SÈRIE: "Monkey Dust - Temporada 2a" (Des del 4 de novembre fins el 9 de desembre de 2003)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0386224/episodes/?season=2

DURADA: 171 minuts i mig (Crèdits: 8 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).

MILLOR:
- L'esquetx del Nissan Terrano https://en.wikipedia.org/wiki/Nissan_Pathfinder del capítol 5è.

PITJOR:
- L'esquetx de darrer episodi dels yuppies menjant-se el cap d'un "sense llar" https://ca.wikipedia.org/wiki/Sensesostre i, en reacció a la protesta corresponent, el del Simon també.

NOTES:
1. El títol és argot per anomenar la metilendioxipirovalerona https://ca.wikipedia.org/wiki/MDPV, altrament, coneguda com la droga caníbal.
2. Consta de 6 episodis; van emetre's dues temporades més, també, de 6 capítols cadascuna, entre el 3 de febrer i el 17 de març de 2003 i des del 4 de gener fins el 8 de febrer de 2005.
3. La cançó "That's Not Really Funny" https://en.wikipedia.org/wiki/Souljacker dels americans, Eels https://ca.wikipedia.org/wiki/Eels, fa de sintonia.
4. El co-creador, el Harry William Thompson https://en.wikipedia.org/wiki/Harry_Thompson, va morir en novembre de 2005 de càncer.

COMENTARI: Alguns gags són més fins, com l'escena dels hooligans https://en.wikipedia.org/wiki/Hooliganism anglesos mirant the History Channel https://ca.wikipedia.org/wiki/History_(canal_de_televisi%C3%B3) en un pub i celebrant igual que els gols en un partit de futbol una victòria militar de l'Eduard I d'Anglaterra https://ca.wikipedia.org/wiki/Eduard_I_d%27Anglaterra contra en William Wallace https://ca.wikipedia.org/wiki/William_Wallace, l'heroi escocès, i d'altres, més roïns, com la sàtira de la situació de l'Abu, l'immigrant il·legal, fent d'estora o de cortina. N'hi ha que semblen farcit sense cap intenció còmica, com les discussions viscerals entre un parell de mansos, l'un favorable al comtat d'Essex https://ca.wikipedia.org/wiki/Essex i l'altre, al de Londres https://ca.wikipedia.org/wiki/Gran_Londres (tot i que, reconec, m'ha fet certa gràcia el clip en el que el motiu de l'estira-i-arronsa era "las mejores tapas del mundo" i els personatges es presentaven vestits del Real Madrid i del Barça). I unes quantes referències que, òbviament, no he captat. Per exemple, els fragments "Brian Blessed Theatre" https://ca.wikipedia.org/wiki/Brian_Blessed o la suposada paròdia del film de Michael Reeves, "Witchfinder General" https://www.imdb.com/title/tt0063285/, en versió pedòfila. Llavors, tenim la befa cap a la telerealitat https://ca.wikipedia.org/wiki/Telerealitat, la conya dirigida al gihadisme https://ca.wikipedia.org/wiki/Gihadisme, el pare ludòpata que sacrifica la seva filla mica en mica, acudits masclistes, violència gratuïta, irreverència, poca-solta general. En fi, humor malparit.

EN UN MOT: Burlesca.

PAÍS:           GB.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "Can't Feel Nothing" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt27634865/

DURADA: 81 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).

MILLOR:
- El tros sobre el Sistema de codificació de l'acció facial https://ca.wikipedia.org/wiki/Facial_Action_Coding_System.

PITJOR:
- L'estèril aportació de farsant del doctor Morten Fenger.

NOTES:
1. S'estrenà el 15 de març de 2024 en la 21a edició del festival CPH:DOX https://en.wikipedia.org/wiki/CPH:DOX, competint en la secció F:ACT AWARD; el guardó dotat amb 5 mil euros, no obstant, va endur-se'l "Black Snow" https://www.imdb.com/title/tt31462874/ de l'Alina Simone.
2. En David Borenstein, el director i co-guionista, va viure gairebé una dècada a la Xina; comenta que el títol de la peça deriva d'una entrevista dedicada a la influència de la sobreexposició a la pornografia sobre la pràctica de relacions sexuals de la gent.
3. La història de l'Elena Dimitrieva, la cirurgiana de Veles de Macedònia del Nord, ja s'explicava, per exemple, en el capítol anomenat "Doctor Fake News" https://www.bbc.co.uk/programmes/w3csz5dw de la sèrie documental del BBC World Service titulada "Detours" que es va fer disponible el 4 de setembre de 2019.

COMENTARI: Em sembla una barrija-barreja, un pescaclics https://ca.wikipedia.org/wiki/Pescaclics en tota regla que intenta argumentar una asserció xocant amb un plantejament contradictori, fins i tot, confonent conceptes expressament. Per un costat manipulació de la conducta, adoctrinament, comportament social i preferències personals; per l'altre, addicció, màrqueting, sabotatge i desinformació... O sigui, si diu que no sent res, com és que parla de la computació afectiva https://ca.wikipedia.org/wiki/Computaci%C3%B3_afectiva, quelcom que cerca captar emocions de manera racional? No dec haver entès res. Cita l'obsessió d'un tal Burrhus Frederic Skinner https://ca.wikipedia.org/wiki/Burrhus_Frederic_Skinner en la submissió d'individus i presenta en Paul J. Zak https://en.wikipedia.org/wiki/Paul_J._Zak fent una demostració de la detecció de sentiments amb finalitats comercials; coses tant velles com el cagar. També, parla el psicòleg danès, el Fenger, de la seva desesperació. Doncs, perdona, maco... Quin psicòleg de merda ets que et desesperes? En fi, dit això, reconec que els diferents capítols per separat m'han interessat en certa mesura. Tots excepte la bajanada de l'Andrew, el trol https://ca.wikipedia.org/wiki/Trol_(Internet) acomplexat, i el seu final feliç estúpid.

EN UN MOT: Amanida.

PAÍS:           DINAMARCA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Giri/Haji - Temporada 1a" (Des del 17 d'octubre fins el 5 de desembre de 2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8001106/episodes?season=1

DURADA: 459 minuts i mig (Crèdits: 13 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- El complex del protagonista, el Kenzo Mori, interpretat pel Takehiro Hira, a l'estil de la paràbola bíblica del fill pròdig https://ca.wikipedia.org/wiki/Par%C3%A0bola_del_fill_pr%C3%B2dig.

PITJOR:
- Els resums d'abans de començar els capítols resulten penosos, per discurs i per estètica.

NOTES:
1. Diu, en Joe Barton, creador i guionista, que la idea es remunta cap el 2012 arran de fantasiar sobre un alumne del curs de criminologia al qual assistia la seva xicota, un detectiu japonès de mitjana edat arribat de Tòquio.
2. El Channel 4 va descartar el projecte després d'haver-lo considerat.
3. El rodatge es va portar a terme en 104 dies al llarg de 8 mesos, des de l'estiu de 2018, entre Londres, Hastings, el poble costaner del comtat anglès d'East Sussex, i Tòquio.
4. Un dels directors, el Julian Farino, declarà que, per abordar la seqüència de la "Battle of Soho" del 4t episodi, va inspirar-se en una de la primera temporada de la sèrie "True Detective" https://ca.wikipedia.org/wiki/True_Detective.

COMENTARI: Em sobren tant els minuts de context de la Sarah Weitzmann, encarnada per la Kelly Macdonald, com els del Rodney Yamaguchi, el paper a càrrec del Will Sharpe. Tampoc veig gens clara la relació entre el Connor Abbot i l'Ellis Vickers, uns pallassos, els personatges del Charlie Creed-Miles i el Justin Long, respectivament, amb els albanesos i la jakuza https://ca.wikipedia.org/wiki/Yakuza. Per cert, la batalla del Soho, bastant nyap; els pistolers s'amaguen darrere de prestatges plens d'ampolles de vi? Ves! I com és que la nena de 16 anys, la Taki Mori, interpretada per l'Aoi Okuyama (20 anys, tenia, aleshores, l'actriu), pot fugir del Japó cap a Anglaterra tant fàcil? Que no hi ha controls de menors no acompanyats? Una altra, l'escena final del terrat amb l'intent de suïcidi de la noia, ridícul del cagar! Bé, en aquest punt, la dansa que foten la podria acceptar com a llicència artística. Però quan l'he vist, m'ha semblat una presa de pèl, fora de lloc. És que, ho reconec, se m'han fet massa llargs, els episodis; 8, en total. Considero, per altra banda, que és d'agrair l'esforç del bilingüisme i la pretensió de desenvolupar l'argument en les dues capitals de forma paral·lela i, alhora, interlligada. En conjunt, no obstant, no m'ha convençut gaire.

EN UN MOT: Extraviada.

PAÍS:           GB.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Deo geullori - Part 2a" (10 de març de 2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt21344706/episodes?season=1

DURADA: 436 minuts i mig (Crèdits: 25 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 49 (sobre 100).

MILLOR:
- La repulsió extrema i instantània que aconsegueix provocar la Park Ji-ah amb la seva interpretació de la Jung Mi-hee, la mare desequilibrada de la protagonista.

PITJOR:
- Els crits i els xiscles histèrics dels personatges, especialment els de la Park Yeon-jin, els de la Lee Sa-ra, i els del Jeon Jae-joon, encarnats per la Lim Ji-yeon, la Kim Hieora i el Park Sung-hoon, respectivament; no semblen adults.

NOTES:
1. El títol internacional és "The Glory".
2. La part 1a, també, de 8 episodis, va estrenar-se el 30 de desembre de 2022.
3. La sèrie va enregistrar-se entre gener i agost de 2022 en indrets de Nonsan, Chuncheon, Jingeon-eup, Seül, Paju, Seongnam, Cheongju, Incheon, Gimpo, Goyang, Uijeongbu, Yangju i Gangneung, a Corea del Sud.

COMENTARI: Millora un pèl respecte la part 1a, bàsicament, perquè es van tancant assumptes i això desperta cert interès. Però, d'igual manera, em grinyolen massa aspectes del relat per prendre-me'l gaire seriosament. Em sobta, doncs, que hom pugui qualificar l'espectacle de deliciós o, fins i tot, de sòlid, com he llegit en algun lloc per la xarxa. No ho sé, noi, no he viscut mai a la península coreana. Potser, es tracta d'un tema cultural, d'allà, el gust per tal nivell de ridiculesa i estupidesa. Com és que la dona, la Moon Dong-eun, el paper de la Song Hye-kyo, es torna tant adinerada en 18 anys a base de sous de feines de merda? Ha de ser molt llesta, la paia... No em quadra massa. I, per començar, com és que aquest grup d'adolescents van al mateix institut, essent d'estrats socials, aparentment, tant diferents? En fi, ara, no em vull posar exquisit amb la premissa. La qüestió és que serveix per denunciar l'assetjament i la violència de gènere. Tant de bo serveixi per alguna cosa en aquest aspecte. A més, per ser una mica equànime, la Kim Eun-sook, la guionista, escriu alguna rèplica prou enginyosa, com aquella del doctor Joo Yeo-jeong, encarnat pel Lee Do-hyun, quan li diu al Kang Yeong-cheon, interpretat pel Lee Moo-saeng, l'assassí del seu pare, el qual apel·la al codi deontològic dels metges vers els seus pacients, que a ell li aplicaria el dels veterinaris perquè és un animal. Res... En resum, que em sap greu haver perdut 13 hores amb aquesta història.

EN UN MOT: Fems.

PAÍS:           COREA DEL SUD.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Elvis" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt3704428/

DURADA: 159 minuts (Crèdits: 9 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- Els crits espontanis de les noies en la presentació de la Louisiana Hayride KWKH en resposta a la interpretació de l'Elvis Presley, encarnat en l'Austin Butler, de "Baby Let's Play House", la cançó del 1954 composta per l'Arthur Gunter.

PITJOR:
- La inclusió de peces sonores fora de context musical, com ara "Vegas", a càrrec de la Doja Cat; no sé què hi pinta una rapera, en l'Amèrica dels 50s.

NOTES:
1. Abans dels títols de crèdit, apareixen els rètols "Colonel Parker's financial abuse of Elvis was finally exposed in a series of lawsuits beginning a few years after Elvis's death", "Parker tried to claim immunity as a citizen of no country, but eventually settled out of court, ending his ties to the Presley Estate", "The colonel spent his final years in poor health, wandering through Vegas casinos pouring his fortune into slot machines", "Elvis Presley is the best selling solo recording artist of all time", "His influence on music and culture lives on" i "ELVIS AARON PRESLEY January 8, 1935 - August 16, 1977"; al final de les lletres, se sent l'Elvis dient "Thank you! You're fantastic. Thank you very much!".
2. A partir d'un pressupost de 85 milions de dòlars, va recaptar-ne més de 287.
3. El rodatge es va portar a terme en l'estat australià de Queensland entre gener del 2020 i març del 2021; el 12 de març del 2020, no obstant, es va interrompre perquè el Tom Hanks, que fa de Colonel Tom Parker, va resultar positiu en COVID-19 i no es va reprendre fins el 23 de setembre.
4. El disseny que surt al final dels crèdits amb unes lletres i un llampec referencia una joia exhibida per l'artista; les lletres són les inicials de la seva màxima, "Taking Care of Business".

COMENTARI: Em sembla un espectacle notable, ric en recursos visuals (un pèl recarregat, de fet) i d'estètica potent. I l'Elvis és l'Elvis, el rei. Però, alguns experiments que ens proposa, trobo, fan llufa; com confrontar tres versions de "That's All Right", la peça escrita en 1946 per l'Arthur Crudup. Més que res, perquè la seqüència resulta massa llarga i esdevé redundant. A mi, aquest film m'ha servit per conèixer mínimament la figura del Colonel Tom Parker, el mànager bergant del cantant. S'hauria de dir així, la pel·lícula, "Andreas Cornelis van Kuijk aka Thomas Andrew Parker", penso. Tot i que, per aquests assumptes que exposa, m'hauria satisfet més un documental rigorós que no pas una dramatització, per molt sentida que aquesta sigui. En general, he de confessar que m'ha avorrit una mica. És a dir, els números musicals són clàssics sensacionals; m'han plagut. Alguns dels relats, fins i tot, m'han emocionat; per exemple, l'estrena pel "'68 Comeback Special" del "If I Can Dream", el tema del Walter Earl Brown. Al final, nogensmenys, no deixa de ser una història coneguda i trista.

EN UN MOT: Recordatori.

PAÍS:           EUA, AUSTRÀLIA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Man with the Golden Arm" (1955)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0048347/

DURADA: 119 minuts (Crèdits: 1 minut, al començament).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena en la que la Sophia es carrega en "Nifty Louie" Fomorowski, interpretats per l'Eleanor Parker i el Darren McGavin, respectivament.

PITJOR:
- La poca traça que mostra en Frank Sinatra tocant la bateria; malgrat les suposades lliçons del Shelly Manne.

NOTES:
1. S'inspira en la novel·la homònima del 1949, escrita pel Nelson Algren.
2. Es tracta d'una obra de domini públic i pot ser abastada en línia, per exemple, des de l'enllaç: https://en.wikipedia.org/wiki/File:The_Man_with_the_Golden_Arm_(1955)_.webm.
3. En 2020, fou seleccionada per a la seva conservació en The United States' National Film Registry per The Library of Congress.
4. El rodatge es va portar a terme en 6 setmanes, des del 26 de setembre fins el 4 de novembre de 1955, en els RKO Studios de Hollywood.

COMENTARI: Segons llegeixo, la novel·la acaba d'una manera una mica més tràgica pel protagonista; alhora que defineix bastant millor el seu context vital respecte l'addicció. El film se m'ha fet un xic llarg, dues hores, però el complot de la invàlida, la síndrome d'abstinència del crupier i, sobretot, la imponent presència de la Kim Novak m'han recompensat amb escreix. Diu que l'Otto Preminger, el director, va pagar 100 mil dòlars a la Columbia Pictures per la cessió de l'actriu, la qual només va percebre mil dòlars setmanals a canvi. Doncs, res, me l'esperava més crua.

EN UN MOT: Endolcida.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Tadeo Jones 3: La tabla esmeralda" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14941698/

DURADA: 89 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 62 (sobre 100).

MILLOR:
- Les persecucions pel Sena de París.

PITJOR:
- L'idiota interpretat pel Tito Valverde, l'agent Pickle.

NOTES:
1. Representa el 3r lliurament de la franquícia iniciada en 2012 per "Las aventuras de Tadeo Jones", dirigida pel mateix Enrique Gato, i continuada en 2017 per "Tadeo Jones 2: El secreto del Rey Midas", aquesta amb la cooperació al capdavant del projecte d'en David Alonso.
2. A partir d'un pressupost d'11 milions d'euros, va recaptar-ne'n més de 30.
3. El títol de treball fou "Tadeo Jones 3: La maldición de la momia"; internacionalment, va estrenar-se com "Tad the Lost Explorer and the Emerald Tablet" i "Tad the Lost Explorer and The Curse of the Mummy".
4. Durant els primers 2 minuts de crèdits, es mostren animacions simples dels personatges; cap el final, surt una dedicatòria dirigida a Damián Pérez Rodríguez i a Gael & Itzi.

COMENTARI: El resultat formal és bastant correcte però, en el fons, no deixa de redundar sobre el concepte que parodiava o homenatjava des del primer film i que ja feia, aleshores, ferum de naftalina. Amb quelcom tant previsible, l'única cosa que podia engrescar era el carisma i l'enginy dels ninots; que ni un ni l'altre. Malgrat tot, entreté. Crec que n'he tingut prou, no obstant.

EN UN MOT: Rèplica.

PAÍS:           ESPANYA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "No Exit" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7550014/

DURADA: 95 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 51 (sobre 100).

MILLOR:
- L'instant en el que la Darby Thorne, interpretada per l'Havana Rose Liu, esnifa la dosi de cocaïna que ha estat evitant fins aleshores per tal de tenir l'esma de desclavar-se el canell de la paret.

PITJOR:
- El clau al cap d'en Lars, encarnat pel David Rysdahl, i el desenllaç del mateix.

NOTES:
1. Està basada en la novel·la homònima del 2017 escrita pel Taylor Adams.
2. Va filmar-se en un estudi d'Auckland, a Nova Zelanda, al llarg de 40 dies.

COMENTARI: Em sembla perfecte que l'heroïna sigui una drogoaddicta amb drama familiar però la resta d'elements del film em fa la impressió de refregit de clixés barats. La veritat és que m'esperava certa astúcia, una mica d'enginy, subtilesa en el desenvolupament. En lloc d'això m'he trobat dues descobertes sobtades molt poc sofisticades i una resolució ordinària. Cal reconèixer, si més no, que els ulls de la protagonista són pertorbadors.

EN UN MOT: Bunyol.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "Big data, Big brother" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11809252/

DURADA: 55 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).

MILLOR:
- Les demostracions pràctiques, de l'extracció de dades a partir de l'ús d'aplicacions de mòbil o de la geolocalització històrica proporcionada pel compte de Google.

PITJOR:
- El to histèric amb reaccions emocionals exagerades i contínues del presentador, en Jordi Basté i Duran.

NOTES:
1. És el 5è episodi de la 1a temporada de la sèrie de documentals anomenada "No pot ser!" produïda per TV3, la televisió pública catalana, en col·laboració amb Lavinia Audiovisual; es va emetre el 14 d'abril del 2019.
2. Està disponible al portal de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals a través de l'enllàç https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/no-pot-ser/big-data-big-brother/video/5836380/.

COMENTARI: Pel meu gust, un xic carrincló, però ja és això (perquè la tele és per iaies). També he de dir que jugo (si més no, m'ho penso) amb una mica d'avantatge doncs el tema no em resulta aliè del tot. Potser, per aquest motiu m'han incomodat algunes intervencions, com la de la Marta Peirano o la de l'autor periodista, l'Andrew Keen, en les que s'intueix una visió radicalment esbiaixada. Jo ho relativitzo. Oi que si hom vol conduir un cotxe ha de portar matrícula al vehicle i ningú s'escandalitza? A més, veig bastant poca-solta l'aparició de les actrius, l'Aina Clotet i l'Anna Bertran, i del personatge esperpèntic del colofó, el Marc Giró. Suposo que forma part de l'espectacle. No obstant, com la resta, sembla com barrejar pomes i plàtans.

EN UN MOT: Espantavelles.

PAÍS:           CATALUNYA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Bliss" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10333426/

DURADA: 104 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 73 (sobre 100).

MILLOR:
- La persistència de la filla, l'Emily Wittle, interpretada per la Nesta Cooper.

PITJOR:
- El primer terç de la història es fa molt pesat i l'exhibicionisme de la Isabel Clemens, encarnada en la Salma Hayek, m'ha semblat força carregós.

NOTES:
1. El gruix del rodatge, que va començar en juny del 2019, es va portar a terme a Los Angeles, la ciutat croata d'Split i l'illa del sud de Croàcia, Lopud.
2. El director, en Mike Cahill, va lligar la participació de l'Owen Wilson i la Salma Hayek abans que aquests llegissin llurs papers; la primera trobada dels tres fou a casa de l'actriu  que va preparar al seu company de repartiment uns Chiles rellenos de guacamole.

COMENTARI: He arribat a creure que el que estava mirant era una presa de pèl bastant ximple i que esdevindria una tortura completar-ne el visionat, cap els quaranta minuts de pel·lícula. Quan m'ha quedat clar que la història era la crònica d'una addició, no obstant, la meva perspectiva ha canviat bastant. M'és impossible saber-ho perquè mai he pres drogues de les que s'insinuen en el film. Però m'ensumo que la realitat que deuen modelar serà propera a la que es mostra que viu el protagonista. El vessant dramàtic, bé; la resta, així així.

EN UN MOT: Delusòria.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Ava" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8784956/

DURADA: 97 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).

MILLOR:
- La fragilitat emocional de l'Ava Faulkner, el paper que fa la Jessica Chastain.

PITJOR:
- El paperot i la interpretació galdosa del Lonnie Rashid Lynn, que encarna el Michael.

NOTES:
1. El títol durant el seu desenvolupament era "Eve".
2. El rodatge es va portar a terme entre el 19 de setembre i el 30 d'octubre del 2018 a The Commonwealth of Massachusetts.
3. En Matthew Joseph Newton, que figura com guionista, va ser substituït pel Tate Taylor en la direcció arran d'uns episodis de violència domèstica protagonitzats pel primer.

COMENTARI: La veig mal resolta; el duel final entre l'Ava Faulkner i el Simon, el personatge encarnat pel Colin Farrell, em sembla un fiasco absolut en el seu conjunt. I l'argument que precedeix aquest desenllaç figa no passa de vulgar, d'ordinari, de presentar-se com el mateix plantejament de sempre dins del gènere recurrent de mercenaris o assassins a sou. I, no obstant això, la feina de la Chastain l'he trobada prou convincent, malgrat l'estranya manera de córrer de la dona. M'ha agradat, també, l'aportació dels iaios, el John Malkovich, en el seu rol d'en Duke, i la Geena Davis, en el de la Bobbi. Resum: una mica, el que m'esperava.

EN UN MOT: Previsible.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Love - Temporada 1a" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt4061080/episodes?season=1

DURADA: 329 minuts (Crèdits: 17 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- Quan el Gus Cruikshank, interpretat pel Paul Rust, canvia la pesseta en el 5è capítol, "The Date".

PITJOR:
- Les trobades a casa del Gus per posar música als títols de les pel·lícules; com en el 4t episodi, "Party in the Hills", amb "The Perfect Storm", del 2000, dirigida pel Wolfgang Petersen, o en el 8è capítol, "Closing Title Song", amb "Carlito's Way", a càrrec del Brian De Palma, estrenada el 1993.

NOTES:
1. Originalment, Netflix va encarregar dues temporades de la sèrie; aquesta primera, de 10 capítols.
2. La segona temporada va estrenar-se el 10 de març del 2017 i la tercera, la darrera, va ser oferta des del 9 de març del 2018; totalitzant, 34 episodis.
3. L'Iris Apatow, que fa de l'Arya Hopkins, es la filla del co-creador i co-productor, el Judd Apatow.
4. Els Mar Vista Studios, on treballa el Gus, són, en realitat, els Sony Pictures Studios, a Culver City, a l'estat de Califòrnia dels EUA.

COMENTARI: Si més no, m'ha fet recordar aquella visita llampec a Los Angeles que vaig efectuar durant la tardor del 2012 i, sobretot, el vol de tornada cap a Europa en el que vaig coincidir amb una escocesa bohèmia a qui li vaig explicar la meva intenció (mai materialitzada fins ara) de programar una aplicació per a telèfon mòbil per entrenar els cunnilingus. En fi... Un detall clau per mi en això que s'anomena "rom-com", o comèdia d'amors, és que els protagonistes no facin gaire fàstic. Aquí, tant el personatge de la Mickey Dobbs, l'abstèmia Gillian Jacobs, com el del Gus Cruikshank, em provoquen certa repulsa. Un tema important, també, és que existeixi la part còmica, que jo no he sabut trobar per enlloc. De fet, tinc la sensació que predominen el drama i les situacions incòmodes, més que altra cosa. De manera que podria resumir la qüestió en que no he connectat amb la sèrie. D'acord, puc dir que la Claudia O'Doherty, el paper de la Bertie Bauer, va encisar-me des del primer moment, m'ha semblat adorable. Ah! I el logo animat que surt al principi dels capítols, la raó per la qual vaig interessar-me pel programa. Menys és res.

EN UN MOT: Enganyosa.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Uncut Gems" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt5727208/

DURADA: 135 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment, durant el sopar del Péssah, en el que la Dinah Ratner, de qui s'encarrega la Idina Menzel, li diu al seu marit com l'odia.

PITJOR:
- Els gemecs penosos de l'Adam Sandler, interpretant el Howard Ratner, al seu despatx amb la Julia Fox, en el paper de la Julia De Fiore, després de ser agredit pel Phil, encarnat en el Keith William Richards, i just abans de rebre la trucada de l'assistent del Kevin Garnett.

NOTES:
1. El gruix del rodatge va tenir lloc entre el 25 de setembre i el 15 de novembre del 2018.
2. Els directors i co-guionistes, els germans Josh i Benny Safdie, el pare dels quals era venedor en el Diamond District del Midtown Manhattan, van concebre el film en 2009.
3. A partir d'un pressupost aproximat de 19 milions de dòlars, va recaptar 50 milions.
4. Es mostren imatges dels partits disputats el 16, 18 i 25 de maig del 2012 de la semi-final de la conferència est de l'NBA entre els Boston Celtics i els Philadelphia 76ers.

COMENTARI: A la mitja hora ja volia plegar, quan el paio s'amaga a l'armari de l'apartament i comença a intercanviar missatges amb l'amiga. Perquè, inicialment, la gràcia era veure l'Adam Sandler en un rol seriós en comptes dels habituals als que ens té acostumats de ximple, pallasso o bandarra. Almenys, jo no recordava cap altre que no tingués aquest matís còmic característic de l'humorista. I, en aquell punt, ja havia quedat clar que la funció no seria un gag, obviant el penjoll del Gremlin, amb la tensió, els crits, les agressions, la colonoscòpia. Però em feia molta mandra tanta naturalitat i tanta fressa, igual de perfecta per marcar un ritme alegre com fatigant. Només dues hores i un quart, dura, la broma! Fins i tot, he arribat a pensar que l'assumpte era massa ianqui per mi. No sé d'on m'ha vingut aquesta sensació... Al final, he aguantat i he de reconèixer que el conjunt resulta més que correcte. La qual cosa no implica que m'hagi agradat. Per cert, les seqüències de microfotografia mineral, una caca.

EN UN MOT: Atabaladora.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

MONÒLEG: "Carrie Fisher's Wishful Drinking" (2010)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1705977/

DURADA: 76 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 64 (sobre 100).

MILLOR:
- L'anècdota del got d'aigua que demana la Debbie Reynolds quan escopia els vestits i les sabates de la seva mare, la Maxine.

PITJOR:
- Els moments en els que la Carrie s'inclina i crida "Do it!" a la platea; com quan comenta que si tens la manera de fer que en Paul Simon compongui una cançó sobre tu, ho facis.

NOTES:
1. L'espectacle va adaptar-se en un llibre que va publicar Simon & Schuster el 2008.
2. Durant els títols de crèdit, es mostren clips de la infantesa i l'adolescència de l'artista mentre interpreta "Happy Days Are Here Again", la cançó del 1929 composta pel Milton Ager i el Jack Yellen.
3. Enregistrat l'estiu del 2010 en el SOPAC, South Orange Performing Arts Center, de South Orange, New Jersey, EUA.
4. Al final dels crèdits, apareix el rètol "On September 22, 2010, three months after Carrie Fisher filmed this program, Eddie Fisher passed away. This show is dedicated to him".

COMENTARI: Tenia 53 anys en el moment de la funció encara que se la veu moure's per l'escenari com si en tingués una dècada més, fa una mica d'angúnia. De fet, d'acord amb el títol, m'esperava un relat més relacionat amb abusos de l'alcohol i de les drogues en comptes del grapat d'ocurrències simpàtiques que m'he trobat. Tot el que explica de la seva família resulta, si més no, curiós i, narrat en primera persona, fa més gràcia. Per altra banda, jo mai he estat un afeccionat acèrrim de la saga del George Lucas, "Star Wars", de manera que el personatge que la va fer eterna, la princesa Leia Organa, tampoc em provoca un sentiment gaire intens. Reconec, però, la bellesa propera de l'actriu i entenc el seu impacte. Ha estat una estona entretinguda.

EN UN MOT: Amistós.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "A Thousand Junkies" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt3482000/

DURADA: 81 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 64 (sobre 100).

MILLOR:
- El "hard no" del Bill Pullman.
- L'escena en la que desmunten el cotxe.
- El moment de la Savanah Blessing Mandel ballant davant el seu pare desesperat.

PITJOR:
- La compra del Volvo a l'Eric Natural.

NOTES:
1. Al principi dels títols de crèdit, es llegeix "For Blake"; aleshores, es mostren 2 minuts d'imatges de localitzacions de Los Angeles i rodalies.
2. En Blake Heron, un dels tres protagonistes, va morir el 8 de setembre del 2017 de sobredosi accidental a l'edat de 35 anys.
3. Van engegar una campanya de micro-mecenatge a indiegogo per finançar el film al que anomenaven "The House Itself".
4. Està inspirada en una experiència personal del director, en Tommy Swerdlow.

COMENTARI: No resulta especialment interessant perquè no ens trobem amb cap trama elaborada però, pel que extrec de les entrevistes que els he escoltat als protagonistes, el Tommy Swerdlow, en T.J. Bowen i el Blake Heron, els paios actuen amb coneixement de causa. És curta, no es recrea en els aspectes més sòrdits de l'addicció, fins i tot, pot arribar a fregar un to còmic, passa força bé. Prou consistent, plaent.

EN UN MOT: Testimonial.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Brain Damage" (1988)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0094793/

DURADA: 86 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 41 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena de la sala de concerts "HELL" en la que sona la cançó "Corruption" interpretada pels The Swimming Pool Q's.
- El moment de prestidigitació en el que li surten coses de l'orella al Rick Hearst, en el paper del Brian.
- El Joe Gonzales a la dutxa amb el Brian acollonit.

PITJOR:
- Tot plegat és bastant barroer, el moviment del cuc, la interpretació dels actors, els efectes visuals... un nyap.

NOTES:
1. L'equip de filmació va refusar participar en l'escena de la fel·lació.
2. Al metro, el protagonista coincideix amb el Duane Bradley, un personatge de "Basket Case", un títol del 1982 del mateix director, en Frank Henenlotter.
3. El guió original es titulava "Elmer The Parasite".
4. En Frank Henenlotter va escriure el guió com a metàfora de l'addició a les drogues després de desenganxar-se de la cocaïna.
5. Al final, s'escolta la frase "We'll do it again" seguida d'uns riures.

COMENTARI: En un moment determinat, pot resultar interessant veure el rètol "No Se Apoye Contra La Puerta" en la porta del metro de Nova York d'aquella època però no se m'acut res més que justifiqui perdre el temps amb quelcom tant vulgar i amb tant poc recorregut. De fet, s'explica que després de l'edició la pel·lícula només durava 66 minuts i el director va haver de recuperar escenes descartades per allargar-la. No sé quines són; sobren, segur. En resum, un bunyol que no val la pena.

EN UN MOT: Bàsica.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "La Môme" (2007)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0450188/

DURADA: 141 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).

MILLOR:
- Algunes de les cançons: "Milord", del 1959, composta per la Marguerite Monnot i el Georges Moustaki, "L'Accordéoniste" del Michel Emer, del 1940, "Hymne à l'amour", de la mateixa Édith Piaf i la Marguerite Monnot, enregistrada el 1950 o "Non, je ne regrette rien", del Charles Dumont i el Michel Vaucaire, composta el 1956.

PITJOR:
- L'excés de salts endavant i endarrere en la línia temporal.

NOTES:
1. Internacionalment, s'anomenà "La Vie en Rose".
2. Li va ser atorgat, entre molts d'altres, l'Academy Award for Best Actress a la Marion Cotillard, que fa el paper de l'Édith Piaf en el film, en la 80a edició dels premis de l'Academy of Motion Picture Arts and Sciences (AMPAS).
3. A partir d'un pressupost de 25 milions de dòlars, va recuperar més de 86 milions.
4. Rodada entre el gener i el maig del 2006 a Praga, a la República Txeca, París, a França, i a Los Angeles, als EUA.
5. Altres pel·lícules que retraten la vida de l'artista són: "Piaf: The Early Years", del 1974, amb el Guy Casaril al capdavant, "Edith and Marcel", del 1983, dirigida pel Claude Lelouch, i "Édith Piaf: Une brève rencontre", del 1993, a càrrec del Michel Wyn.

COMENTARI: M'han emocionat, sobretot, els moments musicals i l'escenificació de la misèria en la infantesa de la diva. En canvi, els trossos de desfasament, com l'anècdota del cotxe a Califòrnia l'agost del 1955, m'han semblat enutjosos i, alguns, innecessaris. No sé fins a quin punt són fidels a la realitat les ganyotes grotesques del personatge i aquesta imatge de disminució intel·lectual que sembla plantejar; m'incomoden. En fi, m'he hagut de llegir la Wiki https://ca.wikipedia.org/wiki/Édith_Piaf per posar ordre al relat... i no he trigat 2 hores llargues. Ah... He de mencionar que la lletra d'"If You Love Me (Really Love Me)", adaptada pel Geoffrey Parsons a partir de l'"Hymne à l'amour" i que jo havia escoltat només en la veu de la Brenda Lee, sempre m'ha semblat una merda; desconeixia que era això, una adaptació. Vés per on!

EN UN MOT: Garbuix.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "Diego|Maradona" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt5433114/

DURADA: 124 minuts (Crèdits: 4 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 72 (sobre 100).

MILLOR:
- La pregunta pertinent del periodista en la roda de premsa de presentació a Nàpols sobre la Camorra, que respon el president del S.S.C. Napoli, en Corrado Ferlaino, amb indignació.
- Els cants i les pancartes de les aficions rivals contra els napolitans, pròpies d'una altra era.
- Les imatges del paio fent-li cantar a la seva filla petita "Juve, va fan culo!" i "Milan, va fan culo!".
- Tot el tema del Carmine Giuliano.
- L'explicació de la rutina setmanal de partit-festa-coca-purga-partit.
- El drama del Mundial de la FIFA del 1990 celebrat a Itàlia.

PITJOR:
- Sembla que després del S.S.C. Napoli s'acabi tot quan encara va estar actiu com a jugador durant 5 anys més.

NOTES:
1. Mostra metratge inèdit de l'arxiu familiar del propi jugador.
2. El porter a qui el Diego va marcar el gol anomenat de la "mà de Déu" als quarts de final entre l'Argentina i l'Anglaterra del Mundial de la FIFA del 1986 celebrat a Mèxic, en Peter Shilton, va refusar assistir a l'estrena del documental amb l'excusa d'una reunió amb antics companys d'aquella selecció per jugar a dards.
3. Els títols de crèdit comencen sobre imatges del Maradona; aleshores, s'aturen per mostrar la trobada en 2016 entre l'ex-futbolista i el fill que va engendrar amb la Cristiana Sinagra, un cop reconeguda la seva paternitat.

COMENTARI: Al DAM li vaig perdre la pista quan va marxar de Barcelona (on, crec, no va tenir sort); de manera que l'enrenou del periple italià el desconeixia (tampoc m'importava gaire, la veritat). Així, doncs, vista la bogeria que l'envoltava en aquella etapa i la personalitat del subjecte (encara que aquest documental suggereix que cal diferenciar entre el Diego privat i el Maradona públic), entenc que acabés de la forma patètica com va acabar. En aquest sentit, l'estona ha estat instructiva. I, sobretot, m'ha servit per valorar molt més haver pogut gaudir del Messi durant tant de temps al Barça, malgrat totes les circumstàncies. Gràcies, Messi!

EN UN MOT: Napolità.

Perdoneu per la meva ignorància!

MONÒLEG: "Michael McIntyre: Showman" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11860624/

DURADA: 62 minuts (Crèdits: < 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 73 (sobre 100).

MILLOR:
- La identificació dels trets propis com asiàtics.
- La secció dels gossos i, en concret, el comentari sobre el caniche francès i el Brexit.

PITJOR:
- Comentaris poc precisos, com els referents a l'equiparació de l'aigua arreu o el fet d'avançar el rellotge 12 hores (si tenim en compte el número del dia, per exemple).

NOTES:
1. Enregistrat al Palladium, de l'àrea del Soho de Londres.
2. És la culminació del Michael McIntyre's Big World Tour, una gira del còmic iniciada el 21 d'abril del 2017 a Ta' Qali, Malta, i finalitzada l'1 de febrer del 2020 a Nova York, EUA, amb més de 120 representacions en total.
3. També, referit com "Untitled Michael McIntyre/Netflix Project".

COMENTARI: No defrauda, tampoc sorprèn ni meravella. L'estil histèric, de vegades, grotesc, característic del Michael McIntyre convida a la rialla constant i fa que, gairebé, se'n surti amb qualsevol observació, tant si parla de les preferències eròtiques de la seva dona, les claus d'accès a les planes d'Internet o les addiccions lúdiques del seu fill petit. Potser, aquest cop, la rutina no ha quedat del tot rodona però, malgrat tot, l'espectacle és força divertit.

EN UN MOT: Usual.

Perdoneu per la meva ignorància!