LLARGMETRATGE: "J'ai perdu mon corps" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9806192/

DURADA: 81 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).

MILLOR:
- La lluita contra el colom i l'escena de les rates a la via del metro.

PITJOR:
- La peripècia de la mà amb el paraigua travessant l'autopista.

NOTES:
1. El títol internacional és "I Lost My Body".
2. Basada en la novel·la del 2006, "Happy Hand", del Guillaume Laurant, amb qui el director, el Jérémy Clapin, va contactar en 2011.
3. Li va ser atorgat el Cristal du long métrage en el Festival international du film d'animation d'Annecy en la seva edició 43a, la del 2019, alhora que el Prix du public; també, en la 52a edició del Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, del 2019, va rebre la distinció a la millor música per l'obra del Dan Levy.
4. Comptà amb un pressupost de 5 milions d'euros que no va cobrir-se en taquilla; van caldre 7 anys per enllestir el projecte.

COMENTARI: El vessant artístic, correcte; dibuix acceptable, enquadraments interessants, sobretot, per la perspectiva peculiar de l'extremitat, estructura narrativa dinàmica amb els flashbacks i tota la pesca. No obstant, malgrat la durada reduïda, el conjunt m'ha resultat bastant plom; de fet, he hagut d'aturar-me a la meitat per refer-me del sopor i carregar-me de paciència. Imagino que l'assumpte de la mà autònoma es planteja com incentiu, per incloure un mínim al·licient a la història del desgraciat, el Naoufel, a qui posa veu el Hakim Faris. Però, ni així. El gran mèrit és traspassar la tristesa del protagonista a l'espectador. M'he avorrit.

EN UN MOT: Afligida.

PAÍS:           FRANÇA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!