TEATRE: "Silvia Ocampo de Llorenç Villalonga - Sergi Schaaff - Montserrat Carulla/Enric Majó/Rosa Maria Sardà" (1975)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1111952/

DURADA: 66 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- La parella de convidats de pedra, la Hellen, el paper a càrrec de la Núria Duran, i el seu marit, en Milà, encarnat en l'Adolf Bras.

PITJOR:
- El narrador, en Roger Ruiz, fumant i fent nosa.

NOTES:
1. Apareix el senyal dels dos rombes en l'inici de l'emissió, propi de TVE per avisar de contingut no apte per a menors.
2. Durant els títols de crèdit, s'escolta la cançó del 1934, "Golondrinas", interpretada pel Carlos Gardel.
3. L'obra de teatre va publicar-se, originalment, en 1935, en castellà; en 1966, en català; i, en 1975, es convertiria en la novel·la "Un estiu a Mallorca".
4. Segons RTVE, fou la primera representació en català oferta per tot l'estat espanyol amb subtítols en castellà.

COMENTARI: La Carulla i la Sardà empaitant un cos, el del Majó. La pena és que no s'acaba de copsar gaire luxúria ni alegria enlloc. Perquè, per exemple, el somni eròtic de la Felipa resulta bastant patètic, trist. Ben plantejades, l'obsessió de la cosina i la desídia de l'escriptora. Però queda una composició global una mica massa austera, apagada. Que no brilla, Mallorca? Ho deia la cançó "Bona nit" de l'Antoni Parera Fons. En fi... Si més no, ha estat breu.

EN UN MOT: Tibada.

PAÍS:           CATALUNYA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!