LLARGMETRATGE: "Elvis" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt3704428/

DURADA: 159 minuts (Crèdits: 9 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- Els crits espontanis de les noies en la presentació de la Louisiana Hayride KWKH en resposta a la interpretació de l'Elvis Presley, encarnat en l'Austin Butler, de "Baby Let's Play House", la cançó del 1954 composta per l'Arthur Gunter.

PITJOR:
- La inclusió de peces sonores fora de context musical, com ara "Vegas", a càrrec de la Doja Cat; no sé què hi pinta una rapera, en l'Amèrica dels 50s.

NOTES:
1. Abans dels títols de crèdit, apareixen els rètols "Colonel Parker's financial abuse of Elvis was finally exposed in a series of lawsuits beginning a few years after Elvis's death", "Parker tried to claim immunity as a citizen of no country, but eventually settled out of court, ending his ties to the Presley Estate", "The colonel spent his final years in poor health, wandering through Vegas casinos pouring his fortune into slot machines", "Elvis Presley is the best selling solo recording artist of all time", "His influence on music and culture lives on" i "ELVIS AARON PRESLEY January 8, 1935 - August 16, 1977"; al final de les lletres, se sent l'Elvis dient "Thank you! You're fantastic. Thank you very much!".
2. A partir d'un pressupost de 85 milions de dòlars, va recaptar-ne més de 287.
3. El rodatge es va portar a terme en l'estat australià de Queensland entre gener del 2020 i març del 2021; el 12 de març del 2020, no obstant, es va interrompre perquè el Tom Hanks, que fa de Colonel Tom Parker, va resultar positiu en COVID-19 i no es va reprendre fins el 23 de setembre.
4. El disseny que surt al final dels crèdits amb unes lletres i un llampec referencia una joia exhibida per l'artista; les lletres són les inicials de la seva màxima, "Taking Care of Business".

COMENTARI: Em sembla un espectacle notable, ric en recursos visuals (un pèl recarregat, de fet) i d'estètica potent. I l'Elvis és l'Elvis, el rei. Però, alguns experiments que ens proposa, trobo, fan llufa; com confrontar tres versions de "That's All Right", la peça escrita en 1946 per l'Arthur Crudup. Més que res, perquè la seqüència resulta massa llarga i esdevé redundant. A mi, aquest film m'ha servit per conèixer mínimament la figura del Colonel Tom Parker, el mànager bergant del cantant. S'hauria de dir així, la pel·lícula, "Andreas Cornelis van Kuijk aka Thomas Andrew Parker", penso. Tot i que, per aquests assumptes que exposa, m'hauria satisfet més un documental rigorós que no pas una dramatització, per molt sentida que aquesta sigui. En general, he de confessar que m'ha avorrit una mica. És a dir, els números musicals són clàssics sensacionals; m'han plagut. Alguns dels relats, fins i tot, m'han emocionat; per exemple, l'estrena pel "'68 Comeback Special" del "If I Can Dream", el tema del Walter Earl Brown. Al final, nogensmenys, no deixa de ser una història coneguda i trista.

EN UN MOT: Recordatori.

PAÍS:           EUA, AUSTRÀLIA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!