LLARGMETRATGE: "Body Heat" (1981)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0082089/

DURADA: 113 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena que culmina amb la primera fornicació de la Matty Tyler Walker amb el Ned Racine, els papers a càrrec de la Kathleen Turner i el William Hurt, respectivament; especialment, el moment de la trencadissa del finestral.

PITJOR:
- Em grinyola bastant el complot de la femme fatale i l'intercanvi d'identitats amb l'amiga, la Mary Ann Simpson, interpretada per la Kimberly Jo Zimmer.

NOTES:
1. S'inspira en el clàssic de 1944, "Double Indemnity", dirigit pel Billy Wilder.
2. A partir d'un pressupost de 9 milions de dòlars, va recaptar-ne'n 24.
3. El rodatge es va portar a terme durant la tardor de 1980, fonamentalment, a indrets de l'estat nord-americà de Florida, com Lake Worth, Hypoluxo o Hollywood.
4. En George Lucas va avalar el Lawrence Kasdan, el director i guionista, davant el cap de The Ladd Company, l'Alan Walbridge Ladd Junior.

COMENTARI: Trobo que queda ben retratat el personatge del Ned Racine, professional negligent i individu prou neci per esdevenir la víctima propícia d'una vampiressa. La protagonista, als seus 26 anyets, aleshores, se'n surt de manera suficientment eficaç. Malgrat no seria la meva preferida entre les actrius de l'època pel que fa a l'atractiu físic irresistible, l'aprovo. També, m'han semblat força genuïnes les suades dels actors; a pesar que durant l'enregistrament, al mes de novembre, la calor de Florida, en qualsevol cas, no devia ser tant intensa com es representa. En algun lloc, he llegit que havien de mastegar glaçons abans d'escometre els diàlegs per evitar exhalar baf, per la baixa temperatura ambiental en la que procedien. La pega és que només em crec el vessant eròtic de la història; les bombes, les estratègies legals i la resta de tripijocs em semblen solucions massa barroeres. En fi, calia veure-la; era un títol que tenia pendent.

EN UN MOT: Febrada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

TEATRE: "Gran Teatre: Bola de neu de Carles Soldevila - Roger Justafré - Núria Duran/Joan Miralles/Carles Sales/Margarida Minguillón/Juan Ollé Freixas" (1981)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1323662/

DURADA: 59 minuts i mig (Crèdits: 1 minut, en l'inici; mig, al final).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- L'amistat del Bragulat, encarnat pel Joan Ollé i Freixas.

PITJOR:
- Els successius fosos innecessaris en un primer pla de les cares de la Maria i el Víctor Canibell, els papers interpretats per la Núria Duran i el Joan Miralles, respectivament.

NOTES:
1. L'obra, original del Carles Soldevila i Zubiburu, fou estrenada el 12 de novembre de 1927 en el Teatre Novetats de Barcelona, amb la direcció del Joaquim Montero.
2. La TVE ja va emetre una versió del títol dirigida pel Jaume Picas i Guiu el 29 d'abril del 1969; en aquella ocasió, protagonitzada per la Maria Dolors Díaz Font, el José Martín Balcells, el Jordi Torras i Comamala, i el Josep Peñalver i Garcia.

COMENTARI: Més enllà de la picada satírica que fa l'autor contra el món de les arts i dels crítics, en general, tenim la frivolitat de la dona, la temeritat del periodista que ordeix el pla i l'evolució en l'autoestima tant del pintor com del seu amic descregut. El complot no me l'acabo de creure perquè el risc per a la credibilitat del paio resulta massa important, trobo. Però serveix per presentar el cas, de manera que ja m'està bé. Que l'opinió pública es manipula? Clar! La qüestió és restar en pau amb un mateix. La història, bona; la versió correcta.

EN UN MOT: Ironia.

PAÍS:           CATALUNYA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Heavy Metal" (1981)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0082509/
Nota SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El capítol titulat "Harry Canyon", inspirat en la sèrie del 1975, "The Long Tomorrow", escrita pel Dan O'Bannon i il·lustrada pel Moebius.
Pitjor: "Soft Landing", l'estúpida seqüència d'obertura.
Curiositat: Inspirada en històries i dibuixos de la revista de còmic homònima. El conte "Neverwhere Land", que hauria connectat el fragment "Captain Sternn" amb el "B-17" va ser descartat per motius de durada. En Chris Achilléos va dissenyar la caràtula del film. Entre d'altres elements, Taarna la Taarakian va ser rotoscopiada utilitzant la Carole Desbiens de model. L'any 2000 va estrenar-se, directament en vídeo, la seqüela, "Heavy Metal 2000", dirigida pel Michael Coldewey i el Michel Lemire.

Comentari:
Diria que és el meu format preferit, el recull de relats. Algun tros animat, però, no sembla fi del tot. Pel que fa als arguments i el fil comú del Loc-Nar, m'esperava, potser, una mica més d'inspiració. Delectable.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Kagerou-za" (1981)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0082596/
Nota SUBJECTIVA: 39 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'escena en la que la Shinako, interpretada per la Michiyo Okusu, es renta els cabells a un santuari. També, els plans dins les banyeres de fusta. L'enderrocament del teatre.
Pitjor: El Katsuo Nakamura, fent del senyor Tamawaki, vestit de geisha. L'estridència de l'obra noh dels nens.
Curiositat: Coneguda amb el títol internacional, "Heat Shimmer Theater" o "Heat-Haze Theatre". Basada en una novel·la d'en Kyouka Izumi. Precedida per "Zigeunerweisen", del 1980, i seguida per "Yumeji", del 1991, constitueix la trilogia del director sobre el període Taishou.

Comentari:
Alguns plans interessants, però sense massa coherència estètica; i, en ocasions, visualment matussera. Llarga, feixuga, molt avorrida. Moments innecessaris de surrealisme; per exemple, el Yoshio Harada, encarnant el Wada, fent caure un carter d'esquena o pixant-se sobre el captaire. Soporífera.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Lili Marleen" (1981)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0082661/
Nota SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'escena del control sanitari. La tortura sonora a la que sotmeten el Robert Mendelssohn, encarnat en el Giancarlo Giannini.
Pitjor: En una trobada furtiva de la parella protagonista, el pla en el que la dona parla però té la boca tapada per una mena de moble o pantalla. La mort del Taschner, el pianista, interpretat pel Hark Bohm. 
Curiositat: El guió està inspirat en la novel·la autobiogràfica "Der Himmel hat viele Farben" de la Lale Andersen. El personatge del compositor suís jueu Robert Mendelssohn està basat en el Rolf Liebermann.

Comentari:
Interessant pel vessant històric; un pèl feixuga però convincent a l'hora de mostrar les circumstàncies d'una relació difícil i plena de dubtes a la que s'afegeix l'entrebanc de la guerra. Al final, la tonada acaba cansant una mica.

Perdoneu per la meva ignorància!