SÈRIE: "The Invisible Man" (Des del 6 de maig de 1975 fins el 26 de gener de 1976)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0072515/

DURADA: aprox. 652 minuts (Crèdits: aprox. 23 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- La ingerència del capítol 6è, "Go Directly to Jail" https://www.imdb.com/title/tt0612078/, i la conspiració del 9è, "The Klae Dynasty" https://www.imdb.com/title/tt0612086/.

PITJOR:
- El flirteig estúpid del 2n episodi, "The Fine Art Of Diplomacy" https://www.imdb.com/title/tt0612084/, i la demagògia barata de l'11è, "Power Play" https://www.imdb.com/title/tt0612081/.

NOTES:
1. S'inspira en la novel·la de 1897 https://ca.wikipedia.org/wiki/L%27home_invisible_(novel%C2%B7la) escrita pel Herbert George Wells.
2. A part del pilot, consta de 12 lliuraments: "The Klae Resource", "The Fine Art Of Diplomacy", "Man of Influence", "Eyes Only", "Barnard Wants Out", "Go Directly to Jail", "Stop When Red Lights Flash", "Pin Money", "The Klae Dynasty", "Sight Unseen", "Power Play" i "An Attempt to Save Face".
3. En Joseph Michael Jahn va fer una adaptació literària del guió del pilot que fou publicada per Fawcett Publications https://en.wikipedia.org/wiki/Fawcett_Publications en 1975.
4. Els personatges del Walter Carlson i del doctor Nick Maggio són interpretats pel Jackie Cooper i en Henry Darrow, respectivament, en el pilot, i pel Craig Stevens i el Charles Aidman, en la resta d'aparicions.
5. Excepte en el pilot, amb els crèdits inicials surt el missatge, "MACHINE MALFUCTION... WESTIN PERMANENTLY INVISIBLE... KLAE CORPORATION WILL FINANCE RECOVERY EFFORT... WESTIN WILL RENDER SERVICES AS SECRET AGENT. HIS CODE NAME: KLAE RESOURCE".

COMENTARI: A priori, una qüestió com la recerca científica en teleportació https://ca.wikipedia.org/wiki/Teleportaci%C3%B3 i invisibilitat https://ca.wikipedia.org/wiki/Invisibilitat (amb fiasco inclòs), sobretot, si es combina amb conflictes morals en relació al militarisme https://ca.wikipedia.org/wiki/Militarisme i amb amenaces d'espionatge industrial https://ca.wikipedia.org/wiki/Espionatge_industrial amb traïdoria, hauria de resultar prou suggeridora. Però, quan queda tot reduït a un seguit de situacions massa forçades per tal d'aplicar uns efectes òptics mal girbats, la proposta s'ensorra. Diu que el mateix protagonista, en David McCallum https://ca.wikipedia.org/wiki/David_McCallum, va criticar el producte per la seva lleugeresa. El problema, potser, no el trobo tant en l'aspiració de superficialitat com en l'aposta per alguns recursos que freguen el ridícul; com, per exemple, convertir la doctora interpretada per la Melinda O'Dare Fee https://en.wikipedia.org/wiki/Melinda_O._Fee en una meuca. I que els desenllaços dels capítols són bastant matussers. En positiu, els mugrons de la Jamie Smith-Jackson https://www.imdb.com/name/nm0810404/ en el 10è episodi, "Sight Unseen" https://www.imdb.com/title/tt0612082/. No, faig conya. La sintonia és d'un tal Henry Mancini https://ca.wikipedia.org/wiki/Henry_Mancini.

EN UN MOT: Frívola.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Rollerball" (1975)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0073631/

DURADA: 124 minuts i mig (Crèdits: 2 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 41 (sobre 100).

MILLOR:
- El concepte de competició internacional en la que participen equips de ciutats com Madrid, Tòquio o Nova York.

PITJOR:
- El rampell en el que el Jonathan Evans li talla la galta a la Daphne, els papers interpretats pel James Caan i la Barbara Trentham, respectivament.

NOTES:
1. S'inspira en el relat de 1973, "Roller Ball Murder", escrit pel William Neal Harrison, el mateix guionista.
2. A partir d'un pressupost d'uns 6 milions de dòlars, va recaptar-ne'n 30.
3. En 2002, va estrenar-se una revisió https://www.imdb.com/title/tt0246894/ a càrrec del John McTiernan.
4. L'enregistrament es va portar a terme l'estiu del 1974 en indrets d'Alemanya, com el Rudi-Sedlmayer-Halle de München, d'Anglaterra, com la Fawley Power Station del Southampton Water, en el comtat de Hampshire, o de Suïssa, com el Palais des Nations de la ciutat de Ginebra.

COMENTARI: Diu que el director, en Norman Jewison, va explicar que, en el rodatge, alguns extres s'ho van creure tant que amb la derrota del seu equip fictici van atacar l'estrella de l'adversari, el personatge que feia en James Caan, provocant-li una lesió al braç. En fi, no sé, hi ha gent per a tot. A mi, aquesta barreja d'hoquei, futbol americà, handbol i ciclisme en velòdrom em sembla molt ridícula. I la suposada intriga, conspiració, trama, resulta tant poc sofisticada que fa pena. No m'ha satisfet ni com a drama esportiu ni com a relat distòpic. Trista, lenta i llarga, una decepció.

EN UN MOT: Succedani.

PAÍS:           EUA, GB.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

TEATRE: "Silvia Ocampo de Llorenç Villalonga - Sergi Schaaff - Montserrat Carulla/Enric Majó/Rosa Maria Sardà" (1975)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1111952/

DURADA: 66 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- La parella de convidats de pedra, la Hellen, el paper a càrrec de la Núria Duran, i el seu marit, en Milà, encarnat en l'Adolf Bras.

PITJOR:
- El narrador, en Roger Ruiz, fumant i fent nosa.

NOTES:
1. Apareix el senyal dels dos rombes en l'inici de l'emissió, propi de TVE per avisar de contingut no apte per a menors.
2. Durant els títols de crèdit, s'escolta la cançó del 1934, "Golondrinas", interpretada pel Carlos Gardel.
3. L'obra de teatre va publicar-se, originalment, en 1935, en castellà; en 1966, en català; i, en 1975, es convertiria en la novel·la "Un estiu a Mallorca".
4. Segons RTVE, fou la primera representació en català oferta per tot l'estat espanyol amb subtítols en castellà.

COMENTARI: La Carulla i la Sardà empaitant un cos, el del Majó. La pena és que no s'acaba de copsar gaire luxúria ni alegria enlloc. Perquè, per exemple, el somni eròtic de la Felipa resulta bastant patètic, trist. Ben plantejades, l'obsessió de la cosina i la desídia de l'escriptora. Però queda una composició global una mica massa austera, apagada. Que no brilla, Mallorca? Ho deia la cançó "Bona nit" de l'Antoni Parera Fons. En fi... Si més no, ha estat breu.

EN UN MOT: Tibada.

PAÍS:           CATALUNYA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!