LLARGMETRATGE: "Hoppers" (2026)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt26443616/

DURADA: 104 minuts i mig (Crèdits: 12 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment en el que l'absurditat de la situació fa creure en Jerry Generazzo, el rol del Jon Hamm https://ca.wikipedia.org/wiki/Jon_Hamm, que està somniant i es relaxa al volant del cotxe.

PITJOR:
- Els trets caricaturescs https://ca.wikipedia.org/wiki/Caricatura de la història, com el quadre poca-solta del grapat d'ocells que carreguen un tauró blanc per a liquidar l'humà.

NOTES:
1. El desenvolupament del film va durar 6 anys; inicialment, la idea era fer protagonista un pingüí, però en Pete Docter https://ca.wikipedia.org/wiki/Peter_Docter, el director creatiu de Pixar https://ca.wikipedia.org/wiki/Pixar, va tombar-ho; aleshores, en Daniel Chong, el director, va descobrir el paper dels castors en una iniciativa de repoblació de llops en el Yellowstone National Park https://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_Nacional_de_Yellowstone i va adoptar l'espècie per a l'argument.
2. Durant els 2 minuts i mig primers dels crèdits, es veuen imatges simulant "live feed"; aleshores, es mostra un petit clip del Loaf, l'Ellen i el Tom Lizard, a qui posen veu l'Eduardo Franco https://en.wikipedia.org/wiki/Eduardo_Franco_(actor), la Melissa Villaseñor https://en.wikipedia.org/wiki/Melissa_Villase%C3%B1or i en Tom Law https://www.imdb.com/name/nm5049642/, respectivament, jugant amb la màscara del batlle; durant la resta de lletres, surten animacions d'animals i emojis https://ca.wikipedia.org/wiki/Emoji; cap el final, apareix la dedicatòria, "Dedicated to beavers, monarch butterflies, all living things, and the humans who love and protect them"; i, de cloenda, una escena en la que unes bestioles li duen llet, ous i pa a l'ancià sord, interpretat pel Joe Spano https://ca.wikipedia.org/wiki/Joe_Spano.
3. A partir d'un pressupost de 150 milions de dòlars, va recaptar-ne'n uns 390.
4. Els tarannàs dels personatges de la Mabel Tanaka i del King George, interpretats per la Piper Curda https://en.wikipedia.org/wiki/Piper_Curda i el Bobby Moynihan https://en.wikipedia.org/wiki/Bobby_Moynihan, respectivament, s'inspiren en els de la companya del director, la Renee, i del mateix Daniel Chong https://en.wikipedia.org/wiki/Daniel_Chong.

COMENTARI: L'esperit ecologista https://ca.wikipedia.org/wiki/Ecologisme del relat resulta encomiable, l'estètica llueix força, els moments d'acció engresquen i, fins i tot, el vessant tendre de l'àvia evoca certa emoció. No obstant això, trobo que la proposta fracassa pel que fa a la dimensió de tot plegat; ni el context científic/tecnològic ni el natural semblen suficientment raonables. A més, hi ha algun gag que grinyola massa, com el toc de 80s, amb la sessió d'aeròbic https://ca.wikipedia.org/wiki/Aer%C3%B2bic i la cançó de 1981, "Working for the Weekend" https://youtu.be/dsgBpsNPQ50, del grup canadenc, Loverboy https://ca.wikipedia.org/wiki/Loverboy. Què són, animals del passat? Jubilats? Per altra banda, m'ha decebut bastant la paròdia simplista del dirigent populista https://ca.wikipedia.org/wiki/Populisme. És a dir, no m'esperava cap tesi sobre corrupció, política i gestió del medi ambient, només crec que l'assumpte és tractat massa a la lleugera. De fet, l'aparició de la psicopatia https://ca.wikipedia.org/wiki/Psicopatia ridícula del rei insecte, més enllà del punt còmic que aquesta genera, permet eludir molt convenientment el conflicte real del desenvolupament sostenible https://ca.wikipedia.org/wiki/Desenvolupament_sostenible. Al final, la sensació que em queda és d'espectacle visual, sí, però, de batibull aberrant, també. Per cert, els pares del Chong, de Singapur; el pare de la Curda, descendent de coreans; em pregunto per què l'heroïna es diu Tanaka.

EN UN MOT: Descompensada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Lemon Drop Kid" (1951)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0043733/

DURADA: 91 minuts i mig (Crèdits: mig minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- L'estratègia del pinxo per justificar la recaptació de donatius https://ca.wikipedia.org/wiki/Donaci%C3%B3.

PITJOR:
- La seqüència del mecanisme espatllat per desplegar el mobiliari en el casino https://ca.wikipedia.org/wiki/Casino convertit en geriàtric https://ca.wikipedia.org/wiki/Resid%C3%A8ncia_geri%C3%A0trica.

NOTES:
1. S'inspira en el relat homònim, escrit pel Damon Runyon https://en.wikipedia.org/wiki/Damon_Runyon, publicat per Collier's https://en.wikipedia.org/wiki/Collier%27s en 1934, que havia estat adaptat a càrrec del Marshall Neilan https://en.wikipedia.org/wiki/Marshall_Neilan el mateix any de la seva publicació https://www.imdb.com/title/tt0025378/.
2. El rodatge es va portar a terme entre juliol i agost de 1950 en els estudis de la productora, la Paramount Pictures https://ca.wikipedia.org/wiki/Paramount_Pictures, i en l'hipòdrom de Santa Anita Park https://en.wikipedia.org/wiki/Santa_Anita_Park, a Arcadia, en l'estat nord-americà de California.
3. Entre 1950 i 1954, els actors protagonistes, el Bob Hope https://ca.wikipedia.org/wiki/Bob_Hope i la Marilyn Maxwell https://en.wikipedia.org/wiki/Marilyn_Maxwell, van tenir un afer adúlter ben conegut públicament.
4. Va caure en el domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic perquè no van renovar-se els drets d'autor quan tocava sota la llei d'aleshores, 28 anys després de la seva estrena.

COMENTARI: Trobo que planteja una bona premissa amb el greuge al primer gàngster https://ca.wikipedia.org/wiki/G%C3%A0ngster, la martingala de la beneficència nadalenca i la interferència del segon mafiós. Però, aleshores, ni desenvolupa ni resol amb prou enginy. En lloc d'això, sembla que es conformi amb gags de pa sucat amb oli, com el del paio despullant un maniquí femení en un aparador o muntat en una bicicleta transvestit https://ca.wikipedia.org/wiki/Transvestisme esquivant cotxes en contra direcció. Em crea conflicte, a més, el blanqueig de la figura del delinqüent, un autèntic malparit. He de reconèixer, no obstant, que com a pel·liculeta de temporada funciona suficientment, números musicals inclosos. Per cert, la cançó que es presentava en el film, "Silver Bells" https://en.wikipedia.org/wiki/Silver_Bells, composta pel Jay Livingston https://ca.wikipedia.org/wiki/Jay_Livingston i en Ray Evans https://en.wikipedia.org/wiki/Ray_Evans, originalment, va concebre's com "Tinkle Bells". Llavors, van adonar-se que el mot, tinkle, vol dir tant dringar com pixar. Ara, em pregunto el perquè d'estrenar-la al març en comptes de desembre.

EN UN MOT: Mesquina.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Rain or Shine" (1930)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0021282/

DURADA: 88 minuts i mig (Crèdits: menys d'1 minut, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- La seqüència dels disturbis, el moment dels crits, "Hey, Rube!" https://en.wikipedia.org/wiki/Hey,_Rube!, i l'incendi que arrasa el circ.

PITJOR:
- El sabotatge del sopar al club https://en.wikipedia.org/wiki/Country_club dels Conway per part de l'Smiley Johnson i l'Amos K. Shrewsberry, els personatges a càrrec del Joe Cook https://en.wikipedia.org/wiki/Joe_Cook_(actor) i en Tom Howard https://en.wikipedia.org/wiki/Tom_Howard_(comedian), respectivament, ajudats pel Dave Chasen https://en.wikipedia.org/wiki/Chasen%27s, que encarna un mosso "especial" que no se sap per què fa de cambrer.

NOTES:
1. És l'adaptació del musical de 1928 homònim https://en.wikipedia.org/wiki/Rain_or_Shine_(musical), amb llibret del James Gleason https://en.wikipedia.org/wiki/James_Gleason i en Maurice Marks https://www.imdb.com/name/nm0548913/; els números musicals, no obstant, van descartar-se abans de l'estrena per evitar el rebuig d'uns espectadors que començaven a avorrir el gènere https://ca.wikipedia.org/wiki/Cinema_musical.
2. La carpa del circ https://ca.wikipedia.org/wiki/Carpa_de_circ va instal·lar-se en el ranxo de Burbank, en l'estat nord-americà de California, del boxador retirat, en James Jackson Jeffries https://en.wikipedia.org/wiki/James_J._Jeffries, que va participar d'extra en el film també.
3. Es conserva la International Sound Version https://en.wikipedia.org/wiki/International_Sound_Version de la pel·lícula.
4. Va caure en el domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic a finals de 2025 perquè la llei de drets d'autor dels Estats Units marca un termini màxim de vigència de 95 anys a partir de la data de publicació per a obres anteriors a 1978.

COMENTARI: Tenim el triangle amorós https://en.wikipedia.org/wiki/Love_triangle, la trama de conspiració https://ca.wikipedia.org/wiki/Conspiraci%C3%B3, un tastet de circ https://ca.wikipedia.org/wiki/Circ, elefants, felins, en Charles Gemora https://en.wikipedia.org/wiki/Charles_Gemora disfressat de goril·la i, fins i tot, alguns gags enginyosos https://ca.wikipedia.org/wiki/Gag. Ah! I la Carmencita, el rol de l'Ethel Loreen Greer https://www.imdb.com/name/nm0339438/, que dóna peu a un parell d'acudits gràcies als seus 290 quilos de pes. Però, en conjunt, resulta una mica tabarra. Més que res, diria, per la sobredosi de poca-solta del duo protagonista. Llavors, la revolta dels artistes amb la grada plena sembla més aviat un despropòsit i l'avalot posterior, un tant impropi de públic familiar. El que sí trobo ben copsat és el patetisme de la Mary Rainey, interpretada per la Joan Peers https://en.wikipedia.org/wiki/Joan_Peers, fent corredisses desesperades per les pistes. En fi, si ja m'ha costat així, sense música, no sé si hauria pogut empassar-me-la amb els números eliminats.

EN UN MOT: Entabanament.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!