DOCUMENTAL: "Wait for Your Laugh" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt5710688/

DURADA: 85 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 78 (sobre 100).

MILLOR:
- La quantitat de filmació original, històries com les de The Flamingo Hotel & Casino de Las Vegas del Bugsy Siegel.

PITJOR:
- El material enregistrat per representar escenes explicades, com la del bateig amb l'Evelyn Nesbit.

NOTES:
1. El projecte va desenvolupar-se al llarg de 3 anys, període que la mateixa protagonista va negociar amb el director, en Jason Wise.
2. Abans dels títols de crèdit apareix el rètol, "After the release of this film, Rose Marie decided to join Bobby. She is still looking for her next job"; i, durant els crèdits, veiem un quadre amb l'artista cantant "Chena A Luna", una versió de la tarantel·la "C'è la luna mezzo mare".
3. La intenció inicial del director era fer una revisió històrica del món de l'entreteniment i havia pensat en fer-la a través de la figura d'en Mickey Rooney.
4. El títol es deriva del que li deia l'actriu al Dick Van Dyke en el "The Dick Van Dyke Show".

COMENTARI: La primera reacció és de "Qui coi és aquesta senyora? Ha de ser molt segona filera perquè no em sona de res!" Doncs, Déu n'hi do, la vida de la paia! Nena prodigi, lligams directes amb la màfia, idil·li acabat en drama, comèdia a dojo, referent feminista, èxit... Clar que una empenteta de la "família" devia rebre, imagino, sobretot, al principi. No obstant, s'entén que si no hagués estat per un gran talent, no s'hauria mantingut al peu del canó durant 9 dècades, que es diu aviat. Però, amb el munt d'evidència gràfica que conservava la mateixa dama, tampoc sembla gaire difícil composar un relat suculent. M'agrada que l'obra acabi amb l'acudit que explica la Rose Marie en el lliurament del Shirley Temple Award, el 2015, i el "I thought I'd leave 'em laughing..." Bé, en realitat, la darrera aparició, durant els títols de crèdit, és interpretant una peça que la Morgana King fent de Mama Corleone cantava en "The Godfather", el clàssic del 1972 dirigit pel Francis Ford Coppola. Casualitat?

EN UN MOT: Imposada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!