LLARGMETRATGE: "Daaaaaalí!" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt23476446/

DURADA: 78 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment en el que el protagonista, encarnat pel Gilles Lellouche, protesta perquè l'apel·latiu Muhammad Ali conté el seu cognom.

PITJOR:
- El grapeig dels pits de l'Angélique Pleau, impune perquè qui ho fa és un artista.

NOTES:
1. Durant els primers noms dels crèdits, es mostra el Père Jacques, el paper de l'Éric Naggar, pintant el "Fontaine nécrophilique coulant d'un piano à queue", la pintura del 1932; més endavant apareix un pla de l'Anaïs Demoustier amb el Jean-Marie Winling.
2. El rodatge es va portar a terme en sis setmanes, entre novembre i desembre de 2022, en diferents indrets, com el comú parisenc de Saint-Cloud, el de Rayol-Canadel-sur-Mer o a Llafranc.
3. A partir d'un pressupost de sis milions set-cents mil euros, va recaptar-ne'n uns tres milions i mig.
4. El personatge principal és interpretat per l'Edouard Baer, en Jonathan Cohen, el Gilles Lellouche, en Pio Marmaï i el Didier Flamand.

COMENTARI: Trobo que el plantejament resulta bastant adequat per abordar aquesta mena d'homenatge juganer al mestre Salvador Dalí i Domènech https://ca.wikipedia.org/wiki/Salvador_Dal%C3%AD_i_Dom%C3%A8nech. Els tocs d'absurditat i poca-solta també s'agraeixen, com l'esquetx del tir al colom. Malauradament, es repeteix una mica massa pel meu gust. De manera que la recurrència m'ha acabat avorrint. Tampoc m'ha fet el pes la manera de resoldre l'assumpte de l'entrevista, l'eix de la història; crec que la situació es podria haver aprofitat un xic més. Però, en fi, malgrat això i gràcies al metratge raonable, la considero prou correcta; almenys, m'ha entretingut.

EN UN MOT: Surrealista.

PAÍS:           FRANÇA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "Netflix vs. the World" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8407418/

DURADA: 104 minuts i mig (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 74 (sobre 100).

MILLOR:
- La crítica del Michael Pachter al sistema de recomanació de la plataforma quan qualifica "Bright" https://www.imdb.com/title/tt5519340/, el film del 2017 del David Ayer, i "The Cloverfield Paradox" https://www.imdb.com/title/tt2548396/, la pel·lícula del 2018 dirigida pel Julius Onah, de porqueria.

PITJOR:
- Les animacions, a càrrec del Brad Hodgson i el Jeff Johnson, que acompanyen alguns punts del relat.

NOTES:
1. Durant els títols de crèdits, el John Antioco, el Shane Evangelist, l'Steve Swasey i la Tracy DeSoto expliquen l'anècdota de l'enviament de l'aigüera a Netflix per part de l'Ed Stead.
2. Es basa en el llibre del 2012, "Netflixed: The Epic Battle for America's Eyeballs", escrit per la mateixa guionista, la Gina Keating.

COMENTARI: M'ha agradat escoltar les històries de les beceroles de l'empresa que conta en Marc Bernays Randolph. La meva admiració, sobretot, rau en el conjunt de decisions estratègiques encertades que van prendre els dirigents del proveïdor en qüestió en moments clau i en el coratge d'implementar-les. Perquè crec que la tendència de consum audiovisual era força fàcil d'imaginar, si més no, per aquells més propers a la tecnològica digital. Qualsevol amb un dispositiu electrònic o ordinador ja havia modificat els seus hàbits d'oci abans del fenomen Netflix (ho dic per mi i els meus coneguts, per exemple). El que, reconec, no resultava tant evident era que l'oferta estigués a l'abast de qualsevol pària a canvi d'una quota mensual raonable. El duel contra Blockbuster https://ca.wikipedia.org/wiki/Blockbuster_(empresa), prou entretingut. A veure com segueix el mercat...

EN UN MOT: Introducció.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Bokutachi no Rimeiku - Temporada 1a" (Des del 3 de juliol fins el 25 de setembre del 2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt13528102/episodes?season=1

DURADA: 311 minuts (Crèdits: 36 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 52 (sobre 100).

MILLOR:
- La xerrada de presentació de la professora Misaki Kanou, a qui dóna veu la Miyuki Sawashiro.

PITJOR:
- L'esbroncada en el karaoke de l'Eiko Kawasegawa a la Nanako Kogure, interpretades per la Nao Touyama i l'Aimi Terakawa, respectivament.

NOTES:
1. Es coneix internacionalment com "Remake Our Life!"; alternativament, "Let's Time-Travel to 10 Years Ago and Reenjoy Creative and Sweet Youthful Days".
2. És l'adaptació d'una sèrie de novel·les lleugeres desenvolupada des del març del 2017 pel Nachi Kio i il·lustrada per l'Eretto; ha estat portada, també, al manga amb dibuixos del Bonjin Hirameki.
3. Està composta per 12 episodis: "Nanimokamo Dame ni Natte", "Juu-nen Mae ni Modotte Kite", "Boku wa Nanimono Nan Daroutte", "Dekiru Koto o Kangaete", "Jibun no Omoi o Uchiakete", "Nantoka Shiyoutte", "Iya na Koto mo Hikiukete", "[Kekka] o Dashite", "Misetsukerarete", "Omoishirasarete", "Kakugo o Kimete" i "Mou Ichido Mae o Muita"; el primer és doble i, després dels 6 primers, va emetre's un resum parcial, "Soushuuhen".

COMENTARI: M'ha decebut bastant. He aterrat en el títol a la recerca d'embolics temporals amb certa gràcia i m'he trobat, bàsicament, una masturbació en tota regla, una fantasia egoista, trivial, vanitosa i consentida. Entenc que la història queda sense cloure, almenys, en el format anime, la qual cosa deixa marge per resoldre la marranada en la que es converteix el salt vital enrera del Kyouya Hashiba, de qui s'encarrega el Masahiro Itou. Però jo ho deixaré aquí, n'he tingut prou. A més del fàstic que em provoca el protagonista, hi ha detalls del relat un tant inversemblants, com el pla per ajudar econòmicament el Tsurayuki Rokuonji, el paper del Haruki Ishiya, o l'estupidesa del president d'Attraction Point. Bé, potser és que m'he fet massa gran per aquestes merdes.

EN UN MOT: Mitjania.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

A reveure!

Xifra rodona, he arribat a les 1.000 ressenyes. Què puc dir al respecte? Doncs, que he trigat 2.626 dies o 7 anys i escaig en escriure-les, a una mitjana d'1 cada 2 dies i mig, més o menys (2 dies i 15 hores, concretament). També és cert que les primeres 500 van ser molt més lentes, necessitava 4 dies per cadascuna, mentre que per les segones 500, la cosa ha estat diària, aproximadament (1 dia i 4 hores). D'això, en part, podem culpar la pandèmia del COVID-19.

Curiosament, la millor i la pitjor valoració d'aquestes 1.000 vaig atorgar-les en la primera tongada de 500, entre el 28/09/2014 i el 12/04/2020, que va quedar amb una puntuació mitjana de 58,73/100. I, no obstant, la mitjana de la segona s'eleva al 63,02/100. M'he tornat més moderat i benèvol o més selectiu?

Durant el segon cicle de mig miler, que s'ha allargat entre el 24/04/2020 i el 06/12/2021, m'he empassat 64.592 minuts de material audiovisual, que equivalen, gairebé, a 45 dies d'atenció a la pantalla (sense comptar el temps de redacció de la crítica, sovint, superior a la durada de la pròpia obra). Menció especial en negatiu per "Retrocausality" (https://www.imdb.com/title/tt7535666/), del 2019, dirigida pel Kristian Denver Diaz i el Michael Manus, que va guanyar-se una nota de 15/100. I, en l'altra banda de l'espectre, "Bai She: Yuan qi" (https://www.imdb.com/title/tt9288776/), del mateix any, a càrrec de l'Amp Wong i el Ji Zhao, que va merèixer (sota el meu parer) un flamant 95/100.

I ara, què? Bé, mirarem de prendre'ns-ho amb calma. Ja veurem...

Perdoneu per la meva ignorància!