LLARGMETRATGE: "Quicksand" (1950)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0042869/

DURADA: 79 minuts (Crèdits: mig minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- L'evolució del deute contret pel Dan, el paper a càrrec del Mickey Rooney, de 20 dòlars, uns 260 actuals, a 3.000 dòlars, uns 40 mil d'ara.

PITJOR:
- L'obsessió de la Helen, el personatge interpretat per la Barbara Bates, amb un paio que la ignora, l'evita i és un criminal.

NOTES:
1. L'Irving Pichel, el director, fou inclòs en la Hollywood blacklist https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_negra_de_Hollywood instituïda pel House Un-American Activities Committee https://ca.wikipedia.org/wiki/House_Un-American_Activities_Committee.
2. El rodatge es va portar a terme entre març i abril de 1949 en indrets de l'estat nord-americà de California, com el Santa Monica Pier https://en.wikipedia.org/wiki/Santa_Monica_Pier.
3. En Mickey Rooney, juntament amb el Peter Lorre, va col·laborar en el finançament del film.

COMENTARI: El desenvolupament de la situació que converteix el fatxenda, en Rooney, en malfactor resulta força àgil. De manera que la història passa prou bé. Es podria qüestionar, potser, la diligència del policia, en Moriarity, interpretat pel John Gallaudet. Doncs, sobretot, el primer dels crims sembla faves comptades; només calia un rastreig de l'origen dels calers una mica minuciós. Després, l'assumpte del cotxe, fins i tot, prescindint de la confessió del passerell, trobo que incrimina el mecànic fàcilment. Tampoc destacaria la intel·ligència de la femme fatale https://ca.wikipedia.org/wiki/Dona_fatal de torn; aquí, encarnada per la Jeanne Cagney. Per cert, diria que 1.800 dòlars de l'any 1950 són massa diners per un abric, encara que sigui de visó. Cert que no es menciona si la pell és de l'espècie americana https://ca.wikipedia.org/wiki/Vis%C3%B3_americ%C3%A0 o de l'europea https://ca.wikipedia.org/wiki/Vis%C3%B3_europeu, que està en perill crític d'extinció... En fi, tornant al tema, que la mossa es mostra prudent a l'hora de pagar amb bitllets de 50 però s'exposa, en canvi, comprant un article de luxe l'endemà del robatori. I el tros final de fugida, amb l'advocat interpretat pel Taylor Holmes fent de conseller condescendent, carrincloneja lleugerament. Bé, imagino que era necessari quelcom d'aquest estil per suggerir un cert penediment i tal. Malgrat això i allò, en general, la proposta ha superat les meves expectatives... que eren nul·les.

EN UN MOT: Escalada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

Did you ever hear anybody say, "money talks"? Fifty dollar bills, they talk very loud; big bills. What do they say?
---
Peter Lorre as Nick

LLARGMETRATGE: "Scarlet Street" (1945)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0038057/

DURADA: 101 minuts i mig (Crèdits: 1 minut, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 64 (sobre 100).

MILLOR:
- La tortura d'imaginar les veus de la Kitty i el Johnny, els personatges a càrrec de la Joan Bennett i el Dan Duryea, respectivament.

PITJOR:
- L'enuig i els retrets de l'Adele Cross, interpretada per la Rosalind Ivan, quan troba els quadres del Christopher Cross, el paper encarnat per l'Edward G. Robinson, en la galeria Dellarowe semblen desproporcionats i fora de lloc.

NOTES:
1. S'inspira en la novel·la de 1929, "La Chienne", escrita pel Georges de La Fouchardière https://en.wikipedia.org/wiki/Georges_de_La_Fouchardi%C3%A8re; en Jean Renoir https://ca.wikipedia.org/wiki/Jean_Renoir va dirigir una adaptació del mateix escrit que es va estrenar en 1931 https://www.imdb.com/title/tt0021739/.
2. En Leopold von der Decken https://en.wikipedia.org/wiki/John_Decker_(artist) fou l'autor de les pintures que apareixen en el film.

COMENTARI: Les relacions d'ambdues parelles semblen marcades per l'abús https://ca.wikipedia.org/wiki/Maltractament_psicol%C3%B2gic; en el cas de la dels joves, fins i tot, arribant al maltractament físic. De manera que m'ha resultat un assumpte força incòmode. Trobo, de fet, el masoquisme https://ca.wikipedia.org/wiki/Sadomasoquisme un espectacle desagradable. Però, contra gustos no hi ha res escrit, tu! La part interessant, potser, és la farsa creuada que representen la mossa i el vell. I, després, l'aparició del marit fugit que aporta un element còmic, divertit, alhora que desembossa i precipita la situació principal. Se m'ha fet una mica llarga. És a dir, l'afegitó per deixar constància del turment de l'assassí pecador, no sé si qüestió del codi https://ca.wikipedia.org/wiki/Codi_Hays, m'ha sobrat bastant.

EN UN MOT: Delirant.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

What's it worth to you for me to... keep my mouth shut and just... fade away?
---
Charles Kemper as Patch-eye Higgins

LLARGMETRATGE: "Too Late for Tears" (1949)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0041968/

DURADA: 100 minuts i mig (Crèdits: 1 minut, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).

MILLOR:
- L'astúcia camaleònica de la Jane Palmer, el rol a càrrec de la Lizabeth Virginia Scott.

PITJOR:
- La interpretació d'un Danny Fuller embriac per part del Dan Duryea.

NOTES:
1. Es basa en un fulletó https://ca.wikipedia.org/wiki/Fullet%C3%B3_(novel%C2%B7la), publicat en The Saturday Evening Post https://en.wikipedia.org/wiki/The_Saturday_Evening_Post, escrit pel mateix guionista, en Roy Huggins https://en.wikipedia.org/wiki/Roy_Huggins.
2. Fou un fracàs comercial https://en.wikipedia.org/wiki/Box-office_bomb, la qual cosa va obligar el productor, el Hunt Stromberg https://en.wikipedia.org/wiki/Hunt_Stromberg, a declarar fallida https://ca.wikipedia.org/wiki/Fallida; en 1955, va tornar als cinemes amb el títol, "Killer Bait".

COMENTARI: Llegeixo que el títol francès fou "La tigresse"; l'alemnay, "Der blonde tiger". Sense dubte, millors definicions del subjecte de la història, una dona amb certs instints, que no pas "massa tard per plorar". Perquè la gràcia, bàsicament, rau en esbrinar què hi ha darrere d'un personatge tant peculiar com el de la Jane Palmer, no només per un comportament rebec sinó, també, per una fisonomia intrigant. És jove o vella? Hi és tota, està drogada? El que fa figa, en canvi, és el pinxo, que comença intens, etzibant plantofades, però acaba diluït, convertit en un autèntic passerell anul·lat. A càrrec de l'encís de la mossa? No em quadra, tenint en compte allò que es veu en la pantalla... I l'assumpte entre el Don Blake i la Kathy Palmer, encarnats en el Don DeFore i la Kristine Miller, respectivament, no sembla gaire natural tampoc. Carai, idil·li llampec! Diria més, l'aparició mateixa de l'home, jugant a detectius com si res, queda un tant intrusiva. Amb tot, el relat esdevé prou entretingut; si més no, genera expectativa. O sigui que, malgrat un desenllaç força decebedor, per precipitat, l'experiència ha estat positiva. Hòstia, tu! Noranta-tres anys, va viure la bona de la Lizabeth Scott https://en.wikipedia.org/wiki/Lizabeth_Scott. Déu n'hi do!

EN UN MOT: Garneua.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

You're too smooth, honey. You're much too smooth.
---
Lizabeth Scott as Jane Palmer
Dan Duryea as Danny Fuller

LLARGMETRATGE: "The Hitch-Hiker" (1953)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0045877/

DURADA: 70 minuts i mig (Crèdits: 2 minuts, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- La malfiança de l'Emmett Myers, el paper interpretat pel William Talman, quan el Gilbert Bowen, encarnat pel Frank Lovejoy, parla en castellà amb els mexicans.

PITJOR:
- L'emboscada de pa sucat amb oli de la policia mexicana als molls de Santa Rosalía.

NOTES:
1. S'inspira en la figura del William Edward Cook Jr. https://en.wikipedia.org/wiki/Billy_Cook_(criminal), l'assassí itinerant https://en.wikipedia.org/wiki/Spree_killer.
2. En 1998, fou seleccionada per a la seva conservació pel National Film Registry https://ca.wikipedia.org/wiki/National_Film_Registry dels Estats Units d'Amèrica per la seva rellevància cultural, històrica o estètica.
3. Els dos guionistes, l'Ida Lupino, també, directora, i el Collier Young, havien estat casats entre 1948 i 1951.
4. Durant el seu desenvolupament, va anomenar-se "The Difference" i "The Persuader".

COMENTARI: Trobo prou acceptable el vessant divulgatiu del crim real https://ca.wikipedia.org/wiki/Crim_real però, en general, la presentació m'ha avorrit bastant. El suspens galdós del joc de punteria, el moment retrospectiu penós del bandarra, l'escena carrinclona del Gilbert Bowen amb la nena, la Kathy Riggins, en la botiga de queviures del José Andrade, el paper del Nacho Galindo, la travessada patètica del desert amb el coix... Tota la pesca em deixa força indiferent, la veritat. Potser, la culpa de la tebiesa que exhibeix el film ve de l'autocensura per evitar problemes amb el Motion Picture Production Code https://ca.wikipedia.org/wiki/Codi_Hays, el text regulador de les produccions cinematogràfiques. Perquè, segons llegeixo, la directora va entrevistar els protagonistes originals de l'episodi; fins i tot, el Billy Cook, el psicòpata. O sigui que la dona devia tenir material per retratar amb pèls i senyals la situació. En fi... Això, sí; curiosa, la bomba de benzina mexicana de manubri.

EN UN MOT: Recreació.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

¡Caramba!
---
William Talman as Emmett Myers
Natividad Vacío as José

LLARGMETRATGE: "The Great Flamarion" (1945)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0037749/

DURADA: 77 minuts i mig (Crèdits: 1 minut, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).

MILLOR:
- El retrat de bandarra que fa la Mary Beth Hughes interpretant la Connie Wallace.

PITJOR:
- La facilitat amb la que el Great Flamarion, el paper de l'Erich von Stroheim, es deixa enredar.

NOTES:
1. S'inspira en la peça escrita per la Vicki Baum https://ca.wikipedia.org/wiki/Vicki_Baum, "Big Shot", apareguda en la revista, Collier's https://en.wikipedia.org/wiki/Collier%27s, en la seva edició del 19 de setembre de 1936.
2. Durant el procés de producció, va anomenar-se "Dead Pigeon" i "Strange Affair".

COMENTARI: Em grinyola la ingenuïtat del pistoler. Encara que sigui, només, per una qüestió de reputació artística, professional, el crim li representa una càrrega inacceptable, trobo. Però, bé, no em posaré a jutjar obsessions. El paio es converteix en una de les víctimes de la femme fatale https://ca.wikipedia.org/wiki/Femme_fatale de torn (segurament, la més propícia) i ens queda una història de complots i traïcions, per bé que simple, bastant correcta (tenint en compte els 150 mil dòlars de pressupost i un termini d'elaboració de dues setmanes). Fàcil i ràpid.

EN UN MOT: Convenient.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

Life is nothing but a stage and everybody plays on it. Yep. Only some of them get better billing.
---
Lester Allen as Tony
Michael Mark as Nightwatchman

LLARGMETRATGE: "Conflict" (1945)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0037611/

DURADA: 85 minuts i mig (Crèdits: 1 minut, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- L'indici de la rosa que copsa el doctor Mark Hamilton, encarnat pel Sydney Greenstreet, i que delata el marit.

PITJOR:
- L'acústica en algunes escenes d'exterior quan sona a tancat.

NOTES:
1. Es basa en la història "The Pentacle" de l'Alfred Neumann i el Robert Siodmak.
2. A partir d'un pressupost de 3/4 de milió de dòlars, va recaptar-ne'n més de 3.
3. El gruix del rodatge es va portar a terme entre juny i agost de 1943 en els Warner Brothers Burbank Studios, ubicats en l'estat nord-americà de Califòrnia, però el film no es va estrenar fins que no es va haver resolt una reclamació sobre els drets d'una porció del guió.
4. En Humphrey Bogart no volia interpretar el paper del Richard Mason; el Jacob Warner, el president d'aleshores de la productora, va haver de coaccionar-lo per convèncer-lo.

COMENTARI: Puc arribar a entendre el capritx de l'home per la cunyada, l'Evelyn Turner, el personatge de l'Alexis Smith. Quin préssec en almívar de mossa! El que em grinyola un tant és el grau d'animadversió que porta el marit a liquidar la seva dona, la Kathryn Mason, el paper a càrrec de la Rose Hobart. Que tampoc estava gens malament, la dama! Perquè la tensió que es mostra en pantalla entre els cònjuges em sembla extremadament subtil. A més d'això, penso que, en no mostrar sencera la seqüència de l'assassinat, el relat recorre a una trampa bastant grollera. És a dir, es veu el cotxe estimbant-se, manca saber si el paio pela la parenta abans o la deixa inconscient... o el que sigui. La resta, força correcte; progressa mantenint l'interès i culmina sense sorpreses.

EN UN MOT: Engany.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "I Love Trouble" (1948)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0040457/

DURADA: 94 minuts i mig (Crèdits: menys d'1 minut, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 48 (sobre 100).

MILLOR:
- La maniobra de distracció que s'empesca el detectiu un cop sedat fent veure que ha fugit per la finestra quan, en realitat, s'amaga sota el llit vençut per la droga.

PITJOR:
- La fatxenderia de l'Stuart Bailey, el paper a càrrec del Franchot Tone, i l'efecte harem que es desplega al seu voltant amb la Norma Shannon, la Jane Breeger, la Boots Nestor, la Hazel Bixby i la senyora Johnson, interpretades per la Janet Blair, la Janis Carter, l'Adele Jergens, la Glenda Farrell i la Lynn Merrick, respectivament.

NOTES:
1. Està basada en la novel·la del 1946, "The Double Take", escrita pel mateix guionista, en Roy Huggins.
2. El rodatge es va portar a terme entre maig i juny de 1947 a indrets de l'estat nord-americà de Califòrnia, com Los Angeles, Hollywood o Santa Monica.
3. Es va convertir en una obra de domini públic quan la Columbia va fallar a l'hora de renovar els drets d'autor.
4. El personatge protagonista, l'Stuart Bailey, seria aprofitat per l'autor, el Roy Huggins, en la sèrie que va crear en 1958, "77 Sunset Strip".

COMENTARI: Se m'ha fet molt feixuc, seguir el fanfarró d'un costat a l'altre, amb els canvis de nom i la resta de bajanades d'uns i dels altres. Fa la impressió que intenta col·locar frases lapidàries en cada escena. Quin plom! Només m'he despertat una mica durant l'allisada que li fumen, a l'investigador arrogant; massa breu pel meu gust, ves. Al final, em sembla un complot absurd i estúpid; no m'ha interessat gens. Res, una pèrdua de temps. Ja entenc perquè no van preocupar-se de retenir el copyright.

EN UN MOT: Antipàtica.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "New Orleans Uncensored" (1955)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0048420/

DURADA: 75 minuts (Crèdits: 1 minut, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- La cigarreta darrere l'orella per diferenciar els treballadors associats al Joe Reilly, el personatge del William Henry.

PITJOR:
- La fugida del Dan Corbett del cau del Zero Saxon amb l'ajuda inestimable de l'Alma Mae, encarnats per l'Arthur Franz, el Michael Ansara i l'Helene Stanton, respectivament.

NOTES:
1. Un títol alternatiu fou "Riot on Pier 6".
2. La producció es va desenvolupar entre el 17 i el 27 d'agost de 1954 en la ciutat de Nova Orleans, en l'estat nord-americà de Louisiana.

COMENTARI: El Dan Corbett resulta intrusiu en excés, el Joe Reilly, un ingenu, i els gàngsters, uns sapastres. Tot plegat sembla bastant de pa sucat amb oli, la narració, l'argument, la interpretació dels actors de carrera i la participació de l'elenc no professional. N'és, de curta! Doncs, se m'ha fet massa llarga. Només salvo les localitzacions.

EN UN MOT: Rudimentària.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Brick" (2005)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0393109/

DURADA: 110 minuts (Crèdits: 4 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 38 (sobre 100).

MILLOR:
- L'argument, la trama i els girs.

PITJOR:
- El context d'institut de secundària i els adolescents fent de gent gran.

NOTES:
1. A partir d'un pressupost de 450 mil dòlars, va recaptar-ne'n, gairebé, 4 milions.
2. La intenció del Rian Craig Johnson, el guionista i director del film, era imitar les novel·les d'en Samuel Dashiell Hammett; el primer esborrany del guió el va escriure en 1997 després de graduar-se en la University of Southern California School of Cinematic Arts.
3. L'enregistrament es va portar a terme en 20 dies a San Clemente, en l'estat nord-americà de Califòrnia, després de 3 mesos d'assajos; el director fou alumne de la San Clemente High School que surt retratada en la pel·lícula.
4. Li va ser atorgat el Premi Citizen Kane al director/a revelació en la 39a edició del Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya.

COMENTARI: Es fa massa estrany trobar-se amb conductes i gestos impropis de l'època i del lloc en la que està filmada la història; tot plegat resulta anacrònic. Els actors i les actrius semblen una colla de nanos fent el pena i, a més, amb unes diccions bastant nefastes. D'acord que no tinc l'oïda més privilegiada de la contrada pel que fa als idiomes però m'ha costat Déu i ajuda entendre'ls. Això ha fet que l'experiència, d'entrada, fos força desagradable. L'arrogància del personatge protagonista, el Brendan Frye, interpretat pel Joseph Gordon-Levitt, tampoc ha ajudat; la supèrbia amb la que actua fa que, automàticament, li vulguis dolor. Malament, la impressió que em queda és la de funció de final de curs anòmala.

EN UN MOT: Descol·locada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "D.O.A." (1949)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0042369/

DURADA: 83 minuts (Crèdits: menys d'1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 78 (sobre 100).

MILLOR:
- La precisió del cop d'ampolla al cap que rep per part del cambrer en Neville Brand, fent d'en Chester, abans de ser abatut.

PITJOR:
- La durada del segment del grup de jazz format pel James Streeter, el Shifty Henry, l'Al Wichard, en Ray LaRue i el Teddy Buckner en el Fisherman's Club; sobretot, perquè allò que se sent no es correspon a la seva interpretació (pel que he llegit).

NOTES:
1. Es troba disponible en línia de forma gratuïta https://en.wikipedia.org/wiki/File:DOA,_1949.ogv perquè va esdevenir de domini públic a causa d'un error burocràtic.
2. L'Eddie Davis va dirigir-ne una revisió titulada "Color Me Dead" que fou estrenada en 1969; en 1988, va aparèixer l'adaptació a càrrec del Rocky Morton i de l'Annabel Jankel; i l'Stephen Cyrus Sepher va oferir la seva versió en 2017.
3. En 2004, aquesta pel·lícula va ser seleccionada per a la seva conservació en The United States' National Film Registry per The Library of Congress.
4. Abans dels títols de crèdit, surt el rètol "The medical facts in this motion picture are authentic. Luminous toxin is a descriptive term for an actual poison. Technical Adviser, Edward F. Dunne, M.D.".

COMENTARI: El Frank Bigelow, el paper de l'Edmond O'Brien, té un punt de rudesa excessiva, fins i tot, abans d'instal·lar-se en el compte enrere; cosa que contrasta amb l'actitud carrinclona de la Paula Gibson, encarnada per la Pamela Britton. Però, en general, m'ha agradat força l'espectacle per l'estil expeditiu de la presentació i per un plantejament agosarat que descobreix el desenllaç de bon començament. Pel que fa al misteri, reconec que m'ha costat un pèl treure l'entrellat de l'assumpte, m'he perdut una mica amb els uns i els altres. En fi, tant se val, m'ha divertit.

EN UN MOT: Aspra.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       REGULAR.
ORIGINALITAT:   BÉ.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

Yeah, I'm gonna enjoy this.
---
Neville Brand as Chester

LLARGMETRATGE: "Detour" (1945)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0037638/

DURADA: 65 minuts (Crèdits: 1 minut, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).

MILLOR:
- L'Ann Savage en el paper de la Vera.

PITJOR:
- Els trucs visuals per aprofitar plans que inverteixen els cotxes per representar direcció cap a l'esquerra.

NOTES:
1. Basada en la novel·la del 1939 del mateix guionista, el Martin M. Goldsmith, "Detour: An Extraordinary Tale".
2. En 1992, aquesta pel·lícula va ser seleccionada per a la seva conservació en The United States' National Film Registry per The Library of Congress; també, se'n va fer una revisió (https://www.imdb.com/title/tt0104093/) a càrrec del Wade Williams i protagonitzada pel fill del Tom Neal, qui encarnà l'Al Roberts en l'original.
3. L'obra és de domini públic i pot ser vista de forma gratuïta en línia, entre d'altres, a l'enllaç https://en.wikipedia.org/wiki/File:Detour_(1945).webm.
4. El rodatge es va portar a terme entre la primavera i l'estiu del 1945 en, aproximadament, 1 mes a diferents indrets dels estats nord-americans de Califòrnia, Nevada i Arizona.

COMENTARI: Entenc que allò que veiem i que ens relata en primera persona el personatge de l'Al Roberts cal considerar-ho una ficció exculpatòria. En primer lloc per les explicacions ridícules de les morts; sobretot, la de la dona, absolutament inversemblant. I, en segon, per la reacció estoica de l'home en resposta a les insinuacions de la femme fatale. Segons he llegit, en el llibre, l'element eròtic era present. Imagino que la censura va tenir quelcom a veure en aquesta constricció. Sigui com sigui, la història es presenta fluida, precisa, simple; la qual cosa fa que passi bé, ràpid. D'alguna manera, no obstant, el que em deixa fascinat es l'aura de bèstia feréstega de la noia.

EN UN MOT: Moderada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

Your philosophy stinks, pal!
---
Tom Neal as Al Roberts
Ann Savage as Vera

LLARGMETRATGE: "Nightmare Alley" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7740496/

DURADA: 150 minuts (Crèdits: 9 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 73 (sobre 100).

MILLOR:
- Una estètica de film noir ben aconseguida; especialment, la planta de la Cate Blanchett fent de la Lilith Ritter.

PITJOR:
- El complot de la psicòloga Lilith Ritter sembla una mica massa atzarós.

NOTES:
1. És la segona adaptació cinematogràfica de la novel·la homònima escrita pel William Lindsay Gresham, publicada en 1946, després de la del 1947 que dirigí l'Edmund Goulding; l'obra, també, fou portada al format de musical, a mans del Jonathan Brielle, i al d'historieta gràfica, per part de l'il·lustrador Manuel "Spain" Rodriguez.
2. El gruix del rodatge es va portar a terme entre gener i març i des de setembre fins a desembre del 2020 a la ciutat canadenca de Toronto, fonamentalment.
3. En algunes ciutats, va projectar-se una versió en blanc i negre anomenada "Nightmare Alley: Vision in Darkness and Light".

COMENTARI: La part de creixement del personatge interpretat pel Bradley Cooper, l'Stanton Carlisle, a la fira, m'ha semblat una mica lenta i bastant avorrida. Després, amb l'aparició de la femme fatale, els jocs mentals i la maquinació de revenja contra el gran magnat, la cosa s'anima. Trobo, no obstant, que tot plegat encaixa de manera feble. És a dir, m'han agradat força l'atmosfera, els ingredients de duel psicològic, la cruesa del desenllaç, fins i tot, el tancament anecdòtic ple de karma. Però, no la veig gaire rodona.

EN UN MOT: Aproximada.

PAÍS:           EUA, MÈXIC, CANADÀ.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Woman in the Window" (1944)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0037469/

DURADA: 99 minuts (Crèdits: 1 minut, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).

MILLOR:
- La transició del suïcidi a la becaina en la butaca del club; a més, el gir del suïcidi innecessari em sembla ben jugat.

PITJOR:
- Els fons de pega en els plans en els que el professor Richard Wanley, encarnat per l'Edward G. Robinson, apareix dins del seu vehicle, un Cadillac Series 65 Touring sedan del 1937; en general, podrien haver esmerçat una mica més de recursos materials en la producció.

NOTES:
1. Basada en la novel·la del 1942, "Once Off Guard", escrita pel James Harold Wallis.
2. Rodada entre l'11 d'abril i el 9 de juny del 1944 a diferent platós de Nova York i Los Angeles.
3. Existeix una versió acolorida.
4. El retrat de la Joan Bennett, que interpreta el paper de l'Alice Reed, va pintar-lo en Paul Clemens.

COMENTARI: Detalls que la devaluen, una femme fatale càndida que es sacrifica per un paio desconegut, un protagonista maldestre i babau, un assassinat ridícul, un extorsionador de pa sucat amb oli que s'immola, l'excusa del somni. No sé, m'ha agradat veure-la pel plantejament, encara que sigui molt clàssic, però la trobo força descuidada. Ara, reconec que he estat una bona estona alienat mirant d'esbrinar si el vestit de la Joan Bennett era transparent o allò que em semblaven els mugrons de la dona era la meva imaginació salaç.

EN UN MOT: Matussera.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Paris 2054: Renaissance" (2006)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0386741/

DURADA: 105 minuts (Crèdits: 8 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 79 (sobre 100).

MILLOR:
- L'ambientació.
- El moment en el que en Nustrat Farfella, a qui posa veu el Marc Alfos (en francès) o el Kevork Malikyan (en anglès), liquida el deute amb el Barthélémy Karas, a càrrec del Patrick Floersheim (en francès) o el Daniel Craig (en anglès), després de 20 anys.

PITJOR:
- L'excés de negre.

NOTES:
1. També es coneix amb el títol escurçat, "Renaissance".
2. Malgrat van caldre 6 anys de producció i 14 milions d'euros de pressupost, només va recaptar 1 milió i mig d'euros.
3. El director, en Christian Volckman, volia que el protagonista conduís un Citroën DS; en lloc d'això, la companyia d'automòbils francesa va dissenyar un nou model per a la pel·lícula en tres mesos.
4. Li va ser atorgat el guardó Cristal du long métrage en l'edició del 2006 del Festival international du film d'animation d'Annecy.

COMENTARI: Veig una aposta bastant clàssica, pel que fa a la història, però experimental, en el vessant estètic, que no m'acaba d'entusiasmar; amb tanta foscor la sensació és, més aviat, de mancança visual i cansa molt els ulls. No obstant això, l'entorn tecnològic, alguns dissenys, els escenaris, són suggeridors. A més, el detall que la segrestada no sigui del tot innocent afegeix un punt de matís al relat.

EN UN MOT: Frustrant.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Second Woman" (1950)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0044013/

DURADA: 90 minuts (Crèdits: < 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).

MILLOR:
- La intriga i el suspens.
- El tros de costa on són les cases.

PITJOR:
- La importància excessiva del quadre que, a més, penja damunt de la llar de foc.
- El tret a l'espatlla que dispara el Ben Sheppard, encarnat en el Henry O'Neill.

NOTES:
1. Altres títols amb els que es coneix la pel·lícula són "Here Lies Love", "Twelve Miles Out" o "Ellen".
2. El film va caure en el domini públic quan el titular va deixar de renovar el copyright.
3. Les localitzacions del rodatge inclouen Monterey a Califòrnia, EUA.
4. En Robert Young, que fa del Jeff Cohalan, va intentar cometre suïcidi el gener del 1991 a Westlake Village, Califòrnia, com el seu personatge, per asfíxia provocada pel fum del tub d'escapament del seu cotxe.

COMENTARI: Encara em grinyola el perquè el protagonista assumeix l'accident en comptes del Keith Ferris, el paper a càrrec del John Sutton, sobretot, quan hi ha una mort pel mig. Aquesta absurditat és el preu que cal pagar, suposo, per disposar del gir final. Per la resta, no seria un exemplar especialment sofisticat de film noir en cap aspecte. Però, es tracta d'una d'aquelles històries que sempre ve de gust mirar-se.

EN UN MOT: Correcta.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "My Favorite Brunette" (1947)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0039645/

DURADA: 87 minuts (Crèdits: < 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 74 (sobre 100).

MILLOR:
- El munt de rèpliques còmiques i ganyotes del Bob Hope fent del Ronnie Jackson.
- El contrapunt murri del Peter Lorre, en el paper del Kismet.

PITJOR:
- La resolució del cas és precipitada i vaga.

NOTES:
1. El film es va convertir en domini públic en el 1975 quan els propietaris no van renovar el copyright.
2. Rodada des de juliol a setembre del 1946 en localitzacions com Pebble Beach, Carmel-by-the-Sea, San Francisco, la San Quentin State Prison, o els Paramount Studios, a California, EUA.
3. Als Estats Units d'Amèrica, també es coneix amb el títol "The Private Eye".
4. En Bob Hope desitjava tant que el Bing Crosby fes un cameo en la pel·lícula que li va pagar 5 mil dòlars per aparèixer-hi; els quals van ser donats, més tard, a beneficència.

COMENTARI: Una paròdia del gènere negre al servei absolut del protagonista, lleugera, àgil, simpàtica, enginyosa, lluny de cap sofisticació però amb un repertori d'esquetxos clàssics que entretenen i satisfan fàcilment.

EN UN MOT: Divertida.

Perdoneu per la meva ignorància!

—Cryolite, uh? Well, we can't let them get it! What's cryolite?
—Cryolite? It's an ore containing crypto-bar.
—Crypto-bar? Oh, we can't let them get that! What's crypto-bar?
—The source of uranium.
—Yeah... What's... Uranium! Now I got you, I read Buck Rogers too, you know! Uranium.
—Must be that right front. Come on.

---

Bob Hope as Ronnie Jackson
Peter Lorre as Kismet
Reginald Denny as James Collins

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "La Gomera" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt7921248/
Nota SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Les classes de Silbo.
Pitjor: La seqüència del Gardens by the Bay a Singapur.
Curiositat: En anglès, "The Whistlers". El director, en Corneliu Porumboiu, va conèixer El Silbo a través d'un documental que va veure mentre feia vacances a França. Els actors van passar un any practicant dues vegades a la setmana El Silbo per Skype. En aquest títol, es reprèn el personatge del Cristi de la pel·lícula del 2009, "Politist, adjectiv", del mateix director. 

Comentari:
La Catrinel Marlon, que fa de la Gilda, està absolutament sensacional; com ella mateixa deia a Cannes, la seva cara i el seu cos van ajudar-la en això. I el llenguatge dels xiulets canari és molt interessant. Tot i que, més que per amagar informació, crec, s'utilitza (o utilitzava) per anunciar públicament; és a dir, res a veure amb el xifrat de missatges o els codis secrets. Després, la trama policial em sembla prou acceptable. Però, és que se'm fa difícil connectar lògicament unes coses amb les altres. Forçada.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Mildred Pierce" (1945)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0037913/
Nota SUBJECTIVA: 75 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: L'ambició i l'obsessió de la protagonista.
Pitjor: Els tres minuts del començament a la Hall of Justice de Los Angeles, per pesats i per estranyament emplaçats.
Curiositat: Inspirada en la novel·la del 1941 escrita pel James M. Cain, tot i que, condicionada pel Motion Picture Production Code. La mateixa obra literària compta amb dues versions radiofòniques, la de la NBC Radio Network, el 1954, i la de la BBC Radio 4, el 1993. El 2011 es va emetre a través de l'HBO una dramatització fidel al llibre en format de minisèrie a càrrec del director Todd Haynes. El 1996, fou seleccionada per a ser preservada en la United States Library del Congress National Film Registry. El director, en Michael Curtiz, no volia la Joan Crawford en la pel·lícula i es diu que discutien sovint durant el rodatge. Malgrat això, li va ser atorgat el guardó com a millor actriu principal en la cerimònia de l'Academy of Motion Picture Arts and Sciences (AMPAS), en la seva edició 18a. El premi li va ser lliurat al llit perquè la dona tenia pneumònia.

Comentari:
Un pèl enganyosa per l'escena inicial del tiroteig i curta en el desenvolupament de les maldats de la Veda, interpretada per l'Ann Blyth. D'altra banda, neta, precisa, t'atrapa amb facilitat i es veu sense voler. Un goig instantani. Fluïda.

Perdoneu per la meva ignorància!