LLARGMETRATGE: "The House" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11703050/

DURADA: 96 minuts (Crèdits: 4 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 62 (sobre 100).

MILLOR:
- Els plans conclusius del lliurament central, "Then lost is truth that can't be won", dirigit per la Niki Lindroth von Bahr, que suggereixen que la casa s'ha convertit en un niu de paràsits; ratolí, inclòs.

PITJOR:
- El darrer episodi, "Listen again and seek the sun", a càrrec de la Paloma Baeza, al que no li trobo cap al·licient i deixa una sensació de plom.

NOTES:
1. Composta per tres històries, "I - And heard within, a lie is spun", "II - Then lost is truth that can't be won" i "III - Listen again and seek the sun".
2. En Jarvis Cocker, que posa la veu al promotor del segon capítol, interpreta la cançó que s'escolta durant els títols de crèdit, "This House Is...", la qual va escriure juntament amb el Gustavo Santaolalla.
3. El paper de l'Isobel és interpretat per l'Eleanor De Swaef-Roels; imagino, la filla dels directors, l'Emma de Swaef i el Marc James Roels.

COMENTARI: Es tracta d'una antologia bastant ensopida que no destaca en res; l'elaboració sembla discreta i la premisa, bastant ordinària. Avorreix; de fet, he estat a punt de clapar-me, sobretot, cap el final. Li reconec, no obstant, l'esforç esmerçat en l'animació d'stop-motion. Els actors, bé.

EN UN MOT: Càstig.

PAÍS:           GB.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!