SÈRIE: "Fallout - Temporada 1a" (10 d'abril de 2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt12637874/episodes/?season=1

DURADA: 449 minuts (Crèdits: 27 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).

MILLOR:
- Els escenaris, l'ambientació https://ca.wikipedia.org/wiki/Posada_en_escena, l'attrezzo https://ca.wikipedia.org/wiki/Attrezzo; es fan palesos, els 153 milions de dòlars de pressupost.

PITJOR:
- L'estètica de postguerra https://en.wikipedia.org/wiki/History_of_the_United_States_(1945%E2%80%931964) grinyola en relació a la línia temporal de l'argument.

NOTES:
1. S'inspira en la franquícia de videojocs del mateix nom https://en.wikipedia.org/wiki/Fallout_(franchise), creada per en Tim Cain i el Leonard Boyarsky.
2. Els títols dels capítols són: "The End", "The Target", "The Head", "The Ghouls", "The Past", "The Trap", "The Radio" i "The Beginning"; entre el 16 de desembre de 2025 i el 3 de febrer de 2026, va emetre's una segona temporada, també, de 8 capítols.
3. El rodatge, que es va portar a terme en indrets de New Jersey, New York, Utah, en els EUA, i de Namíbia, com Kolmanskop https://ca.wikipedia.org/wiki/Kolmanskop o l'Skeleton Coast https://en.wikipedia.org/wiki/Skeleton_Coast, va iniciar-se en juliol de 2022 i completar-se en març de 2023.
4. La pel·lícula fictícia del Cooper Howard, el personatge interpretat pel Walton Goggins, "A Man and His Dog", és una referència al cicle de contes, "A Boy and His Dog" https://en.wikipedia.org/wiki/A_Boy_and_His_Dog, iniciat en 1969 pel Harlan Ellison i adaptat al cinema en 1975 https://www.imdb.com/title/tt0072730/.
5. Durant els crèdits de cada episodi, es suggereix amb una il·lustració l'escenari del capítol següent.

COMENTARI: L'espectacularitat no pot negar-se; visualment, impressiona. I, aparentment, ofereix elements per a tots els gustos, western https://ca.wikipedia.org/wiki/Western, ciència-ficció https://ca.wikipedia.org/wiki/Cinema_de_ci%C3%A8ncia-ficci%C3%B3, terror https://ca.wikipedia.org/wiki/Cinema_de_terror, aventura https://ca.wikipedia.org/wiki/Cinema_d'aventures... La pega rau en que la premissa que dóna peu al popurri resulta bastant estúpida, això de treure rèdit d'un atac nuclear https://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_nuclear suicida per assolir el monopoli https://ca.wikipedia.org/wiki/Monopoli a llarg termini. D'acord que la guerra és negoci i que, fins i tot, aquest argument es pot llegir, per exemple, com una al·lusió a les teories de conspiració https://en.wikipedia.org/wiki/9/11_conspiracy_theories darrere la guerra contra el terrorisme https://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_contra_el_terrorisme. Però, l'extrem em sembla massa absurd. Bé... Tant bon punt he escrit això m'han vingut al cap la colla de discapacitats intel·lectuals que dirigeixen el món actualment i m'he acollonit. En fi, tornant al tema, la qüestió és que el salt constant de fils m'ha atabalat. De fet, el primer episodi va destrempar-me força per aquest motiu. Em va caldre un període de re-motivació, setmanes, per reprendre la sèrie. I trobo que el clímax es prolonga en excés. Per cert, per què punyetes hauria de voler la Lee Moldaver, el rol a càrrec de la Sarita Choudhury, mantenir en vida el gul https://ca.wikipedia.org/wiki/Gul decrèpit de la Rose MacLean, el paper de l'Elle Vertes? Resposta: per cardar un cop d'efecte de merda. I el paio d'un ull que duu ulleres amb dos vidres? Pff! Nota al marge, bufó, el Kaiser Darrin https://en.wikipedia.org/wiki/Kaiser_Darrin.

EN UN MOT: Desviament.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       REGULAR.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Ball of Fire" (1941)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0033373/

DURADA: 111 minuts i mig (Crèdits: 1 minut, en l'inici; mig, al final).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment de la inscripció en l'anell, que la noia confon per "Richard Ill" i que pretén referenciar el fragment, "Look, how this ring encompasseth finger. Even so thy breast encloseth my poor heart; Wear both of them, for both of them are thine", corresponent a l'escena segona de l'acte primer de "The Tragedy of Richard the Third" https://ca.wikipedia.org/wiki/Ricard_III_(obra_de_teatre), la peça teatral d'en William Shakespeare.

PITJOR:
- El número ridícul que fa la Sugarpuss O'Shea, encarnada per la Barbara Stanwyck i a qui posa veu la Martha Tilton https://en.wikipedia.org/wiki/Martha_Tilton, del "Drum Boogie" https://en.wikipedia.org/wiki/Drum_Boogie, una composició del Roy Eldridge i en Gene Krupa https://en.wikipedia.org/wiki/Gene_Krupa.

NOTES:
1. També, es coneix com "The Professor and the Burlesque Queen".
2. Després dels crèdits de presentació, surt el rètol, "Once upon a time —in 1941 to be exact— there lived in a great, tall forest —called New York— eight men who were writing an encyclopedia. They were so wise they knew everything: the depth of the oceans, and what makes a glowworm glow, and what tune Nero fiddled while Rome was burning. But there was one thing about which they knew very little —as you shall see ..."; es basa en un relat del Billy Wilder https://ca.wikipedia.org/wiki/Billy_Wilder, anomenat "From A to Z" i inspirat en el conte clàssic del segle XIX, "Sneewittchen" https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Blancaneu_i_els_set_nans.
3. En 2016, va ser seleccionada per a la seva preservació en el United States National Film Registry https://ca.wikipedia.org/wiki/National_Film_Registry de la Library of Congress https://ca.wikipedia.org/wiki/Biblioteca_del_Congr%C3%A9s_dels_Estats_Units per la seva significació històrica, cultural o estètica.
4. El gruix del rodatge es va portar a terme entre agost i octubre de 1941 en el Samuel Goldwyn Studio https://en.wikipedia.org/wiki/Samuel_Goldwyn_Studio de West Hollywood, en l'estat nord-americà de California.
5. La Barbara Stanwyck va trencar-li la mandíbula a la Kathleen Howard en l'escena en la que la Sugarpuss O'Shea li fum un cop de puny a la Miss Bragg.

COMENTARI: De petit, fa més de quaranta anys, vaig veure una revisió titulada "A Song Is Born" https://www.imdb.com/title/tt0040820/ que el mateix director d'aquest film, en Howard Hawks https://ca.wikipedia.org/wiki/Howard_Hawks, va estrenar el 1948. La veritat és que només en recordo la conclusió, d'aquella pel·lícula, una escena amb uns bombos i una orquestra tremenda que, aleshores, amb 8 ó 10 anys, em va semblar molt divertida i enginyosa. Suposo que m'esperava això, si més no, entreteniment il·luminat. El que m'he trobat ha estat una carrinclonada de tres parells de nassos amb un argument que no acaba d'encaixar. Perquè, per un costat, els savis es comporten com adolescents molt estúpids i, per l'altre, la trama grinyola en uns quants aspectes. Per exemple, no es justifica que la mossa s'instal·li a casa dels redactors després de la primera nit, ni la pressa per casar-se del babau del Bertram Potts, el personatge a càrrec del Gary Cooper, ni es contempla la solució òbvia del problema del gàngster https://ca.wikipedia.org/wiki/G%C3%A0ngster, interpretat pel Dana Andrews, liquidar la dona. I, a sobre, la corista https://ca.wikipedia.org/wiki/Vedet fot fàstic, resulta força antipàtica. Ah! I la merda d'argot, amb bajanades com "yum-yum" o "hoytoytoy", lluny d'aportar humor, repel·leix. O sigui que, em sembla a mi, l'experiment del Billy Wilder esdevé un bunyol bastant fiasco, una castanya. Sí, ja sé que estic parlant del que va ser un èxit indiscutible de taquilla. Doncs, què voleu que us digui? Enhorabona!

EN UN MOT: Pueril.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Invisibles" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14872806/

DURADA: 112 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment "Space Oddity" https://ca.wikipedia.org/wiki/Space_Oddity entre el Charlie i l'Oskar, els papers interpretats pel Tim Blake Nelson i en Simon Webster, respectivament.

PITJOR:
- Encabir o considerar l'obra dins el gènere de la ciència-ficció o el fantàstic; a tot estirar, es tracta d'un dramot al·legòric.

NOTES:
1. El rodatge es va portar a terme en indrets de Toronto i Hamilton, a la província canadenca d'Ontario, entre febrer i març de 2023.
2. La Lucy Alexis Liu havia estat anunciada prèviament per al paper de la Hannah, del qual, finalment, va encarregar-se la Gretchen Mol.

COMENTARI: Segurament, hi ha maneres més àgils de representar el dol depressiu invalidant. Déu n'hi do, quina castanya de pel·lícula! A més, no li acabo de trobar coherència a la proposta. En primer lloc, l'assumpte de l'oblit de la gent "sana". D'acord que es tracta d'un element creatiu del que no n'he de fer res però el trobo absurd. I, en segon, dubto que algú en estat de renúncia i negació cerqui companyies d'altres desnonats mentals portadors de més pena. Clar que no sóc psicòleg. Potser, vaig errat. No sé... El lluitador adolescent, en Jimmy, encarnat en el Rob Ramsay, és mort o què? Qui el convida? Aquesta aparició entre els tristos em sembla que grinyola una mica. En fi... Entenc la metàfora i la Gretchen Mol continua essent una de les meves debilitats. La qüestió és que m'he avorrit moltíssim.

EN UN MOT: Tedi.

PAÍS:           CANADÀ.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Zon 100 ~ Zonbi ni Naru made ni Shitai 100 no Koto ~" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt20672534/

DURADA: 128 minuts i mig (Crèdits: 5 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 39 (sobre 100).

MILLOR:
- El tauró zombi.

PITJOR:
- L'exageració del tirà, el Gonzou Kosugi, interpretat pel Kazuki Kitamura.

NOTES:
1. El títol internacional és "Zom 100: Bucket List of the Dead" o "Zom 100: 100 Things I Want to do Before I Become a Zombie".
2. S'inspira en la sèrie manga homònima desenvolupada pel Haro Aso i el Kotaro Takata, publicada des del 19 d'octubre de 2018; des del 9 de juliol de 2023, s'emet una adaptació animada amb direcció col·lectiva a càrrec del Kazuki Kawagoe, el Toshihiro Maeya o el Jun Shinohara, entre d'altres, i produïda per Bug Films Inc.
3. De fons dels títols de crèdit, apareixen una mena de focs artificials alguns dels quals deixen una taca en forma de mà; en acabat, surten els relleus dels tres protagonistes i la caravana en la que viatgen; al final, es mostra el Gonzou Kosugi recollint unes jaquetes del terra.

COMENTARI: M'esperava més humor i menys carrinclonada. Perquè ja assumia que d'innovació en el gènere dels morts vivents no en trobaria pas. La qüestió és que quan s'allunya de la metàfora òbvia, és a dir, la de l'obrer oprimit que sobreviu el dia a dia com un zombi, el film s'acosta a un patró d'història de supervivència i, més tard, de paròdia d'heroi ridícul que no resulta gens atractiu. Un cop més, allò que, potser, crida més l'atenció són els efectes visuals, l'espectacle de trobar-se un Tòquio devastat. En aquest cas, bastant discrets, els retocs, per cert. Si més no, en propostes roses https://ca.wikipedia.org/wiki/Pinku_eiga, el reclam és el pit i cuixa. Aquí, malgrat que la Mai Shiraishi, que encarna la Shizuka Mikazuki, sigui molt bufona, no trobo justificació a perdre més de 2 hores aguantant metxa. Em faig vell, abans, no em costaven tant aquestes castanyes.

EN UN MOT: Terrible.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE/DOCUMENTAL: "Flugt" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8430054/

DURADA: 89 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- El testimoni colpidor del protagonista.

PITJOR:
- Els trossos de l'animació que semblen esbossos.

NOTES:
1. Abans dels títols de crèdit, es mostren els rètols "Amin & Kasper got married that year", "Amin's brother and mother got out of Russia a couple of years later The family is scattered all over Europe" i "They still don't know what happened to their father"; cap el final d'un fragment animat d'uns 2 minuts, apareix "Thanks to Amin, his family and all the participants" i "From Amin: 'My heartfelt thanks go to my siblings who have sacrificed a lot in various ways so I could be where I am today. KR you mean the world to me. Lastly, I thank the love of my life who put up with four years of turbulence and for putting his dreams aside so I could pursue mine.'".
2. Basada en el desenvolupament artístic d'en Guillaume Dousse.
3. Li va ser atorgat el Grand Jury Prize en la categoria de World Cinema Documentary en l'edició del 2021 del Sundance Film Festival; també, el mateix any, el Cristal du long métrage, el Prix Fondation Gan à la Diffusion i el Prix de la meilleure musique originale, avec le soutien de la SACEM, dans la catégorie longs métrages del Festival international du film d'animation d'Annecy.
4. Inicialment, en Jonas Poher Rasmussen, el director, va concebre l'obra com una producció radiofònica.

COMENTARI: No puc tenir un criteri fonamentat sobre la crisi que origina el relat de l'Amin Nawabi, ni tant sols, després de llegir quatre línies https://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_afgano-sovi%C3%A8tica sobre el context històric d'aleshores en l'Afganistan. Malauradament, no obstant, allò que ens presenta el film no m'ha agafat de sorpresa; doncs, la història, amb els matisos que vulgueu, es repeteix arreu un cop i un altre. Fa molta pena. El que sí puc assenyalar com a novetat, si més no, per mi, és l'exposició de la condició d'homosexual de l'individu unida a la resta de circumstàncies. Només ho constato. A part d'això, pel que fa al vessant artístic, l'animació no m'ha captivat gaire, justeta. De fet, tants premis a festivals i certamens no els acabo d'entendre; càrrec de consciència?

EN UN MOT: Confessió.

PAÍS:           DINAMARCA, SUÈCIA, NORUEGA, FRANÇA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Toivon tuolla puolen" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt5222918/

DURADA: 100 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- L'entrevista entre la Milka Ahlroth i el Sherwan Haji.

PITJOR:
- Una expedició de japonesos interessats en menjar sushi a Finlàndia.

NOTES:
1. El títol internacional és "The Other Side of Hope".
2. Li va ser atorgat el Silberne Bär für die beste Regie al director, l'Aki Kaurismäki, en la 67a edició de l'Internationalen Filmfestspiele Berlin.
3. Al principi dels títols de crèdit, apareix la dedicatòria "Peter von Baghin muistolle".
4. A partir d'un pressupost d'1 milió 6-cents mil euros, va recaptar, aproximadament, 3 milions i mig.

COMENTARI: Com diu el protagonista, "No entenc l'humor". Potser, és perquè tot plegat em sembla un teatret de titelles inanimades a mans d'un director sense esma que pretén provocar component escenes peculiars o, pitjor, que es conforma amb el que té a l'abast. És a dir, aprecio la denúncia de la situació dels refugiats davant governs incapacitats per gestionar aquest tipus de crisi. Però, la proposta causa sopor i desafecció amb despropòsits com la timba de pòquer de jubilats, la banda de racistes de pacotilla o les diferents decoracions del restaurant. I, per intentar engrescar la parròquia, música arbitrària. En fi, una castanya.

EN UN MOT: Benèfica.

PAÍS:           FINLÀNDIA, ALEMANYA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Josep" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10534996/

DURADA: 74 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 78 (sobre 100).

MILLOR:
- La fidelitat de l'estètica al dibuix de traç.

PITJOR:
- Les visions de la Frida Kahlo semblen un pèl forçades.

NOTES:
1. Li va ser atorgat l'European Film Award for Best Animated Film en la 33a edició dels European Film Awards.
2. La inspiració va aparèixer-li al director, l'Aurelien Froment, a partir del llibre del 2009 del Georges Bartolí, "La retirada ; exode et exil des républicains d'Espagne".
3. Per les escenes del film amb menys animació, el director va dibuixar personalment 800 plans per tal de no pedre l'expressivitat de les imatges.

COMENTARI: Interessant pel relat d'aquesta part fosca de l'acolliment dels refugiats republicans de la Guerra Civil Espanyola per part de França; hem de creure que verídic, d'acord al testimoni gràfic del Josep Bartolí i Guiu. La veritat, no obstant, és que l'animació m'ha resultat bastant decebedora. És a dir, de seguida, t'hi acostumes; però, d'inici, tira enrere. Malgrat això, la història atrapa i emociona.

EN UN MOT: Denunciant.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Monsieur Lazhar" (2011)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt2011971/

DURADA: 94 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena que s'inicia parlant de la defenestració i deriva en l'explosió de l'Émilien Néron, que fa del Simon.
- El moment de ball solitari del Bashir Lazhar.

PITJOR:
- Se'm fa difícil de creure una situació en la que manquen professors de substitució.
- L'escola recorre a un impostor, així de fàcil?

NOTES:
1. Basada en l'obra de teatre "Bashir Lazhar", de l'Évelyne de la Chenelière.
2. Li van ser atorgats 6 guardons en la 32a edició dels Genie Awards, entre els quals, a la millor pel·lícula i millor direcció.
3. L'Évelyne de la Chenelière va suggerir el Mohamed Saïd Fellag per al paper protagonista; aleshores, el director i guionista, en Philippe Falardeau, va contactar amb l'humorista a través de Youtube.
4. El rodatge es va portar a terme a Le Plateau-Mont-Royal de Montreal, al Quebec, al llarg de 24 dies d'estiu i 4 d'hivern.

COMENTARI: La veritat és que plantejar que una professora es suïcida penjant-se del sostre d'una aula on dóna classe a nens de 10 anys, tenint en compte que ni l'escola ni l'entorn ni els alumnes semblen massa conflictius, ho trobo extrem, per molt que una sospita d'assetjament rondi aquesta mestra. M'esperava alguna cosa recargolada darrere de la seva mort, algun gir; no hi ha més que un trastorn psicològic. Després, estic d'acord que l'assumpte de l'asil polític és delicat i em desperta tota la simpatia del món però no acabo de veure l'al·licient de barrejar l'amo d'un restaurant d'Alger amb un centre de primària quan el paio no mostra cap traça especial i, de fet, se li observen mancances. Fa angúnia, pel refugiat i pels nanos que han de patir la seva incompetència. Dit això, reconec que la interpretació és correcta i alguns dels punts que es tracten són prou adients. Si més no, m'ha fet pensar en com d'agraïts hauríem d'estar per la tasca que fan els docents.

EN UN MOT: Espinosa.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Bando" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8850222/

DURADA: 116 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- La devastació de la ciutat.

PITJOR:
- La durada del desenllaç penós; estava clar que la mare, la Min-jung interpretada per la Lee Jung-hyun, havia de salvar-se, ho fan arrossegat i patètic.

NOTES:
1. També, coneguda com "Train to Busan Presents: Peninsula".
2. És una seqüela del film del 2016, "Busanhaeng", dirigit pel mateix director, en Yeon Sang-ho.
3. A partir d'un pressupost d'uns 16 milions de dòlars, va recaptar al voltant de 39 milions.
4. Havia estat seleccionada per projectar-se en la 73a edició del Festival de Cannes, la celebració de la qual va suspendre's a causa de la pandèmia de la COVID-19.

COMENTARI: La infecció es presenta continguda a Corea del Sud de manera que seria tant fàcil com exterminar uns 50 milions de zombies; mort el gos, morta la ràbia, fora problema. Però, bé, l'argument és el que és; em sembla un plantejament legítim (oblidem-nos de la originalitat). I la veritat és que, excepte per la tifa de final, l'escabetxada m'ha entretingut prou. He de dir que les corredisses motoritzades m'han recordat a aquelles seqüències de la franquícia creada pel George Miller i el Byron Kennedy el 1979, "Mad Max", en dolent. El relat, inferior al del primer lliurament del 2016.

EN UN MOT: Espatllada.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Old Dark House" (1932)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0023293/
Nota SUBJECTIVA: 46 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'escena en la que la Gloria Stuart, en el paper de la Margaret Waverton, es canvia la roba mullada i entra en conflicte amb l'Eva Moore, encarnant la Rebecca Femm. La caiguda per les escales del Morgan, encarnat en el Boris Karloff. Alguns moments del Brember Wills, fent del Saul Femm.
Pitjor: El sopar, el flirteig al cotxe, la interpretació, en general.
Curiositat: Basada en la novel·la del 1927 escrita pel John Boynton Priestley, "Benighted". El 1963 va estrenar-se una nova versió dirigida pel William Castle. Al desembre del 1991, es va vendre un cartell del film a la casa de subhasta Christie's de Nova York per 48.400 dòlars, marcant un rècord aleshores.

Comentari:
D'acord que cal considerar l'any de rodatge però és que no està gaire ben feta i els diàlegs són una castanya. Segurament, no fa justícia a l'obra en la que s'inspira. Doncs, la premissa sembla prou suggeridora; però l'execució és pobra; si no fos pel pressupost de 250.000 dòlars seria sèrie B. Afortunadament, només dura una hora i quart. Penosa.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Survival Box" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt7595276/
Nota SUBJECTIVA: 21 (sobre 100).
Revisió: No l'hauria d'haver vist.
Millor: Els plans de terra devastada.
Pitjor: Els vestits de protecció antiradiació. El ritme.
Curiositat: Al final dels títols de crèdit hi ha la dedicatòria, "This film is dedicated to my parents, Irene and Arthur Scoular, who taught me to never give up."

Comentari:
Tenim un grupet d'adolescents repel·lents de carisma nul atrapats a un búnquer a causa d'una crisi nuclear i cap al·licient tret d'un embaràs. Massa llarga i lenta per les minúcies que explica. Innecessària.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Aurora" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt8553606/
Nota SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La seqüència de la sauna.
Pitjor: No explica, o no queda clar, la raó per la que el noi mereix tant l'asil.
Curiositat: Primer llargmetratge de la Miia Tervo. Filmat a Rovaniemi. Inspirada llunyanament en fets reals a partir d'una anècdota d'un familiar de la directora. La casa de la protagonista a la pel·lícula és ubicada a Muurola, el poble on la directora va créixer.

Comentari:
La veritat és que les peripècies d'una pocavergonya, eixelebrada, alcohòlica d'estrat humil com l'Aurora, interpretada per la Mimosa Willamo, no em desperten cap interès ni, el personatge, gaire simpatia. Però, aspectes com la bondat amb el refugiat de la doctora Tiina, encarnada en la Ria Kataja, o el punt divertit de la Miitta Sorvali, en el paper de la Liisa, i, sobretot, el càsting d'aspirants a cònjuge, fan l'obra atractiva. Consistent.

Perdoneu per la meva ignorància!