LLARGMETRATGE: "El mestre que va prometre el mar" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11887316/

DURADA: 105 minuts i mig (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- L'accent amb el que parla en castellà l'Enric Auquer fent de l'Antoni Benaiges.

PITJOR:
- L'actitud esquerpa de l'Ariadna, el personatge interpretat per la Laia Costa, no s'explica.

NOTES:
1. Es basa en una publicació de 2013, "Desenterrant el silenci. Antoni Benaiges, el mestre que va prometre el mar", signada pel Francesc Escribano i Royo https://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Escribano_i_Royo, en Sergi Bernal Ferrando, el Francisco Ferrándiz Martín i la Queralt Solé i Barjau https://ca.wikipedia.org/wiki/Queralt_Sol%C3%A9_i_Barjau, que recull una investigació al voltant de la figura de l'Antoni Benaiges i Nogués https://ca.wikipedia.org/wiki/Antoni_Benaiges_i_Nogu%C3%A9s.
2. Internacionalment, va acumular una recaptació d'uns dos milions i mig d'euros; se li estima un pressupost d'uns 2 milions.
3. El rodatge es va portar a terme entre el 23 d'agost i el 4 de novembre de 2022 en diferents indrets de Briviesca, Burgos, Salinillas de Bureba, Mura, l'Ametlla del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Gualba, Vilanova i la Geltrú, Llinars del Vallès i Barcelona; la fossa comuna de La Pedraja, a Burgos, va recrear-se a Collserola, Barcelona, amb l'assistència de Francisco Etxeberria Gabilondo https://ca.wikipedia.org/wiki/Paco_Etxeberria, l'arqueòleg que va exhumar-la en 2010.
4. En anglès, s'anomena "The Teacher Who Promised the Sea"; abans dels crèdits surten diferents rètols en els que es fa referència, per exemple, a l'Asociación Escuela Maestro Antoni Benaiges de Bañuelos de Bureba; durant els 2 primers minuts de crèdits, es mostren documents i fotografies, alguna de l'Antoni Benaiges real i els seus alumnes del poble.

COMENTARI: La part de la història del mestre entre 1934 i 1936 es resol de manera solvent oferint apunts subtils però precisos sobre les relacions personals amb nens i adults, el tarannà idealista del protagonista, la dinàmica de poders en un context polític convuls https://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_Civil_espanyola... Força austerament, tot sigui dit, mes suficient. En canvi, la connexió entre la descoberta de la fossa en 2010 i l'Ariadna (besnéta d'un represaliat!) esdevé confusa. La veritat és que no acabo de trobar-li gaire solta, a l'expedició que fa la noia a Burgos. Entenc la pretensió de personalitzar i d'intensificar l'element sentimental. Tal maniobra serveix, a més, per a introduir l'angoixa afegida que suposa per a descendents de les víctimes un oblit que arriba amb el pas inexorable del temps, suposo. D'acord. Trobo, no obstant, que el plantejament resulta maldestre; l'excusa, massa feble. Crec que hauria estat més genuí i natural, per exemple, relatar l'experiència d'un reporter gràfic, com el mateix Sergi Bernal Ferrando que va cobrir l'exhumació en qüestió, fent la seva feina de periodista en el terreny. En fi, sigui com sigui, l'espectacle colpeix.

EN UN MOT: Desenfocada.

PAÍS:           CATALUNYA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Balada triste de trompeta" (2010)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1572491/

DURADA: 105 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment de l'execució de dos presos; l'un crida "¡Viva la república!" i rep un tret al cap, l'altre diu "¡Viva el circo!" i s'endú una bala al pit.
- La transformació del Carlos Areces de Javier Granados a pallasso sinistre.

PITJOR:
- La interpretació del Santiago Segura.
- Els efectes visuals de la darrera intervenció del motorista fantasma, l'Alejandro Tejería.

NOTES:
1. El títol s'inspira en la cançó del 1961, "Ballata della Tromba", composta pel Franco Pisano i interpretada en castellà pel Raphael, mentre que la llavor del film és la visió que tenia l'Álex de la Iglesia d'un pallasso armat amb metralladores.
2. Al llarg de la primera part dels títols de crèdit, es mostren pantalles de televisió amb imatges de diferents espectacles infantils dels 70's.
3. Rodada entre el 18 de gener i el 24 de març del 2010 a Madrid, Alacant, València i Bocairent.
4. El títol internacional és "The Last Circus".

COMENTARI: El director, com és habitual en ell, demostra la seva habilitat per compondre plans potents i estampes suggeridores. Aquí, potser, diria que es repeteix col·locant el clímax de l'acció en un lloc elevat, la creu cristiana del Valle de los Caídos, per altra banda, muntant un espectacle bastant absurd i poca-solta. Sembla que, en ocasions, l'agosarament de ficar-se en situacions o temes que clarament el superen li juga una mala passada. Trobo bé que vulgui homenatjar "Los santos inocentes", la pel·lícula del 1984 dirigida pel Mario Camus, o que ens recreï l'atemptat del 20 de desembre de 1973 contra l'almirall Luis Carrero Blanco. Per descomptat, els pits de la Carolina Bang, que fa de la Natalia, resulten aclaparadors. No obstant això, cap a la meitat m'ha deixat d'interessar.

EN UN MOT: Perduda.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Josep" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10534996/

DURADA: 74 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 78 (sobre 100).

MILLOR:
- La fidelitat de l'estètica al dibuix de traç.

PITJOR:
- Les visions de la Frida Kahlo semblen un pèl forçades.

NOTES:
1. Li va ser atorgat l'European Film Award for Best Animated Film en la 33a edició dels European Film Awards.
2. La inspiració va aparèixer-li al director, l'Aurelien Froment, a partir del llibre del 2009 del Georges Bartolí, "La retirada ; exode et exil des républicains d'Espagne".
3. Per les escenes del film amb menys animació, el director va dibuixar personalment 800 plans per tal de no pedre l'expressivitat de les imatges.

COMENTARI: Interessant pel relat d'aquesta part fosca de l'acolliment dels refugiats republicans de la Guerra Civil Espanyola per part de França; hem de creure que verídic, d'acord al testimoni gràfic del Josep Bartolí i Guiu. La veritat, no obstant, és que l'animació m'ha resultat bastant decebedora. És a dir, de seguida, t'hi acostumes; però, d'inici, tira enrere. Malgrat això, la història atrapa i emociona.

EN UN MOT: Denunciant.

Perdoneu per la meva ignorància!