LLARGMETRATGE: "Terumae Romae" (2012)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1867101/

DURADA: 108 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 48 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment en el que en Lucius, interpretat pel Hiroshi Abe, prova el raig d'aigua del lavabo japonès i plora d'emoció; la denominació de "clan de les cares planes".

PITJOR:
- Les imatges del camp de batalla; els ninos en el remolí d'aigua.

NOTES:
1. Basada en la sèrie manga homònima desenvolupada des del 2008 fins el 2013 per la Mari Yamazaki.
2. En 2014, va estrenar-se una seqüela dirigida pel mateix Hideki Takeuchi i protagonitzada, també, per l'Hiroshi Abe i l'Aya Ueto.
3. Recaptà més de 8 mil milions de iens.

COMENTARI: L'Abe acostumava a ser sinònim de comèdia i la Ueto era... senzillament, preciosa. En aquest cas, no obstant, el paio fa pena i la nena un paper, francament, estúpid. Cert que el plantejament tampoc donava per gaire més; viatge temporal entre l'antiga Roma i el Japó del segle XXI centrat en un arquitecte de termes? Buf! De manera que he de reconèixer la culpa meva per fixar-me unes expectatives massa elevades en una farsa de categoria tant limitada. Digueu-me rondinaire però no puc entendre la simpatia per l'imperi romà ni per què un japonès hauria de sentir-la, tret que sigui per això del "imperi". Per aquelles dates, a l'arxipèlag nipó devia regnar l'emperador Seimu, en l'era Yayoi. No sé... Per la banda positiva, l'ambientació dels carrers romans fa patxoca. Crec haver llegit que van aprofitar els decorats a Cinecittà Studios d'una sèrie del 2005 anomenada "Rome", creada pel John Milius, el William J. MacDonald, i el Bruno Heller. I, res, que m'he avorrit.

EN UN MOT: Inexplicable.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!