LLARGMETRATGE: "Brain Damage" (1988)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0094793/

DURADA: 86 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 41 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena de la sala de concerts "HELL" en la que sona la cançó "Corruption" interpretada pels The Swimming Pool Q's.
- El moment de prestidigitació en el que li surten coses de l'orella al Rick Hearst, en el paper del Brian.
- El Joe Gonzales a la dutxa amb el Brian acollonit.

PITJOR:
- Tot plegat és bastant barroer, el moviment del cuc, la interpretació dels actors, els efectes visuals... un nyap.

NOTES:
1. L'equip de filmació va refusar participar en l'escena de la fel·lació.
2. Al metro, el protagonista coincideix amb el Duane Bradley, un personatge de "Basket Case", un títol del 1982 del mateix director, en Frank Henenlotter.
3. El guió original es titulava "Elmer The Parasite".
4. En Frank Henenlotter va escriure el guió com a metàfora de l'addició a les drogues després de desenganxar-se de la cocaïna.
5. Al final, s'escolta la frase "We'll do it again" seguida d'uns riures.

COMENTARI: En un moment determinat, pot resultar interessant veure el rètol "No Se Apoye Contra La Puerta" en la porta del metro de Nova York d'aquella època però no se m'acut res més que justifiqui perdre el temps amb quelcom tant vulgar i amb tant poc recorregut. De fet, s'explica que després de l'edició la pel·lícula només durava 66 minuts i el director va haver de recuperar escenes descartades per allargar-la. No sé quines són; sobren, segur. En resum, un bunyol que no val la pena.

EN UN MOT: Bàsica.

Perdoneu per la meva ignorància!