LLARGMETRATGE: "Scrooge" (1935)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0026972/

DURADA: 77 minuts i mig (Crèdits: 1 minut i mig, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena del "flaming pudding" a casa del Robert Cratchit, el paper del Donald Calthrop.

PITJOR:
- La invisibilitat de l'esperit del Jacob Marley, a qui posa veu en Claude Rains.

NOTES:
1. Fou el primer llargmetratge sonor que adaptava la novel·la de 1843, "A Christmas Carol. In Prose. Being a Ghost Story of Christmas" https://ca.wikipedia.org/wiki/Can%C3%A7%C3%B3_de_Nadal_(Dickens), escrita pel Charles John Huffam Dickens.
2. El Seymour Hicks ja havia fet el personatge protagonista, l'Ebenezer Scrooge, tant en teatre, des de 1901, com en una adaptació muda prèvia de 1913 https://www.imdb.com/title/tt0224067/.
3. Va rodar-se durant la primavera de 1935 en recintes de Twickenham Film Studios https://en.wikipedia.org/wiki/Twickenham_Film_Studios amb un pressupost de 25 mil lliures esterlines.
4. El president dels EUA, el Franklin Delano Roosevelt https://ca.wikipedia.org/wiki/Franklin_Delano_Roosevelt, va projectar el film a la White House en la nit de nadal de 1935; però, l'exhibició en aquell país va ser un fracàs perquè només va recaptar 6 mil dòlars quan n'esperaven 200 mil.

COMENTARI: Una més. Si m'he empassat de versions del conte! Ara, ves, la primera que em ve al cap és "Ghosts of Girlfriends Past" https://ca.wikipedia.org/wiki/Els_fantasmes_de_les_meves_exn%C3%B2vies, la comèdia de 2009 dirigida pel Mark Waters. Per res en particular, suposo. En fi... Crec que tornar-hi amb una història tant revisitada, tant explorada, tant explotada i, en aquest cas, amb una presentació tant antiga —90 anys— només té sentit sota el pretext d'acostar-se al material original. En la línia, per exemple, de l'apunt que es presenta sobre el tiberi nadalenc ofert pel batlle de Londres als lords https://ca.wikipedia.org/wiki/Lord i les ladies https://en.wikipedia.org/wiki/Lady, esdeveniment mencionat en el text del Dickens. Concretament, si bé és cert que el moment patriòtic de la seqüència a la que em refereixo, tothom cantant el "God Save the Queen" https://ca.wikipedia.org/wiki/God_Save_the_King, no aporta gaire al relat, la feina dels cuiners enllestint els plats del sopar m'ha semblat un element força interessant, fins i tot, simpàtic. Sigui com sigui i més enllà de petites recompenses com aquesta que comento, es fa difícil obviar deficiències en la qualitat d'imatge en algunes escenes; culpa del temps, no de la tècnica. Potser, me les hauria estalviat mirant l'edició acolorida https://ca.wikipedia.org/wiki/Coloraci%C3%B3_de_pel%C2%B7l%C3%ADcula disponible des de 2007. No sé si l'efecte hauria estat contraproduent... Total, resumint, malgrat que es veu una mica relíquia, prou decent.

EN UN MOT: Rudimentària.

PAÍS:           GB.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

If I had my way, sir, every fool who goes about saying "Merry Christmas," should be boiled with his own pudding and buried with a stake of holly through his heart.
------
Seymour Hicks as Ebenezer Scrooge
Robert Cochran as Fred

LLARGMETRATGE: "That Uncertain Feeling" (1941)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0034274/

DURADA: 83 minuts (Crèdits: menys de mig minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- L'expressió de desaprovació de l'Alexander Sebastian, el paper a càrrec del Burgess Meredith, "Phooey!".

PITJOR:
- La bajanada de la bufetada per activar el divorci en el despatx de l'advocat Jones, el rol del Harry Davenport.

NOTES:
1. Es basa en la peça teatral de 1880, "Divorçons" https://en.wikipedia.org/wiki/Divor%C3%A7ons, escrita pel Victorien Léandre Sardou i en Fernand Émile de Najac; el director del film, l'Ernst Lubitsch, n'havia fet una altra adaptació titulada "Kiss Me Again" https://www.imdb.com/title/tt0015979/, estrenada en 1925; va pagar 27 mil dòlars a la Paramount Pictures https://ca.wikipedia.org/wiki/Paramount_Pictures pels drets.
2. La productora, Ernst Lubitsch Productions, fou fundada per l'Ernst Lubitsch i en Sol Lesser en 1939; els socis, condicionats pel fracàs de crítica i taquilla d'aquest film, van decidir dissoldre-la en 1943.
3. Durant el rodatge, la Merle Oberon, que fa de la Jill Baker, s'estava recuperant d'un problema amb cosmètics que li havia provocat nafres a la cara.

COMENTARI: M'ha fet, més o menys, gràcia fins que han arribat les amenaces i agressions del cornut interpretat pel Melvyn Douglas https://ca.wikipedia.org/wiki/Melvyn_Douglas, quan els suposats adúlters són enxampats. Mancava, encara, mitja hora pel final. Però, allò que ha seguit ja m'ha fet nosa. Perquè el personatge divertit de la història, el pianista, es fa petit i comença la tifa de la negociació del divorci, les estratagemes puerils per provocar gelosies i, en acabat, la gran reconquesta del mascle alfa https://ca.wikipedia.org/wiki/Mascle_alfa_i_beta, deixant la dona com una frívola rampelluda, vel·leïtosa. De fet, en Donald Ogden Stewart https://en.wikipedia.org/wiki/Donald_Ogden_Stewart, el guionista, utilitza un pròleg, que, ara per ara, sona molt carca, per convertir aquesta volatilitat femenina en un repte per a l'home. Ves! Em ve al cap la tornada de la cançó, "Manual d'amor", de l'àlbum de 1989 de La Madam, "Micos i Mones", repetint que homes i dones són iguals pel que fa a sentiments. No sé. El que em sobta de debó és l'assumpte del pressupost, tres quarts de milió de dòlars. Si són tot interiors vulgars i corrents!

EN UN MOT: Esgarriada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

 

Egészségedre! Egészségedre!
---
Merle Oberon as Jill Baker
Melvyn Douglas as Larry Baker

LLARGMETRATGE: "Noelle" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt5097410/

DURADA: 100 minuts (Crèdits: 8 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena de la Noelle Kringle amb la nena sordmuda, els personatges interpretats per l'Anna Kendrick i la Shaylee Mansfield.

PITJOR:
- L'encaix en la història del Jake Hapman, el paper del Kingsley Ben-Adir.

NOTES:
1. Durant els primers 2 minuts de crèdits, surten dibuixos il·lustrant els noms; al final, apareix la dedicatòria, "For Ann, With Love and Laughter".
2. El gruix del rodatge es va portar a terme entre octubre de 2017 i gener de 2018 en indrets de Vancouver i el Whistler Olympic Park https://en.wikipedia.org/wiki/Whistler_Olympic_Park, en la província canadenca de British Columbia, i en la ciutat de Woodstock de l'estat nord-americà de Georgia; el títol de treball fou "Nicole".

COMENTARI: Potser, si la protagonista hagués estat la germana gran en comptes de la petita l'argument hauria estat més potent o més diàfan pel que fa a l'assumpte del sexisme en la successió de caps de casa o d'autoritats. Però, de totes maneres, la idea queda prou clara: allò de l'aptitud i l'actitud, ambdues essent necessàries per a l'èxit de qualsevol empresa. Meritocràcia al poder! El que em desconcerta una mica és el missatge en contra de la tecnologia a través de la paròdia que pateix el Gabriel Kringle, encarnat pel Billy Eichner. Perquè, per un costat, està la qüestió d'encoratjar la renovació, l'adaptació a un context variable, i, per l'altre, el recel a l'automatització, digitalització, digues-li com vulguis. I la passió gastronòmica de l'Alex Hapman, el Maceo Smedley, em grinyola bastant. La presència de la Shirley MacLaine fent de l'elf Polly, en canvi, ha estat un regal. Fa temps que no em miro "The Apartment", el clàssic del 1960 dirigit pel Billy Wilder. Solia ser un dels meus costums per dates nadalenques.

EN UN MOT: Sacsejada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "A Merry Friggin' Christmas" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0910885/

DURADA: 82 minuts (Crèdits: 8 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- L'instant en el que en Virgil Mitchler, el personatge del Robin Williams, se n'adona que el seu fill, el Joel McHale, l'ha esborrat de la fotografia de família.

PITJOR:
- Els regals pel Douglas Mitchler, el paper del Pierce Gagnon, tant el trineu com el joc de taula "Bridge for Juniors".

NOTES:
1. En els crèdits, els noms de l'elenc surten acompanyats de fotos amb ambientació nadalenca; després de les lletres, surten en Barak Hardley i el Matt Jones cantant "Deck the Halls" https://en.wikipedia.org/wiki/Deck_the_Halls; al final, apareix el rètol, "Dedicated to the loving memory of the man who made us all laugh. Robin Williams 1951 - 2014" juntament amb una foto de l'actor.
2. S'anomena, també, "A Friggin' Christmas Miracle" o "A Merry Christmas Miracle".
3. El rodatge es va portar a terme en març de 2013 en indrets de l'estat nord-americà de Georgia, com Atlanta, Norcross o l'Stone Mountain, del Gwinnett County.

COMENTARI: Pensava que la presència del Robin Williams assegurava un xic de comèdia però anava errat. Perquè el seu registre, aquí, és purament dramàtic. De manera que allò que queda és la crònica del trist nadal d'una família resignada a conviure amb els seus traumes i quatre gags amb una gràcia molt relativa; per exemple, el de l'afganès ocupant la casa, l'Amir Arison, o el de l'agent de trànsit dispensador de multes, en Mark Proksch. Alcoholisme, retrets, paternitat i una mica de pare Noel https://ca.wikipedia.org/wiki/Pare_Noel atrotinat, encarnat per l'Oliver Platt.

EN UN MOT: Disfunció.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Hot Frosty" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt32359447/

DURADA: 90 minuts i mig (Crèdits: 5 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 49 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment en el que el xèrif adjunt Ed Schatz li explica al Jack Snowman, encarnats en el Joe Lo Truglio i el Dustin Milligan, respectivament, com fer petons.

PITJOR:
- Els plans del Dustin Milligan mirant la tele fent el pena.

NOTES:
1. Durant els primers tres minuts de crèdits, es mostren preses falses.
2. El rodatge es va portar a terme entre abril i maig de 2024 en indrets d'Ottawa i Brockville, en la província canadenca d'Ontario.

COMENTARI: Alguns dels gags que intenta el Craig Robinson interpretant el xèrif Nathaniel Hunter gairebé fan gràcia. En canvi, l'afabilitat i la candidesa exagerades, forçades, del Jack Snowman, a més d'inversemblants, resulten sovint vergonyoses i vomitives a parts iguales. L'esquetx d'insinuació sexual amb la Lauren Holly, en el paper de la Jane Miller, el trobo, fins i tot, impropi. Per altra banda, la relació d'estima que se suposa que ha d'aparèixer entre el noi i la Kathy Barrett, el personatge de la Lacey Chabert, no encaixa gens; una vídua trista i un ganàpia infantilitzat. No n'hi ha prou amb quatre conyetes casolanes i la rèplica del "Pretty Woman" https://ca.wikipedia.org/wiki/Pretty_Woman per fer-la creïble. En fi, tampoc sé què m'esperava... Per veure un succedani dolent, i m'estic referint, per exemple, al desenllaç a l'estil "It's a Wonderful Life" https://ca.wikipedia.org/wiki/Que_bonic_que_%C3%A9s_viure, paga més la pena tornar a mirar-se el clàssic original.

EN UN MOT: Ximpleta.

PAÍS:           EUA, CANADÀ.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Free Time" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt24806518/

DURADA: 77 minuts i mig (Crèdits: 1 minut i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 53 (sobre 100).

MILLOR:
- La naturalitat dels personatges i la fluïdesa dels diàlegs.

PITJOR:
- La poca-solta de convertir sobtadament el protagonista, el Drew, el paper interpretat pel Colin Burgess, en una mena de guru de babaus folls.

NOTES:
1. El rodatge es va portar a terme en deu dies a la ciutat de Nova York durant la tardor de 2021.
2. En Ryan Martin Brown, director i guionista, diu que van inspirar-lo films com "The Heartbreak Kid" https://ca.wikipedia.org/wiki/El_trencacors (1972, Elaine May) i "The Jerk" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Jerk (1979, Carl Reiner).

COMENTARI: Pel desenllaç, sembla ben bé que el bo del Ryan no sabia com rematar les quatre escenes que tenia pensades per retratar el moment d'incertesa i deriva d'en Drew, el repel·lent. Perquè trobo elements prou familiars, com el tarannà del cap corporatiu a càrrec del James Webb o la pífia de maldestre en la situació amb la veïna calenta que fa la Jessie Pinnick (per cert, aparentment, mal muntada tenint en compte que el paio ja ha abandonat els companys músics en aquest punt). Però em manca una motivació que no sigui el pur cansament laboral del noi per convertir la història en quelcom mínimament interessant. Parlant d'avorriment, l'assumpte del grup de música s'allarga excessivament.

EN UN MOT: Immadura.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

MUSICAL: "Company de George Furth/Stephen Sondheim - Lonny Price - Neil Patrick Harris/Martha Plimpton/Stephen Colbert" (2011)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1942831/

DURADA: 144 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 54 (sobre 100).

MILLOR:
- El que li diu el Paul a l'Amy, els papers de l'Aaron Lazar i la Katie Finneran, "Married people are no more marriage than musicians are music".

PITJOR:
- La interpretació del número titulat "You Could Drive a Person Crazy", a càrrec de la Kathy, l'April i la Marta, encarnades per la Chryssie Whitehead, la Christina Hendricks i l'Anika Noni Rose, respectivament.

NOTES:
1. L'obra original va estrenar-se el 24 de març de 1970 en el Shubert Theatre de Boston, en l'estat de Massachusetts dels EUA; la producció dirigida per l'Hal Prince, que va estrenar-se el 26 d'abril de 1970 en l'Alvin Theatre de Broadway, va ser guardonada en la 25a edició dels Annual Tony Awards, per exemple, amb les distincions de Best Musical, Best Book of a Musical, Best Original Score (Music and/or Lyrics) Written for the Theatre i Best Direction of a Musical.
2. Fou enregistrat en el que, aleshores, s'anomenava Avery Fisher Hall, en el complex Lincoln Center for the Performing Arts de la ciutat nord-americana de Nova York, entre el 7 i el 9 d'abril de 2011.
3. Després de 82 minuts, surt el rètol "Intermission".

COMENTARI: D'entrada, el posat d'imbècil del Neil Patrick Harris fent del Robert m'ha molestat bastant. És a dir, entenc que el seu Barney Stinson de la sèrie "How I Met Your Mother" https://ca.wikipedia.org/wiki/How_I_Met_Your_Mother podria trobar-se en una mateixa òrbita a la d'aquest altre solter, la qual cosa el qualificaria força. El problema, crec, rau en que se'l veu massa ample, a l'actor, sense deixar lloc al personatge. A més, de talent musical, va justet, em sembla; no acaba d'arriba a les notes. Després, el "Bobby, baby, Bobby, bubbi..." de la primera cançó no ajuda a rebre l'espectacle amb gaire il·lusió. Què n'és, de desagradable! I la gracieta es va repetint, és recurrent. En fi, cosa meva, suposo, perquè, de música, no en sé un borrall. Tot i que m'atreviria a afirmar que el tema de "Someone Is Waiting" resulta un pèl massa carrincló. El ridícul, el freguen, la Jennifer Laura Thompson i el Jon Cryer, en nom de la Jenny i el David, en l'escena del porro. Vergonyeta aliena, tu! A veure, no tot ho fotria a la brossa. En comparació amb versions diferents que he pogut revisar al YouTube, destacaria el tros del karate entre la Sarah i el Harry, en mans de la Martha Plimpton i l'Stephen Colbert, que es presenta més dinàmic (i divertit) aquí. O el ball de les mosses en roba interior, "Tick-Tock", encapçalades per la Chryssie Whitehead. Resumint, passa; però, derrapant una mica.

EN UN MOT: Anodí.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Lucky Hank - Temporada 1a" (Des del 19 de març fins el 7 de maig de 2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt19785210/episodes?season=1

DURADA: 353 minuts (Crèdits: 16 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment en el que el Hank Devereaux, interpretat pel Bob Odenkirk, se n'adona que el seu pare, el Henry Devereaux, encarnat pel Tom Bower, pateix d'alzhèimer https://ca.wikipedia.org/wiki/Malaltia_d%27Alzheimer.

PITJOR:
- La figura del Jeffrey Epstein, a càrrec del Chris Gethard, sembla massa caricatura, fent de bocamoll i babau.

NOTES:
1. Es basa en la novel·la escrita pel Richard Russo, "Straight Man", publicada en 1997 i inspirada en les vivències de l'autor com a professor de la Southern Illinois University Carbondale, la Southern Connecticut State University i la Penn State Altoona; originalment, el llibre, també, havia de donar nom a la sèrie.
2. Abans de començar el cinquè capítol apareix el rètol "This program contains subject matter related to mental health and suicide. Viewer discretion is advised"; abans de la promoció del final d'aquest mateix capítol, surt "If you or someone you know is struggling with thoughts of suicide, call 800-273-TALK (8255) or go to https://suicidepreventionlifeline.org for resources and support. You can also learn more from the American Foundation for Suicide Prevention http://afsp.org".
3. Els títols dels episodis són "Pilot", "George Saunders", "Escape", "The Goose Boxer", "The Clock", "The Arrival", "The Count of Monte Cristo" i "The Chopping Block".
4. El rodatge es va portar a terme entre setembre i desembre de 2022 en indrets de les rodalies de l'àrea metropolitana de Greater Vancouver, al Canadà.

COMENTARI: Sobretot, se m'ha fet feixuga perquè tant personatges com fils argumentals esdevenen força ordinaris passada la primera escena. El trauma infantil del paio, la seva depressió de pa sucat amb oli i l'angoixa pel bloqueig de l'escriptor https://en.wikipedia.org/wiki/Writer%27s_block que pateix suprimeixen, per cansament, l'efecte de les petites notes d'humor que apareixen aquí i allà. Per exemple, en el segon capítol, veiem un home que xala de valent, suposadament, component una novel·la amb l'ajuda d'un llibre d'autoajuda (fictici) anomenat "Your Novel in 30 days", mentre l'acadèmic, enfonsat en la seva pròpia misèria, es mostra incapaç d'escriure res davant una pantalla en blanc. O, en el cinquè lliurament, m'ha fet gràcia l'entremaliadura de l'Emma Wheemer, el paper a càrrec de la Shannon DeVido, quan encoratja pèrfidament el Tony Conigula, encarnat pel Diedrich Bader, a proposar relacions extramatrimonials a la June Washington-Chen, interpretada per l'Alvina August. En fi, que m'he avorrit bastant. Sincerament, pensava que seria una altra cosa, més còmica i menys dramàtica; m'ha decebut.

EN UN MOT: Mediocre.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Meet Cute" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14900738/

DURADA: 89 minuts (Crèdits: 10 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena final a l'estil del rescat dels inferns de l'Eurídice per part de l'Orfeu, en la que en Gary abandona, sense mirar enrere, la companyia de la Sheila, els personatges interpretats pel Pete Davidson i la Kaley Cuoco, respectivament, amb l'esperança que la dona el segueixi.

PITJOR:
- La correcció, a mitja pel·lícula, del relat sobre les condicions del viatge temporal; sembla una improvisació per adaptar-les a les necessitats del guió.

NOTES:
1. Després d'1 minut que hagin començat els títols de crèdit, es mostren 4 minuts i mig de preses descartades; cap el final, surt el rètol "IN LOVING MEMORY OF AMIR PNUELI".
2. El guió, escrit per la Noga Pnueli, fou inclòs en l'edició del 2018 de The Black List https://en.wikipedia.org/wiki/The_Black_List_(survey)#2018_Black_List, gestionada pel Franklin Leonard.
3. El rodatge es va portar a terme l'agost del 2021 en la ciutat nord-americana de Nova York.

COMENTARI: De robust, l'argument, no ho sembla gaire. Però, entenc que l'espectacle es fonamenta, sobretot, en l'amabilitat de la protagonista i, en aquest aspecte, no hi ha discusió. Trobo la noia adorable. Pel que fa al vessant de la història del viatge temporal, no obstant, crec que l'aprofitament està massa restringit. És a dir, assumint la lliure disposició de l'aparell fantàstic, el fet que la Sheila es passi, mínim, 1 any repetint la mateixa vetllada, un dia darrere l'altre, sense cap objectiu concret esdevé un tant inversemblant, fins i tot, considerant paciència infinita. No només això, la mossa es passa 150 diumenges jugant a pilota amb el Gary infant, fent-se passar per l'oncle Charlie. Absurd, tenint en compte les possibilitats diverses que ofereix el giny per trobar felicitat i sensació d'assoliment en altres fronts. Per cert, amabilitat, també, de la ciutat, Nova York. Quina placidesa, coi!

EN UN MOT: Limitada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Cheri maho THE MOVIE * 30-sai made douteida to mahoutsukai ni narerurashii *" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt19632738/

DURADA: 104 minuts (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 35 (sobre 100).

MILLOR:
- La neutralitat del Yuutaro, que interpreta el paper del Minato Wataya; si no fos per la nou del coll, tant podria tractar-se d'un home com d'una dona.

PITJOR:
- El caire asèptic i la demora dels esdeveniments; la contenció carrinclona.

NOTES:
1. El títol internacional és "Cherry Magic! Thirty Years Of Virginity Can Make You A Wizard?! The Movie" o, escurçat, "Cherry Magic! The Movie".
2. És la seqüela de l'adaptació a sèrie d'elenc de carn i ossos del manga desenvolupat per la Yuu Toyota des del 2018, "Sanjuusai made Doutei Da to Mahoutsukai ni Nareru rashii"; la sèrie, de 12 episodis més 2 d'especials, es va emetre per la TV Tokyo entre el 9 d'octubre i el 24 de desembre del 2020 i la van dirigir el Hiroki Kazama, en Hiroaki Yuasa i el Masataka Hayashi.
3. La Yuu Toyota va donar una porció dels drets de l'adaptació de la seva obra a l'organització, https://www.marriageforall.jp/, Marriage For All Japan.

COMENTARI: Una hora i tres quarts, per quatre merdes que ens presenten un parell de bledes; no pot ser, noi... Estic molt d'acord en la llibertat sexual de tothom i entenc que resulta necessari seguir conscienciant la gent sobre l'assumpte. Però dubto que es pugui aconseguir cap avenç si avorrim el personal amb castanyes com aquesta. No sé, no coneixia el material original i m'esperava, potser, un xic de comèdia o de fantasia, per allò de la màgia de les bruixes. Error. Si és que no formo part del públic objectiu d'aquest gènere, el yaoi... Quan n'aprendré a seleccionar millor? En fi, ha estat una tortura, per dir-ho finament.

EN UN MOT: Sodomia.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Don't Worry Darling" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10731256/

DURADA: 122 minuts i mig (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 41 (sobre 100).

MILLOR:
- La persecució pel desert dels darrers 5 minuts.

PITJOR:
- La festa insubstancial, la luxúria i tot allò que passa en el núvol dels 50s que no fa res més que avorrir l'espectador.

NOTES:
1. Durant els primers 3 minuts de crèdits, es veu la coreografia d'unes ballarines.
2. A partir d'un pressupost de 35 milions de dòlars, va recaptar-ne'n a prop de 87.
3. El guió original, redactat pels germans Carey i Shane Van Dyke, va ser inclòs en l'edició del 2019 de The Black List, gestionada pel Franklin Leonard.
4. Segons la directora, l'Olivia Wilde, el personatge del Frank, encarnat pel Chris Pine, s'inspirà en l'autor Jordan Peterson.
5. El gruix del rodatge es va portar a terme a Los Angeles entre el 26 d'octubre del 2020 i el 13 de febrer del 2021; tot i que fou interromput durant 2 setmanes a començaments de novembre per infecció de la COVID-19, entre d'altres, de la Florence Pugh, d'en Harry Styles i del Chris Pine.

COMENTARI: Sembla ben bé una excusa per fotografiar un cop més l'atmosfera dels 50s, l'era daurada del capitalisme; de manera molt inert, tot sigui dit. Només que amb l'afegitó d'aquesta mena d'existència virtual que no té ni cap ni peus. Quin nyap! Puc entendre aquesta poca-soltada des de la reivindicació "feminista", palesa quan la noia se'n assabenta de la situació en la que el seu home l'ha ficat i li ho retreu. Però no calien 2 hores per plantejar això. Pèrdua de temps absoluta, una pena.

EN UN MOT: Pesada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Bokutachi no Rimeiku - Temporada 1a" (Des del 3 de juliol fins el 25 de setembre del 2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt13528102/episodes?season=1

DURADA: 311 minuts (Crèdits: 36 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 52 (sobre 100).

MILLOR:
- La xerrada de presentació de la professora Misaki Kanou, a qui dóna veu la Miyuki Sawashiro.

PITJOR:
- L'esbroncada en el karaoke de l'Eiko Kawasegawa a la Nanako Kogure, interpretades per la Nao Touyama i l'Aimi Terakawa, respectivament.

NOTES:
1. Es coneix internacionalment com "Remake Our Life!"; alternativament, "Let's Time-Travel to 10 Years Ago and Reenjoy Creative and Sweet Youthful Days".
2. És l'adaptació d'una sèrie de novel·les lleugeres desenvolupada des del març del 2017 pel Nachi Kio i il·lustrada per l'Eretto; ha estat portada, també, al manga amb dibuixos del Bonjin Hirameki.
3. Està composta per 12 episodis: "Nanimokamo Dame ni Natte", "Juu-nen Mae ni Modotte Kite", "Boku wa Nanimono Nan Daroutte", "Dekiru Koto o Kangaete", "Jibun no Omoi o Uchiakete", "Nantoka Shiyoutte", "Iya na Koto mo Hikiukete", "[Kekka] o Dashite", "Misetsukerarete", "Omoishirasarete", "Kakugo o Kimete" i "Mou Ichido Mae o Muita"; el primer és doble i, després dels 6 primers, va emetre's un resum parcial, "Soushuuhen".

COMENTARI: M'ha decebut bastant. He aterrat en el títol a la recerca d'embolics temporals amb certa gràcia i m'he trobat, bàsicament, una masturbació en tota regla, una fantasia egoista, trivial, vanitosa i consentida. Entenc que la història queda sense cloure, almenys, en el format anime, la qual cosa deixa marge per resoldre la marranada en la que es converteix el salt vital enrera del Kyouya Hashiba, de qui s'encarrega el Masahiro Itou. Però jo ho deixaré aquí, n'he tingut prou. A més del fàstic que em provoca el protagonista, hi ha detalls del relat un tant inversemblants, com el pla per ajudar econòmicament el Tsurayuki Rokuonji, el paper del Haruki Ishiya, o l'estupidesa del president d'Attraction Point. Bé, potser és que m'he fet massa gran per aquestes merdes.

EN UN MOT: Mitjania.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Bliss" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10333426/

DURADA: 104 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 73 (sobre 100).

MILLOR:
- La persistència de la filla, l'Emily Wittle, interpretada per la Nesta Cooper.

PITJOR:
- El primer terç de la història es fa molt pesat i l'exhibicionisme de la Isabel Clemens, encarnada en la Salma Hayek, m'ha semblat força carregós.

NOTES:
1. El gruix del rodatge, que va començar en juny del 2019, es va portar a terme a Los Angeles, la ciutat croata d'Split i l'illa del sud de Croàcia, Lopud.
2. El director, en Mike Cahill, va lligar la participació de l'Owen Wilson i la Salma Hayek abans que aquests llegissin llurs papers; la primera trobada dels tres fou a casa de l'actriu  que va preparar al seu company de repartiment uns Chiles rellenos de guacamole.

COMENTARI: He arribat a creure que el que estava mirant era una presa de pèl bastant ximple i que esdevindria una tortura completar-ne el visionat, cap els quaranta minuts de pel·lícula. Quan m'ha quedat clar que la història era la crònica d'una addició, no obstant, la meva perspectiva ha canviat bastant. M'és impossible saber-ho perquè mai he pres drogues de les que s'insinuen en el film. Però m'ensumo que la realitat que deuen modelar serà propera a la que es mostra que viu el protagonista. El vessant dramàtic, bé; la resta, així així.

EN UN MOT: Delusòria.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Ich bin dein Mensch" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt13087796/

DURADA: 108 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).

MILLOR:
- El comportament madur i capaç del robot, interpretat pel Dan Stevens.

PITJOR:
- La conclusió final de l'Alma, que desaconsella l'adopció de robots com a parella pels humans.

NOTES:
1. El títol internacional és "I'm Your Man".
2. El gruix del rodatge va portar-se a terme a la capital alemanya, Berlín, entre el 4 d'agost i el 4 de setembre del 2020.
3. Està basada en el relat homònim de l'Emma Braslavsky.
4. Li va ser atorgat el Silberner Bär für die Beste Schauspielerische Leistung in einer Hauptrolle a la Maren Eggert, que fa el paper de l'Alma, en la 71a edició del Internationale Filmfestspiele Berlin.

COMENTARI: He de reconèixer que l'actitud de la protagonista m'ha semblat bastant molesta, molt poc racional i impròpia d'algú amb certa formació acadèmica, encara que es pretenguin justificar les seves rebequeries amb la frustració, l'angoixa provocada per un situació familiar sense esperança i la insatisfacció personal. En aquest sentit, no entenc la tria d'una dona escèptica o contrària a allò que es desitja investigar per un experiment suposadament transcendent. A part d'això, bé. El film convida a reflexionar sobre l'amor, les relacions humanes, la felicitat... En tot cas, se m'ha fet un pèl llarga.

EN UN MOT: Esbiaixada.

PAÍS:           ALEMANYA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

Res enyor, no enyoro res!

El 28 de setembre del 2014 vaig començar a redactar unes ressenyes que vaig batejar, "Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual". En principi, havien de tocar qualsevol article cultural o d'oci; però, a la pràctica, fonamentalment, han acabat estant de pel·lícules i sèries. Aquell dia vaig veure un film japonès del 1994 dirigit pel Gakuryuu Ishii titulat "Angel Dust" i la meva humil puntuació subjectiva va ser de 60 sobre 100 (a l'IMDB li donen un 67). Avui, 12 d'abril del 2020, més o menys, dos mil dies després, he arribat a les 500 revisions amb la crítica de l'obra del 2015 dirigida pel Bi Gan anomenada "Kaili Blues"; li he posat un 57 (a l'IMDB li donen un 73). Hi ha qui diu que sóc un troll; potser, tenen raó.

Té cap utilitat enregistrar-les? Probablement, per ningú. A més, he de confessar que escriure els comentaris del que em vaig empassant és una autèntica murga. Moltes vegades, sovint, he perdut més estona decidint què explicar sobre un llargmetratge o serial que el temps que m'ha calgut per visionar-lo. No obstant, ja que conservo les avaluacions que he anat confeccionant al llarg d'aquests 2023 dies, em puc regalar a mi mateix un parell de fets estadístics (totalment inútils). Al cap i a la fi, estem en l'era del BIG DATA on la informació és poder.

Així, per exemple, puc saber que, durant aquest període de temps, de mitjana, cada 4 dies he consumit alguna cosa. Aquí, nogensmenys, he d'aclarir que la unitat que he considerat sempre ha estat el títol. La qual cosa és un problema perquè no representa el mateix esforç cruspir-se una producció de 90/120 minuts (la durada de la majoria) que la temporada senzera d'una sèrie que pot tenir uns quants capítols.

No sé perquè ara em ve al cap, per exemple, "Kiseijuu: Sei no Kakuritsu", en anglès, "Parasyte -the maxim-", un sèrie anime de 24 episodis de 23 minuts cadascun del 2014 produïda per Madhouse. Era l'adaptació d'un manga del Hitoshi Iwaaki. Vaig avaluar-la el 18 d'agost del 2018 i li vaig posar un 57 (a l'IMDB li donen un 84).

Umm... no la recordava tant fluixa. Tenint en compte la distribució de títols en termes absoluts, 52 (10.4%) el 2014, 115 (23%) l'any següent, 59 (11.8%) el 2016, 41 (8.2%) el 2017, 27 (5.4%) el 2018, 139 (27.8%) l'any passat i 67 (13.4%) enguany, veig que aquell 2018 va ser el menys prolífic. Suposo que l'estiu no m'estava provant gaire i l'ànim era baix. En fi...

Una altra cosa que es desprèn de les xifres, si més no, curiosa és que el gaudiment mitjà de les meves experiències audiovisuals ha estat de 58.73 (sobre 100). Concretament, la pel·lícula que més m'ha agradat (entre aquestes 500) ha estat "Kubo and the Two Strings", del 2016, dirigida pel Travis Knight. La vaig veure el 19 de març del 2017 i la vaig puntuar amb un 96 (a l'IMDB li donen un 78). En l'altre extrem, està una cosa al càrrec del Tommy Wiseau del 2003 anomenada "The Room". El 25 de maig del 2017 vaig atorgar-li un 3 sobre 100 (la nota de l'IMDB és de 37).

Són 17 les pel·lícules que he valorat amb una nota de 58, si fa no fa, la meva mitjana. Una d'elles és "Star Wars: Episode II - Attack of the Clones", el film del 2002 dirigit pel mestre George Lucas, que vaig jutjar el 25 de maig del 2016. Una altra, de mostra, la del director Jan Svankmajer del 1996, "Spiklenci slasti", vista el 15 de febrer del 2015.

Amb tot, em pregunto si arribaré a escriure 500 ressenyes més o ho deixaré estar abans... Perquè, gaudir de l'audiovisual, pel·lis, sèries, audio-llibres, documentals... ho continuaré fent. Segur.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Spectacular Now" (2013)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt1714206/
Nota SUBJECTIVA: 62 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'escena sexual del Sutter Keely i l'Aimee Finecky, interpretats pel Miles Teller i la Shailene Woodley, respectivament.
Pitjor: El to estúpid de la redacció que escriu el protagonista, sobretot, al final.
Curiositat: Basada en la novel·la homònima escrita pel Tim Tharp i publicada el 2008; en el text, però, quan el protagonista deixa marxar sola la noia, anuncia que no tornarà a veure-la mai més. El gruix del rodatge es va portar a terme en 25 dies. Recaptà uns 7 milions de dòlars sobre un pressupost aproximat de 2 milions y mig. El guió d'aquest film va aparèixer en The Black List, una llista de produccions desitjades no realitzades construïda a base d'una enquesta anual, en 2009.

Comentari:
El concepte en si és tot un clàssic, la mandra o, vés a saber si, la incapacitat d'un individu a l'hora d'encarar un canvi vital ineludible; amb excuses o no, desídia, autodestrucció, rebel·lia. Qui més qui menys, imagino, té un referent propi en aquest aspecte. Tant ell com elles, força bé. No obstant això, he de reconèixer que qui m'ha mantingut davant la pantalla ha estat l'angelical Shailene Woodley. I quin ensurt, l'atropellament! Trista.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Wackness" (2008)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt1082886/
Nota SUBJECTIVA: 72 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El moment de pànic del Luke Shapiro, interpretat pel Josh Peck, en veure que el doctor Jeffrey Squires, encarnat pel Ben Kingsley, s'endinsa al mar per suïcidar-se.  L'acudit: "Why Mozart could not find his teacher? Because he was Haydn".
Pitjor: No es consuma el suïcidi i queda un final dolç.
Curiositat: El director i guionista, en Jonathan Levine, declarà que la història té detalls autobiogràfics. El guió d'aquesta pel·lícula es va incloure en The Black List, una llista de produccions desitjades no realitzades construïda a base d'una enquesta anual, en 2007. L'Olivia Jo Thirlby, que fa de l'Stephanie, confessà que va haver de treballar en el seu físic per les escenes de platja i biquini.

Comentari:
L'encarava com un relat de típica relació amorosa (adolescent) d'estiu amb assessor convidat, només que amb la peculiaritat del consum (i distribució) indiscriminat de substàncies. I, més o menys, és el que m'he trobat. Desconec com era l'ambient del Nova York del 1994 (ni me'n recordo del de Barcelona), tampoc he pres mai drogues d'esbarjo. Però, el film sembla honest. I, malgrat que resulta difícil simpatitzar amb cap traficant, la vulnerabilitat emocional del nano desperta certa tendresa. No cal dir que, per edat i filosofia, estic més proper del personatge d'en Ben Kingsley, el doctor Squires. Penso que els actors són un encert, hi ha química (mai millor dit). Convincent.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Fisherman's Friends" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt1648186/
Nota SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).
Revisió: Potser, la tornaré a veure.
Millor: La interpretació de l'himne de la Cornualla, el "The Song of the Western Men", també conegut com "Trelawny", en lloc del "God Save the Queen".
Pitjor: L'actuació al banquet del casament.
Curiositat: Inspirada en la història verídica del grup de cantors de Port Isaac, al nord de la Cornualla d'Anglaterra, anomenat Fisherman's Friends que signà per Universal Records i assolí un èxit entre els 10 més venuts del moment. Tots els membres del grup fan cameos a la pel·lícula. Amb els títols de crèdit es veuen unes quantes instantànies del grup real en el que es basa la pel·lícula. Va anunciar-se una seqüela titulada "Fisherman's Friends 2: Bound For South Australia". El film està dedicat, com ho indica el rètol al principi dels crèdits, al cantant del grup Trevor Grills i al mànager de gira Paul McMullen els quals van morir en un accident mentre es preparava un concert al G Live de Guildford, a Surrey.

Comentari:
És, bastant, un clixé; ja se sap el què passarà encara que no coneguis la història original. Però, els personatges es fan simpàtics (a mi, m'ha encisat la naturalitat de la Tuppence Middleton, que encarna l'Alwyn). I té detalls interessants, com la llista de supersticions marineres que els pescadors improvisen per al Daniel Mays, que fa el paper del Danny. Fer un petó al primer peix que es captura? Això, imagino, deu ser una broma... Gratificant.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Nae Meorisogui Jiugae" (2004)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0428870/
Nota SUBJECTIVA: 75 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La incertesa, la intermitència i la desesperació. 
Pitjor: Els rampells del Choi Chul-soo, encarnat en el Jung Woo-Sung. La caracterització del Kwon Byeong-kil, que fa de doctor Lee. El número coral de la botiga, al final.
Curiositat: Literalment, el títol en coreà significa "Esborrador en el meu cap". També, es coneix amb el títol en anglès "A Moment to Remember". Basada en la sèrie televisiva japonesa del 2001, "Pure Soul", dirigida pel Karaki Akihiro, l'Okamoto Koichi i el Morita Kukai.

Comentari:
Amb l'Alzheimer pel mig, la cosa no pot ser menys que dramàtica i penosa, com amb qualsevol altra malaltia degenerativa sense remissió. Si tenim en compte l'aspecte de la pèrdua dels records i de la identitat, aleshores, resulta especialment trista tant si l'afectada és una jove de vint-i-set anys, la de la pel·lícula, com una àvia de vuitanta. Se m'ha fet una mica llarga. Entenc, però, que calia construir per, després, ensorrar. Emocional.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Bié Gàosù Tā" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt8637428/
Nota SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La conversa en anglès entre l'Awkwafina, que fa de la Billi Wang, i el Jim Liu, que interpreta el doctor Song, enmig dels que no entenen l'idioma. En l'ofrena a la tomba de l'avi, la discussió per si li han de deixar tabac o no. La recriminació de la Billi a la seva mare, la Lu Jian, encarnada en la Diana Lin, d'haver-se guardat els problemes per si quan era petita, malgrat veure-li l'angoixa als ulls. La diferenciació que fa el Jiang Yongbo, en el paper del Haibin, entre la gent a l'est i a l'oest, sent la d'occident egoista i individualista. El pla de comiat des del taxi, en el que la vella queda enrere.
Pitjor: Les ploraneres professionals. A partir del banquet, la cosa va de baixa. No entenc el perquè de la cançó "Come Healing" del Leonard Cohen en la seqüència final del taxi.
Curiositat: La traducció literal del títol és "Don't tell her" o "Don't let her know". En anglès, s'anomena "The Farewell". La nota de presentació diu "Basada en una mentida real". Es va rodar a Changchun, Xina, al llarg de 24 dies. Basada en la història de la directora, la Lulu Wang, sobre la malaltia de la seva àvia, titulada "What You Don't Know", emesa a "This American Life". L'estrena a la Xina va cancel·lar-se.

Comentari:
Pensava que seria més intensa en el vessant emocional; la meva expectació i receptivitat han anat decreixent. A més, la inscripció de comiat, que diu "Sis anys després de la seva diagnosi, Nai Nai encara és amb nosaltres", sembla que acaba d'ensorrar el dramatisme de tot el film. Més que la mentida solidària de la família amb la iaia, m'ha copsat l'atenció la situació de l'immigrant que torna a casa i ha d'enfrontar-se a aquella decisió que el va allunyar dels seus orígens. A què ve la seqüència alentida dels protagonistes de cap al final avançant endavant? Interessant.

Perdoneu per la meva ignorància!