LLARGMETRATGE: "Seven Sinners" (1936)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0028240/

DURADA: 69 minuts i mig (Crèdits: 1 minut, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- El xoc dins el túnel que destrueix el vagó restaurant on queden els líders de Pilgrims of Peace, l'Axel Hoyt, en Charles Webber i l'Elizabeth Wentworth, els papers interpretats pel Henry Oscar, el Felix Aylmer i la Joyce Kennedy, respectivament.

PITJOR:
- Liquidar el Heinrich Wagner, el paio encarnat per l'Allan Jeayes, en un hotel, dur-lo a un tren i fer descarrilar el comboi per desempallegar-se del cadàver no sembla l'opció més raonable ni logísticament versemblant.

NOTES:
1. Títols alternatius són "Doomed Cargo" o "The Wrecker".
2. S'inspirà en una peça teatral de 1924, "The Wrecker", escrita pel William Arnold Ridley i en Bernard Merivale, i prengué inspiració de films americans del gènere, com "The Thin Man" https://www.imdb.com/title/tt0025878/, dirigit pel Woodbridge Strong Van Dyke i estrenat en 1934.
3. El rodatge es va portar a terme en els Lime Grove Studios https://en.wikipedia.org/wiki/Lime_Grove_Studios de Londres en març de 1936.

COMENTARI: Imagino que la intenció era, sobretot, seduir l'espectador a través de la suposada comicitat i simpatia de la parella protagonista, l'Edward Harwood i la Caryl Fenton, els personatges a càrrec de l'Edmund Lowe i la Constance Cummings, respectivament, amb gags, com el del campionat calamitós de bridge https://ca.wikipedia.org/wiki/Bridge_(joc) o escenes ximples de matrimoni fingit. Perquè la trama i el fil de l'acció semblen bastant agafats amb pinces. De fet, segons llegeixo, en Sidney Gilliat https://ca.wikipedia.org/wiki/Sidney_Gilliat i el Frank Launder https://en.wikipedia.org/wiki/Frank_Launder van escriure el guió a cops d'improvisació; la qual cosa explicaria aquesta aleatorietat que suggereix l'argument. D'entrada, ja trobo estrany que el detectiu i l'agent d’assegurances s'encaparrin amb un cas que no els incumbeix, tenint en compte, a més, que són reclamats professionalment en un altre lloc. Després, la reincidència dels accidents ferroviaris fa força ferum. I, finalment, les pistes i els lligams entre els diferents elements del misteri resulten poc convincents. Una invitació per un banquet del Lord Mayor Elect and the Sheriffs of London? La foto d'un circuit de Buenos Aires? Va, home, va! Total, que no m'ha fet el pes.

EN UN MOT: Descarrilament.

PAÍS:           GB.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Carne de fieras" (1936)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0027424/

DURADA: 61 minuts (Crèdits: 2 minuts, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 36 (sobre 100).

MILLOR:
- L'obsessió per les burilles del nen, el Perragorda, interpretat pel José Díaz.

PITJOR:
- L'atac psicopàtic final del Lucas, el personatge a càrrec de l'Armand Guerra https://ca.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Estivalis_Calvo, el propi director i guionista.

NOTES:
1. El rodatge es va portar a terme entre juliol i agost de 1936 en indrets de Madrid, com els Estudios Cinearte, el Parque del Retiro, la Playa de Madrid, la Glorieta de Atocha o el Teatro Maravillas; però, fou el Patronato Municipal Filmoteca de Zaragoza el que, en l'any 1992, va encarregar-se de la postproducció sota la direcció del Ferrán Alberich Rodríguez.
2. L'objectiu de l'Arturo Carballo, el productor, era reproduir cinematogràficament l'èxit que havia tingut el número nudista que la Marlène Grey, coneguda com "La Venus Rubia", representava juntament amb un domador de lleons, anomenat Georges Marck, en els teatres de Madrid.
3. En Juan Antonio Ríos Carratalá, l'assagista, explica en el seu text de 2010, "El tiempo de la desmesura, Historias insólitas del cine y La Guerra Civil Española", que la feina del José Estívalis Calvo fou remunerada amb 30 mil pessetes.
4. El context de la Guerra Civil Espanyola https://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_Civil_espanyola va impedir la seva estrena i les bobines van quedar emmagatzemades en el Cine Doré https://ca.wikipedia.org/wiki/Cine_Dor%C3%A9, propietat del productor; més tard, acabarien en El Rastro https://ca.wikipedia.org/wiki/El_Rastro_de_Madrid.

COMENTARI: No puc destacar res més que l'atreviment d'exhibir durant força estona els pits de la rossa francesa, la Marlène Grey, en el que pretenia ser un producte comercial de l'època. La resta és una barreja de sainet ranci i d'aparador deslluït d'artistes de segona. En aquest sentit, apareixen fent les seves cosetes la vedet, Tina de Jarque https://ca.wikipedia.org/wiki/Tina_de_Jarque, el baríton, l'Antonio Galán, i un monologuista poca-solta exempt de gràcia identificat com Rafael Arcos. L'orfe, el Perragorda, esdevé repel·lent amb les seves rèpliques i deixant anar expressions impròpies d'un nen, tals que "¡No te pierdas por una mala mujer!". A més, el tractament de la seva adopció queda bastant carrincló per un excés d'efusió que li professen els adults combinat amb frases demagògiques dites, com "si todos los españoles hicieran lo que nosotros se habían acabado los hijos del arroyo". Argument pobre, talent escàs, recursos curts; la impressió que en resulta de tot plegat és de limitació.

EN UN MOT: Populista.

PAÍS:           REPÚBLICA ESPANYOLA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

Mientras haya cerveza... ¡Pss!
---
Pablo Álvarez Rubio as Pablo
Alfredo Corcuera as Picatoste

LLARGMETRATGE: "Achhut Kannya" (1936)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0027256/

DURADA: 136 minuts (Crèdits: 2 minuts, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).

MILLOR:
- El conflicte entre el Mohan i el Babulal, els personatges del P. F. Pithawala i el Kishori Lal, respectivament.

PITJOR:
- El bis de la cançó del pardal, "Mai Ban Ke Chidiya Ban Ke Ban Ban Bolu Re" (amb música del Saraswati Devi i lletra del J. S. Kashyap), que canten la Kasturi i el Pratap, els papers de la Devika Rani i l'Ashok Kumar, respectivament, amb la superposició d'imatges suggerint el record.

NOTES:
1. Internacionalment, es coneix com "Untouchable Maiden" o, en alemany, "Die Unberührbare".
2. Es basa en un conte del Niranjan Pal https://en.wikipedia.org/wiki/Niranjan_Pal, el guionista, anomenat "The Level Crossing".
3. S'adaptava a la doctrina reformista del Partit del Congrés https://ca.wikipedia.org/wiki/Congr%C3%A9s_Nacional_Indi de l'època.
4. Va estrenar-se el 7 de juliol de 1936 amb 26 còpies i es va projectar durant 19 setmanes consecutives al Roxy de Bombai i 37 setmanes al Paradise Talkies de Calcuta.
5. Apareixen les peces musicals "Mai Ban Ke Chidiya Ban Ke Ban Ban Bolu Re", "Dhire Baho Nadiya", "Khet Ki Muli Baag Ko Aam", "Kit Gaye Ho Khewanahaar Naiyaa Dubati", "Chudi Mai Laya Anmol Re", "Udi Hawaa Men Gaati Hai Jaati Chidiyaa Ye Raag", "Hari Base Sakal Sanasaaraa", "Kise Karataa Murakh Pyaar Pyaar Pyaar Teraa Kaun Hai" i "Pir Pir Kyaa Karataa Re Teri Pir Na Jaane Koy", compostes pel Saraswati Devi i el J. S. Kashyap.

COMENTARI: El sistema de castes https://en.wikipedia.org/wiki/Caste_system_in_India em sonava però he hagut de mirar-me què era què per contextualitzar una mica el drama d'aquestes amistats indecents i d'aquests amors prohibits entre bramans https://ca.wikipedia.org/wiki/Bramans i dàlits https://ca.wikipedia.org/wiki/D%C3%A0lit. Quina mandra, tu! Aleshores, les hostilitats del metge lliguen perfectament amb el punt de la vulneració de classe. D'acord, diria que és la part més àgil de la història, entretinguda, divertida. Després, però, el complot de la Kajari, l'esposa ultratjada encarnada per la Pramila, no sembla que tingui gaire cap ni peus. Tampoc he acabat d'aclarir l'assumpte de la poligàmia... O sigui que, en general, aquests problemes dels matrimonis de la segona meitat del film no m'han satisfet gens. Al final, fins i tot, trobo que es precipita un desenllaç per gelosia de manera poc natural. A més, l'incident fatal no crec que justifiqui l'exalçament de la figura de la protagonista, la Kasturi, interpretada per la Devika Rani. Per cert, una altra pega; la situació paranormal que serveix per embolcallar el relat, la parella que s'atura en el pas a nivell de camí cap a l'escorxador i l'esperit que els explica el conte, queda un tant matussera i bastant poca-solta. Formalment, bon intent; ara, potser, no calia reblar el clau així. Una cosa que em fascina és que el director, en Franz Osten https://en.wikipedia.org/wiki/Franz_Osten, sigui alemany tractant-se d'una producció en hindi. Ves!

EN UN MOT: Desafiament.

PAÍS:           RAJ BRITÀNIC.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

May God give you all the best!
---
Devika Rani as Kasturi
Ashok Kumar as Pratap

LLARGMETRATGE: "Arigatou-san" (1936)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0027307/

DURADA: 76 minuts (Crèdits: 1 minut, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).

MILLOR:
- Les imatges del trajecte, les muntanyes, els paratges.
- El retrat del període de depressió econòmica a partir dels personatges que intervenen.
- L'agrupament femení toquiota de kabuki.
- La badada del pilot que, gairebé, provoca que s'estimbi el vehicle.

PITJOR:
- La manera de fondre els plans en els que es mostra l'autobús acostant-se a un obstacle en el camí amb els del mateix vianant, animal o carro quedant enrere.
- Les limitacions de la fotografia.

NOTES:
1. Basada en el relat "Arigato" del guardonat amb un Nobelpriset i litteratur, en Yasunari Kawabata, i amb referències a "Izu no odoriko", una altra història del mateix autor ambientada en la regió d'Izu.
2. El títol en anglès és "Mr. Thank You".
3. Alguns dels indrets que es mencionen són Yugano, Kawazu, Nirayama, Nagaoka o Shichikencho.

COMENTARI: M'ha passat una mica com acostuma a succeir durant els viatges, més o menys, llargs (malgrat que, de fet, la pel·lícula és curta); que arriba un moment en el que l'experiència en si, els incentius del mateix trasllat, les vistes ofertes pels llocs de l'itinerari, la companyia, el passatemps escollit per aprofitar l'estona, deixen d'entretenir i tot plegat esdevé un tràmit que cal suportar fins l'arribada a destinació. L'èmfasi sobre les filles venudes a la ciutat per fer de prostitutes em sembla bastant redundant. La tensió o, més aviat, els retrets entre, sobretot, el comercial, interpretat pel Ryuji Ishiyama, i la noia desinhibida, la Michiko Kuwano, insípids. És cert que hi ha molts detalls que dibuixen un context pretèrit força interessant però hi ha d'altres que són tant subtils que no els he captat (culpa meva per no estar a l'aguait, suposo); per exemple, la noia obrera coreana o el desenllaç feliç amb prometença final entre el conductor, el Ken Uehara, i la nena de disset anys, la Mayumi Tsukiji. Ara, si es sabés exactament per on circula la tartana estaria millor.

EN UN MOT: Panoràmica.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Le roman d'un tricheur" (1936)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0028201/
Nota SUBJECTIVA: 80 (sobre 100).
Revisió: L'he de tornar a veure.
Millor: El relat. L'explicació dels trucs.
Pitjor: La ximpleria de la guàrdia monegasca marxant endavant i endarrera.
Curiositat: També coneguda amb els títols en anglés de "The Story of a Cheat", "Confessions of a Cheat", "The Story of a Trickster" o "The Cheat", és l'adaptació de la novel·la publicada el 1935 "Les Mémoires d'un tricheur" del mateix director, en Sacha Guitry.

Comentari:
Una història simpàtica plena d'anècdotes divertides que se m'ha fet curta, amb raó perquè només dura 77 minuts, però també gràcies a la fuïdesa que li dóna la narració en off. A més, ens regala una mena d'acudit final. Entranyable. 

Perdoneu per la meva ignorància!