SÈRIE: "Monkey Dust - Temporada 2a" (Des del 4 de novembre fins el 9 de desembre de 2003)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0386224/episodes/?season=2

DURADA: 171 minuts i mig (Crèdits: 8 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).

MILLOR:
- L'esquetx del Nissan Terrano https://en.wikipedia.org/wiki/Nissan_Pathfinder del capítol 5è.

PITJOR:
- L'esquetx de darrer episodi dels yuppies menjant-se el cap d'un "sense llar" https://ca.wikipedia.org/wiki/Sensesostre i, en reacció a la protesta corresponent, el del Simon també.

NOTES:
1. El títol és argot per anomenar la metilendioxipirovalerona https://ca.wikipedia.org/wiki/MDPV, altrament, coneguda com la droga caníbal.
2. Consta de 6 episodis; van emetre's dues temporades més, també, de 6 capítols cadascuna, entre el 3 de febrer i el 17 de març de 2003 i des del 4 de gener fins el 8 de febrer de 2005.
3. La cançó "That's Not Really Funny" https://en.wikipedia.org/wiki/Souljacker dels americans, Eels https://ca.wikipedia.org/wiki/Eels, fa de sintonia.
4. El co-creador, el Harry William Thompson https://en.wikipedia.org/wiki/Harry_Thompson, va morir en novembre de 2005 de càncer.

COMENTARI: Alguns gags són més fins, com l'escena dels hooligans https://en.wikipedia.org/wiki/Hooliganism anglesos mirant the History Channel https://ca.wikipedia.org/wiki/History_(canal_de_televisi%C3%B3) en un pub i celebrant igual que els gols en un partit de futbol una victòria militar de l'Eduard I d'Anglaterra https://ca.wikipedia.org/wiki/Eduard_I_d%27Anglaterra contra en William Wallace https://ca.wikipedia.org/wiki/William_Wallace, l'heroi escocès, i d'altres, més roïns, com la sàtira de la situació de l'Abu, l'immigrant il·legal, fent d'estora o de cortina. N'hi ha que semblen farcit sense cap intenció còmica, com les discussions viscerals entre un parell de mansos, l'un favorable al comtat d'Essex https://ca.wikipedia.org/wiki/Essex i l'altre, al de Londres https://ca.wikipedia.org/wiki/Gran_Londres (tot i que, reconec, m'ha fet certa gràcia el clip en el que el motiu de l'estira-i-arronsa era "las mejores tapas del mundo" i els personatges es presentaven vestits del Real Madrid i del Barça). I unes quantes referències que, òbviament, no he captat. Per exemple, els fragments "Brian Blessed Theatre" https://ca.wikipedia.org/wiki/Brian_Blessed o la suposada paròdia del film de Michael Reeves, "Witchfinder General" https://www.imdb.com/title/tt0063285/, en versió pedòfila. Llavors, tenim la befa cap a la telerealitat https://ca.wikipedia.org/wiki/Telerealitat, la conya dirigida al gihadisme https://ca.wikipedia.org/wiki/Gihadisme, el pare ludòpata que sacrifica la seva filla mica en mica, acudits masclistes, violència gratuïta, irreverència, poca-solta general. En fi, humor malparit.

EN UN MOT: Burlesca.

PAÍS:           GB.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Monkey Dust - Temporada 1a" (Des del 3 de febrer fins el 17 de març de 2003)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0386224/episodes/?season=1

DURADA: 171 minuts i mig (Crèdits: 9 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- Les escenes del Clive Pringle, a qui posa veu el Morwenna Banks, i les seves excuses inspirades en "The Lord of the Rings" https://ca.wikipedia.org/wiki/El_Senyor_dels_Anells, "2001: A Space Odyssey" https://ca.wikipedia.org/wiki/2001:_una_odissea_de_l%27espai o "Hotel California" https://en.wikipedia.org/wiki/Hotel_California.

PITJOR:
- La utilització del cas de la Billie-Jo Margaret Jenkins https://en.wikipedia.org/wiki/Murder_of_Billie-Jo_Jenkins per fer els gags de les conferències de premsa de la Daisy Harris.

NOTES:
1. El títol és argot per anomenar la metilendioxipirovalerona https://ca.wikipedia.org/wiki/MDPV, altrament, coneguda com la droga caníbal.
2. Consta de 6 episodis; van emetre's dues temporades més, també, de 6 capítols cadascuna, entre el 4 de novembre i el 9 de desembre de 2003 i des del 4 de gener fins el 8 de febrer de 2005.
3. La cançó "That's Not Really Funny" https://en.wikipedia.org/wiki/Souljacker dels americans, Eels https://ca.wikipedia.org/wiki/Eels, fa de sintonia.
4. El co-creador, el Harry William Thompson https://en.wikipedia.org/wiki/Harry_Thompson, va morir en novembre de 2005 de càncer.

COMENTARI: Dosis diverses de sarcasme, sordidesa, ironia, paròdia, befa, ridícul, sexe, violència... i poca-solta a dojo. Sí, m'agrada la varietat presentada, entenent que, com amb una bomba de dispersió https://ca.wikipedia.org/wiki/Bomba_de_dispersi%C3%B3, no tots els fragments resulten igual d'efectius. En el vessant estètic, també, s'agraeix l'assortiment. Tot i que, d'entrada, l'estil general sembla bastant de fanzín https://ca.wikipedia.org/wiki/Fanz%C3%ADn de pacotilla del segle XX. La qual cosa, per una banda, té la seva gràcia però, per l'altra, causa certa sensació d'amateurisme. I de l'humor, em plau la inhibició i el to d'auto-fustigació. Tot, en un format adequat, lliuraments de mitja hora. O sigui que bé.

EN UN MOT: Mordaç.

PAÍS:           GB.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE/MUSICAL: "Askepop - the movie" (2003)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0344859/

DURADA: 78 minuts i mig (Crèdits: 2 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 39 (sobre 100).

MILLOR:
- Algunes de les cançons, com la composta pel Jesper Winge Leisner, "Følg din drøm", interpretada per la Bente Eskesen i la Sofie Lassen-Kahlke.

PITJOR:
- Un argument massa lax i simplificat que serveix de fil conductor molt feble per a un repertori que no sempre encaixa coherentment.

NOTES:
1. Internacionalment, s'anomena "Cinder Rock'n Rella".
2. És l'adaptació cinematogràfica del musical produït pel Regner Stenbæk Grasten, "Askepop", representat en el Glassalen del Tivoli https://en.wikipedia.org/wiki/Glass_Hall_(Tivoli_Gardens) durant el 2002.
3. La Bente Eskesen fa de mare i de tieta.
4. La història s'inspira en el conte de "La Ventafocs" https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Ventafocs, "Askepot" en danès.

COMENTARI: Suposo que l'invent funcionava prou bé sobre un escenari com a excusa per a recuperar l'estètica i els ritmes del Rock&Roll https://ca.wikipedia.org/wiki/Rock_and_roll més bàsic, sense complicacions ni, imagino, pretensions. Però, convertit amb la llei del mínim esforç en pel·lícula, esdevé un despropòsit. L'única cosa que sembla de valor afegit són els quatre efectes especials simples que s'utilitzen. Si el que volien era esprémer una mica més la mamella de la funció, trobo que hauria estat més digne i honest simplement enregistrar alguna de les representacions teatrals.

EN UN MOT: Reciclatge.

PAÍS:           DINAMARCA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "De grønne slagtere" (2003)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0342492/

DURADA: 100 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- L'estira-i-arronsa d'humor sec a la carnisseria entre l'Eigil i l'Svend, a càrrec del Nikolaj Lie Kaas i en Mads Mikkelsen, respectivament.

PITJOR:
- El profit extraordinari que treuen de la carn d'un parell de cadàvers, els de l'electricista, d'en Hus Hans, de la infermera Juhl i de la Tina, els papers del Mikkel Vadsholt, d'en Nicolas Bro, de la Lily Weiding i de la Bodil Jørgensen, respectivament (es menciona un suec com a cinquena víctima, no obstant).

NOTES:
1. Internacionalment, s'anomena "The Green Butchers".
2. El rodatge es va portar a terme entre gener i març del 2000 en indrets de Fiònia del sud, com ara el Brahetrolleborg Slot i el Nakkebølle Sanatorium de la ciutat de Fåborg, en el Det Danske Filmstudie de Kongens Lyngby i el Filmbyen d'Avedøre.
3. La Line Kruse, que interpreta l'Astrid, i l'Anders Thomas Jensen, director i guionista de la pel·lícula, es van casar el 2008.  

COMENTARI: En Nikolaj Lie Kaas fent de l'Eigil m'ha recordat la seva intervenció en el film del 1998 dirigit pel Lars von Trier, "Idioterne" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Idiots; on, per cert, també hi participava la Bodil Jørgensen. L'altre personatge que encarna aquest cop, el Bjarne, l'he trobat odiós, especialment encara que no només, per l'assumpte de les coces. Després, el company, l'Svend, amb els seus complexos i traumes, tampoc m'ha despertat cap simpatia. Al cap i a la fi, és un autèntic tarat, un assassí. I l'Astrid m'ha fet pensar en aquella cançó del Víctor Manuel, "Sólo pienso en ti" https://es.wikipedia.org/wiki/S%C3%B3lo_pienso_en_ti_(canci%C3%B3n_de_V%C3%ADctor_Manuel). Amb tot, crec que la història no resulta ni versemblant ni còmica, grinyola per la manca de rigor i per intentar barrejar poca-solta, trauma, misèria, carrincloneria barata i uns caràcters grotescs.

EN UN MOT: Estúpida.

PAÍS:           DINAMARCA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Foolproof" (2003)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0356614/

DURADA: 93 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).

MILLOR:
- El plantejament, una colla afeccionada a ordir robatoris per diversió i el criminal que els recluta per materialitzar-los.

PITJOR:
- La inversemblança de la coerció infligida als amics pel personatge interpretat pel David Suchet, el Leo Gillette.

NOTES:
1. Va rodar-se a Toronto, a la província canadenca d'Ontario.
2. Va comptar amb un pressupost estimat de 8 milions de dòlars canadencs que no va recuperar.
3. En 2020, l'empresa de telecomunicacions de la que el protagonista, el Ryan Reynolds, és accionista, Mint Mobile, va oferir la pel·lícula de manera gratuïta a través d'un servei anomenat mintmobileplus que pretenia ser una paròdia de plataforma d'emissió en línia; aquesta era l'única peça del catàleg del servei fals.

COMENTARI: No sembla que el guionista, alhora que director, el William Phillips, es trenqués gaire les banyes en el desenvolupament de l'argument o dels diàlegs, més enllà de la premissa acceptable que s'havia empescat. Dic això perquè la impressió que m'ha quedat és de feblesa; un dolent ridícul i un pla no només ordinari sinó, també, barroer. I, pel mig, intents de sortides humorístiques que no rutllen. Per exemple, el moment en el que la Sam, interpretada per la Kristin Booth, es posa ximpleta describint el que fa el Lawrence Yeager, encarnat pel David Hewlett, quan queda sol a l'oficina frega el patetisme. Se suposa, a més, que el complot dels nanos ha de ser una gir de comiat. Però és que es veu a venir d'una hora lluny. Total, una castanyeta; no m'estranya que fos un fracàs comercial.

EN UN MOT: Superficial.

PAÍS:           CANADÀ.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Kontroll" (2003)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0373981/

DURADA: 106 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 79 (sobre 100).

MILLOR:
- El circ de personatges i les rondes d'interaccions, inclús amb el psicòleg.

PITJOR:
- La caracterització de l'investigador de la companyia de transports, encarnat en el György Cserhalmi, com si es tractés d'un agent de Gestapo.

NOTES:
1. Abans dels títols de presentació, surt l'Aba Botond, el conseller delegat de la Budapesti Közlekedési Vállalat, aclarint que la pel·lícula és ficció i que està orgullós d'haver donat suport a un jove talent en el seu debut, en Nimród Antal (a qui li van caldre 9 mesos per convèncer l'entitat de donar-li permís).
2. Al principi dels títols de crèdit es mostra la dedicatòria, "Apámnak", que significa "Al meu pare".
3. Rodada al llarg de 40 nits a la xarxa de ferrocarril metropolità de Budapest, a Hongria.
4. El títol internacional és "Control".

COMENTARI: Aconsegueix explotar prou bé l'entorn subterrani, si més no, el seu vessant més sòrdid, regalant uns quants plans força interessants, i aprofita la fauna grotesca que s'hi aplega modelant-la amb aquell puntet d'exageració creïble que li atorga una flaire bastant còmica. Addicionalment, trobem l'element de suspens, l'empenyedor, que posa la cirereta al pastís. M'ha atrapat.

EN UN MOT: Convincent.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Joze to Tora to Sakana-tachi" (2003)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0416881/

DURADA: 116 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).

MILLOR:
- El tauler automàtic de mahjong.
- La vella, l'Eiko Shinya.
- L'intercanvi de bufetades.

PITJOR:
- Els petons.

NOTES:
1. Basada en la novel·la homònima del 1985 escrita per la Seiko Tanabe.
2. Una adaptació a anime de la mateixa obra dirigida pel Kotaro Tamura s'ha d'estrenar a finals del 2020.
3. Josée és un personatge de la novel·la "Dans un mois, dans un an" de la Françoise Sagan, segons els títols de crèdit, del 1951.

COMENTARI: Interessant, incloure el condicionant d'una discapacitat en una relació afectiva. Això em fa recordar una història d'amor que em va impactar amb una protagonista, la Marion Cotillard, sense cames; "De rouille et d'os", un film del 2012 dirigit pel Jacques Audiard. No obstant, en aquest cas, em pertorba l'indici d'immaduresa psicològica de la noia, la Kumiko, que interpreta la Chizuru Ikewaki. L'afer, tal com està plantejat, em sembla un pèl inversemblant, no m'ha acabat de fer el pes. El tema de l'amic de l'orfenat tampoc em queda del tot clar. En fi, perfecta per a una revisió a fons de prejudicis.

EN UN MOT: Provocadora.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "School of Rock" (2003)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0332379/
Nota SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La passió de'n Dewey Finn, encarnat pel Jack Black, dirigint els nens.
Pitjor: El paper de bleda que fa la Joan Cusack interpretant la Rosalie Mullins.
Curiositat: Va estrenar-se una adaptació a Broadway el desembre del 2015 i una sèrie de televisió el març del 2016. Recaptà més de 130 milions de dòlars a partir d'un pressupost de 30 milions. El guió de'n Mike White s'inspira en el concepte del Langley Schools Music Project.

Comentari:
Entretinguda, divertida, amb algun punt ridícul però ben lligada i afavorida per petites perles com l'espavilada Miranda Cosgrove fent de la Summer Hathaway. La música també ajuda. Convincent.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Core" (2003)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0298814/
Nota SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La rèplica de la Hilary Ann Swank, fent de la Rebecca "Beck" Childs, en la que li recorda al Joshua "Josh" Keyes, encarnat pel Aaron Edward Eckhart, que vol completar la missió no per salvar el món sencer sinó per salvar tres persones.
Pitjor: Els efectes especials de la destrucció de Roma.
Curiositat: És un remake de la pel·lícula del 2000, dirigida per en Rodney McDonald, "Deep Core". En una enquesta a centenars de científics va ser votat com el film de ciència-ficció amb pitjor ciència. Es menciona que el forat més profund mai excavat fa unes 7 milles en vertical; dada, més o menys, acurada que es refereix a un forat de 23 centímetres de diàmetre i 12.262 metres (7,6 milles) realitzat en la península de Kola del districte rus de Pechengsky.

Comentari:
Imagino que l'argument resulta bastant poca-solta des de la perspectiva il·lustrada. No obstant, penso que l'objectiu de l'obra no va més enllà d'oferir una estona de focs artificials sense gaire pretensió. Això sí, a l'estil i amb una fórmula molt ianqui. Evidentment, no la compararé amb la novel·la clàssica d'en Jules Verne publicada el 1864, "Voyage au centre de la Terre". Sobretot, perquè no me l'he llegida. Però, igual que podria fer concessions a l'hora de gaudir d'aquella, em permeto fer-ne per entretenir-me amb aquesta. Complidora.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Room" (2003)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0368226/
Nota SUBJECTIVA: 03 (sobre 100).
Revisió: No l'havia d'haver vist.
Millor: Malgrat tot, la Juliette Danielle aconsegueix fer de la Lisa un personatge odiós.
Pitjor: El guió, la interpretació, el so, l'intent matusser de croma en les escenes del terrat...
Curiositat: Li fou atorgat el premi de l'audiència en el New York International Independent Film & Video Festival en la seva edició del 2004. La història es va escriure primer com a obra de teatre i després com a novel·la. Tingué un pressupost de sis milions de dòlars.

Comentari:
És senzillament indigna. Ja parteix d'un argument vulgar poc beneficiat per diàlegs no gaire ocurrents ni encertats. Continua perjudicada per una execució dels actors desafortunada, de vegades, immersos en escenes sense solta ni volta. I conclou de manera insulsa i maldrestra. Una autèntica pèrdua de temps. Ridícula.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Duplex" (2003)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0266489/
Nota SUBJECTIVA: 40 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'esforç del Ben Stiller, fent de l'Alex Rose, per contagiar-se de la grip durant el trajecte en tren.
Pitjor: L'escena del desembussament del safareig amb vòmit final de la Nancy Kendricks, interpretada per la Drew Barrymore, sobre el seu marit.
Curiositat: El film es va titular "Our House" al Regne Unit i Irlanda. El taquillatge no va arribar als tres quarts dels quaranta milions de dòlars de pressupost.

Comentari:
En general, l'he trobat incòmoda de veure i frustradora; però cal reconèixer-li alguns mèrits, com el retrat reeixit de la vella odiosa. Malauradament, la vis còmica dels protagonistes rarament s'imposa, cosa que resta interès a una sèrie de situacions ja, de per si, no gaire enginyoses. Fins i tot el cop d'efecte final m'ha semblat un pèl postís. Probablement, me'n oblidaré de seguida, d'aquesta pel·lícula.

Perdoneu per la meva ignorància!