LLARGMETRATGE: "Three Guys Named Mike" (1951)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0044125/

DURADA: 90 minuts (Crèdits: mig minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 51 (sobre 100).

MILLOR:
- L'angoixa davant les seves primeres assignacions de les noies, la Marcy Lewis, la Kathy Hunter, la Jan Baker i l'Alice Reymend, els papers a càrrec de la Jane Wyman, la Phyllis Kirk, l'Anne Sargent i la Jeff Donnell, respectivament.

PITJOR:
- L'episodi de la nena entremaliada, la Natalie, encarnada per la Bonnie Kay Eddy.

NOTES:
1. La història, escrita per la Ruth Brooks Flippen https://en.wikipedia.org/wiki/Ruth_Brooks_Flippen, va desenvolupar-se a partir de les aportacions de l'Ethel "Pug" Wells, una auxiliar de vol https://ca.wikipedia.org/wiki/Auxiliar_de_vol que treballava per l'American Airlines; el guió, a més, fou revisat pel William Augustus Wellman https://ca.wikipedia.org/wiki/William_A._Wellman; l'Ethel apareix fent un cameo https://ca.wikipedia.org/wiki/Cameo.
2. La Metro-Goldwyn-Mayer https://ca.wikipedia.org/wiki/Metro-Goldwyn-Mayer, la productora, va declarar uns guanys de 577 mil dòlars sobre un pressupost d'uns 860 mil amb el que va comptar el film.
3. L'American Airlines https://ca.wikipedia.org/wiki/American_Airlines va col·laborar de franc, per exemple, permetent l'enregistrament en els seus avions; algunes de les naus retratades són el "Flagship Washington", matrícula N90423, el "Flagship Montezuma", matrícula N94249, o el "Flagship San Diego", matrícula N94200.

COMENTARI: M'esperava més anècdotes de la professió i menys festeig estúpid, la veritat. Perquè l'actitud dels paios, sobretot, la del publicista, el Mike Tracy, el personatge interpretat pel Barry Sullivan, resulta un tant repugnant. A més, aquest tarannà encoratjat de setciències que manega la protagonista tampoc m'ha aixecat gaire simpatia. Bastant fastigoseta, la mossa. Bàsicament, la Jane Wyman https://ca.wikipedia.org/wiki/Jane_Wyman m'evoca "Falcon Crest" https://ca.wikipedia.org/wiki/Falcon_Crest, el serial emès per la Columbia Broadcasting System https://ca.wikipedia.org/wiki/Columbia_Broadcasting_System durant els 80s. Tot i que, ho reconec, no em mirava la sèrie. Ara, podria intentar comparar l'humor de la pel·lícula amb el d'aquella sèrie d'hostesses de principis dels 2000, "Jet Lag" https://ca.wikipedia.org/wiki/Jet_Lag_(s%C3%A8rie_de_televisi%C3%B3), creada per les T de Teatre https://ca.wikipedia.org/wiki/T_de_Teatre i en Cesc Gay https://ca.wikipedia.org/wiki/Cesc_Gay. Però, és que no la suportava! Recordo, sí, haver-me empassat una castanya japonesa titulada "Good Luck!!" https://en.wikipedia.org/wiki/Good_Luck!!, deu capítols dirigits pel Nobuhiro Doi sobre un pilot d'avions. Era l'època en la que perdia el temps amb qualsevol merda que vinguès d'allà, tant sols, per l'exotisme. En fi... el suposat glamur del personal de les companyies aèries. Ves!

EN UN MOT: Magra.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

—I'm sorry the place is such a mess. We're just having it landscaped.
—Oh, I know it's terrible, but honestly, Marcy, I couldn't find anything better.
—You mean this isn't a joke?
—Well, we all live in jokes like this. There's a housing shortage.
—I can well believe it. You know? Last night, she wouldn't come in until I turned the lights.
—I've got it!
—She's got it!
—Well, there goes the housing shortage!
—But I don't know why I didn't think of it before! There are four of us, and if we pool what we're paying right now, we could have a lovely little house.
—That sounds wonderful!
—What do you say?
—Oh, I say yes!
—Yes, indeed! Now, we can invite more than one boy at a time!
—Oh, yes!
—Listen, let's talk about it over lunches!
—Oh! There's a wonderful restaurant where we all hang out.
—Oh, good, let's go!
—Marcy!
—What?
—Where's your hat?

---
Jane Wyman as Marcy Lewis
Phyllis Kirk as Kathy Hunter
Anne Sargent as Jan Baker
Jeff Donnell as Alice Reymend

LLARGMETRATGE: "Made for Each Other" (1939)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0031602/

DURADA: 93 minuts (Crèdits: 1 minut, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 49 (sobre 100).

MILLOR:
- La frase que diu la Louise Beavers encarnant la Lily, "Never let the seeds stop you from enjoying the watermelon".

PITJOR:
- L'agressivitat de l'Annie, la cuinera, interpretada per l'Esther Dale.

NOTES:
1. L'Edmund E. Fellegi, un tècnic d'efectes especials, va morir en un accident en el rodatge de l'escena de la festa de cap d'any.
2. La producció, que es va desenvolupar entre agost i octubre de 1938, generà unes pèrdues d'aproximadament 300 mil dòlars.
3. El programa "Lux Radio Theatre" https://en.wikipedia.org/wiki/Lux_Radio_Theatre va emetre dues adaptacions radiofòniques d'1 hora de durada de la pel·lícula; la primera, en la que participaren la Carole Lombard i el Fred MacMurray, el 19 de febrer de 1940, la segona, comptant amb el James Stewart i la Marsha Hunt, el 17 de desembre de 1945.

COMENTARI: He trobat a faltar la comèdia que anunciava alguna sinopsi i que, francament, era l'únic al·licient per a mi. Perquè, de cara al balanç humorístic, el James Stewart fent de babau badoc no compta en absolut. De fet, aquest tarannà de carallot del John Horace Mason, el personatge que interpreta l'actor aviador https://ca.wikipedia.org/wiki/James_Stewart, esdevé tant carregós com la resta de situacions desagradables comunes que ens regala el film, siguin problemes domèstics de la jove amb la sogra, criades impertinents o urgències mèdiques infantils en forma de pulmonia https://ca.wikipedia.org/wiki/Pneum%C3%B2nia. Lligat a això darrer, l'èpica aeronàutica convertida sobtadament en titular de rotatiu em sembla una tant postissa. Total, que en el context de la Gran Depressió https://ca.wikipedia.org/wiki/Gran_Depressi%C3%B3, em costa molt sentir cap mena d'empatia per un advocat amb minyona, encara que el paio pateixi crisi existencial.

EN UN MOT: Matrimonial.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

One needs all one's time and energy for a career.
---
Lucile Watson as Mrs. Harriet Mason

LLARGMETRATGE: "The Timekeepers of Eternity" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt15528116/

DURADA: 62 minuts i mig (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 52 (sobre 100).

MILLOR:
- Els retalls multicapa; per exemple, els que apareixen per representar els monstres.

PITJOR:
- Les arrugues indiscriminades.

NOTES:
1. Les imatges utilitzades pertanyen a la minisèrie (2 episodis) de 1995 dirigida pel Tom Holland, "The Langoliers", que adaptava la història homònima escrita per l'Stephen King i publicada el 1990 en l'antologia "Four Past Midnight".
2. L'Aristotelis Maragkos, el director, explica en una entrevista que va desenvolupar el projecte al llarg de tres anys i mig, sobretot, durant les nits.

COMENTARI: No va ser en Woody Allen que va prendre una pel·lícula japonesa i la va doblar a l'anglès per convertir-la en una comèdia? Ja veig, gràcies a la Wikipèdia https://ca.wikipedia.org/wiki/Qu%C3%A8_passa,_Lliri_Tigrat%3F, que sí. El resultat va titular-lo "What's Up, Tiger Lily?" i fou estrenat en 1966. L'obra de la que va manllevar les imatges era un film d'espies ordinari, dirigit per un individu anomenat Senkichi Taniguchi, que va sortir un any abans, "Kokusai himitsu keisatsu: Kagi no kagi". No, si el reciclatge em sembla perfecte però és que això que fa el grec aquí fot flaire més d'exercici d'escola que de proposta comercial seriosa. En fi, si més no, m'ha servit per recordar amb un pèl de nostàlgia aquella castanya del Tom Holland, de temps en els que m'empassava qualsevol merda associada a l'escriptor de Maine.

EN UN MOT: Origami.

PAÍS:           GRÈCIA, GB.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Boîte noire" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10341034/

DURADA: 130 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 76 (sobre 100).

MILLOR:
- El desenllaç de la investigació.

PITJOR:
- Les reconstruccions mentals en les que el Mathieu Vasseur, interpretat pel Pierre Niney, imagina coses que no es poden deduir a partir dels sorolls.

NOTES:
1. Va comptar amb un pressupost aproximat de 10 milions i mig d'euros; mentre que, només, va recaptar uns 9 milions.
2. El títol internacional és "Black Box".
3. Es va rodar des de setembre de 2019 a llocs com els Studios d'Épinay d'Épinay-sur-Seine i l'Aéroport du Bourget, al departament francès de Seine-Saint-Denis, o les oficines del Bureau d'Enquêtes et d'Analyses pour la Sécurité de l'Aviation Civile de Cergy, al departament de Val-d'Oise.

COMENTARI: Els dubtes raonables sobre el protagonista i la incertesa sobre les seves capacitats juntament amb la mena de recerca del tresor del final la converteixen en una història força entretinguda. Si bé el punt principal de l'argument, la intrusió malintencionada en els sistemes d'un avió o d'un utilitari modern, em sembla una mica fantasiós, considero que l'excusa està ben aplicada i l'estructura clàssica del gènere fa la resta. No cansa però la impressió suggereix una durada generosa.

EN UN MOT: Sòlida.

PAÍS:           FRANÇA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

MUSICAL: "Come from Away - Christopher Ashley - Irene Sankoff/David Hein" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7638556/

DURADA: 107 minuts (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).

MILLOR:
- El número "Screech In" i el comiat de la banda sobre l'inici dels crèdits.

PITJOR:
- La peça "Me and the Sky" i la coqueteria entre el capità Bristol i l'Annette.

NOTES:
1. Inspirat en històries i situacions reals derivades de l'execució per part del govern canadenc de la "Operation Yellow Ribbon" després dels atacs terroristes de l'11/9 als EUA; concretament, en l'aterratge forçat de 38 avions en el Gander International Airport i l'acomodament dels passatgers que transportaven fins a la represa dels vols.
2. Enregistrat en el Gerald Schoenfeld Theatre de Nova York en maig del 2021; inicialment, s'havia concebut com una pel·lícula que havia de rodar-se al poble de Gander, en la província de Newfoundland and Labrador del Canadà.
3. Durant els títols de crèdit, apareix la dedicatòria "In Memory of Howell Binkley (1956-2020)"; també, un rètol que diu "To the people who opened their hearts and gave us their stories to tell", juntament amb un seguit de fotografies de l'elenc acompanyats dels personatges reals que interpreten.

COMENTARI: De fet, el relat ja em feia molta mandra de bon començament, malgrat la perspectiva diferent que s'adopta per abordar aquell episodi funest de fa 20 anys. Però és que, a més, l'estil narratiu d'explicació constant m'ha cansat bastant. Malauradament, el tractament del tema no m'ha seduït en absolut, m'ha semblat una anècdota d'interès molt relatiu. Ara, les cançons funcionen.

EN UN MOT: Fatigant.

PAÍS:           CANADÀ, EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Shadow in the Cloud" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9691136/

DURADA: 83 minuts (Crèdits: 8 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- El retorn de la Maude Garrett, interpretada per la Chloë Grace Moretz, a bord del seu avió gràcies a l'ona expansiva de l'esclat del caça japonès.

PITJOR:
- La baralla final entre la noia i el ratpenat gegant.

NOTES:
1. Rodada a Tamaki Makaurau (Auckland), a Aotearoa (Nova Zelanda).
2. Al principi dels títols de credit, es presenta l'elenc amb imatges de cadascun dels actors i, a continuació, es mostren imatges de dones pilot al llarg d'un minut i mig.
3. El guió original escrit pel Max Landis va ser abandonat després que aquest fos acusat de conducta indecent.

COMENTARI: Això del gremlin és un pegot. És a dir, la història de la mossa que fuig d'amagat amb el seu fill d'un conflicte conjugal i la situació bèl·lica en la que acaba trobant-se, sota foc enemic i amb tota la tensió del combat, em semblen correctes. Però la bestiola en forma de criatura monstruosa no lliga; si, en canvi, fos un mico entremaliat estaria el problema resolt, penso. Malgrat això i dels recursos limitats evidents, sense ficar-me en les incongruències de l'argument i dels diàlegs envers el rol de les membres de la Women's Auxiliary Air Force, passa bastant fàcil (sobretot perquè és curta). Ara, com homenatge a les dones de les forces de l'aviació, ben galdós.

EN UN MOT: Discreta.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "No Time for Sergeants" (1958)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0052005/
Nota SUBJECTIVA: 39 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'escena de l'entrevista entre l'Andy Griffith, fent de Will Stockdale, i el psiquiatre, Royal B. Demming, interpretat pel James Millhollin.
Pitjor: Les exageracions sense gràcia.
Curiositat: Basada en l'obra de teatre de l'Ira Levin que, alhora, s'inspirava en la novel·la de'n Mac Hyman. Donà lloc a adaptacions per a la televisió i, fins i tot, per llibres d'il·lustracions.

Comentari:
He de reconèixer que en algun moment m'han fet somriure les reaccions teatrals dels interlocutors del soldat peculiar encarnat per l'Andy Griffith. No obstant, en conjunt, m'ha costat bastant pair cadascuna de les escenes de la pel·lícula. Un ritme massa lent i un humor diluït, juntament amb la meva ínfima devoció per la temàtica militar, han convertir l'experiència en farragosa.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Non-Stop" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt2024469/
Nota SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La intriga, el pla del mort cada vint minuts. El detall que l'hostessa Nancy, encarnada per la Michelle Dockery, li porti aigua en comptes de gintònic al marshal, en Bill Marks, interpretat pel Liam Neeson. La baralla a la cambra de bany. El descens de l'avió fins als vuit mil metres d'alçada.
Pitjor: El paper embafador de la Julianne Moore, fent de Jen Summers.
Curiositat: El director, el Jaume Collet-Serra, va proposar-se canviar d'estil de filmació cada 15 minuts de la pel·lícula per evitar la monotonia d'escenari.

Comentari:
M'ha deixat una bona impressió primera i m'ha entretingut, sobretot, per la incertesa de l'argument i pel carisma del protagonista. No obstant, en una segona pensada sorgeixen alguns dubtes, com, per exemple, l'absurditat de camuflar una bomba en una bossa de cocaïna... Potser, un segon visionat del film esbandiria els malentesos però no m'ha agradat tant per dedicar-li cent minuts més de la meva vida.

Perdoneu per la meva ignorància!