LLARGMETRATGE: "Funny Pages" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8174412/

DURADA: 87 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 66 (sobre 100).

MILLOR:
- La intervenció de la vella, interpretada per la Louise Marie Lasser, en la "Right Aid Pharmacy".

PITJOR:
- L'exageració de l'incident final entre el Wallace i el Miles, els papers del Matthew Maher i en Miles Emanuel.

NOTES:
1. Els títols de crèdit es mostren sobre la imatge del protagonista, el Robert, encarnat en el Daniel Zolghadri; al final, apareix la dedicatòria "For Jon ('Turn on your lights!')".
2. Provisionalment, s'anomenà "Two Against Nature".
3. El director i guionista, l'Owen Joseph Kline, esmentà com a inspiració per concebre el film, "Greaser's Palace", del 1972, a càrrec del Robert John Downey, "Heavy Traffic", del 1973, amb Ralph Bakshi de responsable, "Lilith", estrenada el 1964, del Robert Rossen, i "Frownland", presentada pel Ronald Bronstein en el 2007.
4. Els artistes darrere els dibuixos del Robert, el Wallace, en Miles i el senyor Katano són en Johnny Ryan, el Charlie Judkins i el Rick Altergott.

COMENTARI: Bastant correcta a l'hora de copsar el grau d'obsessió i de frustració dels personatges. Diria, però, que l'atmosfera de la pel·lícula és un pèl obsoleta, és a dir, desprèn flaire del segle passat més que de la realitat actual. Ho dic, per exemple, per la botiga de còmics; crec que ja no existeixen, ni aquí ni a Trenton, New Jersey. Tot i així, entenc que la sordidesa de les circumstàncies d'alguns individus i les situacions de conflicte generacional es poden considerar atemporals. El protagonista fa rabieta.

EN UN MOT: Nostàlgica.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!