SÈRIE: "Equinox - Temporada 1a" (30 de desembre de 2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10973800/episodes?season=1

DURADA: 267 minuts (Crèdits: 11 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 52 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escenari on es fa el ritual, als boscos de les rodalies de Roskilde.

PITJOR:
- El fraccionament excessiu dels flashbacks; la investigació no avança.

NOTES:
1. Els títols dels capítols són "Det kommer til at ske igen", "Pigen er væk", "Hvad er det du ser, når du sover?", "Alt på plads, plads til alt",  "Jeg hører stemmer" i "Blodet flyder i årerne".
2. Es basa en el podcast del 2017, "Equinox 1985", creat per la Tea Lindeburg, la qual participa, també, en la sèrie com a co-guionista.
3. Diu, la Tea Lindeburg, que va construir el relat a partir del record de l'admiració que li provocava, quan era nena, una veïna més gran que ella anomenada Ida.

COMENTARI: O no sabien què o no sabien com. El que em sembla evident és que, si en sabien, no va quedar palès en el producte acabat. Perquè m'he avorrit molt durant el desenvolupament de la història; i, la resolució, una aixecada de camisa en tota regla. Això, sí. Les germanes, l'Astrid, interpretada per la Danica Curcic i la Viola Martinsen, i l'Ida, encarnada per la Karoline Hamm, molt fastigosetes, elles. Com més hi penso més absurd ho trobo, tot plegat. Els adolescents desapareixen però el conductor, el Torben, el paper a càrrec del Peder Holm Johansen, entra en coma? El dimoni https://ca.wikipedia.org/wiki/Cernunnos, el personatge de l'Alexandre Willaume, es retira a descansar al camp? Buf! No sé. Crec que el contingut justeja i la forma fa pena. M'ha abordat la sensació que tenien clares algunes escenes mes no tant clar com lligar-les. En fi, que m'ha costat força empassar-me-la. Vaja, un suplici!

EN UN MOT: Garbuix.

PAÍS:           DINAMARCA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Turning Red" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8097030/

DURADA: 100 minuts (Crèdits: 10 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- La factura delicada de l'animació.

PITJOR:
- Malgrat totes les metàfores femenines, la diversitat dels personatges i tota la pesca, el relat no suggereix res de nou interessant.

NOTES:
1. Durant el primer minut i mig dels títols de crèdit, es veuen unes ombres animades mentre surten els noms; cap el final, es mostra un rètol que diu "Dedicated to our daughters, mothers, aunts and grandmas. You're magical!" i, en acabat, un petit clip del pare, a qui posa veu l'Orion Lee, al soterrani, escoltant música del grup 4*Town.
2. La Domee Shi, també co-guionista, és la primera dona en dirigir un film de Pixar Animation Studios en solitari.

COMENTARI: M'he de treure el barret amb el vessant artístic, això sí; es fan palesos els 175 milions de dòlars de pressupost. Però els problemes d'una noia asiàtica adolescent i les seves amigues de classe mitjana del Canadà en el 2002 que desitgen anar a un concert d'un grup de nois em rellisquen bastant. Els referents culturals em semblen succedanis i vagues. Allò primer que em ve a la memòria és el manga de la mestra, Rumiko Takahashi, "Ranma Nibun-no-Ichi", pel Genma Saotome, que es converteix en panda. Aquella història, no obstant, tenia la gràcia d'un vodevil guarnit d'arts marcials i trans-gèneres. Aquesta, més enllà del conflicte generacional, no sé fins a quin punt exagerat, i el toc fantàstic de l'exorcisme poca-solta, només ofereix l'al·legoria de la menstruació. L'Stephen King ja va parir en 1974 un relat amb alguns d'aquests ingredients, "Carrie"... En fi, tant se val; si no fos pel dibuix, li hauria posat molta menys nota.

EN UN MOT: Personal.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Volverá El Polvo a La Tierra" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt6606998/

DURADA: 84 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 39 (sobre 100).

MILLOR:
- El parell d'ensurts provocats per la mare difunta, interpretada per la Patricia Lupercio Sánchez.

PITJOR:
- Els diàlegs absurds.

NOTES:
1. El títol internacional és "Dust Will Return to Earth".
2. El del Marno fou el darrer paper que va encarnar el Roberto "Puck" Miranda, que va morir en novembre del 2020.

COMENTARI: Si més no, el dolent esdevé prou odiós, ràpid. Però és que tota la resta es presenta de manera molt pobre, feble i una mica forçada. El guió tampoc ajuda gaire. Entenc que el director, l'Alejandro Soltero, va fer el que va poder amb els recursos dels que disposava; el resultat és d'insuficient.

EN UN MOT: Pesada.

PAÍS:           MÈXIC.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Captain Fantastic" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt3553976/
Nota SUBJECTIVA: 76 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'escena de l'escalada. La dedicatòria amb vi del pare i els fills a la mare difunta mentre són a casa de la germana, la Harper, encarnada en la Kathryn Hahn. La incineració i l'inici de la interpretació de "Sweet Child o' Mine" de Guns N' Roses (segons el guió original, havia de ser "When Doves Cry" de Prince).
Pitjor: La improvisació musical nocturna del principi. El numeret amb el policia que els atura a la carretera.
Curiositat: El director, en Matt Ross, va fer signar un contracte el nens que fan de fills conforme el qual s'abstindrien de consumir sucre o menjar porqueria mentre durés el rodatge. Més de 22 milions de dòlars de recaptació sobre un pressupost de 5 milions. El Viggo Mortensen lluu una samarreta pròpia que diu "Jesse Jackson 88"; data de quan donava suport a l'activista en la seva candidatura a la presidència dels EUA amb el Partit Democràtic.

Comentari:
Un dels aspectes que m'agrada del film és que qüestiona, d'alguna manera, l'estil de vida alternatiu plantejat, en l'aïllament social, atacant el seu punt més feble, probablement, que és el de la manca d'assistència mèdica immediata i, en particular, psicològica. També, trobo encertada la imperfecció de l'home que, per un costat, intenta inculcar certs valors de virtut, com la disciplina, el treball, la iniciativa i, per altra banda, no troba un problema que la mainada furti al supermercat. O el respecte condicionat, com en l'acudit que llança una de les filles, "evitem burlar-nos de la gent, tret que siguin cristians". No ha quedat rodona del tot però, en general, emociona i, si més no, convida a la reflexió. Incòmoda.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Kimi no Na wa" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt5311514/
Nota SUBJECTIVA: 95 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: La reproducció, gairebé fotogràfica, dels escenaris i dels detalls; per exemple, el tatami.  L'excursió a la caldera d'Itomori. La resignació de la Miki Okudera.
Pitjor: El final es prolonga una mica massa. Les cançons de Radwimps.
Curiositat: Kadokawa Corporation va publicar la novel·lització del film a càrrec del mateix director i guionista, en Makoto Shinkai, un mes abans de la seva estrena. Li va ser atorgat el guardó Anima't a la millor pel·lícula en el SITGES 49è Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. Els personatges protagonistes també apareixen en rols secundaris en "Tenki no Ko", del 2019 i mateix director. Abans del seu títol definitiu es van considerar "Yume to Shiriseba", "Kimi no Musubime" i "Kimi wa Kono Sekai no Hanbun". Hida, a la prefectura de Gifu, va servir d'inspiració pel poble fictici d'Itomori. En anglès, el títol és "Your Name". Al 2017 es va anunciar una adaptació americana.

Comentari:
Em feia molta mandra mirar-la perquè m'esperava una carrinclonada. I, al final, m'ha resultat aclaparadora. Primer, com a obra gràfica, preciosa. Segon, la història combina diferents elements fantàstics molt en la línia dels meus gustos, sobretot, el de les paradoxes temporals. Tercer, i això és personal, la nostàlgia: els escenaris, rituals, costums, que es mostren m'han transportat a la meva època de fascinació absoluta pel país, el Japó. I, per acabar, una resolució amable. Magnífica.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Extra Ordinary." (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt8233874/
Nota SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El toc humorístic. Els clips de documental antic.
Pitjor: La representació del dimoni.
Curiositat: Li va ser atorgat el Premi del públic a la millor pel·lícula en la secció Panorama Fantàstic de la 52a edició del Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. En els títols de presentació s'anuncia que està basada en una història real. Al final dels títols de crèdit el locutor dels clips vells diu "That's all from us. See you next time!" alhora que es mostra aquesta darrera frase escrita en un rètol amb estètica vella.

Comentari:
Modesta però prou ben trobada. Resulta divertida, fins i tot, amb uns acudits i gags més aviat discrets, gràcies a la feina d'un elenc còmic. Potser, la més reprovable seria la Claudia O'Doherty, que interpreta la Claudia Winter, per la seva cara de fàstic constant. Encara que, en realitat, encaixa perfectament. Simpàtica.

Perdoneu per la meva ignorància!