LLARGMETRATGE: "Le Théorème de Marguerite" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt26699529/

DURADA: 113 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- La caça del Yanis, el personatge a càrrec de l'Idir Azougli.

PITJOR:
- La tabarra de les equacions matemàtiques i la utilització de les parets com a pissarra quan, en ple segle XXI, seria més eficient fer servir una tauleta, per exemple.

NOTES:
1. El títol internacional és "Marguerite's Theorem"; a Suïssa, en alemany, "Die Gleichung ihres Lebens".
2. Abans dels crèdits, apareix la dedicatòria, "à ma mère".
3. A partir d'un pressupost d'uns 3 milions d'euros, va recaptar-ne'n la meitat.
4. L'Anna Novion, directora i co-guionista, va rebre l'assistència de l'Ariane Mézard https://en.wikipedia.org/wiki/Ariane_M%C3%A9zard pel que fa, particularment, a la Conjectura de Goldbach https://ca.wikipedia.org/wiki/Conjectura_de_Goldbach.
5. En la 49a edició dels César du cinéma https://ca.wikipedia.org/wiki/49a_cerim%C3%B2nia_dels_Premis_C%C3%A9sar, l'Ella Rumpf, que interpreta el paper de la Marguerite Hoffmann, va rebre el guardó de Meilleure révélation féminine.

COMENTARI: Si fos un biopic https://ca.wikipedia.org/wiki/Cinema_biogr%C3%A0fic de la mateixa Mézard o d'algú que hagués fet un descobriment real, encara tindria cert interès però, tractant-se d'una ficció que explica la rebequeria d'una ganàpia (l'Ella Rumpf tenia 27 anys en maig del 2022, quan va rodar-se), per molt genial que es pinti la mossa, no li trobo el què. Tot això d'entrar en contacte amb la precarietat, l'alcohol, el sexe, les apostes il·legals, el comportament autista https://ca.wikipedia.org/wiki/Autisme... m'ha fet més aviat mandra/rabieta. Bé, s'han descuidat de les drogues, el típic viatge d'iniciació lisèrgic https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%80cid_lis%C3%A8rgic, revelador de la solució del problema; haurien completat el paquet de clixés. Reconec tendresa en escenes com la del moment en què la noia li diu a la seva mare, encarnada per la Clotilde Courau https://en.wikipedia.org/wiki/Clotilde_Courau, que està enamorada. I l'aplaudiment a l'aula de Lausanne aporta, si més no, recompensa. No obstant, assumptes, com la col·laboració innecessària entre els dos joves doctorands o el pegot de les partides de mahjong https://ca.wikipedia.org/wiki/Mahjong, em fan arrufar el nas. Ara, me'n he recordat d'un amic meu que jugava a pòquer https://ca.wikipedia.org/wiki/P%C3%B2quer en línia i guanyava això que diuen en la pel·lícula, entre 2.000 i 6.000 euros al mes. No he tingut contacte amb ell des de fa 10 anys. Sóc un merda.

EN UN MOT: Catxa.

PAÍS:           FRANÇA, SUÏSSA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

MONÒLEG: "Felicia Madison: Better Than Sex" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt31490705/

DURADA: 48 minuts (Crèdits: mig minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- L'anècdota de les classes de SoulCycle https://en.wikipedia.org/wiki/SoulCycle i la preferència de l'encoratjament negatiu en comptes del reforç positiu.

PITJOR:
- El to barat i vulgar d'algunes de les gràcies, com "Three years I had to be on my best behavior. I was cooking, cleaning, swallowing... I'm kidding. I don't clean".

NOTES:
1. La foto de promoció de l'espectacle s'inspira en una imatge de la pel·lícula de 1983, dirigida per l'Adrian Lyne, "Flashdance" https://ca.wikipedia.org/wiki/Flashdance, i tenia una dècada d'antiguitat.
2. Originalment, la humorista volia anomenar l'especial "45 years a woman" en referència a l'aniversari del seu bat mitzvah https://ca.wikipedia.org/wiki/Benei_mitsv%C3%A0.
3. Va enregistrar-se en el West Side Comedy Club de Nova York, un local gestionat per la mateixa artista.

COMENTARI: Domina prou bé l'escena però les seves ocurrències de maduresa i de maternitat abnegada no m'han donat motius per riure. Encara menys quan adopta un posat de desmenjada que complementa amb rèpliques altives com "I said I was depressed, not beneath you!". Reconec que, segurament, suggestionat per la menció del sexe en el títol, mirant-la m'ha passat pel cap el terme MILF https://ca.wikipedia.org/wiki/MILF. Tot i que, després d'escoltar el que explica, l'ema tiri a "Menopausal" i, l'efa, a "Flee from". Per cert, l'assumpte del "Better Than Sex" deriva d'una història sobre el nom de cert cosmètic en la que deixa anar un altra parideta d'allò més tòpica, "they're not targeting me, because if they were, it'd be called Better Than Sleep". I la bona de la Felicia confessa, li he sentit a dir en una entrevista, que utilitza el ChatGPT https://ca.wikipedia.org/wiki/ChatGPT per embellir els seus monòlegs. Potser, per això sona tant comú i corrent.

EN UN MOT: Arrogant.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Bowery at Midnight" (1942)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0034546/

DURADA: 61 minuts i mig (Crèdits: 1 minut, al començament).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- Els amagatalls i els compartiments secrets que té el Karl Wagner, un dels personatges del Béla Lugosi; l'altre és el professor Brenner.

PITJOR:
- La fuga de la presó fàcil del Fingers Dolan, el paper del John Berkes.

NOTES:
1. El títol de treball fou "Burial at Midnight".
2. El rodatge va iniciar-se el 3 d'agost de 1942; tot i que la història està ambientada a Nova York, un pla mostra el Campanile Way del campus de la University of California https://ca.wikipedia.org/wiki/Universitat_de_Calif%C3%B2rnia_a_Berkeley.
3. Les altres produccions de Monogram Pictures https://en.wikipedia.org/wiki/Monogram_Pictures en les que participà en Béla Lugosi https://ca.wikipedia.org/wiki/B%C3%A9la_Lugosi són "Invisible Ghost" https://en.wikipedia.org/wiki/Invisible_Ghost (estrenada el 25 d'abril de 1941, dirigida pel Joseph H. Lewis), "Spooks Run Wild" https://en.wikipedia.org/wiki/Spooks_Run_Wild (estrenada el 24 d'octubre de 1941, dirigida pel Phil Rosen), "Black Dragons" https://en.wikipedia.org/wiki/Black_Dragons (estrenada el 6 de març de 1942, a càrrec del William Nigh), "The Corpse Vanishes" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Corpse_Vanishes (estrenada el 8 de maig de 1942, a càrrec del Wallace Fox), "Ghosts on the Loose" https://en.wikipedia.org/wiki/Ghosts_on_the_Loose (estrenada el 30 de juliol de 1943, dirigida pel William Beaudine), "The Ape Man" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Ape_Man (estrenada el 19 de març de 1943, dirigida pel William Beaudine), "Return of the Ape Man" https://en.wikipedia.org/wiki/Return_of_the_Ape_Man (estrenada el 24 de juny de 1944, a càrrec del Philip Rosen) i "Voodoo Man" https://en.wikipedia.org/wiki/Voodoo_Man (estrenada el 21 de febrer de 1944, a càrrec del William Beaudine).

COMENTARI: Es precipita una mica, potser. Perquè, de regalar-li collarets de perles, el tarat passa a pelar sense vacil·lació ni explicació la seva dona, l'Anna Hope. Però, en general, s'agraeix la concisió en la història encara que sembli una simplificació un pèl grollera. Al cap i a la fi, els trets bàsics del relat queden ben definits. És a dir, es mostra clarament la doble vida del professor, en Lugosi, l'altruisme de la noia, encarnada per la Wanda McKay, i la posició estirada del burgès, a càrrec del John Archer. O sigui que, correcte. L'única cosa que no m'ha acabat de fer el pes és la vaguetat en les mandangues del doctor Brooks, el personatge interpretat pel Lew Kelly. Ressuscita els morts o què?

EN UN MOT: Lacònica.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

 

Don't worry! I'm your friend.
---
Bela Lugosi as Prof. Brenner aka Karl Wagner
John Berkes as Fingers Dolan

LLARGMETRATGE/MUSICAL: "Wicked: Part I" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1262426/

DURADA: 160 minuts (Crèdits: 9 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- La imatge final del número "Defying Gravity" https://en.wikipedia.org/wiki/Defying_Gravity_(song), amb la silueta de l'Elphaba Thropp convertida en bruixa, interpretada per la Cynthia Erivo, sobre els núvols foscos, els llamps i els trons.

PITJOR:
- L'estupidesa extrema de l'alumnat de la Shiz University.

NOTES:
1. És la 1a part de l'adaptació del musical homònim que fou estrenat en 2003 https://ca.wikipedia.org/wiki/Wicked_(musical), compost per l'Stephen Lawrence Schwartz i amb llibret de la Winnie Holzman, alhora, inspirat en la novel·la del Gregory Maguire, "Wicked: The Life and Times of the Wicked Witch of the West", publicada en 1995; l'estrena de la 2a part, "Wicked: For Good" https://en.wikipedia.org/wiki/Wicked:_For_Good, s'espera per novembre de 2025.
2. A partir d'un pressupost de 150 milions de dòlars, va recaptar-ne'n més de 680.
3. Els títols de crèdit surten en estàtic en comptes de rodar en vertical.
4. En novembre de 2024, algunes unitats de la línia de nines inspirada en la pel·lícula de Mattel https://ca.wikipedia.org/wiki/Mattel proporcionaven l'enllaç web a la plana d'una productora de cinema pornogràfic, Wicked Pictures https://ca.wikipedia.org/wiki/Wicked_Pictures, en comptes de la promocional del film https://www.wickedmovie.com/.

COMENTARI: Mitjans, tots els que vulgueu. Aquí no manquen efectes especials, ni escenaris idíl·lics de jardí àrab, ballarins per tot arreu, biblioteques amb rodes de hàmster, animals que parlen amb veu del Peter Dinklage o de la Sharon Delores Clarke, absurds trens cremallera... i un grapat de cameos, els més sonats, segurament, els de la Idina Menzel i la Kristin Chenoweth, que foren les protagonistes originals en la peça teatral. Però la pel·lícula es fa molt pesada, pesadíssima, insuportable, vaja! Sobretot, en moments de comportament ridícul del ramat i en els passatges exageradament puerils de la història. Déu n'hi do amb la Galinda Upland, a càrrec de l'Ariana Grande-Butera! Quina caricatura més dolenta de petarda! Bé, no sé... Així l'ha dirigida en Jonathan Murray Chu... Imagino, doncs, que la qualitat raurà en la música. La pena és que m'he avorrit tant que no he parat gaire atenció en les cançons. Suposo que m'hauré d'escoltar la banda sonora algun cop més per comprovar si m'he perdut quelcom remarcable. En fi... Fatal.

EN UN MOT: Martiri.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Lucky Hank - Temporada 1a" (Des del 19 de març fins el 7 de maig de 2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt19785210/episodes?season=1

DURADA: 353 minuts (Crèdits: 16 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment en el que el Hank Devereaux, interpretat pel Bob Odenkirk, se n'adona que el seu pare, el Henry Devereaux, encarnat pel Tom Bower, pateix d'alzhèimer https://ca.wikipedia.org/wiki/Malaltia_d%27Alzheimer.

PITJOR:
- La figura del Jeffrey Epstein, a càrrec del Chris Gethard, sembla massa caricatura, fent de bocamoll i babau.

NOTES:
1. Es basa en la novel·la escrita pel Richard Russo, "Straight Man", publicada en 1997 i inspirada en les vivències de l'autor com a professor de la Southern Illinois University Carbondale, la Southern Connecticut State University i la Penn State Altoona; originalment, el llibre, també, havia de donar nom a la sèrie.
2. Abans de començar el cinquè capítol apareix el rètol "This program contains subject matter related to mental health and suicide. Viewer discretion is advised"; abans de la promoció del final d'aquest mateix capítol, surt "If you or someone you know is struggling with thoughts of suicide, call 800-273-TALK (8255) or go to https://suicidepreventionlifeline.org for resources and support. You can also learn more from the American Foundation for Suicide Prevention http://afsp.org".
3. Els títols dels episodis són "Pilot", "George Saunders", "Escape", "The Goose Boxer", "The Clock", "The Arrival", "The Count of Monte Cristo" i "The Chopping Block".
4. El rodatge es va portar a terme entre setembre i desembre de 2022 en indrets de les rodalies de l'àrea metropolitana de Greater Vancouver, al Canadà.

COMENTARI: Sobretot, se m'ha fet feixuga perquè tant personatges com fils argumentals esdevenen força ordinaris passada la primera escena. El trauma infantil del paio, la seva depressió de pa sucat amb oli i l'angoixa pel bloqueig de l'escriptor https://en.wikipedia.org/wiki/Writer%27s_block que pateix suprimeixen, per cansament, l'efecte de les petites notes d'humor que apareixen aquí i allà. Per exemple, en el segon capítol, veiem un home que xala de valent, suposadament, component una novel·la amb l'ajuda d'un llibre d'autoajuda (fictici) anomenat "Your Novel in 30 days", mentre l'acadèmic, enfonsat en la seva pròpia misèria, es mostra incapaç d'escriure res davant una pantalla en blanc. O, en el cinquè lliurament, m'ha fet gràcia l'entremaliadura de l'Emma Wheemer, el paper a càrrec de la Shannon DeVido, quan encoratja pèrfidament el Tony Conigula, encarnat pel Diedrich Bader, a proposar relacions extramatrimonials a la June Washington-Chen, interpretada per l'Alvina August. En fi, que m'he avorrit bastant. Sincerament, pensava que seria una altra cosa, més còmica i menys dramàtica; m'ha decebut.

EN UN MOT: Mediocre.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Bokutachi no Rimeiku - Temporada 1a" (Des del 3 de juliol fins el 25 de setembre del 2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt13528102/episodes?season=1

DURADA: 311 minuts (Crèdits: 36 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 52 (sobre 100).

MILLOR:
- La xerrada de presentació de la professora Misaki Kanou, a qui dóna veu la Miyuki Sawashiro.

PITJOR:
- L'esbroncada en el karaoke de l'Eiko Kawasegawa a la Nanako Kogure, interpretades per la Nao Touyama i l'Aimi Terakawa, respectivament.

NOTES:
1. Es coneix internacionalment com "Remake Our Life!"; alternativament, "Let's Time-Travel to 10 Years Ago and Reenjoy Creative and Sweet Youthful Days".
2. És l'adaptació d'una sèrie de novel·les lleugeres desenvolupada des del març del 2017 pel Nachi Kio i il·lustrada per l'Eretto; ha estat portada, també, al manga amb dibuixos del Bonjin Hirameki.
3. Està composta per 12 episodis: "Nanimokamo Dame ni Natte", "Juu-nen Mae ni Modotte Kite", "Boku wa Nanimono Nan Daroutte", "Dekiru Koto o Kangaete", "Jibun no Omoi o Uchiakete", "Nantoka Shiyoutte", "Iya na Koto mo Hikiukete", "[Kekka] o Dashite", "Misetsukerarete", "Omoishirasarete", "Kakugo o Kimete" i "Mou Ichido Mae o Muita"; el primer és doble i, després dels 6 primers, va emetre's un resum parcial, "Soushuuhen".

COMENTARI: M'ha decebut bastant. He aterrat en el títol a la recerca d'embolics temporals amb certa gràcia i m'he trobat, bàsicament, una masturbació en tota regla, una fantasia egoista, trivial, vanitosa i consentida. Entenc que la història queda sense cloure, almenys, en el format anime, la qual cosa deixa marge per resoldre la marranada en la que es converteix el salt vital enrera del Kyouya Hashiba, de qui s'encarrega el Masahiro Itou. Però jo ho deixaré aquí, n'he tingut prou. A més del fàstic que em provoca el protagonista, hi ha detalls del relat un tant inversemblants, com el pla per ajudar econòmicament el Tsurayuki Rokuonji, el paper del Haruki Ishiya, o l'estupidesa del president d'Attraction Point. Bé, potser és que m'he fet massa gran per aquestes merdes.

EN UN MOT: Mitjania.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Happy Death Day 2U" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8155288/

DURADA: 100 minuts (Crèdits: 9 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).

MILLOR:
- La diligència, el ritme, l'estètica, l'espectacle.
- Els moments mare-filla entre la Missy Yager i la Jessica Rothe.

PITJOR:
- La seqüència de suïcidis innecessaris; en especial, el del llançament des de l'avió en biquini.
- L'escena de l'atac kamikaze a la central elèctrica per provocar una apagada i evitar el funcionament de l'andròmina, el Sisyphus.

NOTES:
1. Després de 2 minuts de crèdits al ritme de la versió de la Lizzo de la cançó del 1977 dels Bee Gees, "Stayin' Alive", es mostra un epíleg de 2 minuts més en el que els protagonistes són escortats per uns agents a un laboratori de DARPA on es troben l'aparell causant de les anomalies temporals i decideixen que experimentaran amb la Danielle Bouseman, el paper que interpreta la Rachel Matthews.
2. És la seqüela del film del 2017, "Happy Death Day", dirigida, també, pel Christopher Landon; el tercer lliurament, anomenat "Happy Death Day To Us", s'està desenvolupant.
3. Va recaptar més de 64 milions de dòlars a partir d'un pressupost de 9 milions.
4. El 26 de febrer del 2019, Blumhouse Books va publicar una novel·lització de la història, escrita per l'Aaron Hartzler, titulada "Happy Death Day & Happy Death Day 2U".

COMENTARI: O com mutilar el duet de les flors de "Lakmé", l'òpera de Léo Delibes, sense gaires miraments. Al cap i a la fi, té un component de carnisseria. O sigui que ja lliga. La tònica general de la pel·lícula és barrejar això i allò per servir un discurs amb una coherència particular, no sempre satisfactòria. Però, la veritat és que, com la majoria d'arguments que impliquen manipulacions de la línia temporal, m'ha atrapat. Passa fàcil; ara, la tercera no sé si voldré veure-la.

EN UN MOT: Artificiosa.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Promising Young Woman" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9620292/

DURADA: 113 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- Alguns instants musicals, com el de les notes de les cordes de "Toxic", la cançó popularitzada per la Britney Spears.
- La simpatia del pare de la protagonista, l'Stanley Thomas, interpretat pel Clancy Brown.

PITJOR:
- El patetisme del Chris Lowell, que encarna l'Alexander Monroe, l'endemà de l'assassinat.
- Una estratègia venjativa tant pobra.

NOTES:
1. La directora i guionista, l'Emerald Fennell, fa una aparició en un clip explicant com pintar-se els llavis per fer fel·lacions.
2. El gruix del rodatge va portar-se a terme en 23 dies, des del 26 de març del 2019, a Los Angeles, Califòrnia, EUA.
3. El títol és una referència al malnom del Brock Turner, un estudiant de l'Stanford University que fou condemnat per agressió sexual en 2016.

COMENTARI: El que fa la Cassie, el personatge que encarna la Carey Mulligan, no sembla que tingui ni solta ni volta en cap moment; ni les escapades nocturnes per alliçonar mascles en zel, ni la revenja tova que executa sobre l'amiga, la rectora, l'advocat. A més, la missió final amb l'estratègia kamikaze, els missatgets pòstums i la resta del desenllaç és un nyap. Diu que el Bo Burnham, que s'encarrega del Ryan Cooper, realment va menjar-se l'escopinada de la Carey Mulligan; això està bé. En acabat, no crec que sigui la millor manera de denunciar res.

EN UN MOT: Absurda.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Happy Death Day" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt5308322/

DURADA: 96 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- El misteri d'esbrinar el propi assassí a través de la prova i l'error; encara que hauria estat tant fàcil com treure-li la màscara una vegada.
- Les iteracions limitades per l'afebliment del cos de la noia.

PITJOR:
- El mòbil trivial i el recurs del verí; tot i que reconec que m'ha agradat força el gir final de la mort durant el son.  
- La seqüència de la Tree Gelbman essent esplèndida.

NOTES:
1. Durant el primer minut i mig de títols de crèdit, es mostren uns quants noms en el que semblen targetes de felicitació mentre sona la cançó del 2017 del grup Sir Sly, "High".
2. Originalment, va ser anunciada en 2007 amb el nom de "Half to Death".
3. Va recaptar més de 125 milions de dòlars, partint d'un pressupost de gairebé 5 milions.
4. En 2019, va estrenar-se'n la seqüela, "Happy Death Day 2U", dirigida pel mateix Christopher Landon, que va comptar, novament, amb la Jessica Rothe i l'Israel Broussard de protagonistes.
5. El rodatge va tenir lloc durant 5 setmanes cap el final del 2016 a les rodalies de la Loyola University de New Orleans, a Louisiana, i a Los Angeles, Califòrnia.
6. Blumhouse Books va publicar una novel·lització de les dues parts titulada "Happy Death Day & Happy Death Day 2U" escrita per l'Aaron Hartzler.

COMENTARI: Si ens posem primmirats, trobarem un munt de detalls que grinyolen una mica. Però, en conjunt, encaixa prou per passar una bona estona, tenint en compte el context i la barreja de suspens, sang i fetge, universitàries ximpletes i fantasia temporal. He de confessar que m'ha sorprès, bàsicament, perquè m'esperava molt poquet.

EN UN MOT: Fausta.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Boku no Kanojo wa Saibougu" (2008)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0929860/

DURADA: 121 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 75 (sobre 100).

MILLOR:
- El retorn a la vila de la infantesa.
- Els efectes del terratrèmol.

PITJOR:
- L'histrionisme del Naoto Takenaka, que fa de professor d'universitat.

NOTES:
1. L'Akihiro Nakamura va fer-ne una adaptació a manga que va publicar-se el 17 d'octubre del 2008.
2. El títol internacional és "Cyborg She" o "Cyborg Girl".
3. Només va recaptar 840 milions de iens a partir d'un pressupost de mil milions.

COMENTARI: Imagino que passa com una mena d'homenatge a "The Terminator", el film del 1984 dirigit pel James Cameron. Diria, fins i tot, que s'acosta bastant a la història de "Doraemon", el manga creat el 1973 pel duo Fujiko F. Fujio. De manera que l'originalitat és nul·la. No obstant, m'ha convençut. No per l'assumpte de la disponibilitat dels viatges temporals per a un particular, el Jiro Kitamura, interpretat pel Keisuke Koide, ni per la capacitat d'aquest individu de construir un androide (en 2070, segurament, tindrem els mitjans però no la llibertat); sinó per la gràcia de la Haruka Ayase. Així de simple. I que està prou ben feta.

EN UN MOT: Onanista.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Kanojo, Okarishimasu" (Des de l'11 de juliol fins el 26 de setembre del 2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11448214/episodes?season=1

DURADA: 293 minuts (Crèdits: 31 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 72 (sobre 100).

MILLOR:
- En el 9è lliurament, "Uso to Kanojo", la trobada entre la Ruka Sarashina i l'àvia, quan la noia se'n adona que la vella està enamorada de la Chizuru Mizuhara, de qui s'encarrega la Sora Amamiya.

PITJOR:
- La baralla del 4t capítol, titulat "Tomodachi to Kanojo", entre el Kazuya Kinoshita i el Kibe Yoshiaki, a qui posen veu en Shun Horie i el Masayuki Akasaka, respectivament.

NOTES:
1. El títol internacional és "Rent-a-Girlfriend".
2. Basada en el manga homònim desenvolupat pel Reiji Miyajima des de juliol del 2017; en juny del 2020, va iniciar-se el manga derivat titulat "Kanojo, Hitomishirimasu".
3. Està composta per 12 episodis; i s'ha anunciat una segona temporada per al 2022.
4. En el final del capítol 7è, titulat "Kari Kano to Kanojo", es mostren els antecedents de la Ruka Sarashina, de qui s'encarrega la Nao Touyama, mentre sona la cançó "First Drop", interpretada per l'Halca.

COMENTARI: Diria que l'ingredient que fa que funcioni o, si més no, que es pugui tolerar, aquest drama post-adolescent poca-solta és el personatge de la Chizuru Mizuhara. Segurament, perquè reconec en ella el tipus de dona extraordinària que t'atrapa amb el seu carisma sense remissió. Jo també he sentit més d'un cop allò de "només podria estar amb una mossa com aquesta pagant... i ni tant sols així". En realitat, m'ha costat una mica empassar-me-la; la complicació postissa, les casualitats forçades i la tenacitat de xitxarel·los com el protagonista m'han tocat la pera. Tot i això, el dibuix és agradable i desperta certa nostàlgia de joventut. Està bé que el paio es casqui palles de tant en tant pensant en les noies.

EN UN MOT: Enrevessada.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Uzaki-chan wa Asobitai!" (Des del 10 de juliol fins el 25 de setembre del 2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt12464182/episodes?season=1

DURADA: 286 minuts (Crèdits: 36 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- La Hana Uzaki canviant la pesseta en el 7è capítol, "Neko Kafe to Izakaya de Asobitai!".
- L'episodi 10è, "Tottori de asobitai!", encara que és propi només de l'anime i, bàsicament, publicitat de l'indret, sense tenir res a veure amb l'argument del manga.

PITJOR:
- L'arenga que clava la Hana Uzaki sobre la xocolata amb menta del 5è capítol, "Shin'yuu ni Osekkai Shitai!".
- El paper ridícul i vergonyós dels personatges de suport, l'Ami Asai, l'Itsuhito Sakaki i el Masutaa, a càrrec de l'Ayana Taketatsu, el Tomoya Takagi i el Yousuke Akimoto.

NOTES:
1. En anglès, es coneix amb el títol "Uzaki-chan Wants to Hang Out!" o "Uzaki-chan Wants to Play!".
2. Basada en el manga homònim desenvolupat pel Take des de l'1 de desembre del 2017 fins a l'actualitat.
3. La Nippon Sekijuujisha (Creu Roja del Japó) va utilitzar la imatge de la Hana Uzaki, a qui dóna veu la Naomi Ouzora, per campanyes de donació de sang en 2019 i 2020.
4. Aquesta primera temporada està composta per 12 lliuraments i, en setembre del 2020, va anunciar-se una segona temporada.

COMENTARI: Potser, acceptaria tanta ximpleria ingènua amb gent d'una franja d'edat 5 anys per sota de la dels protagonistes d'aquesta història. Però és que passen dels vint i es comporten d'una manera molt pueril, de vegades, inclús, grotesca. Em sap greu, no li trobo cap mèrit; ni tant sols els pits estan ben dibuixats. Cagada.

EN UN MOT: Retardada.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Huàn ài" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11810546/

DURADA: 119 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- La Hee Ching Paw, que interpreta la doctora Fung, fent de mentora.

PITJOR:
- La renúncia de la Yip Nam, el paper a càrrec de la Cecilia Choi.

NOTES:
1. També, anomenada "Beyond the Dream", internacionalment.
2. Es basa en el curtmetratge "Lóu shàngchuán lái de geesheeng", del mateix director, en Zhou Guanwei (també, conegut com Kiwi Chow, Kwun Wai Chow, Kwun-Wai Chow o Chow Kwun-Wai).
3. Ha estat adaptada a format de novel·la pel Jiang Xiaowei i publicada per Breakthrough Press.
4. El títol apareix passats els 23 minuts de pel·lícula.

COMENTARI: He rebut amb força encís tant la presentació de la malaltia del Lee Chi Lok, encarnat en el Lau Chun Him, com el desenvolupament de la teràpia que li ha de servir a la Yip Nam per redactar la seva tesi; és a dir, més o menys, dues terceres parts de la història. En el moment en el que la noia s'ensorra, però, sembla com que el relat comença a arrossegar-se per la tragèdia i m'he començat a perdre; potser, no em quadra amb l'ambició del personatge. La llàstima és que la protagonista només és aspirant a psiquiatre, per la qual cosa els seus traumes es suposen més comprensibles. Massa llarga.

EN UN MOT: Psiquiàtrica.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The F**k-It List" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8145202/

DURADA: 103 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 42 (sobre 100).

MILLOR:
- El comentari de la meretriu, "Cada any tenim un d'aquests", en referència al noi que va darrere la seva xicota convertida en dona de companyia.

PITJOR:
- L'excusa d'una estúpida llista de bretolades com a catalitzador de moviment social o veu d'una generació.

NOTES:
1. Al llarg d'una part dels títols de crèdit es mostren explicacions sobre alguns dels personatges.
2. Entre les localitzacions del rodatge estan Portocolom i Felanitx, a Mallorca.

COMENTARI: El protagonista, l'Eli Brown, que fa del Brett Blackmore, en comparació a d'altres actors en pel·lícules d'adolescents idiotes, com el Matthew Broderick, el Tom Cruise, etc., és bastant peix bullit; no per això deixa de merèixer un gec d'hòsties. Però, està bé revisar, de tant en tant, el missatge d'aprofitar el temps de vida mentre es pot; els guionistes estan, per edat, en condicions d'oferir tal consell, el veterà Michael Duggan i el Dan McDermott. Però, en conjunt, resulta un bluf avorrit que no es salva ni posant el focus en un tema crític en l'actualitat com és el poder de les xarxes socials.

EN UN MOT: Actualització.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Rikei ga Koi ni Ochita no de Shoumei Shite Mita" (Del 10 de gener al 13 de març del 2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10635210/episodes?season=1

DURADA: 284 minuts.

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 39 (sobre 100).

MILLOR:
- El plantejament d'analitzar l'amor des d'un punt de vista científic o empíric.

PITJOR:
- L'aparició del paper de l'Arika Yamamoto, la mangaka.

NOTES:
1. Basada en el manga homònim desenvolupat des del 2016 per l'Alifred Yamamoto i publicat a la plana web de Flex Comix Comic Meteor.
2. El mateix manga s'ha adaptat tant a un dorama de quatre episodis, emès de l'1 al 22 de setembre del 2018, com a una pel·lícula amb actors de car i ossos, estrenada l'1 de febrer del 2019.
3. Composta per 12 capítols.
4. Amazon Video va llançar al Japó la sèrie completa el 10 de gener del 2020 i Crunchyroll va fer-ne simulcast amb subtítols en anglès.
5. En anglès, el títol és "Science Fell in Love, So I Tried to Prove it".

COMENTARI: Si bé és cert que alguna escena m'ha fet somriure, recordo l'Ayame Himuro clavant queixalada al menjar amb el que la Kotonoha Kanade mira de nodrir el Shinya Yukimura, la majoria de situacions comunes relacionades amb l'amor que ens mostra la trama es fan feixugues amb la inclusió del pretès rigor científic i la indecisió dels participants. De igual manera, explicar o mencionar conceptes, teoremes, com el Principi de Bernoulli o la feina en física quàntica del Schrödinger, sembla fora de lloc. T'ha d'interessar això si estàs veient una ximpleria d'anime? Per altra banda, empatia nul·la amb uns personatges repel·lents. Al final, no cal legitimar quelcom que no necessita legitimació. No sé com ho haria fet jo per tornar una premissa mínimament prometedora en un argument interessant però està clar que l'autor aquí no ho ha aconseguit. Per cert, la part artística, vulgar. En resum, ha estat un suplici.

EN UN MOT: Dolorosa.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Tower" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt5116410/
Nota SUBJECTIVA: 72 (sobre 100).
Revisió: No el tornaré a veure.
Millor: El rescat de l'embarassada. Els testimonis reals.
Pitjor: No es diu res del franctirador. L'editorial del Walter Cronkite dient que el crim és culpa de la societat.
Curiositat: Documental que narra en primera persona el tiroteig de l'1 d'agost de 1966 a la University of Texas d'Austin en el qual l'ex-marine, en Charles Joseph Whitman, després d'haver mort la seva dona i la seva mare, va assassinar 14 persones i ferir 31 més. Una pel·lícula que explica, també, l'incident és "The Deadly Tower" o "Sniper", del 1975, dirigida pel Jerry Jameson. Dedicada a la memòria de Margaret Whitman, Officer Billy Paul Speed, Kathy Whitman, Harry Walchuk, Edna Townsley, Paul Bolton Sonntag, Marguerite Lamport, Claudia Rutt, Mark Gabour, Roy Dell Schmidt, Thomas Frederick Eckman, Karen Griffith, Robert Hamilton Boyer, David Gunby, Thomas Ashton, Baby Boy Wilson, Thomas Karr i Rita Starpattern, James Love, Allen Crum, Jerry Day, Houston McCoy.

Comentari:
Impressiona, sobretot, veure el metratge, les instantànies i les declaracions d'aleshores. No obstant, tinc la sensació de que es tracta d'un assumpte, per bé que colpidor, molt local. Una mica trist, el clip del veterà Bryan Allison, que s'afanya a "salvar" un cadàver. Bona exposició. Corprenedora.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Brad's Status" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt5884230/
Nota SUBJECTIVA: 44 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La darrera conversa entre pare i fill sobre l'èxit i el fracàs. El fill diu que només li hauria d'importar el que pensin al respecte els éssers estimats. I, quan el pare li pregunta què li sembla, el fill evita classificar-lo de fracassat responent que l'estima. 
Pitjor: Les sortides de to del Brad Sloan, interpretat pel Ben Stiller; encara que siguin part del paper.
Curiositat: El personatge de'n Brad Sloan que fa el Ben Stiller diu que té quaranta-set anys, mentre que l'actor en tenia cinquata-u. El director i guionista, el Mike White, fa d'en Nick Pascale en la pel·lícula, també, director.

Comentari:
Decebut perquè pensava que seria una comèdia i m'he trobat amb una palla mental d'un perdedor que no duu enlloc; i sé del què parlo. Si més no, el retrat està prou ben esbossat, les enveges, les inseguretats, la insatisfacció; però és que les figures planyívoles i rondinaires em fan molta mandra si no van acompanyades per una mica d'humor. Em grinyola una mica el tema de l'ONG. Insulsa.

Perdoneu per la meva ignorància!