LLARGMETRATGE: "Kauas pilvet karkaavat" (1996)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0116752/

DURADA: 95 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- L'empenta per emprendre de la Ilona Koponen, encarnada per la Kati Outinen, i del Melartin, el paper a càrrec del Sakari Kuosmanen.

PITJOR:
- Les dues cançons seguides interpretades pel Markus Allan en la darrera nit del Dubrovnik, "Kuumat Tuulet" i "Kohtalon Tuulet".

NOTES:
1. El títol internacional és "Drifting Clouds" o "Far Away the Clouds Escape".
2. Es considera la primera pel·lícula de la trilogia finlandesa del director, l'Aki Kaurismäki; éssent "Mies vailla menneisyyttä", del 2002, i "Laitakaupungin valot", estrenada el 2006, les altres dues.
3. Va comptar amb un pressupost aproximat de 5 milions i mig de marcs finlandesos.
4. Està dedicada a la memòria del Matti Pellonpää, que havia de protagonitzar-la; cap el minut 40è apareix la fotografia d'un nen que és de l'actor esmentat.
5. Fou rodada entre octubre i novembre del 1995 a Helsinki.

COMENTARI: L'estil és molt propi del director, rígid, encarcarat, amb una mena d'humor de rostre inexpressiu que, la veritat, no fa ni gaire ni gens de gràcia. La història tampoc puc considerar-la original: una parella ordinària que pateix l'infortuni de l'atur i el drama d'haver de cercar feina per sobreviure. Sí, angoixa; punt positiu pel guionista i director. Però, la sensació és de manca d'ànsia, en general. I lenta. No és que hagi patit per acabar-la... només que, gairebé, m'anestesia.

EN UN MOT: Balba.

PAÍS:           FINLÀNDIA, ALEMANYA, FRANÇA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Toivon tuolla puolen" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt5222918/

DURADA: 100 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- L'entrevista entre la Milka Ahlroth i el Sherwan Haji.

PITJOR:
- Una expedició de japonesos interessats en menjar sushi a Finlàndia.

NOTES:
1. El títol internacional és "The Other Side of Hope".
2. Li va ser atorgat el Silberne Bär für die beste Regie al director, l'Aki Kaurismäki, en la 67a edició de l'Internationalen Filmfestspiele Berlin.
3. Al principi dels títols de crèdit, apareix la dedicatòria "Peter von Baghin muistolle".
4. A partir d'un pressupost d'1 milió 6-cents mil euros, va recaptar, aproximadament, 3 milions i mig.

COMENTARI: Com diu el protagonista, "No entenc l'humor". Potser, és perquè tot plegat em sembla un teatret de titelles inanimades a mans d'un director sense esma que pretén provocar component escenes peculiars o, pitjor, que es conforma amb el que té a l'abast. És a dir, aprecio la denúncia de la situació dels refugiats davant governs incapacitats per gestionar aquest tipus de crisi. Però, la proposta causa sopor i desafecció amb despropòsits com la timba de pòquer de jubilats, la banda de racistes de pacotilla o les diferents decoracions del restaurant. I, per intentar engrescar la parròquia, música arbitrària. En fi, una castanya.

EN UN MOT: Benèfica.

PAÍS:           FINLÀNDIA, ALEMANYA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Aurora" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt8553606/
Nota SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La seqüència de la sauna.
Pitjor: No explica, o no queda clar, la raó per la que el noi mereix tant l'asil.
Curiositat: Primer llargmetratge de la Miia Tervo. Filmat a Rovaniemi. Inspirada llunyanament en fets reals a partir d'una anècdota d'un familiar de la directora. La casa de la protagonista a la pel·lícula és ubicada a Muurola, el poble on la directora va créixer.

Comentari:
La veritat és que les peripècies d'una pocavergonya, eixelebrada, alcohòlica d'estrat humil com l'Aurora, interpretada per la Mimosa Willamo, no em desperten cap interès ni, el personatge, gaire simpatia. Però, aspectes com la bondat amb el refugiat de la doctora Tiina, encarnada en la Ria Kataja, o el punt divertit de la Miitta Sorvali, en el paper de la Liisa, i, sobretot, el càsting d'aspirants a cònjuge, fan l'obra atractiva. Consistent.

Perdoneu per la meva ignorància!