LLARGMETRATGE: "Poultrygeist: Night of the Chicken Dead" (2006)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0462485/

DURADA: 103 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- La xerinola i l'humor, en general.

PITJOR:
- La xerrameca del protagonista, l'Arbie, encarnat en el Jason Yachanin.

NOTES:
1. Al llarg dels primers dos minuts dels títols de crèdit es mostren pollastres zombie ballant la coreografia del videoclip de "Thriller", la cançó de l'àlbum homònim del Michael Jackson publicat el 1982; al final, surt el rètol "Lovingly Dedicated To: R.L. 'Moo' Kaufman 1922-2004. You Were a Mother of an Independent!".
2. Rodada durant l'estiu del 2005 a les ciutats de Buffalo i Clarence, a l'estat de Nova York dels EUA.
3. Se li atribueix una recaptació d'uns 20 mil dòlars, sobre un pressupost de mig milio (part del qual, d'estalvis per a la jubilació del matrimoni Kaufman).
4. El director, en Lloyd Kaufman, interpreta el paper del vell/madur Arbie.
5. La gestació va durar 6 anys i va iniciar-se al voltant de 2002 a partir d'un guió especulatiu enviat a Troma Entertainment pel Daniel Bova.
6. El compositor de la banda sonora, en Duggie Banas, va involucrar-se en la producció a través d'un anunci en el que es demanava algú que treballés de franc en la pel·lícula; així mateix, molts dels accessoris i de les màscares utilitzats van ser proporcionats per estudis d'efectes especials d'arreu del món de manera gratuïta.

COMENTARI: Encara que els gags i els efectes són molt previsibles, es tracta d'una paròdia prou entretinguda que fa riure per la mateixa poca-solta irreverent de les situacions, l'entusiasme de l'elenc i els números musicals humorístics. En algun moment fa una miqueta de fàstic però res que qualsevol espectador bregat en el gènere no pugui suportar. Més o menys, allò que m'esperava, bé.

EN UN MOT: Bandarra.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Wave" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt4354756/

DURADA: 90 minuts.

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).

MILLOR:
- La interpretació del Justin Long fent d'en Frank.

PITJOR:
- La presentació de la capacitat del protagonista d'arranjar les coses com un salt en la línia temporal en comptes d'un estat de consciència superior.

NOTES:
1. El cas legal que explica la pel·lícula està basat en un de real que va viure el guionista i productor, en Carl W. Lucas, amb un membre de la seva família.

COMENTARI: Per un costat, resulta prou interessant la representació visual dels efectes dels narcòtics, si més no, efectiva. Per l'altre, el desenvolupament de la història amb l'encaix de les diferents peces es fa divertit i atrapa. La llàstima és que potser falta alguna peça que s'omet; la qual cosa afavoreix el ritme però perjudica la comprensió; per exemple, el paper de la noia, o la imatge percebuda d'ella, no queda del tot definit, musa?  

EN UN MOT: Puzle.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Pokémon Detective Pikachu" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt5884052/
Nota SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'escena del pokémon mim. L'escena del pokémon Torterra, en japonès, Dodaitosu.
Pitjor: El fet que només en Tim Goodman, interpretat pel Justice Smith, pot sentir el que diu el Pikachu, amb la veu del Ryan Reynolds; segons el director, el Rob Letterman, per l'enllaç emocional especial entre fill i pare.
Curiositat: Producte de la franquícia Pokémon basat en el videojoc homònim desenvolupat per Creatures Inc. i llançat el 2016. Recaptació de més de 433 milions de dòlars sobre un pressupost aproximat de 150 milions. En l'inici dels títols de crèdit es mostren unes imatges pixelades del protagonista (en una recreació de la pantalla en blanc i negre del joc "Pokémon Red and Blue"); i, tot seguit, es veu una seqüència amb il·lustracions d'estil manga per presentar partíceps del film i l'elenc principal. Ryme City és Londres, amb alguns retocs. 

Comentari:
Les expectatives, aquí, eren molt baixes. Senzillament, mai m'havia atret aquest univers dels "monstres de butxaca" amb els seus caçadors/entrenadors. I, els primers compassos de la pel·lícula, després de la seqüència preludi de la fujida del Mewtwo, tampoc m'ajudaven a eliminar reticències. No obstant, la sola perspectiva d'un argument més enllà d'enfrontaments entre bestioles prometia quelcom aprofitable. Així ha estat que, amb un argument prou decent, la descaradura simpàtica del Pikachu i una proposta visual bastant correcta, m'ha atrapat. Sí, m'ha divertit. Solvent.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Knives Out" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt8946378/
Nota SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La trama.
Pitjor: Les maneres i l'accent del personatge interpretat pel Daniel Craig, el Benoit Blanc. La reacció contra la mentida en forma de vòmit de la Marta Cabrera, encarnada en l'Ana de Armas. L'aranya a l'ull, que no cal. 
Curiositat: Èxit de recaptació amb més de tres-cents milions de dòlars, sobre un pressupost de quaranta. El títol està pres de la cançó homònima del 2001 de la banda Radiohead. El guionista i director, en Rian Craig Johnson, confirmà que està desenvolupant una seqüela amb el mateix personatge detectiu.

Comentari:
Tot i que el plantejament està ben lligat i la narració resulta relativament àgil, el context general grinyola, em sembla anacrònic. A més, les dues hores llargues de pel·lícula se m'han fet un pèl pesades, sobretot, tenint en compte l'entitat del misteri. Sembla bastant asèptica, sense gràcies, sense grans emocions, res no encisa, ni visualment ni de cap altra manera. En fi, s'ha de prendre com el que és, una mena d'homenatge benintencionat. Millorable.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Secret Santa" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt6328004/
Nota SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El moment d'histèria en el que el Kyle, interpretat pel Drew Lynch, confessa la seva homosexualitat.      
Pitjor: La baralla de les velles.
Curiositat: En els títols de presentació, els noms de l'elenc deriven en paraules sinistres; per exemple, el de la Michelle Renee Allaire, que fa de la Jacqueline, es torna "hell"; el de la Petra Areskoug, que encarna la Tilde, "prey"; el de la Pat Destro, que dóna vida a la Carol, "destroy"... Al principi de la seqüència de títols de crèdit es mostren instantànies de la experimentació en els laboratoris de l'empresa del pare amb la droga que provoca la massacre on apareix escrit "Virus carried through blood. Unestable. Unusable." en un dossier.

Comentari:
Dosi de comèdia grotesca amb una estructura estàndard de sang i fetge; res extraordinari, però prou correcta pel seu gènere. Passatemps.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Avalanche" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt3685490/
Nota SUBJECTIVA: 38 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Els flashbacks. L'Autumn Withers, fent de la Nina, en sostenidors.
Pitjor: La història. L'efecte visual de mini-càmera.
Curiositat: "R.W.A.V." va ser el títol provisional. El Gideon Emery i l'Autumn Withers, que interpreten en Greg i la Nina en la ficció, són casats en la realitat.

Comentari:
L'inici dóna una impressió humorística equivocada, sobretot, pel monòleg de l'Stelio Savante, encarnant el Nate, la música llatina d'introducció, tipus salsa, i el títol que surt per pantalla "A film definitely not inspired by Franz Kafka". Amb l'aparició dels altres dos personatges, no obstant, el to canvia i l'acció queda atrapada en una situació poc interessant. Podria reconèixer la feina dels actors, que queden prou naturals, però no és excusa suficient per perdre el temps. Avorrida.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Room 37: The Mysterious Death of Johnny Thunders" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt8912932/
Nota SUBJECTIVA: 36 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Els rètols del final explicant qui va ser en Johnny Thunders i les circumstàncies de la seva mort.
Pitjor: Els plans d'ensurt i suspens.
Curiositat: Inspirada en l'última nit del músic.

Comentari:
Ignoro si ha estat per culpa de la mala interpretació del protagonista, en Leo Ramsey, o del guió, o de l'elecció de les escenes, del muntatge, del ritme, o de la barreja de gèneres... Jo què sé! M'ha costat molt empassar-me-la. M'he divertit més mirant vídeos musicals de la banda, en acabat, que veient la pel·lícula. Desesperant.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Ron Goossens, Low Budget Stuntman" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt5637542/
Nota SUBJECTIVA: 35 (sobre 100).
Revisió: No l'hauria d'haver vist.
Millor: Les escenes perilloses en les que participa el protagonista. L'estètica dels títols de presentació i de crèdit.
Pitjor: La línia argumental i la seva execució.
Curiositat: El paper d'en Ron Goossens és interpretat pel Tim Haars, germà menor del director, l'Steffen Haars.

Comentari:
Si més no, és curta, 83 minuts. Però és que no fa gràcia; si alguna cosa, pena. M'ensumo que amb un desenvolupament més treballat, potser des del drama en comptes de la comèdia, o amb gags més rodons, em podria haver convençut. No obstant, aquest és el nivell, proposar que una vedet estirada rigui amb un acudit com "Et convido a una cervesa i follem? No! Ah, que no t'agrada la cervesa?" em resulta bastant patètic. Estúpida i grotesca.

Perdoneu per la meva ignorància!