DOCUMENTAL: "Diego|Maradona" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt5433114/

DURADA: 124 minuts (Crèdits: 4 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 72 (sobre 100).

MILLOR:
- La pregunta pertinent del periodista en la roda de premsa de presentació a Nàpols sobre la Camorra, que respon el president del S.S.C. Napoli, en Corrado Ferlaino, amb indignació.
- Els cants i les pancartes de les aficions rivals contra els napolitans, pròpies d'una altra era.
- Les imatges del paio fent-li cantar a la seva filla petita "Juve, va fan culo!" i "Milan, va fan culo!".
- Tot el tema del Carmine Giuliano.
- L'explicació de la rutina setmanal de partit-festa-coca-purga-partit.
- El drama del Mundial de la FIFA del 1990 celebrat a Itàlia.

PITJOR:
- Sembla que després del S.S.C. Napoli s'acabi tot quan encara va estar actiu com a jugador durant 5 anys més.

NOTES:
1. Mostra metratge inèdit de l'arxiu familiar del propi jugador.
2. El porter a qui el Diego va marcar el gol anomenat de la "mà de Déu" als quarts de final entre l'Argentina i l'Anglaterra del Mundial de la FIFA del 1986 celebrat a Mèxic, en Peter Shilton, va refusar assistir a l'estrena del documental amb l'excusa d'una reunió amb antics companys d'aquella selecció per jugar a dards.
3. Els títols de crèdit comencen sobre imatges del Maradona; aleshores, s'aturen per mostrar la trobada en 2016 entre l'ex-futbolista i el fill que va engendrar amb la Cristiana Sinagra, un cop reconeguda la seva paternitat.

COMENTARI: Al DAM li vaig perdre la pista quan va marxar de Barcelona (on, crec, no va tenir sort); de manera que l'enrenou del periple italià el desconeixia (tampoc m'importava gaire, la veritat). Així, doncs, vista la bogeria que l'envoltava en aquella etapa i la personalitat del subjecte (encara que aquest documental suggereix que cal diferenciar entre el Diego privat i el Maradona públic), entenc que acabés de la forma patètica com va acabar. En aquest sentit, l'estona ha estat instructiva. I, sobretot, m'ha servit per valorar molt més haver pogut gaudir del Messi durant tant de temps al Barça, malgrat totes les circumstàncies. Gràcies, Messi!

EN UN MOT: Napolità.

Perdoneu per la meva ignorància!