LLARGMETRATGE: "Carne de fieras" (1936)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0027424/

DURADA: 61 minuts (Crèdits: 2 minuts, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 36 (sobre 100).

MILLOR:
- L'obsessió per les burilles del nen, el Perragorda, interpretat pel José Díaz.

PITJOR:
- L'atac psicopàtic final del Lucas, el personatge a càrrec de l'Armand Guerra https://ca.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Estivalis_Calvo, el propi director i guionista.

NOTES:
1. El rodatge es va portar a terme entre juliol i agost de 1936 en indrets de Madrid, com els Estudios Cinearte, el Parque del Retiro, la Playa de Madrid, la Glorieta de Atocha o el Teatro Maravillas; però, fou el Patronato Municipal Filmoteca de Zaragoza el que, en l'any 1992, va encarregar-se de la postproducció sota la direcció del Ferrán Alberich Rodríguez.
2. L'objectiu de l'Arturo Carballo, el productor, era reproduir cinematogràficament l'èxit que havia tingut el número nudista que la Marlène Grey, coneguda com "La Venus Rubia", representava juntament amb un domador de lleons, anomenat Georges Marck, en els teatres de Madrid.
3. En Juan Antonio Ríos Carratalá, l'assagista, explica en el seu text de 2010, "El tiempo de la desmesura, Historias insólitas del cine y La Guerra Civil Española", que la feina del José Estívalis Calvo fou remunerada amb 30 mil pessetes.
4. El context de la Guerra Civil Espanyola https://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_Civil_espanyola va impedir la seva estrena i les bobines van quedar emmagatzemades en el Cine Doré https://ca.wikipedia.org/wiki/Cine_Dor%C3%A9, propietat del productor; més tard, acabarien en El Rastro https://ca.wikipedia.org/wiki/El_Rastro_de_Madrid.

COMENTARI: No puc destacar res més que l'atreviment d'exhibir durant força estona els pits de la rossa francesa, la Marlène Grey, en el que pretenia ser un producte comercial de l'època. La resta és una barreja de sainet ranci i d'aparador deslluït d'artistes de segona. En aquest sentit, apareixen fent les seves cosetes la vedet, Tina de Jarque https://ca.wikipedia.org/wiki/Tina_de_Jarque, el baríton, l'Antonio Galán, i un monologuista poca-solta exempt de gràcia identificat com Rafael Arcos. L'orfe, el Perragorda, esdevé repel·lent amb les seves rèpliques i deixant anar expressions impròpies d'un nen, tals que "¡No te pierdas por una mala mujer!". A més, el tractament de la seva adopció queda bastant carrincló per un excés d'efusió que li professen els adults combinat amb frases demagògiques dites, com "si todos los españoles hicieran lo que nosotros se habían acabado los hijos del arroyo". Argument pobre, talent escàs, recursos curts; la impressió que en resulta de tot plegat és de limitació.

EN UN MOT: Populista.

PAÍS:           REPÚBLICA ESPANYOLA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

Mientras haya cerveza... ¡Pss!
---
Pablo Álvarez Rubio as Pablo
Alfredo Corcuera as Picatoste

MONÒLEG: "Gabriel Iglesias: Stadium Fluffy Live from Los Angeles" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt21639094/

DURADA: 116 minuts (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 55 (sobre 100).

MILLOR:
- Les veus i les onomatopeies que fa l'artista.

PITJOR:
- L'auto-complaença per haver estat el primer monologuista en omplir el Dodger Stadium.

NOTES:
1. Fou enregistrat en el Dodger Stadium de la ciutat de Los Angeles, en l'estat nord-americà de Califòrnia, el 6 de maig del 2022.
2. Abans dels títols de crèdit, apareix el rètol "Dedicated to the memory of Vicente Fernandez 'El Rey' 1940-2021", alhora que l'humorista el verbalitza; després de les lletres, que van acompanyades d'imatges de l'espectacle, s'inclou una darrera intervenció del Martin Moreno en la que preguntat, "So, Martin, did he really get naked?", l'home respon, "Did he get naked? His balls were everywhere!"; al final de tot, surt l'anunci "FLUFFY WILL RETURN...".

COMENTARI: Fa bastant honor al seu malnom, "fluffy", molt d'aire, molt d'estadi ple, però poca substància còmica i massa dissolta. Li manca un pèl d'agilitat en la col·locació de les anècdotes i els acudits. Sembla ben bé que l'especial, que ell mateix reconeix que havia de ser d'1 hora, és dilatat innecessàriament per tal d'ocupar el doble de temps i amb la meitat d'esforç. La impressió que queda és de llangor. Que hi ha poca teca, vaja! M'ha costat empassar-me'l. Especial? Més aviat, ordinari.

EN UN MOT: Regular.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "New Orleans Uncensored" (1955)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0048420/

DURADA: 75 minuts (Crèdits: 1 minut, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- La cigarreta darrere l'orella per diferenciar els treballadors associats al Joe Reilly, el personatge del William Henry.

PITJOR:
- La fugida del Dan Corbett del cau del Zero Saxon amb l'ajuda inestimable de l'Alma Mae, encarnats per l'Arthur Franz, el Michael Ansara i l'Helene Stanton, respectivament.

NOTES:
1. Un títol alternatiu fou "Riot on Pier 6".
2. La producció es va desenvolupar entre el 17 i el 27 d'agost de 1954 en la ciutat de Nova Orleans, en l'estat nord-americà de Louisiana.

COMENTARI: El Dan Corbett resulta intrusiu en excés, el Joe Reilly, un ingenu, i els gàngsters, uns sapastres. Tot plegat sembla bastant de pa sucat amb oli, la narració, l'argument, la interpretació dels actors de carrera i la participació de l'elenc no professional. N'és, de curta! Doncs, se m'ha fet massa llarga. Només salvo les localitzacions.

EN UN MOT: Rudimentària.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Reketir" (2007)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1677719/

DURADA: 80 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- La narració en off i el format biogràfic.
- L'escena de l'assassinat perpetrat per l'Aman, interpretat pel Saken Aminov.

PITJOR:
- Les escenes amb fons blanc.
- La foto per explicar el viatge a Moscou.

NOTES:
1. Rodada a Almaty, Kazakhstan.
2. El títol internacional és "Racketeer".
3. El mateix director, l'Akan Satayev, va dirigir la seqüela del 2015, "Reketir 2: Vozmezdie".
4. El Lexus LX470 que apareix és el del propi director.

COMENTARI: Ha estat decebedora perquè, més enllà de l'atmosfera exòtica d'un país tant desconegut per mi com el Kazakhstan, no aporta res especial, ni originalitat, ni emoció, ni grans diàlegs, ni gaire acció, ni intrigues, ni suspens, ni tant sols els personatges són agradables o carismàtics. Evidentment, desconec si pot prendre's com testimoni d'una realitat local però, encara que així fos, tampoc aixecaria massa interès tractant-se del lloc que es tracta. Tot i això, es consumeix sense dificultat per la seva durada curta i, sobretot, perquè l'estil és directe i bastant precís.

EN UN MOT: Plana.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Spenser Confidential" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt8629748/
Nota SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La comparació que fa l'Iliza Shlesinger, en el paper de la Cissy Davis, del trio d'homes amb Batman, Robin i Alfred.
Pitjor: Una resolució poc versemblant, poc elaborada.
Curiositat: Molt remotament, inspirada en la novel·la publicada el 2013, "Robert B. Parker's Wonderland", escrita per l'Ace Atkins. Distribuïda per Netflix.

Comentari:
En el seu gènere és correcta malgrat l'argument estereotípic. I, com no resulta especialment explícita pel que fa a violència, vici o morbidesa, no perd el caire, més o menys, humorístic general. Per passar l'estona. Complidora.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Hyakuen no Koi" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt4080598/
Nota SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'instant del debut d'un amateur al límit de l'edat permesa. La decepció reflexada als rostres dels coneguts de la protagonista.
Pitjor: A la sortida del pavelló, després de la lluita, el moment de ploricó final.
Curiositat: El rodatge va durar dues setmanes. L'estratègia de l'actriu, la Sakura Andou, per interpretar l'Ichiko Saito d'abans i de després d'estar en forma va ser, primer, guanyar múscul, aleshores, posar-hi greix a sobre i, finalment, durant els darrers 10 dies, eliminar el greix i quedar-se amb el múscul per afrontar l'escena del combat final.

Comentari:
S'agraeix l'esforç interpretatiu, doncs, en gran part del film, la sensació que els personatges són disminuïts mentals és absoluta. No obstant, no passa de ser una altra història sobre el poder rehabilitador-cohesionador de l'esport i, més concretament, de la boxa, gràcies al factor de la motivació d'assolir objectius a curt i llarg termini. Suficient.

Perdoneu per la meva ignorància!