LLARGMETRATGE: "Pusher" (1996)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0117407/

DURADA: 105 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- El Milo, el personatge a càrrec del Zlatko Burić.

PITJOR:
- L'escena de la pallissa que li clava el Frank, el paper del Kim Bodnia, al Tonny, encarnat pel Mads Mikkelsen, filmada des de darrera de la barra del bar.

NOTES:
1. És la primera de la trilogia dirigida pel Nicolas Winding Refn https://ca.wikipedia.org/wiki/Nicolas_Winding_Refn; la segona pel·lícula, en 2004, "Pusher II: With Blood on My Hands" https://www.imdb.com/title/tt0396184/ i la tercera, en 2005, "Pusher III" https://www.imdb.com/title/tt0425379/.
2. Abans dels crèdits, apareix la dedicatòria, "Til min onkel Peter Refn".
3. En Luis Prieto Yanguas https://ca.wikipedia.org/wiki/Luis_Prieto_Yanguas va dirigir-ne una revisió en 2012 https://www.imdb.com/title/tt1921070/; en 2010, l'havia fet l'Assad Raja https://www.imdb.com/title/tt1082075/.
4. Deriva d'un curtmetratge que va fer el director per tal de ser admès en una escola de cinema; les seves influències foren "La Bataille d'Alger" https://www.imdb.com/title/tt0058946/, "Cannibal Holocaust" https://www.imdb.com/title/tt0078935/, "The French Connection" https://www.imdb.com/title/tt0067116/, "The Killing of a Chinese Bookie" https://www.imdb.com/title/tt0074749/ i "Mean Streets" https://www.imdb.com/title/tt0070379/.

COMENTARI: Em transmet la impressió de fatxenderia pueril per elements com el tatuatge, "Respect", al clatell del Tonny o les converses d'adolescent ximplet entre la parella de brètols interpretats pel Bodnia i el Mikkelsen. Tot aquest segment inicial se m'ha fet molt pesat, la veritat. Després, sembla inversemblant que el protagonista pugui arribar a gaudir de prou reputació com per a ésser mereixedor de la confiança de ningú, i menys d'un distribuïdor, doncs, projecta la imatge de desgraciat poc fiable en tots els aspectes, professionalment i emocional. Hi ha uns quants moments, a més, que em grinyolen bastant en la seva execució. Per exemple, la visita al toxicòman, el rol del Thomas Bo Larsen, i el seu suïcidi de pa sucat amb oli. Òbviament, es tracta d'una suposició personal basada en el meu sentit comú ja que, reconec, mai he entrat en contacte amb ambients d'aquest estil. A mi m'ha atabalat però, potser, li concediria el mèrit de mantenir l'estil de hand-held shooting https://en.wikipedia.org/wiki/Hand-held_camera des del principi fins al final. Malgrat això, no aconsegueix fer-la més realista, trobo. De fet, la torna barata.

EN UN MOT: Pegot.

PAÍS:           DINAMARCA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Kauas pilvet karkaavat" (1996)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0116752/

DURADA: 95 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- L'empenta per emprendre de la Ilona Koponen, encarnada per la Kati Outinen, i del Melartin, el paper a càrrec del Sakari Kuosmanen.

PITJOR:
- Les dues cançons seguides interpretades pel Markus Allan en la darrera nit del Dubrovnik, "Kuumat Tuulet" i "Kohtalon Tuulet".

NOTES:
1. El títol internacional és "Drifting Clouds" o "Far Away the Clouds Escape".
2. Es considera la primera pel·lícula de la trilogia finlandesa del director, l'Aki Kaurismäki; éssent "Mies vailla menneisyyttä", del 2002, i "Laitakaupungin valot", estrenada el 2006, les altres dues.
3. Va comptar amb un pressupost aproximat de 5 milions i mig de marcs finlandesos.
4. Està dedicada a la memòria del Matti Pellonpää, que havia de protagonitzar-la; cap el minut 40è apareix la fotografia d'un nen que és de l'actor esmentat.
5. Fou rodada entre octubre i novembre del 1995 a Helsinki.

COMENTARI: L'estil és molt propi del director, rígid, encarcarat, amb una mena d'humor de rostre inexpressiu que, la veritat, no fa ni gaire ni gens de gràcia. La història tampoc puc considerar-la original: una parella ordinària que pateix l'infortuni de l'atur i el drama d'haver de cercar feina per sobreviure. Sí, angoixa; punt positiu pel guionista i director. Però, la sensació és de manca d'ànsia, en general. I lenta. No és que hagi patit per acabar-la... només que, gairebé, m'anestesia.

EN UN MOT: Balba.

PAÍS:           FINLÀNDIA, ALEMANYA, FRANÇA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Tián mì mì" (1996)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0117905/

DURADA: 115 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 79 (sobre 100).

MILLOR:
- L'intercanvi de desitjos per l'any nou.
- El negoci fallit de cassets de la Teresa Teng i com, tot seguit, es rendeixen a la carn.
- El moment, després de l'autògraf a la jaqueta, del clàxon accidental.
- El trencament després de comprar les dues joies.

PITJOR:
- La seqüència dels nens matant el Pao Au-Yeung, interpretat per l'Eric Tsang, i el posterior reconeixement al dipòsit de cadàvers, pel tatuatge del Mickey.
- El retrat superbiós dels agents d'extradició dels USA.

NOTES:
1. El títol internacional és "Comrades: Almost a Love Story"; el mandarí es refereix a la cançó del 1979 de la Teresa Teng.
2. En un pla suposadament succeint al 1986, apareix el joc del 1993, "Raiden II", desenvolupat per Seibu Kaihatsu.
3. Li van ser atorgats nou guardons en la cerimònia dels 16ns Hong Kong Film Awards, entre els quals, a la millor pel·lícula, el millor director i la millor actriu.
4. Fins al 2015, el govern de la Xina va aplicar restriccions sobre el film.

COMENTARI: En algun moment de baixada i piano trist he pensat "Vinga, home, espavila, avança!". Però seria injust penalitzar-la per això perquè hi ha un munt de detalls que la fan interessant, a banda de la història d'amor; per exemple, la referència al crac financer del 87, el "Black Monday", la prostituta tailandesa que s'encomana de la SIDA o, cap el final, la menció de la tendència dels fluxos migratoris xinesos. El tatuatge del ratolí de Disney a l'esquena del mafiós perquè la noia massatgista li diu que només li té por a les rates em sembla deliciós. Mèrit, segurament, dels actors principals i el contrast entre les dues personalitats que representen, les situacions, els diàlegs, la trama, es fan amens i perfectament versemblants. L'evolució vital d'uns personatges a les verdes i les madures sempre atrapa, sobretot, si hi ha ambició pel mig, com en el cas del paper que fa la Maggie Cheung, la Li Qiao. I tot, rematat amb un punt de nostàlgia, clar. M'ha emocionat.

EN UN MOT: Malenconiosa.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Waiting for Guffman" (1996)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0118111/
Nota SUBJECTIVA: 49 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La música. El gag del restaurant xinès. Les caricatures dels crèdits.
Pitjor: Una interpretació una mica massa forçada.
Curiositat: El títol fa referència a "En attendant Godot", l'obra de'n Samuel Beckett. La majoria del diàleg és improvisat.

Comentari:
Entenc que la pretensió era parodiar el món escènic amateur. No obstant això, els personatges s'acosten més al ridícul que a la comicitat. Tot i així, l'intent sembla acceptable, gairebé divertit.

Perdoneu per la meva ignorància!