LLARGMETRATGE: "Scarlet Street" (1945)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0038057/

DURADA: 101 minuts i mig (Crèdits: 1 minut, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 64 (sobre 100).

MILLOR:
- La tortura d'imaginar les veus de la Kitty i el Johnny, els personatges a càrrec de la Joan Bennett i el Dan Duryea, respectivament.

PITJOR:
- L'enuig i els retrets de l'Adele Cross, interpretada per la Rosalind Ivan, quan troba els quadres del Christopher Cross, el paper encarnat per l'Edward G. Robinson, en la galeria Dellarowe semblen desproporcionats i fora de lloc.

NOTES:
1. S'inspira en la novel·la de 1929, "La Chienne", escrita pel Georges de La Fouchardière https://en.wikipedia.org/wiki/Georges_de_La_Fouchardi%C3%A8re; en Jean Renoir https://ca.wikipedia.org/wiki/Jean_Renoir va dirigir una adaptació del mateix escrit que es va estrenar en 1931 https://www.imdb.com/title/tt0021739/.
2. En Leopold von der Decken https://en.wikipedia.org/wiki/John_Decker_(artist) fou l'autor de les pintures que apareixen en el film.

COMENTARI: Les relacions d'ambdues parelles semblen marcades per l'abús https://ca.wikipedia.org/wiki/Maltractament_psicol%C3%B2gic; en el cas de la dels joves, fins i tot, arribant al maltractament físic. De manera que m'ha resultat un assumpte força incòmode. Trobo, de fet, el masoquisme https://ca.wikipedia.org/wiki/Sadomasoquisme un espectacle desagradable. Però, contra gustos no hi ha res escrit, tu! La part interessant, potser, és la farsa creuada que representen la mossa i el vell. I, després, l'aparició del marit fugit que aporta un element còmic, divertit, alhora que desembossa i precipita la situació principal. Se m'ha fet una mica llarga. És a dir, l'afegitó per deixar constància del turment de l'assassí pecador, no sé si qüestió del codi https://ca.wikipedia.org/wiki/Codi_Hays, m'ha sobrat bastant.

EN UN MOT: Delirant.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

What's it worth to you for me to... keep my mouth shut and just... fade away?
---
Charles Kemper as Patch-eye Higgins

LLARGMETRATGE: "The Great Flamarion" (1945)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0037749/

DURADA: 77 minuts i mig (Crèdits: 1 minut, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).

MILLOR:
- El retrat de bandarra que fa la Mary Beth Hughes interpretant la Connie Wallace.

PITJOR:
- La facilitat amb la que el Great Flamarion, el paper de l'Erich von Stroheim, es deixa enredar.

NOTES:
1. S'inspira en la peça escrita per la Vicki Baum https://ca.wikipedia.org/wiki/Vicki_Baum, "Big Shot", apareguda en la revista, Collier's https://en.wikipedia.org/wiki/Collier%27s, en la seva edició del 19 de setembre de 1936.
2. Durant el procés de producció, va anomenar-se "Dead Pigeon" i "Strange Affair".

COMENTARI: Em grinyola la ingenuïtat del pistoler. Encara que sigui, només, per una qüestió de reputació artística, professional, el crim li representa una càrrega inacceptable, trobo. Però, bé, no em posaré a jutjar obsessions. El paio es converteix en una de les víctimes de la femme fatale https://ca.wikipedia.org/wiki/Femme_fatale de torn (segurament, la més propícia) i ens queda una història de complots i traïcions, per bé que simple, bastant correcta (tenint en compte els 150 mil dòlars de pressupost i un termini d'elaboració de dues setmanes). Fàcil i ràpid.

EN UN MOT: Convenient.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

Life is nothing but a stage and everybody plays on it. Yep. Only some of them get better billing.
---
Lester Allen as Tony
Michael Mark as Nightwatchman

LLARGMETRATGE: "Blood on the Sun" (1945)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0037547/

DURADA: 93 minuts i mig (Crèdits: 1 minut i mig, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 48 (sobre 100).

MILLOR:
- La fugida del moll per part del Nick Condon, el paper a càrrec del James Cagney, gràcies als camions que circulen per la carretera en direccions oposades.

PITJOR:
- El combat entre el Nick Condon i el capità Oshima.

NOTES:
1. Gira al voltant d'un pla de dominació mundial anomenat "Pla Tanaka" https://en.wikipedia.org/wiki/Tanaka_Memorial que, en l'actualitat, es considera una bola de propaganda anti-japonesa d'origen xinès.
2. Va adaptar-se al mitjà radiofònic i va emetre's en el Lux Radio Theatre https://en.wikipedia.org/wiki/Lux_Radio_Theatre i l'Academy Award Theater https://en.wikipedia.org/wiki/Academy_Award_(radio_series).
3. El capità Oshima fou interpretat per un policia de Los Angeles expert en judo, anomenat Jack Sergel, que va adoptar el nom artístic de John Halloran.
4. Va esdevenir de domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic en 1973 per manca de renovació dels drets.
5. El rodatge es va portar a terme la tardor de 1944 en els General Service Studios https://en.wikipedia.org/wiki/Sunset_Las_Palmas_Studios de Los Angeles, en l'estat nord-americà de Califòrnia.

COMENTARI: M'ha sorprès que no hi hagi asiàtics formant part de l'elenc malgrat que alguns dels personatges principals representin japonesos o xinesos https://en.wikipedia.org/wiki/Portrayal_of_East_Asians_in_American_film_and_theater. Tot i que no m'ha molestat, la veritat. M'ha grinyolat més l'argument, barroer. Per exemple, que un bocamoll com l'Ollie Miller, encarnat en el Wallace Ford, tingui capacitat d'aconseguir i de negociar per uns documents secrets. O la relació carrinclona i inexplicablement difusa entre el Nick Condon i l'espia xinesa, l'Iris Hilliard, el paper de la Sylvia Sidney. Quan s'evidencia que van amb el mateix equip s'acaba l'emoció. El que queda bastant clar és l'actitud del bàndol nord-americà en una darrera frase que anuncia represàlia, "Forgive your enemies but, first, get even!". Aquèsta pel·lícula va estrenar-se el 2 de maig de 1945 https://ca.wikipedia.org/wiki/Sang_sobre_el_sol. Tres mesos més tard, els ianquis es van petar Hiroshima i Nagasaki https://ca.wikipedia.org/wiki/Bombardejos_at%C3%B2mics_d%27Hiroshima_i_Nagasaki. Ah... El harakiri https://ca.wikipedia.org/wiki/Harakiri del Giichi Tanaka https://ca.wikipedia.org/wiki/Tanaka_Giichi, encarnat pel John Emery, un pegot.

EN UN MOT: Embastada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

 

Don't wait up for me, kiddy!
---
James Cagney as Nick Condon
Sylvia Sidney as Iris Hilliard

LLARGMETRATGE: "Conflict" (1945)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0037611/

DURADA: 85 minuts i mig (Crèdits: 1 minut, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- L'indici de la rosa que copsa el doctor Mark Hamilton, encarnat pel Sydney Greenstreet, i que delata el marit.

PITJOR:
- L'acústica en algunes escenes d'exterior quan sona a tancat.

NOTES:
1. Es basa en la història "The Pentacle" de l'Alfred Neumann i el Robert Siodmak.
2. A partir d'un pressupost de 3/4 de milió de dòlars, va recaptar-ne'n més de 3.
3. El gruix del rodatge es va portar a terme entre juny i agost de 1943 en els Warner Brothers Burbank Studios, ubicats en l'estat nord-americà de Califòrnia, però el film no es va estrenar fins que no es va haver resolt una reclamació sobre els drets d'una porció del guió.
4. En Humphrey Bogart no volia interpretar el paper del Richard Mason; el Jacob Warner, el president d'aleshores de la productora, va haver de coaccionar-lo per convèncer-lo.

COMENTARI: Puc arribar a entendre el capritx de l'home per la cunyada, l'Evelyn Turner, el personatge de l'Alexis Smith. Quin préssec en almívar de mossa! El que em grinyola un tant és el grau d'animadversió que porta el marit a liquidar la seva dona, la Kathryn Mason, el paper a càrrec de la Rose Hobart. Que tampoc estava gens malament, la dama! Perquè la tensió que es mostra en pantalla entre els cònjuges em sembla extremadament subtil. A més d'això, penso que, en no mostrar sencera la seqüència de l'assassinat, el relat recorre a una trampa bastant grollera. És a dir, es veu el cotxe estimbant-se, manca saber si el paio pela la parenta abans o la deixa inconscient... o el que sigui. La resta, força correcte; progressa mantenint l'interès i culmina sense sorpreses.

EN UN MOT: Engany.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Detour" (1945)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0037638/

DURADA: 65 minuts (Crèdits: 1 minut, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).

MILLOR:
- L'Ann Savage en el paper de la Vera.

PITJOR:
- Els trucs visuals per aprofitar plans que inverteixen els cotxes per representar direcció cap a l'esquerra.

NOTES:
1. Basada en la novel·la del 1939 del mateix guionista, el Martin M. Goldsmith, "Detour: An Extraordinary Tale".
2. En 1992, aquesta pel·lícula va ser seleccionada per a la seva conservació en The United States' National Film Registry per The Library of Congress; també, se'n va fer una revisió (https://www.imdb.com/title/tt0104093/) a càrrec del Wade Williams i protagonitzada pel fill del Tom Neal, qui encarnà l'Al Roberts en l'original.
3. L'obra és de domini públic i pot ser vista de forma gratuïta en línia, entre d'altres, a l'enllaç https://en.wikipedia.org/wiki/File:Detour_(1945).webm.
4. El rodatge es va portar a terme entre la primavera i l'estiu del 1945 en, aproximadament, 1 mes a diferents indrets dels estats nord-americans de Califòrnia, Nevada i Arizona.

COMENTARI: Entenc que allò que veiem i que ens relata en primera persona el personatge de l'Al Roberts cal considerar-ho una ficció exculpatòria. En primer lloc per les explicacions ridícules de les morts; sobretot, la de la dona, absolutament inversemblant. I, en segon, per la reacció estoica de l'home en resposta a les insinuacions de la femme fatale. Segons he llegit, en el llibre, l'element eròtic era present. Imagino que la censura va tenir quelcom a veure en aquesta constricció. Sigui com sigui, la història es presenta fluida, precisa, simple; la qual cosa fa que passi bé, ràpid. D'alguna manera, no obstant, el que em deixa fascinat es l'aura de bèstia feréstega de la noia.

EN UN MOT: Moderada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

Your philosophy stinks, pal!
---
Tom Neal as Al Roberts
Ann Savage as Vera

LLARGMETRATGE: "Spellbound" (1945)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0038109/

DURADA: 111 minuts (Crèdits: 1 minut, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- La visita a casa del doctor Alexander Brulov, interpretat pel Michael Chekhov; "les dones són les millors psicoanalistes fins que s'enamoren; aleshores, són les millors pacients".
- L'accident infantil del protagonista amb el seu germà.

PITJOR:
- El descens esquiant de la parella.
- La mà de fusta empunyant el revòlver.

NOTES:
1. És una adaptació de la novel·la titulada "The House of Dr. Edwardes" escrita pel John Palmer i el Hilary Aidan Saint George Saunders sota el pseudònim de Francis Beeding, publicada el 1927.
2. L'aparició de l'Alfred Hitchcock succeeix en el Empire State Hotel; sortint de l'ascensor, porta una funda de violí i fuma una cigarreta.
3. El director i en Salvador Dalí van treballar plegats durant més d'un mes en l'escena del somni, per a la que el pintor surrealista va produir més d'un centenar d'esbossos i cinc olis; l'artista fotogràfic Rex Wimpy, aleshores, la compongué donant com a resultat una seqüència d'uns 20 minuts. A petició del productor, en David O. Selznick, el fragment va ser substituït per un tros de 2 minuts rodat pel William Cameron Menzies.
4. El film és en blanc i negre excepte per un fotograma de color vermell en el tret a càmera del final.
5. L'Ingrid Bergman i el Gregory Peck, que estaven casats amb el Petter Aron Lindström i la Greta Kukkonen, respectivament, van tenir un afer durant el rodatge.
6. Li va ser atorgat l'Academy Award for Best Original Score en la 18a edició dels premis de l'Academy of Motion Picture Arts and Sciences (AMPAS) al Miklós Rózsa per la banda sonora.

COMENTARI: No m'entra, això de l'amnèsia i les crisis del John Ballantyne. Que depengui tot de flaixos de memòria i de la interpretació d'un somni em sembla pobre, poc sòlid. Després, ens mostren uns efectes visuals bastant tristos, barroers, tifa. En fi, que albirava potencial però ha quedat en un mig nyap. Tot i això, i aquí està la grandesa, he quedat encisat pel carisma dels actors i l'aura del director. El meu goig ha estat més per veneració que per qualitat.

EN UN MOT: Inconsistent.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Mildred Pierce" (1945)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0037913/
Nota SUBJECTIVA: 75 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: L'ambició i l'obsessió de la protagonista.
Pitjor: Els tres minuts del començament a la Hall of Justice de Los Angeles, per pesats i per estranyament emplaçats.
Curiositat: Inspirada en la novel·la del 1941 escrita pel James M. Cain, tot i que, condicionada pel Motion Picture Production Code. La mateixa obra literària compta amb dues versions radiofòniques, la de la NBC Radio Network, el 1954, i la de la BBC Radio 4, el 1993. El 2011 es va emetre a través de l'HBO una dramatització fidel al llibre en format de minisèrie a càrrec del director Todd Haynes. El 1996, fou seleccionada per a ser preservada en la United States Library del Congress National Film Registry. El director, en Michael Curtiz, no volia la Joan Crawford en la pel·lícula i es diu que discutien sovint durant el rodatge. Malgrat això, li va ser atorgat el guardó com a millor actriu principal en la cerimònia de l'Academy of Motion Picture Arts and Sciences (AMPAS), en la seva edició 18a. El premi li va ser lliurat al llit perquè la dona tenia pneumònia.

Comentari:
Un pèl enganyosa per l'escena inicial del tiroteig i curta en el desenvolupament de les maldats de la Veda, interpretada per l'Ann Blyth. D'altra banda, neta, precisa, t'atrapa amb facilitat i es veu sense voler. Un goig instantani. Fluïda.

Perdoneu per la meva ignorància!