LLARGMETRATGE: "Lovin' the Ladies" (1930)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0021102/

DURADA: 65 minuts (Crèdits: 1 minut, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- En Jimmy Farnsworth, el rol de l'Allen Kearns https://en.wikipedia.org/wiki/Allen_Kearns, quan el Peter Darby, encarnat pel Richard Dix https://en.wikipedia.org/wiki/Richard_Dix, el fa sortir de polleguera amb la seva xerrameca.

PITJOR:
- Suggerir que en Brooks, el paper de l'Anthony Bushell https://ca.wikipedia.org/wiki/Anthony_Bushell, treballa de majordom per gust i perquè no pot suportar errors gramaticals de gerents generals https://en.wikipedia.org/wiki/General_manager.

NOTES:
1. Adapta la peça teatral del 1919, "I Love You", escrita pel William LeBaron https://ca.wikipedia.org/wiki/William_LeBaron.
2. A partir d'un pressupost de 207 mil dòlars, va recaptar-ne'n 408 mil, significant un benefici per a la RKO Pictures https://ca.wikipedia.org/wiki/RKO_Pictures de 65 mil.
3. El títol de treball fou "The Roughneck Lover".
4. Va caure en el domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic a finals de 2025 perquè la llei de drets d'autor dels Estats Units marca un termini màxim de vigència de 95 anys a partir de la data de publicació per a obres anteriors a 1978.

COMENTARI: La sàtira cap a una burgesia desmenjada em sembla buida. I la paròdia d'una classe obrera ambiciosa, pèrfida. El menestral es presenta, de fet, com un mestretites de manual, en argot actual, un cunyat, arrogant, pedant, malcarat; trets que no tenen res a veure amb l'estatus social. Aleshores, planteja una teoria sobre l'enamorament https://ca.wikipedia.org/wiki/Enamorament de manera força inconsistent que només serveix per introduir una juguesca https://ca.wikipedia.org/wiki/Joc_d%27aposta de seducció típica amb opcions nul·les d'èxit. El problema rau, doncs, en l'absència de cap truc enginyós per donar la volta a una situació inicial impossible. En comptes d'això, ofereix una sèrie de flirts, un per cada personatge femení, inclosa la minyona, interpretada per la Virginia Sale https://en.wikipedia.org/wiki/Virginia_Sale, sense substància. Reconec, no obstant, que la poca-solta d'un moment de la trobada del protagonista amb la Louise Endicott, encarnada per la Rita La Roy https://en.wikipedia.org/wiki/Rita_La_Roy, m'ha fet petar de riure.

EN UN MOT: Bluf.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Banshees of Inisherin" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11813216/

DURADA: 114 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- El Barry Keoghan fent del Dominic Kearney.

PITJOR:
- La mentida que li diu el Pádraic Súilleabháin al Declan, els papers a càrrec del Colin Farrell https://ca.wikipedia.org/wiki/Colin_Farrell i l'Aaron Monaghan, respectivament.

NOTES:
1. Abans dels crèdits, apareix la dedicatòria, "In Memory Of Jon Gregory".
2. El rodatge es va portar a terme entre agost i octubre de 2021 en indrets d'Éire, com Árainn https://ca.wikipedia.org/wiki/Inis_M%C3%B3r o Acaill, Oileán Acla https://ca.wikipedia.org/wiki/Acaill.
3. A partir d'un pressupost de 20 milions de dòlars, va recaptar-ne'n més de 50.
4. En la 80a edició dels Golden Globe Awards https://ca.wikipedia.org/wiki/Globus_d%27Or_del_2023, li van ser atorgats els guardons de Best Motion Picture – Musical or Comedy, Best Performance in a Motion Picture – Musical or Comedy (Actor) i Best Screenplay; i, en la 76a edició dels British Academy Film Awards https://ca.wikipedia.org/wiki/LXXVI_Premis_BAFTA, els de Best Actor in a Supporting Role, Best Actress in a Supporting Role, Best Original Screenplay i Outstanding British Film.

COMENTARI: Els escenaris són bonics, l'ambientació i els personatges semblen genuïns; fins i tot, la Mrs McCormick, encarnada per la Sheila Flitton, que fa de fada https://ca.wikipedia.org/wiki/Banshee_(fada). A més, els fils paral·lels de la Siobhán Súilleabháin i del Dominic Kearney, els rols interpretats per la Kerry Condon https://ca.wikipedia.org/wiki/Kerry_Condon i el Barry Keoghan https://ca.wikipedia.org/wiki/Barry_Keoghan, respectivament, resulten deliciosos d'alguna manera. Però, l'absurditat dels dits tallats i la tossuderia dels protagonistes m'ha acabat els quartos. Perquè, per a un vell sol, com es presenta en el film el Colm Doherty, el Brendan Gleeson https://ca.wikipedia.org/wiki/Brendan_Gleeson, la vida rural de 1923 sense dits fa fila de complicació majúscula. Vaja, ni solta ni volta, senyor Martin McDonagh https://ca.wikipedia.org/wiki/Martin_McDonagh! Clar, ho expresso sense tenir ni idea del tarannà irlandès... Potser, es quelcom normal allà. En fi, en general, fregant el tedi.

EN UN MOT: Bucòlica.

PAÍS:           GB, EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   BÉ.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Free Time" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt24806518/

DURADA: 77 minuts i mig (Crèdits: 1 minut i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 53 (sobre 100).

MILLOR:
- La naturalitat dels personatges i la fluïdesa dels diàlegs.

PITJOR:
- La poca-solta de convertir sobtadament el protagonista, el Drew, el paper interpretat pel Colin Burgess, en una mena de guru de babaus folls.

NOTES:
1. El rodatge es va portar a terme en deu dies a la ciutat de Nova York durant la tardor de 2021.
2. En Ryan Martin Brown, director i guionista, diu que van inspirar-lo films com "The Heartbreak Kid" https://ca.wikipedia.org/wiki/El_trencacors (1972, Elaine May) i "The Jerk" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Jerk (1979, Carl Reiner).

COMENTARI: Pel desenllaç, sembla ben bé que el bo del Ryan no sabia com rematar les quatre escenes que tenia pensades per retratar el moment d'incertesa i deriva d'en Drew, el repel·lent. Perquè trobo elements prou familiars, com el tarannà del cap corporatiu a càrrec del James Webb o la pífia de maldestre en la situació amb la veïna calenta que fa la Jessie Pinnick (per cert, aparentment, mal muntada tenint en compte que el paio ja ha abandonat els companys músics en aquest punt). Però em manca una motivació que no sigui el pur cansament laboral del noi per convertir la història en quelcom mínimament interessant. Parlant d'avorriment, l'assumpte del grup de música s'allarga excessivament.

EN UN MOT: Immadura.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Swinger" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt4665630/

DURADA: 99 minuts (Crèdits: 4 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 44 (sobre 100).

MILLOR:
- La sordidesa de la Bolette, interpretada per la Lisbeth Wulff, en el seu afany de quedar embarassada, recollint l'esperma dels condoms usats.

PITJOR:
- El grau de ridiculesa al que arriba l'Adam, a càrrec del Martin Buch.

NOTES:
1. Abans dels títols de crèdit, apareix la dedicatòria "Til Camilla".
2. El gruix del rodatge es va portar a terme en indrets de l'illa d'Ærø, com Ærøskøbing, en 4 setmanes de 2015, cap el maig.
3. La Lisbeth Wulff i el Rasmus Botoft, que encarnen la Bolette i el Jørgen, són parella en la vida real.

COMENTARI: Pel que he entès d'un article que he llegit a Internet, en Mikkel Munch-Fals, el director i co-guionista del film, va estar intentant tirar endavant el projecte durant 12 anys sense èxit, doncs ningú li donava suport. Sembla que tenien raó, tots aquells que el rebutjaven. Quina autèntica castanya borda de pel·lícula! Ni fa gràcia ni entreté ni interessa. Perquè el tema del club d'intercanvi grinyola per totes bandes. Bé... Tampoc puc parlar amb propietat de l'assumpte, no hi he estat mai, en un d'aquests. Però, allò que veiem té més a veure amb un balneari vulgar que amb un espai d'exploració i llibertat sexual. És a dir, el títol fa fila de ser un ham, un de ben descarat i trist. Després, la immaduresa dels personatges fa molta pena. En fi... Quina pèrdua de temps! Ho reconec, m'ha costat horrors empassar-me-la.  

EN UN MOT: Desorientada.

PAÍS:           DINAMARCA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "La Notte" (1961)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0054130/

DURADA: 122 minuts (Crèdits: 3 minuts, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- Que ens estalviïn haver de sentir una segona vegada l'enregistrament de la Valentina Gherardini, encarnada per la Monica Vitti, gràcies a que la noia l'esborra.
- Les imatges del Milà de començaments dels 60s.

PITJOR:
- La poca-solta de l'escena de la nimfòmana, interpretada per la Maria Pia Luzi, a l'hospital.
- La reunió dels convidats per presenciar l'enfrontament de pseudo-petanca entre la Valentina Gherardini i el Giovanni Pontano, el rol del Marcello Mastroianni.

NOTES:
1. Forma part del que es considera una trilogia del director, en Michelangelo Antonioni, juntament amb "L'Avventura", del 1960, i "L'Eclisse", estrenada el 1962.
2. Li va ser atorgat el Goldener Bär en l'11a edició del Internationale Filmfestspiele Berlin.
3. Fou rodada a Milà i a Sesto San Giovanni, de la regió italiana de la Llombardia; la producció es va portar a terme en 1 any.
4. Va recaptar 470 milions de lires.
5. La Monica Vitti era parella del director.

COMENTARI: Em sembla una divagació amb molt poca grapa, parsimoniosa, desganada, absurda; fins i tot, diria, ximple, com el moment en el que la Lidia, el paper de la Jeanne Moreau, atura una baralla entre joves en un descampat. Per què? També, em pregunto perquè el tros del night-club dels balladors negres s'allarga tant; no fa ni té cap gràcia. En alguna crítica he llegit que al·ludeix a la dominació europea de l'Àfrica... Palles mentals! Un espectacle més aviat patètic. Després està el voler i doler dels personatges, els coquetejos o les carones d'abandó i desencís de la Moreau o la Vitti... Vés! Quina matraca! Em sap greu, no; massa burgesa, massa maimona, massa plom.

EN UN MOT: Avorriment.

PAÍS:           ITÀLIA, FRANÇA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Maboroshi no hikari" (1995)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0113725/
Nota SUBJECTIVA: 44 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La fotografia.
Pitjor: El ritme.
Curiositat: Filmada, principalment, a Uniumachi, a uns 5 Km de la ciutat de Wajima, prefectura d'Ishikawa. També coneguda amb el títol de "Illusion". Basada en la novel·la homònima de l'escriptor Teru Miyamoto.

Comentari:
Una bona col·lecció de quadres estàtics i composicions visuals escrupoloses, com ara la seqüència de la processó fúnebre. La majoria de les imatges em plauen; algunes em semblen exquisides, fins i tot. Nogensmenys, em desespera la parsimònia i la monotonia del desenvolupament. Massa calma. Soporífera.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Holy Motors" (2012)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt2076220/
Nota SUBJECTIVA: 55 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La dança de la sessió de captura de moviment "mocap". L'interior dels magatzems La Samaritaine de París.
Pitjor: L'escena del captaire. La poca-solta general.
Curiositat: Entre altres guardons d'altres festivals, li van ser lliurats el de millor pel·lícula fantàstica a competició, millor direcció i el Premi José Luis Guarner en l'edició del 2012 del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. 

Comentari:
Ha aconseguit adormir-me malgrat els tocs grollers i la sang. Una excusa insuficientment clara serveix per mostrar situacions inconnexes que, no negaré, poden ser més o menys cinematogràfiques o interessants. Però, a la llarga, tot plegat acaba per desmotivar. Una palla escènica.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Inner Workings" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt5807512/
Nota SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).
Revisió: Potser el tornaré a veure.
Millor: El rellotge digital Timeko. La textura de l'aigua de l'onada a la platja. El gag recurrent de la tomba i el frare.
Pitjor: El plantejament no és gaire original.
Curiositat: Presentat juntament amb el llargmetratge "Moana", del 2016, dirigida pel Ron Clements, el Don Hall, en John Musker i el Chris Williams.

Comentari:
Exquisida animació plena de petits detalls. Deliciós.

Perdoneu per la meva ignorància!