DOCUMENTAL: "Mr. Jimmy" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9617752/

DURADA: 114 minuts i mig (Crèdits: 2 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- La trobada entre l'autèntic James Patrick Page https://ca.wikipedia.org/wiki/Jimmy_Page i l'Akio Sakurai en el Gigàbar de Tòquio en 2012.

PITJOR:
- L'instant del Sumito Okamoto, el mànager de l'Akio, en l'Speed Week https://en.wikipedia.org/wiki/Bonneville_Speedway de Bonneville Salt Flats, en l'estat nord-americà de Utah.

NOTES:
1. Durant els crèdits, surten els rètols, "Akio 'Jimmy' Sakurai is currently on tour with 'Jason Bonham's Led Zeppelin Evening'", "Eventually Akio also reformed the 'Mr. Jimmy' band with a new lineup", "They continue to bring their faithful shows to small clubs in the Los Angeles area", "In memory of Steve Pupke, lifelong Zeppelin fan" i "In memory of Frankie Banali, lifelong Zeppelin fan".
2. En Peter Michael Dowd, el director, es declara adepte de Led Zeppelin https://ca.wikipedia.org/wiki/Led_Zeppelin i diu que va descobrir l'Akio Sakurai gràcies als clips del músic publicats en la plataforma YouTube; confessa, a més, que va haver de vendre el seu cotxe en cert moment per poder viatjar al Japó i enregistrar escenes addicionals pel programa; en total, va dedicar 8 anys al projecte.

COMENTARI: Reconec que l'home, en Sakurai, té cert mèrit com imitador del seu ídol, sobretot, pel que fa al vessant musical (imagino). Se li suposa una capacitat d'observació extraordinària, segur. Però no crec que es mereixi 2 hores de la meva atenció. És a dir, al principi, fa gràcia, aquesta meticulositat d'admirador entusiasta i l'afany perfeccionista en la rèplica; això és mentre sembla que es tracta tant sols d'una diversió intensa i prou. Al capdavall, l'assumpte de disfressar-se de personatges per fanatisme, el cosplay https://ca.wikipedia.org/wiki/Cosplay, ve d'allà, del Japó. El problema rau en que com més obsessiu sembla l'intent d'esdevenir una mena de calc del Page, un mer guitarrista de rock/blues, més absurda i ridícula es torna la quimera. De manera que, al final, l'individu apareix com una caricatura més aviat grotesca de tarat.

EN UN MOT: Carregós.

PAÍS:           EUA, JAPÓ.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!