateix any, a càrrec de l'Amp Wong i el Ji Zhao, que va merèixer (sota el meu parer) un flamant 95/100.

I ara, què? Bé, mirarem de prendre'ns-ho amb calma. Ja veurem...

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Blithe Spirit" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10334148/

DURADA: 100 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 54 (sobre 100).

MILLOR:
- La línia final entre el doctor George Bradman i la Violet Bradman, encarnats en el Julian Rhind-Tutt i l'Emilia Fox, respectivament, "It's like a plot from one of his novels. Or perhaps from someone else's".

PITJOR:
- L'accident de cotxe que pateix la Ruth Condomine, encarnada en l'Isla Fisher, en el penya-segat.

NOTES:
1. Basada en l'obra de teatre homònima del Noël Coward, estrenada en el West End en 1941, el títol de la qual es deriva de la línia "Hail to thee, blithe Spirit! Bird thou never wert" del poema "To a Skylark" del Percy Bysshe Shelley.
2. El rodatge es va portar a terme a Londres, Holmbury St Mary, al comtat de Surrey, l'Stoke Park del comtat de Buckinghamshire, o Cuckmere Haven, al comtat de Sussex, l'estiu del 2019.
3. Durant el primer minut dels títols de crèdit, s'escolta una conversa entre la Judi Dench, que fa el personatge de la Madam Arcati, i el Dan Stevens, que interpreta el Charles Condomine; després, apareix la dedicatòria "In loving memory of Michelle Guish and Michael Howells".

COMENTARI: Combina els trucs típics i vulgars de les pel·lícules de fantasmes amb detalls sense solta ni volta que, a més, no fan cap gràcia. Per exemple, si l'esperit pot manegar ganivets, com és que necessita manipular els frens del cotxe per liquidar la seva víctima? Què absurd! És a dir, s'aprecia que els pobres actors s'esforcen. Però sembla que la base no dóna per més i, tot plegat, es converteix en un relat ordinari sense interès. L'assumpte de l'escriptor impostor que s'aprofita del talent de la seva dona està bé. La resta, un fiasco.

EN UN MOT: Superada.

PAÍS:           GRAN BRETANYA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Les Choristes" (2004)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0372824/

DURADA: 96 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 80 (sobre 100).

MILLOR:
- L'actuació del cor davant la comtessa, la Carole Weiss.

PITJOR:
- L'enllaç entre el present i el passat: que el Pépinot li lliuri el diari al Pierre Morhange, encarnats en el Didier Flamand i el Jacques Perrin, respectivament.

NOTES:
1. El títol internacional és "The Chorus".
2. És una revisió de "La Cage aux rossignols", la pel·lícula del 1945 dirigida pel Jean Dréville.
3. A partir d'un pressupost aproximat de 5 milions i mig d'euros, va recaptar més de 70 milions.
4. El Jean-Baptiste Maunier, que interpreta el paper del Pierre Morhange, era el solista de Les Petits Chanteurs de Saint-Marc, el cor que se sent al film.
5. El Gérard Jugnot, que fa del Clement Mathieu, va hipotecar el seu apartament de París per ajudar a finançar la pel·lícula.
6. El gruix del rodatge va portar-se a terme l'estiu del 2003 en l'Alvèrnia, al parc natural de Livradois-Forez, i al Château de Ravel.
7. La dedicatòria diu "à Violette... Et à Carole, sans qui rien n'aurait existé".

COMENTARI: Més enllà del plaer que desperta escoltar la música del cor de nens, està la història de superació implícita del marrec conflictiu que s'encarrila amb l'ajuda del talent propi i ix del pou per convertir-se en algú gran. Això i la bondat que desprèn el Clement Mathieu que guanya els infants i els espectadors. A més, els personatges resulten entranyables, la Violette Morhange, en la pell de la Marie Bunel, el vell Maxence, a càrrec del Jean-Paul Bonnaire, el Pépinot petit, el Maxence Perrin... I contrasten bé amb els dolents, tant el tirà Rachin, interpretat pel François Berléand, com el brètol Pascal Mondain, encarnat en el Grégory Gatignol. En fi, serà que estic sensible, potser, però m'ha emocionat. També dic una cosa, si m'haguessin proposat cantar en una coral a mi, quan era petit, els hauria engegat a la merda.

EN UN MOT: Reconfortant.

PAÍS:           FRANÇA, SUÏSSA, ALEMANYA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Sin hijos" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt12785060/

DURADA: 95 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- El joc de les cartes amb els espinacs en el cap de la Marina i l'abella en el cap de l'Ari.
- El gag del final en el que sembla que la Marina estigui embarassada quan només està amagant sota la camisa la pilota dels nens que juguen al costat d'on jeu.

PITJOR:
- L'escena de la queixa de la Marina al bàrman per l'enrenou del nen.
- La demostració de l'aversió de la xicalla a la Marina en el parc infantil.

NOTES:
1. Després de llistar l'elenc, els títols de crèdit s'interrompen per mostrar un clip d'1 minut i mig en el que apareixen els tres protagonistes en un parc, el Fidel, la Marina i l'Ari, interpretats per l'Alfonso Dosal, la Regina Blandón i la Francesca Mercadante, respectivament.
2. És una revisió de la pel·lícula homònima del 2015 dirigida per l'Ariel Winograd.
3. Rodada al final del 2019 en la ciutat de Mèxic.

COMENTARI: Pel que veig en el tràiler de l'original, aquesta sembla una transcripció fil per randa d'aquella, només que en un accent diferent i noms canviats. Què voleu que us digui? La veritat és que l'assumpte de l'afinitat o no amb els infants és complex (els nens són uns cabrons!) i el de l'aprofitament del temps personal per perseguir uns objectius o uns altres, també. Aquí m'esperava, segurament, una mica més de comèdia o, almenys, gràcies. En fi, error.

EN UN MOT: Ensopida.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Kol" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10530176/

DURADA: 112 minuts (Crèdits: 8 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 80 (sobre 100).

MILLOR:
- La caracterització extraordinària de la Jeon Jong-seo, que fa de l'Oh Young-sook.

PITJOR:
- L'eqíleg mal explicat.

NOTES:
1. És una revisió del film del 2011 "The Caller", dirigit pel Matthew Parkhill.
2. El rodatge principal va portar-se a terme entre el 3 de gener i el 2 d'abril del 2019.
3. La protagonista, la Park Shin-hye, va refusar el paper de Kim Seo-yeon quan li van proposar perquè es sentia massa cansada després de rodar "Alhambeura gungjeonui chueok", traduït, "Memòries de l'Alhambra", una sèrie del 2018 de 16 episodis dirigida per l'Ahn Gil-ho.
4. Un cop començats els títols de crèdit, es mostra una mena d'epíleg durant aproximadament 1 minut; llavors, s'intercalen imatges en vermell de la pel·lícula amb més noms al llarg d'1 minut i mig més; en acabat, segueixen la resta de crèdits.

COMENTARI: He estat a punt de catalogar-la com "espatllada" pel que em sembla una incoherència de la premissa. El lligam rígid a través d'una línia telefònica entre dues realitats temporals que avancen alhora per dues persones sembla trencar-se quan les darreres imatges suggereixen que la psicòpata en el 1999 rep una trucada abans de la baralla amb la mare, encarnada per la Kim Sung-ryung, l'Eun-ae. Perquè entenc que la trucada hauria de ser, en tot cas, després. Aleshores, accepto que l'assassina no mori, es carregui la mare al dia següent o quan li plagui i, en conseqüència, la senyora desaparegui en el 2020. Sigui com sigui, crec que queda com una falta petita. M'atrau que la Kim Seo-yeon resulti ser una mentidera, que el canvi inicial d'esdeveniments que sembla bondadós es reveli fatídic o l'ardit que intenta la noia per carregar-se la boja. Millor del que m'esperava.

EN UN MOT: Suggeridora.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Féi lóngguò jiaang" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7335600/

DURADA: 96 minuts (Crèdits: 4 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- L'acció, les caigudes, les destrosses.
- La transformació en home gras del protagonista, el Fallon Zhu, encarnat pel Donnie Yen.
- L'escena de la signatura de l'oyabun del clan Higazhino, que encarna el Tetsu Watanabe, obligat pel Shimakura, en la pell del Joey Tee.

PITJOR:
- Les discussions de parella, sobretot, la del mercat de peix de Tsukiji.
- L'atac del gos de peluix.
- L'helicòpter sobrevolant la Tokyo Tower en el final.

NOTES:
1. El títol internacional és "Enter the Fat Dragon".
2. Està inspirada en la pel·lícula homònima del 1978 dirigida i interpretada pel Sammo Hung que, alhora, parodiava el film del 1972 del Bruce Lee, "Meng lóngguò jiaang", conegut arreu com "The Way of the Dragon", i el títol "Enter the Dragon", de la producció del 1973 dirigida pel Robert Clouse.
3. Enmig dels títols de crèdit es veu un minut i mig d'imatges del rodatge.

COMENTARI: He començat il·lusionat i he acabat demanant l'hora, avorrit de xerrameca i merder sense solta ni volta. No sé, potser, m'he anat cansant de la repetició dels enfrontaments, de l'enrenou constant, ràpid, ràpid, de la manca absoluta d'originalitat. En fi, no puc dir que hagi estat una sorpresa, ja pensava que em trobaria, més o menys, això. Segurament, no he tingut el dia.

EN UN MOT: Baladrera.

Perdoneu per la meva ignorància!