LLARGMETRATGE: "Blinkende Lygter" (2000)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0236027/

DURADA: 112 minuts i mig (Crèdits: 5 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- Els flashbacks, formalment, per l'estructura del relat no pel contingut.

PITJOR:
- El cop de puny del Torkild, encarnat en el Søren Pilmark, a la Hanne, el paper de la Sofie Gråbøl.

NOTES:
1. El títol fa referència a la col·lecció homònima de poesia de la Tove Irma Margit Ditlevsen publicada en 1947; internacional, el film s'anomena "Flickering Lights".
2. En l'escena en la que l'Arne, interpretat pel Mads Mikkelsen, dispara una vaca, en realitat, fou un veterinari que va liquidar l'animal amb una pistola de sacrifici de bala captiva.

COMENTARI: Entre carrinclona, insulsa i violenta de manera gratuïta, tot farcit amb una història de gàngsters de pa sucat amb oli. La pega, trobo, és que els protagonistes són massa babaus, ni fan gràcia ni desperten cap mena de simpatia. A més, l'indret on succeeix l'acció tampoc el qualificaria d'idíl·lic, les rodalies del restaurant Studenterkilden, ubicat en el suburbi de Klampenborg de la capital danesa. De manera que m'ha avorrit prou. Una cosa que m'ha desconcertat bastant ha estat l'obsessió de la colla per fugir cap a Barcelona. És a dir, el botí són tant sols 4 milions de corones, l'equivalència, més o menys, a mig milió d'euros. Jo diria que no es pot considerar cap gran fortuna per a que 4 bordegassos sense ofici ni benefici es puguin retirar a la ciutat comtal. En fi, que he passat l'estona però no crec que la recordi gaire d'aquí un parell de setmanes.

EN UN MOT: Incontinent.

PAÍS:           DINAMARCA, SUÈCIA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Pane e tulipani" (2000)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0237539/

DURADA: 116 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).

MILLOR:
- El punt còmic del florista anarquista, el Fermo, el paper a càrrec del Felice Andreasi, o de la persecució ridícula del Costantino Caponangeli, el personatge que fa el Giuseppe Battiston, a la senyora Barletta.

PITJOR:
- La impressió que deixa la protagonista de forçar un tarannà excessivament bonifaci i lax, fregant la carrinclonada.

NOTES:
1. El títol internacional és "Bread and Tulips"; s'inspira en el lema polític "bread and roses", popularitzat arran de la vaga del tèxtil que es va portar a terme entre gener i març del 1912 a Lawrence, en l'estat nord-americà de Massachusetts; el Silvio Soldini, el director, va preferir les tulipes a les roses perquè, diguè, antigament omplien els jardins dels soldans.
2. En les escenes en les que la Rosalba Barletta interpreta peces a l'acordió, el que se sent és l'instrument tocat per la mateixa actriu que l'encarna, la Licia Maglietta.
3. El gruix del rodatge es va efectuar a la ciutat de Venècia, en la regió italiana de Vèneto, entre maig i juliol de 1999.

COMENTARI: Ens presenta amb amabilitat l'alliberament personal de la protagonista sense grans conflictes ni drames terribles. Correcte, és d'agrair. Diria, però, que la insinuació d'una sensualitat latent en la Licia Maglietta no calia. Em refereixo a l'escena en la que s'emprova el vestit nou, per exemple. Clar que, potser, això del vessant gairebé picaresc en l'actitud de la dona, només ens ho sembla a mi i a la meva ment luxuriosa. Pensava que en qualsevol moment li ensenyaria un mugró amb posat innocent al iaio, el Fernando Girasole, encarnat pel Bruno Ganz. Fora conyes, resulta lleugera, m'ha fet somriure uns quants cops i m'he divertit. Què més vull?

EN UN MOT: Càndida.

PAÍS:           ITÀLIA, SUÏSSA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   BÉ.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Uzumaki" (2000)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0244870/

DURADA: 91 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena final entre la Kirie Goshima i el Shuichi Saito, interpretats per l'Eriko Hatsune i el Fhi Fan, respectivament.

PITJOR:
- Els efectes sonors.

NOTES:
1. Basada en el manga homònim desenvolupat pel Junji Ito entre el 1998 i el 1999, amb diferent desenllaç; la integren els capítols "Premonició", "Erosió", "Visita" i "Transmigració".
2. Rodada al llarg de dues setmanes a Ueda, en la prefectura de Nagano, amb alguna localització a Tòquio.
3. El títol internacional és "Spiral".
4. L'autor del manga en el que es basa, el Junji Ito, apareix en un rètol a la caseta del policia interpretat pel Denden.
5. El Hiroshi Nagahama ha dirigit una adaptació del mateix manga a anime en format de sèrie de 4 episodis que s'espera que s'estreni en 2021.

COMENTARI: Llegeixo que fou el debut com a director de l'Akihiro Higuchi, que en els crèdits apareix amb el pseudònim de Higuchinsky; m'encaixa, doncs, la poca traça i la figa que fan alguns dels experiments visuals que prova en la pel·lícula. Per exemple, només començar, els canvis d'orientació dels quadres en els que surt el Sadao Abe, que encarna el personatge repel·lent del Mitsuru Yamaguchi, quan s'enfronta amb la Kirie, no tenen ni solta ni volta. També, està escrit que el manga en el que es basà no estava enllestit quan aquest film va plantejar-se. Potser, sense tanta pressa, comptant amb un rumb establert per l'autor original, els hauria quedat una peça més robusta. Sembla ben bé una col·lecció d'idees suggerides per la forma espiral amb poca coherència i amb una història avorrida de fons. En l'aspecte de la solidesa, què té a veure el centpeus de l'escena de la Keiko Takahashi, l'actriu encarnant la Yukie Saito, amb la còclea de l'orella? En fi, si més no, les aberracions són curioses.

EN UN MOT: Descentrada.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Anaza Hevun" (2000)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0244975/

DURADA: 131 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 27 (sobre 100).

MILLOR:
- L'aficionat a vigilar els policies.

PITJOR:
- El guió i la interpretació.

NOTES:
1. El títol internacional és "Another Heaven".
2. Està disponible a https://archive.org/, cosa que suggereix que és de domini públic.
3. Està basada en una sèrie de novel·les titulada "Anazahevun Konpurekkusu" iniciada el 1995 pel propi director, el Joji Iida.
4. El mateix any 2000 va estrenar-se una sèrie derivada d'11 capítols per a la televisió anomenada "Another Heaven: Eclipse".
5. Omega Micot va comercialitzar un joc per a la consola WonderSwan anomenat, "Anazahevun - memory of those days".
6. El Futaba Ono va encarregar-se de fer una adaptació en format manga.
7. Va recaptar 650 milions de iens, aproximadament.

COMENTARI: Tot i que en algun pla mostra cervells, cranis esberlats, una mica de sang i un salt entre terrat i terrat bastant decents per activar l'espectador, en general, no hi ha per on agafar-la. L'argument m'ha recordat aquella magnífica pel·lícula del 1987, "The Hidden", dirigida pel Jack Sholder (i tantes altres que exploten el mateix patró de possessió); en aquest cas, és una ànima avorrida del paradís que considera la maldat un entreteniment la que ocupa cossos. Però és que els diàlegs són insofribles, les situacions patètiques, la tensió absurda; llarga que és, a més. Tampoc ensenya gaire ni Tòquio ni res. Gairebé, ni pels pitets de la bufona Miwako Ichikawa ha pagat la pena perdre el temps.

EN UN MOT: Ridícula.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Dinosaur" (2000)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0130623/

DURADA: 82 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 74 (sobre 100).

MILLOR:
- La seqüència del meteorit.
- El modelatge dels animals.

PITJOR:
- La humanització excessiva dels dinosaures, dels nounats, especialment.
- Els moments de càmera lenta mal feta.

NOTES:
1. L'animal protagonista és un iguanodont.
2. La idea inicial, que era més naturalista, fou concebuda el 1986 pel Phil Tippett i el Paul Verhoeven.
3. La majoria dels escenaris són d'imatge real.
4. Recaptà gairebé 350 milions de dòlars, sobre un pressupost d'una mica més de 127 milions.
5. Disney Interactive va comercialitzar un videojoc basat en la pel·lícula.

COMENTARI: La part tècnica és remarcable, tant les bèsties com l'encaix de l'animació per ordinador amb els fons d'imatge real; la història, convencional. També és veritat que temes d'aquella època, ja d'entrada, no m'interessen gaire. No obstant això, passa bé, potser, perquè és curta.

EN UN MOT: Curiosa.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Meitantei Konan: Hitomi no Naka no Ansatsusha" (2000)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt1068773/
Nota SUBJECTIVA: 55 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La temptativa d'assassinat a la Ran a les vies de l'estació de tren i el rescat d'en Conan. 
Pitjor: La rua de "Tropical Land".
Curiositat: El títol en anglès és "Captured in Her Eyes". Representa el quart lliurament en llargmetratge de la franquícia "Meitantei Konan", originalment, creada com a manga pel Gosho Aoyama el 1994. El parc d'atraccions "Tropical Land" té una retirada al Disneyland de Tòquio. Va fer 2.500 milions de iens, la sisena pitjor taquilla de la saga.

Comentari:
La situació del cas no es presenta gaire diferent de la d'un capítol (o capítol per parts) corrent de la sèrie d'anime. Si bé és cert que el plantejament sembla una mica més elaborat que el d'aquells i que l'element anòmal de l'amnèsia de la Ran prometia cert joc, l'atmosfera que es genera, al capdavall, en general, no acaba d'engrescar. Potser, per culpa d'un escenari massa comú. Tèbia.

Perdoneu per la meva ignorància!