LLARGMETRATGE: "Funny Pages" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8174412/

DURADA: 87 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 66 (sobre 100).

MILLOR:
- La intervenció de la vella, interpretada per la Louise Marie Lasser, en la "Right Aid Pharmacy".

PITJOR:
- L'exageració de l'incident final entre el Wallace i el Miles, els papers del Matthew Maher i en Miles Emanuel.

NOTES:
1. Els títols de crèdit es mostren sobre la imatge del protagonista, el Robert, encarnat en el Daniel Zolghadri; al final, apareix la dedicatòria "For Jon ('Turn on your lights!')".
2. Provisionalment, s'anomenà "Two Against Nature".
3. El director i guionista, l'Owen Joseph Kline, esmentà com a inspiració per concebre el film, "Greaser's Palace", del 1972, a càrrec del Robert John Downey, "Heavy Traffic", del 1973, amb Ralph Bakshi de responsable, "Lilith", estrenada el 1964, del Robert Rossen, i "Frownland", presentada pel Ronald Bronstein en el 2007.
4. Els artistes darrere els dibuixos del Robert, el Wallace, en Miles i el senyor Katano són en Johnny Ryan, el Charlie Judkins i el Rick Altergott.

COMENTARI: Bastant correcta a l'hora de copsar el grau d'obsessió i de frustració dels personatges. Diria, però, que l'atmosfera de la pel·lícula és un pèl obsoleta, és a dir, desprèn flaire del segle passat més que de la realitat actual. Ho dic, per exemple, per la botiga de còmics; crec que ja no existeixen, ni aquí ni a Trenton, New Jersey. Tot i així, entenc que la sordidesa de les circumstàncies d'alguns individus i les situacions de conflicte generacional es poden considerar atemporals. El protagonista fa rabieta.

EN UN MOT: Nostàlgica.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "Feels Good Man" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11394182/

DURADA: 93 minuts (Crèdits: 2 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).

MILLOR:
- La sorprenent adopció de la icona per part dels manifestants de Hong Kong com a rentada d'imatge.
- La gent de la iDrama Lab Conference.
- El fragment de la cripto-moneda Pepe Cash.

PITJOR:
- El tractament del personatge per part de la Anti-Defamation League.

NOTES:
1. Al final dels títols de crèdit apareix el rètol "For Heather".
2. Li va ser atorgat el "U.S. Documentary Special Jury Award for Emerging Filmmaker" a l'Arthur Jones, el director, en el Sundance Film Festival del 2020.
3. L'edició es va enllestir dos dies abans de l'estrena al festival de Sundance.

COMENTARI: Durant gairebé una hora de reportatge he cregut que era una aixecada de camisa, que era una sàtira. Senzillament, semblava increïble pretendre elevar un meme a qualsevol altra cosa que no fos una moda passatgera, com tants ho són. De fet, jo mai abans havia vist ni el Pepe the Frog ni cap de les seves representacions ni res de res. També és cert que no estic gaire a l'aguait d'aquestes foteses. Però és que, a més, el dibuix és un bunyol... En fi, deixant l'absurditat a banda, el relat és decent, té algun fragment interessant i un final feliç. Què més es pot demanar?

EN UN MOT: Inversemblant.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "CBGB" (2013)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt1786751/
Nota SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La música. L'estètica de còmic i l'atmosfera underground.
Pitjor: L'entrevista al Lou Reed.
Curiositat: Inspirada en l'antiga sala de concerts de Nova York establerta el 1973 i gestionada pel Hilly Kristal. El tendal del local lluïa les sigles "CBGB / OMFUG", és a dir, "Country, BlueGrass, Blues and Other Music For Uplifting Gormandizers". A l'inici dels títols de crèdit, es veu en vídeo en un requadre el discurs d'acceptació dels Talking Heads en la cerimònia d'incorporació al Rock and Roll Hall of Fame del 18 de març del 2002, en el que agraeixen al Hilly Kristal, present a l'escenari, el seu suport.

Comentari:
Si bé és veritat que en algun moment sembla que s'encalla, i vist des de la distància, doncs, ni és la meva ciutat ni la meva època ni el meu estil preferit d'expressió, la presentació en el seu tot es fa força amena. En aquest cas, tampoc m'importa massa la veracitat o la precisió dels fets i les situacions que ens ensenya (en tot cas, ja em miraré el documental "Burning Down the House: The Story of CBGB", del 2009, si en tinc ganes). De fet, al final dels crèdits es pot llegir la disculpa "And we know Iggy Pop never performed at CBGB... Just deal with it". Així que em quedo satisfet amb el tastet. Caricatura.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Zoom" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt3763866/
Nota SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El cercle argumental interconnectat.
Pitjor: El desenllaç és vague.
Curiositat: El Niv Fichman, el productor, va oferir fer una pel·lícula a en Pedro Morelli i aquest va empescar-se la premissa. Des de l'oferiment, van passar 5 anys fins que es va enllestir el film. Les parts animades utilitzen la tècnica de la rotoscòpia.

Comentari:
Afavorida per un to de comèdia àgil, encara que no acabi de consumar situacions gaire divertides, resulta lleugera i amena. La combinació dels tres mitjans d'expressió, gràfic, audiovisual i literari, sense dubte, l'aspecte més remarcable. Simpàtica.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Batman & Bill" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt6067832/
Nota SUBJECTIVA: 73 (sobre 100).
Revisió: No el tornaré a veure.
Millor: La cara del Marc Tyler Nobleman en veure el nom d'en Bill Finger als crèdits de presentació de la pel·lícula del 2016, "Batman v Superman: Dawn of Justice", dirigida pel Zack Snyder. Els testimonis. L'anècdota del Charles Sinclair sobre l'ordre dels noms dels autors en el guió per als capítols de la sèrie "Batman" de l'abc, "The Clock King's Crazy Crimes" i "The Clock King Gets Crowned".
Pitjor: Les animacions dels dibuixos.
Curiositat: Basat en el llibre del 2012, "Bill the Boy Wonder: The Secret Co-creator of Batman", escrit pel Marc Tyler Nobleman. Distribuït per Hulu.

Comentari:
Des del punt de vista d'algú com jo, que no professa gaire estima pels superherois, el tema de qui va crear què en una de les franquícies del gènere resulta una mica irrellevant. És a dir, la informació que ofereix el documental me la bufa bastant. No obstant això, la història del Bill Finger, pel vessant humà, em sembla força interessant i la presentació, format, etc. de la investigació, adequada. Imagino, però, que gran part del mèrit és del llibre en el que es basa el documental. Amè.

Perdoneu per la meva ignorància!