SÈRIE: "Deadloch - Temporada 1a" (Des del 2 de juny fins el 7 de juliol de 2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14671678/episodes?season=1

DURADA: 469 minuts (Crèdits: 23 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 72 (sobre 100).

MILLOR:
- El capteniment i les maneres de la Dulcie Collins, el paper de la Kate Box.

PITJOR:
- Una resolució precipitada, innecessàriament kamikaze.

NOTES:
1. La Kate McCartney i la Kate McLennan, creadores del projecte, van inspirar-se en la sèrie britànica "Broadchurch" https://ca.wikipedia.org/wiki/Broadchurch fins al punt que el seu títol provisional era "Funny Broadchurch"; van trigar 8 anys en desenvolupar-lo.
2. El rodatge es va portar a terme en indrets del sud de Tasmània, com Hobart, Cygnet i Kingston, entre febrer i juny de 2022.
3. Està composta per 8 capítols.
4. En els títols de crèdit, apareixen els rètols "The producers acknowledge the traditional owners of the lands upon which Deadloch was made", "Always was, always will be aboriginal land" i "Deadloch  was filmed entirely in Lutruwita (Tasmania)".

COMENTARI: Escoltar, en el primer episodi, el cor de dones del poble cantant "I Touch Myself", l'èxit de Divinyls de 1990, m'ha col·locat prou en el registre de la història, la paròdia. Reconec, no obstant, que m'ha costat acceptar personatges desproporcionats com, per exemple, el de la mateixa Eddie Redcliffe, interpretat per la Madeleine Sami o, més tard, el del comissari Shane Hastings, encarnat pel Hayden Spencer. Entenc que l'exageració reforça la sàtira. Però, a mi, em grinyola un pèl en amanir-la amb una trama criminal fonamentalment "seriosa". De manera que, dubto de si el missatge en comptes de denúncia esdevé befa oberta. No obstant això, el cas m'ha atrapat i m'ha fet passar una estona ben entretinguda; almenys, mentre l'he trobada raonable.

EN UN MOT: Bipolar.

PAÍS:           AUSTRÀLIA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       REGULAR.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Girl with the Dragon Tattoo" (2011)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1568346/

DURADA: 158 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 77 (sobre 100).

MILLOR:
- La seqüència del títol.
- La caracterització de la Rooney Mara.

PITJOR:
- Els episodis d'assetjament que pateix l'omnipotent Lisbeth Salander, encarnada en la Rooney Mara, amb el Nils Bjurman, interpretat pel Yorick van Wageningen.

NOTES:
1. Basada en la novel·la del 2005 titulada "Män som hatar kvinnor", de la sèrie "Millennium", escrita pel Stieg Larsson, que, alhora, donà peu a la pel·lícula sueca homònima del 2009, dirigida pel Niels Arden Oplev.
2. Va costar més de sis mesos escriure el guió; tres dels quals van servir per analitzar la novel·la en la que es basa el film.
3. Li va ser atorgat el guardó a la millor edició en la 84a cerimònia dels premis de l'Academy of Motion Picture Arts and Sciences.
4. Èxit comercial amb una recaptació de més de 232 milions de dòlars sobre un pressupost de 90 milions.
5. El 2018 va estrenar-se la seqüela "The Girl in the Spider's Web", dirigida pel Fede Álvarez, basada en el llibre del 2015 "Det som inte dödar oss", escrit pel David Lagercrantz.

COMENTARI: Probablement, no m'he llegit la novel·la ni ho faré, el film és meticulós amb el text; potser, en excés. Trobo que ens mostra detalls redundants o innecessaris, com l'estirada de la bossa al metro, que incrementen la durada sense aportar gaire. En aquest aspecte, la part de l'enderroc del magnat criminal Hans-Erik Wennerström, el personatge a càrrec de l'Ulf Friberg, fa fila de ventilada forçada, per complir. Malgrat tot, intriga ben proposada, exposició àgil, una mica llufa el tema de les fotos, però, en general, prou apetitosa.

EN UN MOT: Escarrassada.

Perdoneu per la meva ignorància!

Coneixements inútils

En una aturada per fer el cafè de mig matí a l'oficina on treballo, acabava d'explicar, bàsicament per evitar el silenci, al meu immediat superior quatre coses sobre la darrera pel·lícula que havia vist el cap de setmana anterior quan l'home va deixar anar un "Noi, me n'adono que manegues un munt d'informació... que no serveix per a res!". I es va quedar tan ample. M'ensumo que si, en comptes de parlar-li de cinema, li hagues comentat dades demogràfiques del Japó esgranant per prefectures els cent vint-i-set milions d'habitants amb els que compta el pais asiàtic, probablement, hauria reaccionat de la mateixa manera. Evidentment, l'individu no és gaire cinèfil.
La pel·lícula a la que vaig fer referència llavors és "In Search of a Midnight Kiss", del 2008, escrita i dirigida per un jove director, si encara es pot catalogar així a algú que passa de llarg dels trenta, anomenat Alex Holdridge. Per començar, no vaig poder estar-me'n d'apuntar que, tot i que el títol es ven com a una comèdia romàntica, la primera part de la definició queda una mica coixa. De fet, l'única escena còmica, sota el meu punt de vista, és el moment en el que el protagonista és enxampat pel seu company de pis a mitja palla. La resta, penso, traspua certa amargor. En qualsevol cas, es tractaria d'una comèdia intel·lectualoide tipus Woody Allen. Ep, no em malenteneu! El senyor Allen és un dels meus directors favorits, malgrat m'emprenyi la seva relació amb Barcelona. Em sembla genial i sempre que inicio un escrit o relat em ve a la memòria aquella frase de la seva obra "Manhattan" que fa "Capítol primer: Ell era tan dur i romàntic com la ciutat que s'estimava. Darrera les seves ulleres de muntura negra s'agotzonava el vibrant poder sexual d'un gat salvatge... Ah, amb això si que xalo... Nova York era la seva ciutat i sempre ho seria.".
Tornant a la història de l'Alex Holdridge, tampoc tindria clar si assenyalar-la com a romàntica; si més no, no de la manera com ho faria amb "The Shop Around the Corner" d'Ernst Lubitsch. Obviament, la comparació és una mica absurda davant els vora setanta anys que separen l'una de l'altra. Cercant amor dins de "A la Recerca d'un Petó de Mitjanit", potser, es podria considerar prou afectuosa la forma que el director té de mostrar la ciutat de Los Angeles, de la California dels Estats Units d'Amèrica. Que em perdoni la gent d'aquell indret però, quin lloc més lleig i desencisat. Pel que es veu a les imatges, més en la línia de la cançó "L.A. Song" de la Beth Hart que de l'enlluernadora parafernàlia de Hollywood o dels Lakers de la NBA i de Pau Gasol.
Ben mirat, quina comèdia romàntica o, en general, quina comèdia contindria una paraula com 'estupre' en el seu guió? Correcte! Potser, una de'n Woody Allen, precisament... He de reconèixer que jo no en sabia el significat fins que vaig haver-lo cercat al diccionari. Tal com diu l'enciclopèdia, ESTUPRE: Delicte consistent a efectuar un coit amb una menor en edat núbil mitjançant engany o prevalent-se d'una situació de necessitat o de submissió d'aquesta.

Perdoneu per la meva ignorància.
Salut!