LLARGMETRATGE: "La Môme" (2007)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0450188/

DURADA: 141 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).

MILLOR:
- Algunes de les cançons: "Milord", del 1959, composta per la Marguerite Monnot i el Georges Moustaki, "L'Accordéoniste" del Michel Emer, del 1940, "Hymne à l'amour", de la mateixa Édith Piaf i la Marguerite Monnot, enregistrada el 1950 o "Non, je ne regrette rien", del Charles Dumont i el Michel Vaucaire, composta el 1956.

PITJOR:
- L'excés de salts endavant i endarrere en la línia temporal.

NOTES:
1. Internacionalment, s'anomenà "La Vie en Rose".
2. Li va ser atorgat, entre molts d'altres, l'Academy Award for Best Actress a la Marion Cotillard, que fa el paper de l'Édith Piaf en el film, en la 80a edició dels premis de l'Academy of Motion Picture Arts and Sciences (AMPAS).
3. A partir d'un pressupost de 25 milions de dòlars, va recuperar més de 86 milions.
4. Rodada entre el gener i el maig del 2006 a Praga, a la República Txeca, París, a França, i a Los Angeles, als EUA.
5. Altres pel·lícules que retraten la vida de l'artista són: "Piaf: The Early Years", del 1974, amb el Guy Casaril al capdavant, "Edith and Marcel", del 1983, dirigida pel Claude Lelouch, i "Édith Piaf: Une brève rencontre", del 1993, a càrrec del Michel Wyn.

COMENTARI: M'han emocionat, sobretot, els moments musicals i l'escenificació de la misèria en la infantesa de la diva. En canvi, els trossos de desfasament, com l'anècdota del cotxe a Califòrnia l'agost del 1955, m'han semblat enutjosos i, alguns, innecessaris. No sé fins a quin punt són fidels a la realitat les ganyotes grotesques del personatge i aquesta imatge de disminució intel·lectual que sembla plantejar; m'incomoden. En fi, m'he hagut de llegir la Wiki https://ca.wikipedia.org/wiki/Édith_Piaf per posar ordre al relat... i no he trigat 2 hores llargues. Ah... He de mencionar que la lletra d'"If You Love Me (Really Love Me)", adaptada pel Geoffrey Parsons a partir de l'"Hymne à l'amour" i que jo havia escoltat només en la veu de la Brenda Lee, sempre m'ha semblat una merda; desconeixia que era això, una adaptació. Vés per on!

EN UN MOT: Garbuix.

Perdoneu per la meva ignorància!