LLARGMETRATGE: "The Unholy Three" (1930)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0021505/

DURADA: 72 minuts (Crèdits: menys d'1 minut, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).

MILLOR:
- El comiat final del professor Echo amb la Rosie O'Grady, encarnats pel Lon Chaney https://ca.wikipedia.org/wiki/Lon_Chaney i la Lila Lee https://ca.wikipedia.org/wiki/Lila_Lee, respectivament, en el qual l'home repeteix la seva cloenda artística, "that's all there is to life, just a little laugh, a little tear".

PITJOR:
- La dicció del Harry Earles https://en.wikipedia.org/wiki/The_Doll_Family, que fa del Tweedle Dee i no se l'entén gens ni mica quan parla, i la interpretació forçada de l'Ivan Linow https://en.wikipedia.org/wiki/Ivan_Linow, en el rol de l'Hercules.

NOTES:
1. Fou una revisió del film de 1925 https://www.imdb.com/title/tt0016473/, dirigit pel Tod Browning https://ca.wikipedia.org/wiki/Tod_Browning, que, alhora, es basava en la novel·la homònima de 1917, escrita pel Clarence Aaron Robbins https://en.wikipedia.org/wiki/Tod_Robbins.
2. En Lon Chaney, l'actor a càrrec del paper protagonista, va morir d'un càncer https://ca.wikipedia.org/wiki/C%C3%A0ncer_d%27es%C3%B2fag al cap d'un mes de l'estrena de la pel·lícula.
3. El gruix del rodatge es va portar a terme l'abril de 1930 en les instal·lacions dels Metro-Goldwyn-Mayer Studios a Culver City https://en.wikipedia.org/wiki/Sony_Pictures_Studios, en l'estat nord-americà de California.
4. Fou restaurada per The Film Foundation https://en.wikipedia.org/wiki/The_Film_Foundation en 2012.

COMENTARI: Com a derivada del circ de criatures https://en.wikipedia.org/wiki/Freak_show del principi, ofereix, per un costat, les veuetes i el transvestisme https://ca.wikipedia.org/wiki/Transvestisme del Chaney i, per l'altre, la figura peculiar d'en Harry Earles, que pot presentar-se tant d'adult fumant-se un cigar https://ca.wikipedia.org/wiki/Cigar com de nadó encastat en un cotxet https://ca.wikipedia.org/wiki/Cotxet. A partir d'aquí, però, la situació fa figa. En primer lloc, quina necessitat tenen els delinqüents d'associar-se i muntar cap botiga de bèsties https://en.wikipedia.org/wiki/Pet_store de tapadora? A més, un cop tenen el negoci, per què lloguen un dependent decent? Per cert, l'Elliott Nugent https://ca.wikipedia.org/wiki/Elliott_Nugent, qui l'interpreta, fou co-guionista de la producció, juntament amb el seu pare, en John Charles Nugent https://en.wikipedia.org/wiki/J._C._Nugent. Òbviament, calia algú per completar el triangle amorós https://en.wikipedia.org/wiki/Love_triangle amb la noia i el bergant. A mi, em sembla un pegot. En segon lloc, la tendència dels esbirros a la traïció resulta ben absurda, massa fruit de rampells babaus. També, massa convenient, la tragèdia final. I, per acabar, l'immolació del pinxo per salvar el passerell carrincloneja per totes bandes. O sigui que no m'ha convençut gaire.

EN UN MOT: Excusa.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "La mesita del comedor" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt21874760/

DURADA: 90 minuts (Crèdits: 1 minut i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 49 (sobre 100).

MILLOR:
- El tip de riure que es fa la María, el paper de l'Estefanía de los Santos, quan el marit, interpretat pel David Pareja, li explica que la taula s'ha trencat.

PITJOR:
- No es mostra el moment de l'accident, per la qual cosa perd tota credibilitat.

NOTES:
1. El títol internacional és "The Coffee Table".
2. L'Stephen King https://ca.wikipedia.org/wiki/Stephen_King va recomenar-la a través de Twitter https://ca.wikipedia.org/wiki/Twitter amb un comentari el 10 de maig de 2024; fou en Mick Garris https://ca.wikipedia.org/wiki/Mick_Garris qui la hi va recomanar.
3. El director, en Caye Casas, explicà que el rodatge es va portar a terme en 10 dies en casa d'una amiga, a Terrassa, entre març i abril del 2022.

COMENTARI: En format de curtmetratge, amb els quatre punts clau de la història, premissa, tragèdia, acceptació i desenllaç, hauria estat elegant i provocat, crec, l'efecte òptim. En canvi, el trajecte d'hora i mitja a través de friccions de parella, veganisme https://ca.wikipedia.org/wiki/Veganisme, quasi-pederàstia https://ca.wikipedia.org/wiki/Peder%C3%A0stia, joguines antigues i veïnetes adolescents obsessionades, amb l'atzucac evident de fons, em sembla massa palla. És a dir, m'ha desesperat perquè trobo que, abans i després de la trencadissa, només hi ha l'exercici d'estirar un xiclet que no dóna per tant. Encara diria més, fins i tot, desaprofita l'oportunitat de resoldre de manera èpica. Visualment, resulta molt garrepa; es nota la manca de recursos. O sigui que no em convenç. Afortunadament pel film, no tothom pensa com jo. La prova és la vintena de guardons que li han atorgat arreu del món. Enhorabona!

EN UN MOT: Dilatada.

PAÍS:           ESPANYA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

SÈRIE: "Barry - Temporada 1a" (Des del 25 de març fins el 13 de maig de 2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt5348176/episodes/?season=1

DURADA: 247 minuts (Crèdits: 19 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment de seducció del 4t episodi entre el Gene Cousineau i la Janice Moss, els papers del Henry Winkler i la Paula Newsome, respectivament.

PITJOR:
- L'ascendència que la Sally Reed, el rol a càrrec de la Sarah Goldberg, exerceix sobre el protagonista.

NOTES:
1. Els títols dels episodis són: "Chapter One: Make Your Mark", "Chapter Two: Use It", "Chapter Three: Make the Unsafe Choice", "Chapter Four: Commit... to YOU", "Chapter Five: Do Your Job", "Chapter Six: Listen With Your Ears, React With Your Face", "Chapter Seven: Loud, Fast, and Keep Going" i "Chapter Eight: Know Your Truth"; la temporada 2a va emetre's entre el 31 de març i el 19 de maig de 2019; la tercera, des del 24 d'abril al 12 de juny de 2022; la quarta, entre el 16 d'abril i el 28 de maig de 2023; en total, 32 capítols.
2. En la 70a edició dels Primetime Emmy Awards https://en.wikipedia.org/wiki/70th_Primetime_Emmy_Awards, el Bill Hader va ser reconegut amb el guardó d'Outstanding Lead Actor in a Comedy Series, i en Henry Winkler, amb el d'Outstanding Supporting Actor in a Comedy Series.
3. En comptes de música, se sent so ambiental en els crèdits del 6è i 8è episodis.
4. El 4t capítol fou dirigit per la Maggie Carey https://en.wikipedia.org/wiki/Maggie_Carey, esposa del Bill Hader, malgrat, aleshores, estaven en procés de divorci.

COMENTARI: Em sembla bastant absurd que el bo del Bill Hader https://en.wikipedia.org/wiki/Bill_Hader rebi un premi de comèdia quan la seva interpretació aquí és qualsevol cosa menys còmica. En fi, coses d'americans. En general, m'ha fet la impressió de navegar sense rumb, a la deriva; els txetxens són ximples, la policia, incompetents, els companys de la classe d'actuació, uns desgraciats, i el protagonista, per ser un professional, massa matusser. Els quatre primers capítols avorreixen molt, sobretot, per la tabarra de l'ambient de teatre. No sé, els deu fer molta gràcia retratar les seves misèries i riure-se'n del seu context ridícul! Nogensmenys, a partir del ciquè episodi, quan l'argument es concreta pel costat del conflicte, he de reconèixer que atrapa una mica. El problema rau, però, en que l'home continua prenent decisions sense solta ni volta. En acabat, no queda clar si el paio pateix de trastorn per estrès posttraumàtic https://ca.wikipedia.org/wiki/Trastorn_per_estr%C3%A8s_posttraum%C3%A0tic o és, tant sols, un curt de gambals. Per cert, per què la màfia hauria de necessitar un mercenari de fora de la banda per fer una feineta, encara que es tracti d'un assumpte de banyes? M'ha decebut perquè creia que em faria riure i no ha estat el cas.

EN UN MOT: Contradicció.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Ball of Fire" (1941)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0033373/

DURADA: 111 minuts i mig (Crèdits: 1 minut, en l'inici; mig, al final).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment de la inscripció en l'anell, que la noia confon per "Richard Ill" i que pretén referenciar el fragment, "Look, how this ring encompasseth finger. Even so thy breast encloseth my poor heart; Wear both of them, for both of them are thine", corresponent a l'escena segona de l'acte primer de "The Tragedy of Richard the Third" https://ca.wikipedia.org/wiki/Ricard_III_(obra_de_teatre), la peça teatral d'en William Shakespeare.

PITJOR:
- El número ridícul que fa la Sugarpuss O'Shea, encarnada per la Barbara Stanwyck i a qui posa veu la Martha Tilton https://en.wikipedia.org/wiki/Martha_Tilton, del "Drum Boogie" https://en.wikipedia.org/wiki/Drum_Boogie, una composició del Roy Eldridge i en Gene Krupa https://en.wikipedia.org/wiki/Gene_Krupa.

NOTES:
1. També, es coneix com "The Professor and the Burlesque Queen".
2. Després dels crèdits de presentació, surt el rètol, "Once upon a time —in 1941 to be exact— there lived in a great, tall forest —called New York— eight men who were writing an encyclopedia. They were so wise they knew everything: the depth of the oceans, and what makes a glowworm glow, and what tune Nero fiddled while Rome was burning. But there was one thing about which they knew very little —as you shall see ..."; es basa en un relat del Billy Wilder https://ca.wikipedia.org/wiki/Billy_Wilder, anomenat "From A to Z" i inspirat en el conte clàssic del segle XIX, "Sneewittchen" https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Blancaneu_i_els_set_nans.
3. En 2016, va ser seleccionada per a la seva preservació en el United States National Film Registry https://ca.wikipedia.org/wiki/National_Film_Registry de la Library of Congress https://ca.wikipedia.org/wiki/Biblioteca_del_Congr%C3%A9s_dels_Estats_Units per la seva significació històrica, cultural o estètica.
4. El gruix del rodatge es va portar a terme entre agost i octubre de 1941 en el Samuel Goldwyn Studio https://en.wikipedia.org/wiki/Samuel_Goldwyn_Studio de West Hollywood, en l'estat nord-americà de California.
5. La Barbara Stanwyck va trencar-li la mandíbula a la Kathleen Howard en l'escena en la que la Sugarpuss O'Shea li fum un cop de puny a la Miss Bragg.

COMENTARI: De petit, fa més de quaranta anys, vaig veure una revisió titulada "A Song Is Born" https://www.imdb.com/title/tt0040820/ que el mateix director d'aquest film, en Howard Hawks https://ca.wikipedia.org/wiki/Howard_Hawks, va estrenar el 1948. La veritat és que només en recordo la conclusió, d'aquella pel·lícula, una escena amb uns bombos i una orquestra tremenda que, aleshores, amb 8 ó 10 anys, em va semblar molt divertida i enginyosa. Suposo que m'esperava això, si més no, entreteniment il·luminat. El que m'he trobat ha estat una carrinclonada de tres parells de nassos amb un argument que no acaba d'encaixar. Perquè, per un costat, els savis es comporten com adolescents molt estúpids i, per l'altre, la trama grinyola en uns quants aspectes. Per exemple, no es justifica que la mossa s'instal·li a casa dels redactors després de la primera nit, ni la pressa per casar-se del babau del Bertram Potts, el personatge a càrrec del Gary Cooper, ni es contempla la solució òbvia del problema del gàngster https://ca.wikipedia.org/wiki/G%C3%A0ngster, interpretat pel Dana Andrews, liquidar la dona. I, a sobre, la corista https://ca.wikipedia.org/wiki/Vedet fot fàstic, resulta força antipàtica. Ah! I la merda d'argot, amb bajanades com "yum-yum" o "hoytoytoy", lluny d'aportar humor, repel·leix. O sigui que, em sembla a mi, l'experiment del Billy Wilder esdevé un bunyol bastant fiasco, una castanya. Sí, ja sé que estic parlant del que va ser un èxit indiscutible de taquilla. Doncs, què voleu que us digui? Enhorabona!

EN UN MOT: Pueril.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "A Bill of Divorcement" (1932)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0022685/

DURADA: 66 minuts (Crèdits: 1 minut, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- Alguna rèplica desvergonyida de la Sydney, com la que fa en rebre el llibre de pregàries d'obsequi, "It's against my principles to kneel down and say I'm a miserable sinner. I'm not miserable, and I'm not a sinner!".

PITJOR:
- El melodrama del desenllaç, la tendència dels Fairfield al martiri/sacrifici penós, tant del Hilary com de la Meg i de la Sydney, els personatges a càrrec del John Barrymore, la Billie Burke i la Katharine Hepburn, respectivament.

NOTES:
1. És la segona adaptació cinematogràfica de la peça teatral homònima https://en.wikipedia.org/wiki/A_Bill_of_Divorcement_(play), estrenada en 1921 i escrita per la Clemence Dane https://en.wikipedia.org/wiki/Clemence_Dane; la primera https://www.imdb.com/title/tt0315291/, apareguda en 1922, fou dirigida pel Denison Clift; la tercera https://www.imdb.com/title/tt0032252/, del 1940, pel John Farrow.
2. D'acord als registres de la RKO Pictures https://ca.wikipedia.org/wiki/RKO_Pictures, la pel·lícula va generar un benefici de 110 mil dòlars durant el primer any d'exhibició.
3. El productor, en David O. Selznick, no volia la Katharine Hepburn en el film, però el director, el George Cukor, que havia quedat impressionat veient la prova de l'actriu, va imposar el seu criteri i va escollir-la.
4. El gruix del rodatge es va portar a terme en juliol de 1932 en els RKO Gower Street Studios https://en.wikipedia.org/wiki/Gower_Street_(Los_Angeles) de Hollywood, en la ciutat nord-americana de Los Angeles, amb un pressupost d'uns 250 mil dòlars; el marit de la Billie Burke, en Florenz Edward Ziegfeld Junior, va morir mentre es rodava la pel·lícula.

COMENTARI: La caricatura de beata penitent de la tieta Hester, el paper de l'Elizabeth Patterson, juntament amb la rebel·lió jovenívola de la Sydney prometien un contrast eixerit, una cadència àgil. Però, l'aparició del pare, fugat del manicomi, converteix la història en una paròdia, per exageració, de drama. Reconec que, d'inici, he enfocat l'assumpte de mala manera; doncs, ni la salut mental https://ca.wikipedia.org/wiki/Salut_mental ni les seqüeles provocades per una guerra, en aquest cas, la Gran Guerra https://ca.wikipedia.org/wiki/Primera_Guerra_Mundial, conviden a fer massa xerinola. No obstant això, trobo que el desequilibri palès de l'home elimina qualsevol debat seriós. I, per altra banda, les culpabilitats i les postures de sacrifici i auto-inflicció de condemnes vitals i altres rèmores d'una moral molt específica freguen la ridiculesa (si més no, des d'una mirada del primer quart del segle XXI). O sigui que, al final, m'ha semblat tot molt poc atractiu. De fet, se m'ha fet llarga.

EN UN MOT: Patètica.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

Merry Christmas, everyone! I'm not late, am I?
---
Billie Burke as Meg Fairfield
Katharine Hepburn as Sydney Fairfield
Elizabeth Patterson as Aunt Hester Fairfield

LLARGMETRATGE: "Scrooge" (1935)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0026972/

DURADA: 77 minuts i mig (Crèdits: 1 minut i mig, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena del "flaming pudding" a casa del Robert Cratchit, el paper del Donald Calthrop.

PITJOR:
- La invisibilitat de l'esperit del Jacob Marley, a qui posa veu en Claude Rains.

NOTES:
1. Fou el primer llargmetratge sonor que adaptava la novel·la de 1843, "A Christmas Carol. In Prose. Being a Ghost Story of Christmas" https://ca.wikipedia.org/wiki/Can%C3%A7%C3%B3_de_Nadal_(Dickens), escrita pel Charles John Huffam Dickens.
2. El Seymour Hicks ja havia fet el personatge protagonista, l'Ebenezer Scrooge, tant en teatre, des de 1901, com en una adaptació muda prèvia de 1913 https://www.imdb.com/title/tt0224067/.
3. Va rodar-se durant la primavera de 1935 en recintes de Twickenham Film Studios https://en.wikipedia.org/wiki/Twickenham_Film_Studios amb un pressupost de 25 mil lliures esterlines.
4. El president dels EUA, el Franklin Delano Roosevelt https://ca.wikipedia.org/wiki/Franklin_Delano_Roosevelt, va projectar el film a la White House en la nit de nadal de 1935; però, l'exhibició en aquell país va ser un fracàs perquè només va recaptar 6 mil dòlars quan n'esperaven 200 mil.

COMENTARI: Una més. Si m'he empassat de versions del conte! Ara, ves, la primera que em ve al cap és "Ghosts of Girlfriends Past" https://ca.wikipedia.org/wiki/Els_fantasmes_de_les_meves_exn%C3%B2vies, la comèdia de 2009 dirigida pel Mark Waters. Per res en particular, suposo. En fi... Crec que tornar-hi amb una història tant revisitada, tant explorada, tant explotada i, en aquest cas, amb una presentació tant antiga —90 anys— només té sentit sota el pretext d'acostar-se al material original. En la línia, per exemple, de l'apunt que es presenta sobre el tiberi nadalenc ofert pel batlle de Londres als lords https://ca.wikipedia.org/wiki/Lord i les ladies https://en.wikipedia.org/wiki/Lady, esdeveniment mencionat en el text del Dickens. Concretament, si bé és cert que el moment patriòtic de la seqüència a la que em refereixo, tothom cantant el "God Save the Queen" https://ca.wikipedia.org/wiki/God_Save_the_King, no aporta gaire al relat, la feina dels cuiners enllestint els plats del sopar m'ha semblat un element força interessant, fins i tot, simpàtic. Sigui com sigui i més enllà de petites recompenses com aquesta que comento, es fa difícil obviar deficiències en la qualitat d'imatge en algunes escenes; culpa del temps, no de la tècnica. Potser, me les hauria estalviat mirant l'edició acolorida https://ca.wikipedia.org/wiki/Coloraci%C3%B3_de_pel%C2%B7l%C3%ADcula disponible des de 2007. No sé si l'efecte hauria estat contraproduent... Total, resumint, malgrat que es veu una mica relíquia, prou decent.

EN UN MOT: Rudimentària.

PAÍS:           GB.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

If I had my way, sir, every fool who goes about saying "Merry Christmas," should be boiled with his own pudding and buried with a stake of holly through his heart.
------
Seymour Hicks as Ebenezer Scrooge
Robert Cochran as Fred

LLARGMETRATGE: "That Uncertain Feeling" (1941)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0034274/

DURADA: 83 minuts (Crèdits: menys de mig minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- L'expressió de desaprovació de l'Alexander Sebastian, el paper a càrrec del Burgess Meredith, "Phooey!".

PITJOR:
- La bajanada de la bufetada per activar el divorci en el despatx de l'advocat Jones, el rol del Harry Davenport.

NOTES:
1. Es basa en la peça teatral de 1880, "Divorçons" https://en.wikipedia.org/wiki/Divor%C3%A7ons, escrita pel Victorien Léandre Sardou i en Fernand Émile de Najac; el director del film, l'Ernst Lubitsch, n'havia fet una altra adaptació titulada "Kiss Me Again" https://www.imdb.com/title/tt0015979/, estrenada en 1925; va pagar 27 mil dòlars a la Paramount Pictures https://ca.wikipedia.org/wiki/Paramount_Pictures pels drets.
2. La productora, Ernst Lubitsch Productions, fou fundada per l'Ernst Lubitsch i en Sol Lesser en 1939; els socis, condicionats pel fracàs de crítica i taquilla d'aquest film, van decidir dissoldre-la en 1943.
3. Durant el rodatge, la Merle Oberon, que fa de la Jill Baker, s'estava recuperant d'un problema amb cosmètics que li havia provocat nafres a la cara.

COMENTARI: M'ha fet, més o menys, gràcia fins que han arribat les amenaces i agressions del cornut interpretat pel Melvyn Douglas https://ca.wikipedia.org/wiki/Melvyn_Douglas, quan els suposats adúlters són enxampats. Mancava, encara, mitja hora pel final. Però, allò que ha seguit ja m'ha fet nosa. Perquè el personatge divertit de la història, el pianista, es fa petit i comença la tifa de la negociació del divorci, les estratagemes puerils per provocar gelosies i, en acabat, la gran reconquesta del mascle alfa https://ca.wikipedia.org/wiki/Mascle_alfa_i_beta, deixant la dona com una frívola rampelluda, vel·leïtosa. De fet, en Donald Ogden Stewart https://en.wikipedia.org/wiki/Donald_Ogden_Stewart, el guionista, utilitza un pròleg, que, ara per ara, sona molt carca, per convertir aquesta volatilitat femenina en un repte per a l'home. Ves! Em ve al cap la tornada de la cançó, "Manual d'amor", de l'àlbum de 1989 de La Madam, "Micos i Mones", repetint que homes i dones són iguals pel que fa a sentiments. No sé. El que em sobta de debó és l'assumpte del pressupost, tres quarts de milió de dòlars. Si són tot interiors vulgars i corrents!

EN UN MOT: Esgarriada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

 

Egészségedre! Egészségedre!
---
Merle Oberon as Jill Baker
Melvyn Douglas as Larry Baker

LLARGMETRATGE: "Mensaje en una botella" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt35938180/

DURADA: 126 minuts (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- La trencadissa del "asunto" entre la Denise Conti i el Tomás Blanco, els personatges a càrrec de la Luisana Lopilato i el Benjamín Amadeo, respectivament.

PITJOR:
- L'enllaç temporal entre ampolles de vi per enviar missatges grinyola massa.

NOTES:
1. Després d'1 minut de crèdits, surt la dedicatòria, "Para Sofía"; al final, es mostra el tràiler de la pel·lícula fictícia, "Iceberg", protagonitzada pel Gabriel Corrado.
2. El gruix del rodatge es va portar a terme en indrets de Buenos Aires i la província argentina de Mendoza https://ca.wikipedia.org/wiki/Prov%C3%ADncia_de_Mendoza entre juliol i setembre de 2023.

COMENTARI: Explica en una entrevista, en Gabriel Nesci https://es.wikipedia.org/wiki/Gabriel_Nesci, que li va costar tant d'escriure el guió. No sé, a mi no em sembla tant complicat empescar-se quatre o cinc escenaris més o menys condicionals per un personatge; en aquest cas, una sommelier https://ca.wikipedia.org/wiki/Sommelier pedant i antipàtica. La mossa m'ha caigut malament des del començament arran d'una reacció maleducada davant d'un borratxo, tot sigui dit, impertinent, interpretat pel Sebastián Almada https://es.wikipedia.org/wiki/Sebasti%C3%A1n_Almada. Perquè confesso, a més, que no sóc prou sofisticat per apreciar el món de l'enologia https://ca.wikipedia.org/wiki/Enologia. Les dues figures carrinclones del cagar, la del pare malalt i la de l'amic del pare borni, l'Eduardo Blanco i en Luis Machín, respectivament, no crec que aportin gaire tampoc. Bé, si de cas, la parida del pare de lligar vins amb grups de música, un altre element petulant de l'argument. Llavors, està el llondro encarnat pel Benjamín Amadeo, que se suposa que ha de ser el pol sentimental d'atracció. Allò que suggereix, però, és pena; un al·licient menys. Després, el cuiner, el paper a càrrec del Benjamín Vicuña, que pinta patètic amb les seves dèries sobre els maies https://ca.wikipedia.org/wiki/Civilitzaci%C3%B3_maia. Menció especial pel gag del número musical amb el Pueyrredón https://es.wikipedia.org/wiki/C%C3%A9sar_%C2%ABBanana%C2%BB_Pueyrred%C3%B3n; s'acosta més al ridícul que a la comèdia. I, al final, oh, casualitat, la noia ha d'avaluar el vi del seu pare per guanyar el premi. Ves! Tot plegat, massa barat.

EN UN MOT: Depriment.

PAÍS:           ARGENTINA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Contigo en el futuro" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt35559925/

DURADA: 91 minuts i mig (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- L'instant en el que el Carlos i l'Elena, els papers del Michel Brown i la Sandra Echeverría, respectivament, se'n adonen que el seu fill difunt ja no haurà existit.

PITJOR:
- L'assalt amb pistola dels adults en la cafeteria al Carlos jove i el Chickless, els personatges interpretats pel Fernando Cattori i el Harold Azuara, respectivament.

NOTES:
1. El títol apareix just abans dels crèdits del final; internacionalment, s'anomena "With You in the Future".
2. En Roberto Girault, el director i guionista, reconeix que, més enllà d'inspirar-se en la seva pròpia vida sentimental, va prendre de referència "It's a Wonderful Life" https://ca.wikipedia.org/wiki/Que_bonic_que_%C3%A9s_viure, la pel·lícula de 1946 a càrrec del Frank Capra.
3. La recopilació de cançons de la parella protagonista conté "A tu lado" https://es.wikipedia.org/wiki/Piedras_(%C3%A1lbum), de Duncan Dhu, "El desierto" i "Huele A Tristeza" https://es.wikipedia.org/wiki/%C2%BFD%C3%B3nde_jugar%C3%A1n_los_ni%C3%B1os%3F, de Maná, "Corre, corre" https://es.wikipedia.org/wiki/Luz_y_sombra_(%C3%A1lbum), de Flans, "Ni tú ni nadie" https://es.wikipedia.org/wiki/Ni_t%C3%BA_ni_nadie, d'Alaska y Dinarama, i tant "La Puerta Azul" com "Rayando El Sol" https://en.wikipedia.org/wiki/Falta_Amor_(album), també, de Maná.

COMENTARI: M'he trobat davant d'un exercici de nostàlgia força simple embolcallat en una mena de retrocés temporal fantàstic reparador vulgar i corrent. Doncs, sí, rememorar el potencial de la joventut desprèn màgia de per si. En aquest aspecte, correcte. A més, l'evolució de costums entre èpoques sempre dóna peu a comèdia pel contrast. Aquí, l'autor fa broma, per exemple, d'assumptes tecnològics inèdits en els 90s com l'Instagram https://ca.wikipedia.org/wiki/Instagram o l'ús quotidià dels telèfons intel·ligents https://ca.wikipedia.org/wiki/Tel%C3%A8fon_intel%C2%B7ligent. De fet, ja comença l'episodi assenyalant, en veu de Cupido https://ca.wikipedia.org/wiki/Cupido convertit en narrador, el Mauricio Barrientos, una ironia un tant faceciosa, "En los 90, cuando el refresco era bueno, y la marihuana mala...". Sincerament, tal com està redactada no he entès la gràcia. El director explicava l'acudit en una entrevista... Resulta que ara les begudes amb sucre es condemnen i el consum de cànnabis és acceptat. Ves! En fi, sigui com sigui, sembla que, en comptes d'un viatge al passat, el matrimoni de la història només necessitava un parell de sessions de psicòleg per solucionar tots els seus conflictes i retrets, entre els quals, un dol mal gestionat i l'anul·lació professional de la dona amb ferum de masclisme. Perquè la realitat alternativa proposada no està desenvolupada de manera prou seriosa. L'altra qüestió és la posada en escena, que queda una mica pobra, tirant a justeta. Suposo que van gastar-se el pressupost en drets musicals. Malgrat tot, de clixés i de grinyols varis, diria que aguanta el tipus.

EN UN MOT: Immadura.

PAÍS:           MÈXIC.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Animal Kingdom" (1932)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0022628/

DURADA: 84 minuts i mig (Crèdits: menys d'1 minut, en l'inici; mig, al final).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).

MILLOR:
- L'encaix entre la Daisy Sage i el Tom Collier, els personatges a càrrec de l'Ann Harding i el Leslie Howard, respectivament.

PITJOR:
- La darrera intervenció del Tom Collier referint-se a la Daisy Sage com a esposa en contraposició a la Cecelia, encarnada per la Myrna Loy, amb qui realment està lligat en matrimoni, perquè la dona s'està amb ell pels diners com una prostituta.

NOTES:
1. En el Regne Unit, va anomenar-se "The Woman in His House".
2. Es basa en l'obra teatral homònima del mateix any escrita pel Philip Barry https://en.wikipedia.org/wiki/Philip_Barry que va tornar a adaptar-se el 1946, a càrrec del Peter Godfrey, en el títol, "One More Tomorrow" https://www.imdb.com/title/tt0038802/.
3. El sou del William Gargan, que interpreta el Regan, era de 550 dòlars per setmana; el de l'Ann Harding, 93 mil per tota la seva participació; d'acord RKO Pictures https://ca.wikipedia.org/wiki/RKO_Pictures, durant el primer any després de l'estrena, la producció perdia 110 mil dòlars.
4. Va esdevenir de domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic en 1960 per manca de renovació dels drets.

COMENTARI: M'ha fet pensar una mica en aquella comèdia de 1997, "My Best Friend's Wedding" https://ca.wikipedia.org/wiki/La_boda_del_meu_millor_amic, dirigida pel Paul John Hogan, per l'assumpte del llindar de l'amistat, de l'evolució de les relacions afectives, del sentiment de pèrdua i de gelosia, de la deriva de les voluntats. Les separen 65 anys. Aquesta, però, resulta un xic menys ridícula que aquella, si no recordo malament. Clar que, aquí, la pretensió és un punt de sàtira https://en.wikipedia.org/wiki/Comedy_of_manners. La frase que diu la senyora, "What possibly could be more degrading to a man than housework?", i la reacció del marit deu formar part de la befa, imagino. Pel que fa a la història en si, la connexió entre els protagonistes, el Tom i la Daisy, sembla prou genuïna. De manera que la inhibició a l'hora d'expressar les seves emocions sense embuts queda perfectament natural. Això m'ha agradat. Trobo, en canvi, que el matrimoni amb la Cecelia es veu poc justificat, més enllà d'un capritx carnal, comprensible mes insuficient. M'ha mancat una resolució concreta; és a dir, divorcis, acords prematrimonials, etcètera.

EN UN MOT: Irresolta.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

 

He has absolutely no consideration for other people.
---
Myrna Loy as Mrs. Cecelia 'Cee' Collier
Henry Stephenson as Mr. Rufus Collier

LLARGMETRATGE: "10 Lives" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7959138/

DURADA: 87 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- El gosset Happy, a càrrec del Jeremy Swift.

PITJOR:
- La conspiració del professor Craven, el personatge del Bill Nighy, resulta molt ridícula.

NOTES:
1. Comptà amb un pressupost de 26 milions de dòlars.
2. Al final dels crèdits, surt el rètol, "THE END".
3. El Zain Javadd Malik https://ca.wikipedia.org/wiki/Zayn_Malik, que dóna veu als esbirros, el Kirk i el Cameron, es el compositor de dues de les cançons que s'interpreten durant el film, "Love You" i "Karma Knows".
4. En Christopher Jenkins, el director i coguionista, interpreta la Grizabella; el Mo Gilligan, que fa del Beckett, s'havia considerat per a un paper secundari inicialment.

COMENTARI: No tinc queixa de l'animació; m'ha fet el pes, m'ha agradat. El que no m'ha atrapat en absolut ha estat la història. En primer lloc perquè no m'interessen els animals de companyia especialment. No n'he tingut mai, ni tant sols l'anhel. I, després, perquè el complot, el sabotatge, la fressa de la presentació científica i tota aquesta mandanga no em sembla gaire raonable; massa feble, tot plegat. Entenc que cal enfocar el conte com un joc divertit de reencarnacions que pretén promoure l'altruisme emocional. Però, em fa l'efecte que l'argument no és prou robust per recolzar-ho. De manera que, igual que la frase que tanca la funció, "I've learnt that when you live and love with all of your heart, one life really is all you need", transmet un missatge buit.

EN UN MOT: Infundada.

PAÍS:           GB, CANADÀ.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Dræberne fra Nibe" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt5458566/

DURADA: 89 minuts i mig (Crèdits: 2 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 55 (sobre 100).

MILLOR:
- La caricatura de paleta que representen l'Ib i l'Edward, els papers a càrrec del Nicolas Bro i l'Ulrich Thomsen, respectivament.

PITJOR:
- Les parelles lligades a les cadires fent el carrincló i els dos assassins, l'Igor Ladpolny i la senyora Nippleworthy, encarnats pel Marcin Dorocinski i la Gwen Taylor, matant-se mútuament.

NOTES:
1. El títol internacional és "Small Town Killers".
2. A partir d'un pressupost de 22 milions de corones, va recaptar-ne'n al voltant d'1.
3. El comú d'Aalborg https://ca.wikipedia.org/wiki/Municipi_d%27Aalborg, al que pertany la vila de Nibe, aportava anualment unes 600 mil corones daneses al Den Vestdanske Filmpulje, el fons de promoció cultural en la zona occidental de Dinamarca del que es va beneficiar la pel·lícula; el poble de Hammel https://en.wikipedia.org/wiki/Hammel, que havia estat considerat inicialment com a escenari de la trama, es va descartar perquè no comptava amb el suport d'aquest fons.
4. El rodatge es va portar a terme en 6 setmanes, entre febrer i març de 2016, a Copenhaguen i a diferents indrets de Jutlàndia https://ca.wikipedia.org/wiki/Jutl%C3%A0ndia, com l'Aalborg Lufthavn https://en.wikipedia.org/wiki/Aalborg_Airport o la població del títol, Nibe.
5. L'Ole Bornedal, director, guionista i fill d'una ciutat del costat d'Aalborg, Nørresundby, va enregistrar una lectura del seu text amb la pronunciació adequada de Jutlàndia del Nord per tal que els actors poguessin estudiar-la i adaptar fonèticament llurs interpretacions.

COMENTARI: Em va semblar interessant, la premissa, aquest duel possible de sicaris. I puc arribar a salvar algun dels gags, com el de l'Edward parlant-li al cul de la seva dona, l'Ingrid, la Lene Maria Christensen, o el de l'aparedament dels cadàvers a casa de la senyora Hansen, l'Elsebeth Steentoft. Però, és que tot plegat està mancat de la sofisticació per fer l'argument mínimament curiós. A més, hi ha trossos que no funcionen gens ni mica. Em refereixo, per exemple, a la bajanada de transvestir els marits per enganyar el criminal. Al final, em quedaré només amb la cançó de Love Shop https://en.wikipedia.org/wiki/Love_Shop que obre i tanca el film, "Love Goes On Forever", de l'àlbum del 1997, "Go!".

EN UN MOT: Simple.

PAÍS:           DINAMARCA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Vredens dag" (1943)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0036506/

DURADA: 97 minuts (Crèdits: no es mostren).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- Els retrets que li fa la dona al seu home, el sacerdot, encarnat pel Thorkild Roose, abans de confessar-li la relació incestuosa.

PITJOR:
- La dimissió abnegada o de rendició de l'Anne Pedersdotter, el paper interpretat per la Lisbeth Movin.

NOTES:
1. Internacionalment, s'anomena "Day of Wrath".
2. És una adaptació de l'obra de teatre del 1908, "Anne Pedersdotter", escrita pel Hans Wiers-Jenssen; alhora, inspirada en la crema de l'Anne Pedersdotter, vídua d'un capellà anomenat Absalon Pederssøn Beyer i acusada de bruixa, ocorreguda a la vila noruega de Bergen en 1590.
3. Després de l'estrena, en Carl Theodor Dreyer, el director, va fugir de la Dinamarca ocupada pels alemanys cap a Suècia per por a que el seu film es pogués interpretar com una analogia a la persecució dels nazis als jueus i això li comportés represàlies.

COMENTARI: Si és que sembla més bruixa la mare, la Merete, el personatge a càrrec de la Sigrid Neiiendam, que la mateixa sentenciada, la Herlofs Marte, el rol que fa l'Anna Svierkier. Pobra dona, ensenyant els pits i tot, a la seva edat (70 anys tenia)... Res, no m'ha convençut gaire. M'he avorrit i no he trobat gaire al·licients en el que veia; tot molt ensopit. Per cert, un micròfon, es veu, en l'escena del llit de mort del Laurentius, l'Olaf Ussing. Una feina més aviat austera i justeta, trobo.

EN UN MOT: Suficient.

PAÍS:           DINAMARCA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!